Els alumnes de sisè realitzen el seu primer Stop Motion.
Dins la setmana del cinema realitzada a l’escola durant el curs 2016-17, els alumnes de sisè van realitzar el seu primer Stop Motion.
Els alumnes es van organitzar en grups de 3-4 integrants i van crear l’esbos dels fotogrames que composarien el seu treball.
En la següent sessió, cada alumne va portar el material necessari (jocs, figures, fruites…) i van construir els escenaris. Un cop ho van tenir tot preparat, van procedir a fotografiar tots els fotogrames.
En les posteriors sessions els alumnes van fer el muntatge i van editar la seva pel·lícula de Stop Motion utilitzant les eines de Youtube.
El darrer pas va ser preparar l’exposició pels pares. Cada grup va imprimir la primera fotografia dels seus treballs (el títol de la pel·lícula) i amb el programa Aurasma Studio, vam crear una exposició que va agradar a petits i grans.
Als pares i familiars se’ls va invitar a l’exposició, tot indicant-los que es descarreguessin l’aplicació Aurasma per tal que poguessin veure les pel·lícules des del seu telèfon mòbil o tauleta.
Aquesta va ser una activitat molt engrescadora i motivadora per tots els alumnes, va facilitar la cooperació entre els membres d’un mateix grup i amb els altres grups, ja que es va crear un clima de treball molt enriquidor per a tots.
El fet de ser un treball tan globalitzador, va fer que tots els membres de cada grup es sentissin part important del procés facilitant així la integració d’aquells alumnes amb més dificultats o amb NEE.
L’únic inconvenient que vam trobar és que en un sol projecte vam introduir molts conceptes i programes nous, cosa que va alentir força el projecte; tot i que els alumnes no van tenir la mateixa sensació.
Avui dia és essencial educar les criatures en els perills i avantatges de les noves tecnologies. És important que pares i mares sàpiguen com es pot garantir la seguretat i la privacitat dels menors a internet
L’última Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) no deixa espai al dubte: cada vegada són més -i molt més joves- els menors de l’Estat que disposen d’un smartphone. Segons aquesta enquesta, la meitat dels nens d’11 anys -un 50,3%- tenen mòbil. Una xifra que, lluny d’estancar-se, augmenta a mesura que passen els anys i que els menors van sumant edat: als 12, el 70,2% dels nens tenen un dispositiu mòbil; als 13, la xifra ascendeix al 83%; als 14 són el 90,1% dels adolescents els que tenen en propietat un telèfon intel·ligent, i als 15, el 93,9%. I, paral·lelament al creixement del nombre d’usuaris de mòbils menors d’edat, augmenta el de pares preocupats per la realitat que es desprèn de les noves tecnologies, en la qual termes com ciberadicció,ciberbullying o grooming -assetjament amb objectiu sexual- prenen força i surten a les notícies gairebé cada setmana.
La meitat dels nens d’11 anys -un 50,3%- tenen mòbil. Una xifra que, lluny d’estancar-se, augmenta a mesura que passen els anys
Perquè sí, el mòbil, la tauleta o internet són perfectes per saber on són els nostres fills i perquè accedeixin a continguts útils per a la seva educació, però també perquè accedeixin a altres continguts no aptes, perquè es tanquin a la seva habitació i desconnectin dels pares i perquè altres persones -conegudes o no- puguin disposar d’informació privada sobre ells. I és aquí on salten les alarmes i els dubtes: ¿què cal fer per quedar-nos amb el que tenen de bo les noves tecnologies i arraconar la part dolenta? I, sobretot, ¿com podem evitar que els nostres fills caiguin en conductes addictives o en pràctiques de risc? Prohibint l’ús d’internet i de dispositius mòbils segur que no. I això no ho diem nosaltres. Ho afirma la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), Maria Àngels Barbarà.
Ho fa com a representant d’una institució que, com el seu nom indica, vetlla per la privacitat i la seguretat dels catalans en entorns com internet. També com a responsable d’una iniciativa, Menors, internet i tecnologies, que entén les noves tecnologies com a instruments bàsics per al desenvolupament acadèmic i professional dels joves i que, lluny d’advocar per restringir-les als menors, busca que facin un ús conscient i segur d’internet. La fórmula? Informació i acompanyament. Dos pilars en els quals es basen els tallers que des de fa tres anys l’APDCAT imparteix a nens de 1r i 2n d’ESO dels centres catalans. En aquestes formacions s’ofereix informació sobre les possibilitats i els riscos de les noves tecnologies, es donen les pautes a seguir per mantenir la privacitat i s’acompanya els adolescents-almenys durant un matí- en aquest procés.
“Hem de donar-los confiança en ells mateixos, consciència sobre la seva privacitat i confiança en nosaltres per saber que se’ns poden adreçar perquè els ajudem”
M. ÀNGELS BARBARÀ – DIRECTORA APDCAT
Una feina d’informació i conscienciació que, malgrat que es desenvolupa en l’àmbit escolar, no només se centra en els més petits. Com explica Barbarà, els pares tenen un paper clau en l’educació dels nens, i per això també va dirigida a ells aquesta iniciativa que busca fer-los partícips d’un procés, el de la digitalització, pel qual moltes vegades passen de puntetes. I és que encara que els progenitors no puguin controlar en tot moment en quines xarxes socials són presents els seus fills o com hi interaccionen, sí que disposen d’eines per prevenir els casos de ciberbullying o grooming, o per minimitzar-ne els efectes. “Nosaltres, com a pares, no podem preveure tot el que passarà, però sí que podem donar les eines als nostres fills per identificar les situacions difícils i saber afrontar-les. Com? Donant-los confiança en ells mateixos, consciència sobre la seva privacitat i confiança en nosaltres per saber que se’ns poden adreçar perquè els ajudem”, comenta Barbarà, que, en aquest sentit, posa especial èmfasi en el fet que els progenitors comparteixin moments d’oci i de noves tecnologies amb els seus fills i ho facin des de ben petits. D’aquesta manera no només podran guiar-los en l’ús d’internet, sinó que a més fomentaran que els consultin quan tinguin un problema.
ACOMPANYAMENT I EXEMPLE
De la necessitat d’acompanyar els menors a la qual fa referència Barbarà també en parla Jorge Flores, el fundador i director d’una de les organitzacions que més han fet els últims anys per garantir la seguretat a internet de nens i joves, PantallasAmigas. Segons explica,l’acompanyament és una de les millors armes de les quals disposen els pares per informar i tutelar els seus fills en l’ús de les noves tecnologies perquè, juntament amb bloquejadors per a internet, evitin acabar visitant pàgines no desitjades. Però no és l’única arma. Tal com comenta Flores, l’exemple és clau a l’hora de crear hàbits de consum i de prevenir conductes addictives o situacions de risc a internet, igual que passa en altres àmbits com l’alimentació, la lectura o els valors que es volen inculcar als menors. “Els nens reprodueixen el mateix que han vist a casa pel que fa a compartir, a moments d’ús i a intensitat en l’ús. No podem demanar als nostres fills que no utilitzin tant el mòbil quan nosaltres no ens el podem treure del cap ni de les mans”, comenta el responsable de PantallasAmigas. I afegeix un altre consell: limitar l’ús de les noves tecnologies a moments i espais específics. Això vol dir que els progenitors han de ser capaços de desconnectar de l’smartphone i compartir temps amb els seus fills però també que els nens han d’aprendre a divertir-se sense necessitat de recórrer a gadgets tecnològics.
L’exemple és clau a l’hora de crear hàbits de consum i de prevenir conductes addictives o situacions de risc a internet
Comunicació, informació, acompanyament, exemple. ¿És l’única cosa que necessiten els nens per garantir la seva privacitat i seguretat a internet? No. Hi ha un element més al qual fan referència tant la responsable de l’APDCAT com el de PantallasAmigas, i que la psicòloga i fundadora de La Família Centre de Psicologia, Patricia Maguet, explica en profunditat: moments de comunicació i oci amb els pares.
TEMPS I CONVERSA
Els progenitors han de dedicar temps als seus fills, menjar-hi, fer coses junts i utilitzar aquests moments per saber què els agrada i què no, conèixer els seus companys de classe i els pares dels seus amics i parlar dels riscos d’internet. Només d’aquesta manera podran crear una relació sòlida amb els menors abans que l’adolescència piqui a la porta i la comunicació entre ells es faci més difícil. També perquè els fills, en cas de ser víctimes d’assetjament o xantatge en xarxes, tinguin prou confiança en els pares per demanar-los ajuda. “En la vida hi ha tants perills que és difícil protegir-los de tots, però en la mesura que la comunicació amb els fills sigui bona i es coneguin els seus estats d’ànim i el seu estat general, serà més fàcil detectar un canvi”, conclou Maguet.
