Avui m’agradaria reflexionar sobre la tasca psicopedagògica de la meva tutora de pràctiques a l’acadèmia. Durant el meu procés pràctic, observo com la seva intervenció està basada en un model col•laboratiu, ja que implica a tots els agents que formen part del context de l’alumne i ho fa, organitzant reunions i establint contacte amb les famílies, els professors d’institut, mestres d’escola, altres professionals… la seva tasca impulsa una corresponsabilitat entre tots aquests agents produint-se una intervenció inclusiva i un tractament individual i personalitzat de cada cas.
He observat que sempre té en compte les opinions, els coneixements i les diferents opcions de resoldre una dificultat, fent-ho de forma col•laboradora i en cap cas, d’experta. Tot el contrari, sempre compartint significats i treballant en cercle, mai de dalt a baix o de dreta a esquerra. Per tant, puc dir que és assessora constructivista.
La seva finalitat és la de contribuir a que es donin les condicions necessàries per desenvolupar al màxim les capacitats de cada nen, estimulant als professors de l’acadèmia, a les famílies i alumnes, adoptant un rol de mediadora i veient al nen en la seva globalitat (perspectiva sistemàtica) i no com a un ésser interdependent.
He vist, que el fet d’adoptar aquest rol, fa que durant el dia a dia es faci una reflexió continua sobre la pràctica educativa que ajuda a orientar canvis de forma positiva. Això suscita al psicopedagog un treball que va més enllà del procés ensenyament- aprenentatge i que em fa reflexionar, sobre la importància de la orientació i la intervenció de la figura assessora com a un punt clau en la unió de la suma cooperativa de tots.

Bibliografia: Monereo, C. Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Mòdul 1. UOC.