A l’acadèmia on realitzo les pràctiques, com molt bé sabeu, la directora és la psicòloga i psicopedagoga del centre.

Aquesta setmana, en una reunió que hem tingut, li comentava que molts aspectes que ella s’encarregava, potser no eren els d’una tasca pròpia del psicopedagog. Li vaig posar l’exemple, d’agafar el telèfon i atendre a les famílies que demanen informació sobre els serveis que ofereix el centre.

Ella em va contestar, que en més d’una ocasió, amb la gerent de l’acadèmia, n’han parlat sobre el tema i s’han preguntat si seria possible que el director de l’acadèmia fos una persona sense titularitat pedagògica. La conclusió que elles han arribat, sempre ha estat la mateixa “no creiem que sigui possible”. I el raonament que em va exposar, va ser tan coherent, lògic i assertori, que m’ha semblat interessant, reflexionar-ne!

Té raó l’Alba, quan em justifica que agafar el telèfon per atendre a les famílies va molt més enllà de donar una informació i prou. Ella, en aquest primer contacte telefònic, rep molta informació, i aquesta, ens pot ser de gran utilitat per possibles intervencions.
Per exemple: sent per primer cop la veu de la mare/ pare ( està angoixat, tranquil, mostra preocupació, nerviosisme, inquietud…). Anota la informació que li transmet el familiar que truca.

Concretament avui, mentre en parlàvem sobre quelcom, ha trucat una mare i li ha comentat que la seva filla “és molt adolescent”. Aquesta, per exemple, és una informació rellevant a tenir en compte alhora d’intervenir amb la nena.

Un altre aspecte important, és que ella (com a psicopedagoga), rep la informació al 100% i la transmet al 100% a la resta de professors. Si hi hagués, un altre tipus de director d’acadèmia o bé la secretària de la mateixa acadèmia, agafés la trucada, potser molta informació rellevant es perdria.

Finalment, un altre observació que vull fer (considero que cal destacar), és el fet, d’anotar tota la trucada i deixar-la registrada en el carpessà personal de l’alumne. Tota la informació és important, i si no queda registrada es pot perdre pel camí, dades que poden ser necessàries en el procés d’intervenció de l’alumne i que situen en una primera fase d’aquest procés.

Per tant, com veieu i davant de totes aquestes conclusions, no puc estar més d’acord amb què el perfil del psicopedagog no pot ser substituït per cap altre.

La propera setmana, us parlo de les eines pedagògiques que s’utilitzen a la l’acadèmia! La meva tutora de pràctiques, m’ha comentat que me les explicara exhaustivament!