Ahir em va comentar la meva tutora de pràctiques, que una mare d’un alumne, es va posar en contacte amb ella perquè el seu fill estava desmotivat per diversos problemes a l’ institut ( baixa autoestima, dificultats en les relacions socials, fracàs de notes escolars, etc) i demanava una mica més de reforç positiu emocional per part del tutor de l’acadèmia.

La meva tutora, va parlar amb el professor i el va assessorar en ajudar a l’alumne a reforçar la seva autoestima i conseqüentment els seus aprenentatges.

Davant d’aquest fet ( entre d’altres que he observat), me n’adono del perfil o més aviat, de les característiques que ha de tenir un psicopedagog en la pràctica professional. Concretament i davant el context que em trobo, voldria destacar-ne algunes:

• Afavorir l’eficàcia de les classes assessorant als professors.
• Facilitar la comunicació entre tots els membres de la comunitat de treball.
• Ajudar als professors a analitzar i reflexionar de forma compartida sobre les pròpies pràctiques.
• Ajudar en l’autonomia professional dels professors.

En el context que em trobo és necessari objectius d’assessorament del procés d’ensenyament- aprenentatge, tals com:

• Optimització de l’ensenyament comprensiu adreçat a l’alumnat.
• Increment de la competència pedagògica del professorat que treballa al centre.

Cada nen, alumne… té la seva pròpia vivència del món, arran de les experiències viscudes amb el seu entorn més proper ( família, amics..). No podem oblidar, que en el seu aprenentatge intervenen molt factors de tipus afectiu, relacional… que afecten en la manera d’afrontar els aprenentatges de la vida escolar.

Una bona relació amb el professor, un clima de confiança, una estima de l’adult al nen.. farà que aquest, es senti valorat i facilitarà el seu progrés acadèmic.

Com a assessors, un dels reptes en la intervenció del psicopedagog, serà la de trobar els mecanismes oportuns (tenint present el context de treball) per transformar aquest sentiment de malestar.

Tal i com ens diu Isabel Solé “Disponibilidad para el aprendizaje y sentido del aprendizaje”. A C.COLL (1993) i altres. El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó: “Les representacions que els alumnes construeixen dels seus professors són la disponibilitat cap a l’alumne, el respecte, l’afecte que li transmet i la capacitat per a mostrar-se acollidor i positiu”.