Arribant a la fi del Pràcticum I i recordant els objectius que em vaig plantejar al començament de les pràctiques (entrada “Primeres trobades”) puc dir-vos que estic contenta d’haver-los aconseguit poc a poc i mesura que han passat els mesos.

Les meves primeres pràctiques a Octàgon, han estat una experiència enriquidora i molt positiva. Durant aquest temps he pogut establir la relació directa entre la teoria i el que és la pràctica professional. A través del bloc, ho he anat expressant amb les meves entrades setmanals.

He dut a terme un treball de reflexió mitjançant l’observació i l’anàlisi de la pràctica del psicopedagog que es resumeix en les 20 entrades que he publicat fins a dia d’avui. Em fa il•lusió esmentar-les:
1- Presentació del bloc. (8 d’octubre)
2- On faig les pràctiques. (8 d’octubre)
3- Primeres trobades. (10 d’octubre)
4- Anàlisi del Context. (15 d’octubre)
5- Per què m’ha servit conèixer els contextos d’intervenció de la pràctica professional?. (20 d’octubre)
6- Programa d’orientació (25 d’octubre)
7- Problemes amb els quals s’enfronta el psicopedagog. (25 d’octubre)
8- El Planning. (31 d’octubre)
9- Importància de l’avaluació. (4 de novembre)
10- Premsa d’actualitat. (5 de novembre)
11- La figura del psicopedagog a l’acadèmia. (9 de novembre)
12- Eines psicopedagògiques. (14 de novembre)
13- Diversitat d’alumnes. (20 de novembre)
14- Registre de dades. (25 de novembre)
15– Importància de fer un bon registre de dades. (30 de novembre)
16- Visions compartides (2 de desembre).
17- Entrevistes amb les famílies. (6 de desembre)
18- L’observació. ( 10 de desembre)
19- Negociem el pla d’actuació del meu projecte. (13 de desembre)

Durant tot aquest temps, d’una banda, he pogut conèixer les múltiples tasques que realitza la psicopedagoga del centre i les dificultats amb les quals es troba en el seu dia a dia. Davant d’aquestes, hi ha hagut una col•laboració de tota la comunitat de professionals: famílies, professors d’instituts, psicòlegs, EAP, CSMIJ.. això demostra una responsabilitat conjunta, una necessitat compartida i un treball conjunt des de i cap a una mateixa direcció. Ho valoro molt positivament.

Fruit d’això, he conegut les estratègies i instruments que utilitza en la pràctica professional i que he explicat en aquest procés reflexiu a mode d’entrades.

Tanmateix, he tingut la sort de tastar de primera mà, un assessorament psicopedagog sistemàtic, constructiu i col•laborador que ja havia estudiat i on me n’adono de l’ho important que és disposar d’una rigorosa professionalitat que comporta molta preparació i responsabilitat davant el treball. Un treball que ha de ser interdisciplinar, sistemàtic i d’equip, on és molt important conèixer el context d’intervenció i les característiques que aquest té.

Com a punt positiu, vull destacar l’atenció a la diversitat que es contempla des d’aquest context, on es duu a terme un procés d’intervenció basat en el constructivisme i l’aprenentatge significatiu (Ausbel). Penso que és important donar valor al treball col•laboratiu que he presenciat a Octàgon i entre els diversos professionals externs i l’equip de l’acadèmia.

D’altra banda, el meu aprenentatge (com ja he comentat), s’ha basat en l’observació i l’anàlisi de la pràctica professional. Aquest treball, l’he fet observant a les aules amb professors i alumnes, analitzant les tasques de la meva tutora de pràctiques, assistint a reunions amb diferents agents de la comunitat educativa i participant en un continu traspàs d’informació de diferents alumnes a través de diferents vies de comunicació i amb diferents professionals.

També, en una recerca constant d’informació teòrica i legislativa relacionada amb la pràctica: recopilant material de semestres anteriors de la UOC, verificant teories d’aquest material, complementant amb altres materials que tracten la temàtica dels processos d’intervenció que analitzava i amb documents diversos de l’acadèmia.

Fins i tot, he tingut la sort de tastar l’acció pràctica de la meva tutora, intervenint amb petites col•laboracions de les tasques pròpies de la psicopedagoga, com és l’assessorament a professors, col•laborant amb la meva tutora en reunions amb els alumnes, amb les famílies… M’hagués agradat però, participar de forma més directa amb aquest últim àmbit. Es tan enriquidor!

Tanmateix, totes aquestes col•laboracions, han tingut significat per mi ja que s’han basat en coneixements adquirits i apressos al llarg dels meus estudis a la UOC. Matèries com anàlisi de casos, diagnòstic en educació, educació especial, models d’orientació, dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica… m’han ajudat a entendre molt bé aquest context i procés i no experimentar-ho de forma aïllada.

Arrel d’aquesta formació, he pogut començar a detectar les fases i els procediments del diagnòstic i la intervenció psicopedagògica a l’acadèmia i aproximar-me a aquesta realitat, com us deia, des d’un marc teòric fonamentat.

Crec que la meva actitud ha adoptat un comportament ètic, de treball col•laboratiu amb els professionals que treballen al centre i de molt interès. L’autoavaluació incessant, m’ha permès millorar aquesta pràctica.

Bé, com us deia al començament i des de la sinceritat, tot ha estat molt positiu, gratificant i satisfactori. He aprés, m’he format, he aplicat coneixements… Tot i això, també m’agradaria deixar constància que no ha estat gens fàcil.

Ha sigut un temps de molt esforç, intensiu i força estressant, ja que he hagut de compaginar aquestes pràctiques amb la meva feina de mestra a l’escola i treballant tot el dia fora de casa a forces quilòmetres, arribar i tornar a estar al 100% i voler donar el màxim de tu, és dur.

Així, que després d’excedir-me un pèl massa però amb la necessitat de no deixar-me cap punt important a destacar, vull concloure aquesta última entrada, tornant a fer referència al Pla d’actuació d’intervenció psicopedagògica, que vull portar a terme amb el Pràcticum II i que ja us vaig explicar, l’inici del procés de negociació, amb la meva tutora de pràctiques, fa tres dies enrere amb la penúltima entrada “Negociem el Pla d’actuació del meu projecte”. 

Aquesta negociació, té a veure amb la necessitat d’ajudar a l’equip de professors del centre facilitant instruments i recursos per millorar la pràctica docent. Per tant, espero col•laborar ajudant als professors mitjançant un assessorament i una formació.

Bé, ara sí, tanco aquesta etapa per obrir-ne un altre molt aviat, amb més il•lusió i moltes ganes. Sé que no serà fàcil, en sóc conscient. Però també estic segura que valdrà la pena.
Fins aviat!

Sílvia