“(…) però el que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folclòric. I no, ací hem acudit a manifestar-nos per la unitat de la llengua. O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai!”

Així s’explicava Joan Fuster a la Plaça de bous de València el 1982, ja ha plogut i la cosa no ha canviat gaire. És cert que cada territori de parla catalana té una situació sociolingüística diferent, però l’acorralament és evident arreu.

Un dels mitjans per desencorralar la llengua és el coneixement que en tinguem, a partir del coneixement l’estima, a partir de l’estima, l’eixamplament; posem fil a l’agulla…