En aquesta darrera part del curs, intentarem abordar un tema important i alhora no fàcil, com és la gestió de les emocions en l’ àmbit laboral.
En aquesta part hi dediquem 6 sessions, dues sessions on treballem la part conceptual i posteriorment fem la projecció d’ una pel.licula que enguany serà el film ” La ola”, en el qual els alumnes expressarant la seva visió i opinió de lo succeït :
-
L’onada és una pel·lícula alemanya dirigida per Dennis Gansel el 2008, exhibida a França amb el títol de La Vague.
Viquipèdia
-
-
-
-
-
“La Ola”
Quant a Àngels Codina
Hola em dic Àngels i actualment estic fent de professora de cicles formatius a la Salle Manlleu en la especialitat de Gestió administrativa i Administració i finances. En aquests moments porto aquest bloc: Fem Rutllat el projecte, és un bloc de suport per els alumnes d' Administració i finances de Grau superior en els Mòduls 11-13 Simulació Empresarial i Projecte d'administració i Finances. També serveix de suport als alumnes de GM i GS. d' empresa i iniciativa emprenedora i per a tots aquell/@s que us pugui servir .
Aquest article ha estat publicat en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Aquesta pel·lícula, des del meu punt de vista , ens ha intentat ensenyar que res és impossible , per més absurd que sembli, que una persona sí que pot canviar el món , i que som persones fàcils de modelar . Un fet a destacar és la cobdícia i perspicàcia que poden arribar a tenir les persones per aconseguir els seus objectius , però , si la nostra societat no evoluciona en la seva forma de pensar, en la seva manera de deixar-se portar per la primera persona que ho intenta , què serà del nostre món ? Hem de ser més independents ? o senzillament hem de aïllar aquelles persones que semblen sospitoses d’intentar manipular …. crec que l’única resposta ara per ara viable és creure en la nostra evolució mental i confiar més en nosaltres mateixos
Aquesta pel·lícula, és bastant directe i la seva temàtica ens fa reflexionar sobre com un possible totalitarisme pot ser generat en les seves arrels , influint en adolescents i amb ganes de sentir-se un grup . No obstant això , no tot és un joc de nens, i ja se sap , el que juga amb foc es crema, però en aquest cas pot arribar a incinerar . ja que arriben a uns extrems bastant excessius de immaduresa i la manipulació de grup, fins arribar a la mort.
pd: la recomano pel l’any següent.
El fet de veure aquesta pel·lícula, d’alguna manera ens ha servit perquè ens ha deixat clarament, que avui en dia es pot instaurar una dictadura fins i tot en un país tant civilitzat i modern.
Els humans es poden manipular molt fàcilment, sense que s’adonguin, i com que aquesta pel·lícula esta basada en fets reals, doncs d’alguna manera ens acollonim més… perquè mai se sap quant podem estar manipulats o no.
Ami la pel·lícula m’ha agradat i per això pensso que es bo que la recomani. Aixís doncs la recomano sense cap problema.
És una pel·lícula que està molt bé feta i la idea que treballen, es bona també
Sobretot el com la ideologia creix i es radicalitza a mesura que avança la pel·lícula.
És una pel·lícula bastant bona perquè, et fa reflexionar sobre la vida, lo que pot pasar o ha passat per coses que mai podries imaginar. Per coses inocents podrien pasar coses molt greus, i en aquesta pel·lícula t’ensenya, que pot pasar en qualsevol moment i qualsevol cosa…
I per això, la recomano, sobretot per els adolecents, perquè tinguin en compte, que un acte té una conseqüencia…
Aquesta pel•lícula ja l’havia vist quan feia E.s.o, tot i que a no m’han en recordava gaire, jo consider-ho que es una pel•lícula interesant, ja que ens explica la historia de una sèrie de adolescents, durant una setmana l’escola fa una assignatura, i una bona colla s’hi apunta a autocràcia, i comencen a parlar de la les dictadures, i ells mateixos en la classe escullen un líder, i aquest els i diu com s’han de comportar i com s’han de vestir, i de cop hi ha un canvi en els estudiants, de cop fan cas i entre tots s’ajuden, però al final tot es fa molt gran i acaba sent un caos, ja que discriminen els que no estan dins del grup, es com el que pensava quan Hitler havia governat alemanya, que tots feien els que ell deia i discriminaven els que no tenien els mateixos pensaments que ells.
Aquesta pel·lícula la e vista moltes vegades, ja que també ens la van passar a la ESO.
La meva conclusió d’aquesta pel·lícula es que sempre em sorprèn la ultima part, com a pogut anar tant lluny la gent, com els alumnes s’han pogut esclavitzar, per una part ma semblat mol bona la ideologia del professor, però no ha sortit tal i com el professor l’hi hages agradat.
encara i així ma agradat tornar-la a veure-la.
M’ha agradat molt mirar aquesta pel•lícula, perquè et fa reflexionar molt, et fa saber que quan una persona li agrada tant una cosa la vol aconseguir, l’aconsegueix.
En aquest cas el professor de la pel•lícula decideix formar entre els alumnes un grup basat en la disciplina, la fidelitat entre els seus membres i l’obediència a un líder. El grup té tant èxit que el professor comença a perdre el control de l’experiment i finalment acaba malament i a la presó. aquesta pel•lícula ens fa saber que, una persona es lliure a fer lo que vol, però ha de dur un control mínim, I sobretot vigilar cada cosa que fa.
Aquesta película em fa reflexionar per com una persona pot influir de tal manera en la forma d’actuar de tot un grup, especialment si es tracta de gent jove, vulnerables, que se senten més forts quan s’unifiquen per mitjà d’un ideal. Però també ens mostra com aquesta “unió”es pot convertir en una cosa incontrolable tal i com ho podem veure en el tràgic final. El que comença sent un joc divertit, acaba sent un malson i ens deixa veure la necessitat de les persones de creure en alguna cosa per sentir-se més forts.
Aquesta pel·lícula és una de les que et fan reflexionar de moltes coses. La Ola mostra què, per molt que diguis que una cosa no passarà, acaba passant si una persona t’influeix d’alguna manera i et deixes portar pel moment. Mai pots dir “de esta agua no voy a beber”, perquè mai saps què és el que et pot portar el futur, per molt que pensis d’una manera, amb el temps o circumstàncies, pots canviar aquests pensaments que tens.