L’altre dia amb la meva tutora de pràctiques parlàvem de les entrevistes amb les famílies dels alumnes. Comentàvem, que era un moment molt important on el professional, no hauria de començar parlant dels aspectes negatius del fill sinó tot el contrari.

Ella m’explicava, que sempre segueix una mateixa línea d’actuació:
En primer lloc, els hi comenta tots els aspectes positius que té el seu fill/a. Després, quines dificultats li preocupen i finalment, els hi dóna estratègies o pautes d’actuació.

Jo li vaig comentar, que com a mestra, també segueixo aquesta línea d’actuació.

Ahir, em va comentar, que demà té una entrevista amb una mare d’un alumne que jo observo dins l’aula i em va preguntar quins aspectes positius destacaria del nen. Jo li vaig comentar que és un nen molt intel•ligent, curiós, li agrada investigar, aprendre nous conceptes, meticulós, polit, autònom… vam compartir visions d’aquest nen i va ser molt enriquidor.

Avui, he cregut convenient, escriure-li en un paper, aquests aspectes que parlàvem i a més a més, quines estratègies d’ajuda facilitaria a la família.

Si no recordo malament, li he escrit:
• Celebrar cada èxit aconseguit. No de manera material, sinó de forma simbòlica. Ex: aprova un examen amb un 5 . S’ha de celebrar!
Si el seu plat preferit són els macarrons, se li pot fer aquell dia o a l’endemà amb motiu de l’èxit aconseguit.
• Pactar amb el nen objectius a curt termini que pugui aconseguir. Per exemple: si és un nen molt despistat i sovint oblida l’agenda a l’institut i aquella setmana no se l’ha deixada, celebrar-ho.
• Fomentar el reforç positiu. Felicitar-lo, recordar-li les seves capacitats, valors, és a dir, reforçar els aspectes positius. Es tendeix a recordar els negatius.
• Compartir moments i responsabilitats. En aquesta mare li agrada cuinar. Per què no cuinar amb el seu fill? Segur que al nen li farà molta il•lusió poder ajudar-la!

El fet, d’escriure sobre paper aquests aspectes que jo com a futura professional faria arribar a la família, és perquè considero molt important, el fet de portar preparada una entrevista o reunió. I no només el professional orientador, també el professor, ja que dóna molta més seguretat i es garanteix el traspàs de tota la informació que es vol fer arribar i sobretot, com es vol fer arribar ( 1er comentant els aspectes positius, després les dificultats i finalment facilitar estratègies d’ajuda adaptades a les característiques del nen).