Ja falta poc per finalitzar aquestes primeres pràctiques a Octàgon i revisant la meva llibreta d’anotacions, no puc obviar parlar de l’observació com un instrument d’ajuda i complementari en l’avaluació de qualsevol alumne i que per mi ha estat clau en aquestes primeres pràctiques.

La meva llibreta és plena d’anotacions dels alumnes del centre i totes aquestes anotacions són un registre que he anat observant dels alumnes des de l’ inici de les pràctiques fins a dia d’avui.

I parlant de quelcom… avui he  participat en l’observació d’un alumne que faig seguiment amb un altre professora que no és l’habitual. El tutor habitual, m’ha comentat que aquest alumne, avui estava molt nerviós, “ girat” i amb poques ganes de treball i ha optat per canviar-lo d’aula, ja que amb aquesta professora, se li podia oferir una atenció més individualitzada perquè estaria sol i podia dedicar la seva atenció exclusivament per ell.

Efectivament quan he entrat a l’aula, l’alumne, estava tal i com m’havia comentat el professor. He assegut amb ell i la professora i l’he estat observant i he intentat intervenir ajudant a la professora perquè el nen treballés. Un cop s’ha acabat la classe, he pogut parlar amb la professora i intercanviar opinions.

Gràcies a totes a aquestes observacions (des d’inici de curs fins ara), es pot dir que aquest nen té molts problemes d’autoestima, d’habilitats socials, de rebuig… que evidentment repercuteixen en els seus aprenentatges.

És molt important, observar i anotar sempre, aquells aspectes, actituds o petits detalls que un professional observa per després complementar-lo amb altres proves o instruments d’avaluació que serveixin per detectar les dificultats que presenta cada cas.