Author Archives: jcastro1

A partir d’ara, el nostre diari digital incorporarà imatges. Animeu-vos a portar fotos o dibuixos de les vostres notícies.

LA IAIA LOLA FA CENT ANYS

Alba Romero, Òscar Ramírez, Maurici Abad, cicle mitjà.

La begurenca Dolors Moret, la iaia Lola, besàvia de quatre alumnes de la nostra escola, va fer cent anys. Nascuda el mil nou-cents set a Begur, va treballar tota la vida de telefonista, dels tretze anys fins a la seva jubilació. Des de fa quinze anys viu a Palamós. La iaia Lola té actualment tres fills, set néts, onze besnéts, i un rebesnét, i és vídua dels seus dos marits. Va celebrar el seu centenari amb un àpat amb tota la família.

GRAN ÈXIT DEL PARC INFANTIL DE L’ARBREDA

Anna, Santi, Marta,…, 4t. B

Durant els dies de Nadal, des del 23 de desembre fins al 4 de gener, es va fer un parc infantil a l’arbreda de Begur.
Dins d’una carpa molt grossa hi havia inflables, colxonetes, tallers de manualitats i jocs com el 4 en ratlla, el mikado; les dames xineses…
També hi havia bicicletes amb tres rodes, que es deien tricicles.
Era tot gratuït i per això els nens i nenes, podien pujar quan volguessin. Tot això es va fer perquè tots els nens de Begur i d’altres pobles poguessin anar a gaudir d’aquest parc infantil i perquè al poble de Begur tothom vingués a divertir-se.

CAVALCADA DE REIS A BEGUR

Marc Collado, 4t. B

El divendres 5 de desembre a les 7 de la tarda es va fer la cavalcada de reis a Begur. Primer va passar un patge amb un cavall i després senyors amb torxes i trompetes. Van passar els tres patges reials amb cotxes i al darrere els tres Reis mags que tiraven caramels a tota la gent. Aleshores van pujar a dalt de l’Ajuntament i van fer un petit discurs. A continuació van pujar al pavelló i es van seure en un fons de pirates i tots els nens i nenes es van fer una foto amb el seu preferit.

INCENDI AL BAR ES CASTELL

Alumnes de Tercer A.

El dissabte dia set, cap a la una de la matinada, uns nois van incendiar un para-sol del bar Es Castell de Begur. El van cremar amb una torxa de la cavalcada del Reis. Els nois estaven jugant amb la torxa i van calar foc al para-sol.
L’amo del bar va sortir, amb sabatilles, i va apagar el foc amb un extintor. Quan van arribar els bombers només hi havia una taca blanca al terra.

Els experts creuen que hi hi aigua a Mart

Jan Atienza, 4t. B

Els científics de la NASA afirmen que a Mart hi ha aigua líquida, segons sembla per les últimes fotografies que els han arribat des del “planeta vermell”.
Han comparat dues fotos enviades per la Mars Global, una del 1999 amb una del 2005, i han vist que a la imatge més recent hi havia una ratlla blanca. Els experts creuen que es tracta d’un canal que ha deixat el pas d’aigua subterrània que, de tant en tant, surt a la superfície. Això vol dir que potser sota terra corre l’aigua, que només de tant en tant surt a la superfície, on ràpidament es congelaria, per les baixes temperatures.
Si es confirma aquesta informació, voldrà dir que serà més fàcil per a la humanitat arribar a aquest planeta i instal·lar-s’hi. El que no se sap encara és si també hi pot haver vida. I és que, de moment, de tots els planetes del Sistema Solar només es coneix l’existència d’aigua a la Terra.

Una altra espècie animal en perill a Amèrica

Jan Atienza, 4t. B

Milions de papallones monarca han tornat a fer els més de 4.500 quilòmetres que separen el Canadà, a l’Amèrica del Nord, dels boscos de Michoacán, a Mèxic, a Sud-amèrica, on passaran l’hivern.
Es tracta d’un llarg viatge que dura dos mesos, i que fan cada any quan arriba l’hivern, per no morir congelades. Travessen els Estats Units i viatgen totes juntes, com si fossin un gran núvol de color taronja. Volen unes nou hores cada dia fins que arriben als boscos càlids de Michoacán.
L’any passat, el conservacionista Francisco Gutiérrez les va seguir des de l’aire damunt d’un ultralleuger, una espècie d’ala delta amb motor, que va pintar de negre i carbassa, per assemblar-se a les papallones. Va gravar tot el viatge, i ara ha presentat un documental sobre aquestes papallones , on s’explica la importància de protegir els boscos mexicans de Michoacán pel futur de l’espècie.
I és que, si se segueixen tallant els arbres, es podrien quedar sense casa d’hivern, i això seria molt dolent per la seva supervivència. Segons els experts, es troben en perill. Cada any n´hi ha menys, i una de les raons és la destrucció dels boscos on viuen. A més, els herbicides que es fan servir als camps de blat de moro i soja del Canadà, estan fent desaparèixer les herbes de què s’alimenta aquesta espècie a Amèrica del Nord.