Si fa uns dies reflexionava sobre la tasca psicopedagògica de la meva tutora de pràctiques a l’acadèmia.. avui m’agradaria compartir una altre pensament. Aquest, fa referència a les competències que com a possible psicopedagoga m’hauré d’enfrontar en un futur.
En primer lloc, l’assessor s’ha d’adaptar als temps actuals. Hi dic això, no només per la formació estudiada fa uns semestres enrere amb l’assignatura Orientació professional. També, perquè he pogut observar que no sempre és així. He tingut la sort de tenir contacte directe amb la psicopedagoga de la meva escola i se m’ha fet inevitable observar-la des d’una altre perspectiva que no només és la de docent, que és el que sóc. Gràcies a quelcom, m’ha vingut en ment la importància d’exercir competentment la tasca psicopedagoga, revisar apunts i escriure aquesta entrada.
La figura assessora no només ha de saber actuar sinó també voler i poder (competència d’acció professional). Aquesta és la suma de quatre components elementals que m’agradaria comentar:
La competència tècnica (saber), és important tenir coneixements especialitzats que permetin dominar tasques i continguts. És indispensable una formació i reciclatge constant adaptat als temps que vivim. Per tant, hauré de continuar formant-me i enriquint-m’hi amb nous coneixements, estudis, mètodes, etc.
Però tota aquesta formació no només l’he de saber adquirir, s’ha de saber aplicar (molt important), és el que en diem, la competència metodològica (saber fer). L’actitud com a professional, també serà rellevant durant la tasca. Hauré de mostrar predisposició, cooperació, bona entesa… amb altres paraules, és el que diríem adoptar una competència participativa (saber estar), lligada a una competència personal (saber ser), que és quan el professional, actua amb responsabilitat, relativitza possibles frustracions, resol amb èxit l’objectiu, etc. Per tant, es serà competent quan hi hagi un domini de tots aquests sabers.
Tinc la sort, de trobar-me amb una tutora que presenta un perfil professional competent a l’acadèmia on realitzo les pràctiques. I ho puc afirmar, ja que ho veig durant el meu exercici pràctic, on totes aquestes competències es mostren amb les situacions amb què l’assessor s’enfronta i en el context on aquestes s’originen. Per exemple: quan hi ha un enfrontament entre un professor i un alumne, quan una mare ha vingut a l’acadèmia a explicar el cas del seu fill i ha demanat consell, quan s’ha fet reunions amb altres professionals, quan un docent ha demanat ajuda davant d’alguna dificultat, etc. Totes aquestes situacions fan que el seu rol es defineixi pel seu saber, actuar i reaccionar i sobretot per comprometre’s en tots els nivells de la competència.

Bibliografia:

• Echeverría, B. (2008). Configuració de la professionalitat. Mòdul 1 de l’assignatura Orientació professional. Barcelona: UOC.
• Echeverría, B. (2008). Competències i qualificacions. Mòdul 2 de l’assignatura Orientació professional. Barcelona: UOC.