No sempre és fàcil mantenir un vincle amb la família dels alumnes per poder generar proximitat i treball conjunt. Els que ens dediquem a la docència ho veiem cada dia als nostres centres. I és una pena, ja que són uns agents educatius molt importants i necessaris per poder millorar la qualitat de l’ensenyament dels nostres alumnes.
A l’acadèmia, un centre de suport que les famílies consideren secundari i no complementari a l’escolar, encara es fa més difícil i ho he pogut comprovar al llarg de tota la Fase II.
Un dels objectius generals del meu Pla d’intervenció, és “Implulsar el treball amb les famílies”, ja que és no és un aspecte que es treballi massa, com ja he comentat alguna vegada. Per això, es va crear un apartat en el dossier “Recursos per tutories amb les famílies”, amb l’intenció d’oferir eines per fomentar aquest vincle. El fet d’establir canals de comunicació i d’acció conjunta coordinada, afavoriria a una major productivitat acadèmica per part dels nostres alumnes.
I dic afavoriria, perquè no s’han donat els resultats esperats.
En el pla inicial, d’entrada es van planificar 10 entrevistes amb famílies però lamentablement només es van poder aconseguir programar 7 i de les 7 entrevistes programades, només s’han pogut fer 4. Una llàstima.
De les 3 famílies que restaven pendents, una no es va presentar i les altres dues, es van excusar, ja que no van poder venir.
Es valora que és una mala època per dur a terme reunions, ja que si no s’han fet anteriorment, ara a final de curs, es fa més complicat que els pares vinguin. Sóm conscients que potser les famílies no donen tanta importància a una reunió amb el professor de repàs en un centre d’estudis com poden donar-la en una escola o institut, malgrat que tots formem part d’una mateixa comunitat i responsabilitat.
Tot i això, valoro positivament les reunions fetes, ja que seran un punt important en la continuïtat del treball iniciat. I de les famílies que no han pogut venir, crec que no s’ha de veure com algú negatiu, penso que s’ha de comprendre les circumstàncies de cada família ( treball, temps, etc) i continuar treballant per facilitar la relació i participació d’aquestes al centre.
Tens tota la raó, la relació amb les famílies és un aspecte molt important i treballar conjuntament es fa necessari si volem un progrés de l’alumne. Moltes famílies, pels motius personals que siguin, no ho acaben d’entendre o bé no posen totes les ganes possibles perquè aquesta tasca es desenvolupi correctament. I encara la teva situació com tu bé dius, fora de l’escola encara es fa més complicat. Sento molt per tu i per aquestes famílies que no ho entenen que no s’hagin reunit amb tu, no saben el que es perden i els beneficis de parlar amb un professional que atèn les dificultats i demandes del seu fill.
Doncs si, és una llàstima..