Arribant a la fi del Pràcticum I i recordant els objectius que em vaig plantejar al començament de les pràctiques (entrada “Primeres trobades”) puc dir-vos que estic contenta d’haver-los aconseguit poc a poc i mesura que han passat els mesos.

Les meves primeres pràctiques a Octàgon, han estat una experiència enriquidora i molt positiva. Durant aquest temps he pogut establir la relació directa entre la teoria i el que és la pràctica professional. A través del bloc, ho he anat expressant amb les meves entrades setmanals.

He dut a terme un treball de reflexió mitjançant l’observació i l’anàlisi de la pràctica del psicopedagog que es resumeix en les 20 entrades que he publicat fins a dia d’avui. Em fa il•lusió esmentar-les:
1- Presentació del bloc. (8 d’octubre)
2- On faig les pràctiques. (8 d’octubre)
3- Primeres trobades. (10 d’octubre)
4- Anàlisi del Context. (15 d’octubre)
5- Per què m’ha servit conèixer els contextos d’intervenció de la pràctica professional?. (20 d’octubre)
6- Programa d’orientació (25 d’octubre)
7- Problemes amb els quals s’enfronta el psicopedagog. (25 d’octubre)
8- El Planning. (31 d’octubre)
9- Importància de l’avaluació. (4 de novembre)
10- Premsa d’actualitat. (5 de novembre)
11- La figura del psicopedagog a l’acadèmia. (9 de novembre)
12- Eines psicopedagògiques. (14 de novembre)
13- Diversitat d’alumnes. (20 de novembre)
14- Registre de dades. (25 de novembre)
15– Importància de fer un bon registre de dades. (30 de novembre)
16- Visions compartides (2 de desembre).
17- Entrevistes amb les famílies. (6 de desembre)
18- L’observació. ( 10 de desembre)
19- Negociem el pla d’actuació del meu projecte. (13 de desembre)

Durant tot aquest temps, d’una banda, he pogut conèixer les múltiples tasques que realitza la psicopedagoga del centre i les dificultats amb les quals es troba en el seu dia a dia. Davant d’aquestes, hi ha hagut una col•laboració de tota la comunitat de professionals: famílies, professors d’instituts, psicòlegs, EAP, CSMIJ.. això demostra una responsabilitat conjunta, una necessitat compartida i un treball conjunt des de i cap a una mateixa direcció. Ho valoro molt positivament.

Fruit d’això, he conegut les estratègies i instruments que utilitza en la pràctica professional i que he explicat en aquest procés reflexiu a mode d’entrades.

Tanmateix, he tingut la sort de tastar de primera mà, un assessorament psicopedagog sistemàtic, constructiu i col•laborador que ja havia estudiat i on me n’adono de l’ho important que és disposar d’una rigorosa professionalitat que comporta molta preparació i responsabilitat davant el treball. Un treball que ha de ser interdisciplinar, sistemàtic i d’equip, on és molt important conèixer el context d’intervenció i les característiques que aquest té.

Com a punt positiu, vull destacar l’atenció a la diversitat que es contempla des d’aquest context, on es duu a terme un procés d’intervenció basat en el constructivisme i l’aprenentatge significatiu (Ausbel). Penso que és important donar valor al treball col•laboratiu que he presenciat a Octàgon i entre els diversos professionals externs i l’equip de l’acadèmia.

D’altra banda, el meu aprenentatge (com ja he comentat), s’ha basat en l’observació i l’anàlisi de la pràctica professional. Aquest treball, l’he fet observant a les aules amb professors i alumnes, analitzant les tasques de la meva tutora de pràctiques, assistint a reunions amb diferents agents de la comunitat educativa i participant en un continu traspàs d’informació de diferents alumnes a través de diferents vies de comunicació i amb diferents professionals.

També, en una recerca constant d’informació teòrica i legislativa relacionada amb la pràctica: recopilant material de semestres anteriors de la UOC, verificant teories d’aquest material, complementant amb altres materials que tracten la temàtica dels processos d’intervenció que analitzava i amb documents diversos de l’acadèmia.

Fins i tot, he tingut la sort de tastar l’acció pràctica de la meva tutora, intervenint amb petites col•laboracions de les tasques pròpies de la psicopedagoga, com és l’assessorament a professors, col•laborant amb la meva tutora en reunions amb els alumnes, amb les famílies… M’hagués agradat però, participar de forma més directa amb aquest últim àmbit. Es tan enriquidor!

Tanmateix, totes aquestes col•laboracions, han tingut significat per mi ja que s’han basat en coneixements adquirits i apressos al llarg dels meus estudis a la UOC. Matèries com anàlisi de casos, diagnòstic en educació, educació especial, models d’orientació, dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica… m’han ajudat a entendre molt bé aquest context i procés i no experimentar-ho de forma aïllada.

Arrel d’aquesta formació, he pogut començar a detectar les fases i els procediments del diagnòstic i la intervenció psicopedagògica a l’acadèmia i aproximar-me a aquesta realitat, com us deia, des d’un marc teòric fonamentat.

Crec que la meva actitud ha adoptat un comportament ètic, de treball col•laboratiu amb els professionals que treballen al centre i de molt interès. L’autoavaluació incessant, m’ha permès millorar aquesta pràctica.

Bé, com us deia al començament i des de la sinceritat, tot ha estat molt positiu, gratificant i satisfactori. He aprés, m’he format, he aplicat coneixements… Tot i això, també m’agradaria deixar constància que no ha estat gens fàcil.

Ha sigut un temps de molt esforç, intensiu i força estressant, ja que he hagut de compaginar aquestes pràctiques amb la meva feina de mestra a l’escola i treballant tot el dia fora de casa a forces quilòmetres, arribar i tornar a estar al 100% i voler donar el màxim de tu, és dur.

Així, que després d’excedir-me un pèl massa però amb la necessitat de no deixar-me cap punt important a destacar, vull concloure aquesta última entrada, tornant a fer referència al Pla d’actuació d’intervenció psicopedagògica, que vull portar a terme amb el Pràcticum II i que ja us vaig explicar, l’inici del procés de negociació, amb la meva tutora de pràctiques, fa tres dies enrere amb la penúltima entrada “Negociem el Pla d’actuació del meu projecte”. 

Aquesta negociació, té a veure amb la necessitat d’ajudar a l’equip de professors del centre facilitant instruments i recursos per millorar la pràctica docent. Per tant, espero col•laborar ajudant als professors mitjançant un assessorament i una formació.

Bé, ara sí, tanco aquesta etapa per obrir-ne un altre molt aviat, amb més il•lusió i moltes ganes. Sé que no serà fàcil, en sóc conscient. Però també estic segura que valdrà la pena.
Fins aviat!

Sílvia

Objectiu de la sessió: negociar el pla d’actuació de la meva intervenció durant el Pràcticum II.

Ahir amb la meva tutora de pràctiques ens vam reunir per parlar del que seria el meu Pla de treball durant el Pràcticum II.

Fa un parell de setmanes que hi parlem però encara no ens havíem reunit. En aquesta trobada, vam tornar a parlar de la necessitat que he detectat a llarg de les pràctiques i que ja li havia comentat fa uns dies enrere.

Aquesta, té a veure amb la necessitat d’ajudar a l’equip de professors del centre. Una de les mancances que he detectat, és el fet de no oferir un assessorament i una formació completa i de seguiment als docents que hi treballen. De vegades, alguns professors, es veuen confrontats amb alguns alumnes i considero que necessitarien més estratègies o instruments per millorar quelcom. Crec què si rebessin un assessorament complert no es trobarien amb tantes dificultats a l’hora de fer la classe amb els alumnes “ més difícils”.

La meva proposta doncs, és la de fer una formació a l’equip de professors oferint instruments i eines d’ajuda en la pràctica docent. Encara però, falta definir quelcom, valorar la possibilitat de tot el recull d’idees que hem fet i començar a donar forma a aquest pla.

La meva tutora, m’ha comentat que s’ha adonat d’aquesta mancança que fins ara no havia detectat i li preocupa molt. Tot i això, pensa que amb aquest projecte, es pot millorar aquest tipus de situacions que son angoixants tant per l’alumne com pel professor.

Li he comentat, que sobretot el que pretenc amb aquesta Pla, és que d’una banda, pugui posar en coneixements tots els aprenentatges que he après al llarg dels meus estudis i per tant, adquirir experiència. I d’altra, col•laborar amb el centre, amb un projecte que realment els hi sigui útil i que després de les meves pràctiques, puguin continuar fent ús.

Com us deia, entre totes dues, hem fet un recull d’idees interessants per poder portar a la pràctica:
-Carpeta d’acollida.
-Formació inicial.
-Calendari personalitzat de reunions.
-Millorar l’informe de l’alumne.
-Seguiment a les aules.
-Modelatge i estratègies als professors.
-Potenciar el treball en equip.
-Premis a les bones notes i motivació del professor.
-Enquesta al professor.
-Autoavaluació del professor.

Veig que ella està molt entusiasmada i jo també ho estic perquè crec que pot ser un projecte funcional, pot ajudar a un equip de professionals, que són un eix importantissim en el centre i que a més a més, en tenen ganes i volen millorar la seva pràctica docent i també, perquè estic segura que aprendré moltíssim de l’experiència. Per tant, això fa que aquest petit projecte que està per crear, l’entomi amb molta il•lusió i ganes. 🙂

Ja falta poc per finalitzar aquestes primeres pràctiques a Octàgon i revisant la meva llibreta d’anotacions, no puc obviar parlar de l’observació com un instrument d’ajuda i complementari en l’avaluació de qualsevol alumne i que per mi ha estat clau en aquestes primeres pràctiques.

La meva llibreta és plena d’anotacions dels alumnes del centre i totes aquestes anotacions són un registre que he anat observant dels alumnes des de l’ inici de les pràctiques fins a dia d’avui.

I parlant de quelcom… avui he  participat en l’observació d’un alumne que faig seguiment amb un altre professora que no és l’habitual. El tutor habitual, m’ha comentat que aquest alumne, avui estava molt nerviós, “ girat” i amb poques ganes de treball i ha optat per canviar-lo d’aula, ja que amb aquesta professora, se li podia oferir una atenció més individualitzada perquè estaria sol i podia dedicar la seva atenció exclusivament per ell.

Efectivament quan he entrat a l’aula, l’alumne, estava tal i com m’havia comentat el professor. He assegut amb ell i la professora i l’he estat observant i he intentat intervenir ajudant a la professora perquè el nen treballés. Un cop s’ha acabat la classe, he pogut parlar amb la professora i intercanviar opinions.

Gràcies a totes a aquestes observacions (des d’inici de curs fins ara), es pot dir que aquest nen té molts problemes d’autoestima, d’habilitats socials, de rebuig… que evidentment repercuteixen en els seus aprenentatges.

És molt important, observar i anotar sempre, aquells aspectes, actituds o petits detalls que un professional observa per després complementar-lo amb altres proves o instruments d’avaluació que serveixin per detectar les dificultats que presenta cada cas.

Aprofitant que l’altre dia us comentava que considerava molt important preparar-se amb antelació una entrevista o reunió, avui vull fer una reflexió sobre la importància de preveure o reflectir en un calendari, entrevistes o reunions amb les famílies dels alumnes, ja que me n’adono que no tots els professors, tenen en compte quelcom, ja què pensen que parlant amb la família no s’aconseguiran millores i és una pèrdua de temps. I alguns fins i tot, no tenen entrevista al llarg del curs acadèmic o bé la tenen a final de curs perquè es veuen obligats per ordres majors.

Les entrevistes o reunions són necessàries. No només amb aquells alumnes que tenen dificultats i evidentment se’ls hi ha de fer més seguiment i aquest seguiment, inclou la implicació i col•laboració de l’àmbit més significatiu pel nen, el familiar. També ho són, per tots els alumnes en general. El fet d’establir un espai, un temps.. per intercanviar i compartir opinions, preocupacions, aspectes, curiositats, actituds.. de l’alumne en el centre i de la visió que té el pare o mare i la informació que aquests, ens poden proporcionar, és molt significatiu.

El fet d’establir una comunicació en un clima de confiança, on cadascuna de les parts, assumeix la responsabilitat que li toca des del respecte, és una via efectiva que ens permet anar cap a una mateixa direcció: l’alumne i el fill. I per tant, aconseguir millores i garantir èxit en la intervenció.

Des de la tasca psicopedagògica, guiar i assessorar al professor en la pràctica reflexiva d’aquesta qüestió, i ajudar-lo amb les dificultats que aquest es pugui trobar, serà una aspecte important en la tasca assessora.

El psicopedagog, molts cops, també hi és, en aquestes entrevistes i és una figura mediadora, sobretot quan no hi ha bons entesos entre el professor i la família o quan el professor necessita ajuda per afrontar la reunió o bé per qüestions majors.

Jo a dia d’avui, encara no he pogut assistir a cap reunió amb la meva tutora de pràctiques i algun familiar, però espero fer-ho aviat, ja que en tinc moltes ganes!
Fins ara, en les reunions que he tingut o tinc amb les famílies dels meus alumnes (de l’escola), sempre he sigut i sóc la mestra i em ve molt de gust fer un pas endavant, ja que de fet, m’estic preparant per quelcom!

L’altre dia amb la meva tutora de pràctiques parlàvem de les entrevistes amb les famílies dels alumnes. Comentàvem, que era un moment molt important on el professional, no hauria de començar parlant dels aspectes negatius del fill sinó tot el contrari.

Ella m’explicava, que sempre segueix una mateixa línea d’actuació:
En primer lloc, els hi comenta tots els aspectes positius que té el seu fill/a. Després, quines dificultats li preocupen i finalment, els hi dóna estratègies o pautes d’actuació.

Jo li vaig comentar, que com a mestra, també segueixo aquesta línea d’actuació.

Ahir, em va comentar, que demà té una entrevista amb una mare d’un alumne que jo observo dins l’aula i em va preguntar quins aspectes positius destacaria del nen. Jo li vaig comentar que és un nen molt intel•ligent, curiós, li agrada investigar, aprendre nous conceptes, meticulós, polit, autònom… vam compartir visions d’aquest nen i va ser molt enriquidor.

Avui, he cregut convenient, escriure-li en un paper, aquests aspectes que parlàvem i a més a més, quines estratègies d’ajuda facilitaria a la família.

Si no recordo malament, li he escrit:
• Celebrar cada èxit aconseguit. No de manera material, sinó de forma simbòlica. Ex: aprova un examen amb un 5 . S’ha de celebrar!
Si el seu plat preferit són els macarrons, se li pot fer aquell dia o a l’endemà amb motiu de l’èxit aconseguit.
• Pactar amb el nen objectius a curt termini que pugui aconseguir. Per exemple: si és un nen molt despistat i sovint oblida l’agenda a l’institut i aquella setmana no se l’ha deixada, celebrar-ho.
• Fomentar el reforç positiu. Felicitar-lo, recordar-li les seves capacitats, valors, és a dir, reforçar els aspectes positius. Es tendeix a recordar els negatius.
• Compartir moments i responsabilitats. En aquesta mare li agrada cuinar. Per què no cuinar amb el seu fill? Segur que al nen li farà molta il•lusió poder ajudar-la!

El fet, d’escriure sobre paper aquests aspectes que jo com a futura professional faria arribar a la família, és perquè considero molt important, el fet de portar preparada una entrevista o reunió. I no només el professional orientador, també el professor, ja que dóna molta més seguretat i es garanteix el traspàs de tota la informació que es vol fer arribar i sobretot, com es vol fer arribar ( 1er comentant els aspectes positius, després les dificultats i finalment facilitar estratègies d’ajuda adaptades a les característiques del nen).