Etiqueta: TA

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa, a l’article 82, que el projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament els alumnes amb trastorns de l’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament. Afegeix que l’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns de l’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.

L’article 11 del capítol IV del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, regula que la intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius, curriculars i metodològics. Així mateix, regula que el Departament d’Ensenyament posarà les condicions necessàries perquè l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum i, per tant, s’asseguraran les mesures curriculars i organitzatives adients.

L’article 13 del capítol IV del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, s’organitza d’acord amb els principis de l’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa. Ni la diversitat sociocultural de l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació que li impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent.

L’article 17 del capítol 5 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, regula per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge que se li ha de facilitar l’accés al currículum, s’han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d’aprenentatge com d’avaluació.

L’article 3 del capítol 2 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, estableix que les necessitats educatives especials de l’alumnat s’identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d’avaluació psicopedagògica. El Departament d’Ensenyament establirà els criteris i procediments per efectuar aquesta avaluació psicopedagògica.

El coneixement científic acumulat els darrers anys, així com l’experiència desenvolupada en l’atenció a la diversitat de necessitats educatives, permeten identificar en els alumnes algunes circumstàncies personals que condicionen el seu procés d’aprenentatge.

La identificació dels trastorns de l’aprenentatge només pot ser realitzada dins del mateix procés educatiu. Aquesta identificació ha de ser posterior a la detecció de les dificultats i a l’aplicació dels ajustaments metodològics adequats per compensar-les. Detectar i intervenir precoçment és clau per garantir l’èxit dels alumnes que presenten trastorns de l’aprenentatge.

Per orientar aquest procés de detecció, identificació i intervenció és necessari establir alguns principis comuns en l’àmbit escolar: la definició dels trastorns de l’aprenentatge, els criteris per identificar-los i les línies generals d’intervenció educativa.

En virtut de tot l’exposat,

 

Resolc:

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

Establir les mesures de suport educatiu específic per a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge (TA) en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial.

Els TA interfereixen en la vida escolar de l’alumne, provocant que el seu rendiment acadèmic estigui per sota de les seves capacitats, de la mateixa manera poden dificultar les relacions amb els companys, repercutir negativament en la seva autoestima i en les relacions familiars. Aquestes dificultats es manifesten com una condició permanent, si bé van evolucionant al llarg de les diferents etapes educatives.

 

Article 2

Alumnat

S’entenen per alumnat amb TA:

Els alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH).

El TDAH afecta nuclearment tres aspectes: dèficit d’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat. Afecta també el control executiu i la memòria de treball.

El TDAH s’inicia a la infància, és persistent i repercuteix en el funcionament acadèmic, personal i social de l’alumne.

Els alumnes amb trastorns que afecten a l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, amb inici a la infància i implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar.

 

Article 3

Principis d’actuació educativa amb l’alumnat amb TA

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius per atendre l’alumnat amb TA, que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, per tal de proveir l’alumnat dels suports educatius específics adequats a les seves necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies i, si s’escau, amb altres serveis i professionals implicats en l’atenció a l’alumne.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els suports a aquests alumnes han de planificar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre i s’han d’establir en coherència amb el coneixement científic internacional actual, d’acord amb les evidències provades de bones pràctiques. Per a la concreció dels elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament l’alumnat, els docents, quan s’escaigui, disposaran de l’assessorament psicopedagògic i els informes tècnics de l’orientador del centre o de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP).

 

Article 4

Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica

1. La detecció primerenca es realitza per part de l’equip docent, coordinat pel tutor i amb la col·laboració de la família. En la detecció s’ha de prioritzar la utilització de registres i instruments ben fonamentats i el seguiment dels resultats de l’aprenentatge de l’alumne en llenguatge oral, lectura, escriptura i matemàtiques, així com dels aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l’adaptació escolar i el rendiment acadèmic.

2. L’avaluació psicopedagògica és el procés mitjançant el qual s’identifiquen les capacitats i dificultats dels alumnes amb TA i es concreten les seves necessitats educatives en el procés d’ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar.

Els criteris diagnòstics per TA són els recollits en el “Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM)”, que l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) revisa i publica periòdicament, o en la “Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut (CIE)”, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) revisa i publica periòdicament.

L’avaluació psicopedagògica ha de valorar la història de l’alumne en relació amb el desenvolupament, la salut, la família, el procés educatiu, els resultats de les proves i observacions i la resposta a la intervenció. S’informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s’escau.

3. L’avaluació psicopedagògica ha de realitzar-se, prèvia conformitat dels pares o tutors legals, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

Quan el tutor o l’equip de professors consideri que les propostes de treball que té programades a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les necessitats d’un determinat alumne, malgrat els ajustaments realitzats.

Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l’alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.

Quan a l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir TA.

Quan els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits.

4. L’avaluació psicopedagògica es realitza per l’equip de l’EAP a l’educació primària i per l’orientador del centre a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial, i conclou amb l’informe psicopedagògic.

A l’informe psicopedagògic cal fer constar el motiu que l’origina, els àmbits avaluats i els resultats obtinguts, les orientacions per a l’ajustament del procés educatiu i els terminis en què es revisaran. S’informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s’escau.

El professional de l’EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives especifiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat.

 

Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita, en un pla individualitzat (PI), aprovat pel director o directora del centre i que ha de constar a l’expedient acadèmic de l’alumne.

El PI s’ha d’elaborar en un termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què s’identifiquen les necessitats de l’alumne; se n’ha de fer un seguiment trimestral i cal revisar-lo cada final de curs a fi d’ajustar-lo a l’evolució de l’alumne

El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professorat, de l’EAP o l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. S’escoltarà en el procés de presa de decisions els pares o representants legals, i el mateix l’alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen.

El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família.

 

Article 6

Mesures generals d’atenció educativa

1. Les accions, de forma prioritària, s’han de desenvolupar a l’aula ordinària, vetllant per la vinculació de l’alumne amb el seu grup. Els suports a aquests alumnes han d’emmarcar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre. A més, en tots els casos, s’ha de valorar la necessitat de suport escolar personalitzat.

2. Les mesures per a alumnat amb TDAH, durant el segon cicle de l’educació infantil i el primer cicle de l’educació primària, s’han d’adreçar a millorar els símptomes conductuals i estimular els aprenentatges inicials i preparatoris. En el segon i tercer cicle de l’educació primària, les mesures metodològiques han de potenciar les activitats d’aprenentatge.

3. Les mesures destinades a l’alumat amb trastorns en l’adquisició i en l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques durant l’educació infantil s’han d’adreçar a millorar el llenguatge oral parant atenció especial a l’adquisició de la fonètica i la fonologia, al coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional i a la comprensió i l’ús d’estructures morfològiques i sintàctiques adequades a l’edat.

Durant el primer cicle d’educació primària, les pautes d’intervenció són preventives i l’ajustament metodològic és fonamental per afavorir l’aprenentatge. En el segon i tercer cicle de l’educació primària, s’han d’adequar els processos educatius en un doble sentit, per una banda reforçant l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l’altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar l’aprenentatge de les competències bàsiques.

4. A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat, considerant la naturalesa persistent dels TA, l’alumnat, encara que pot haver millorat, seguirà necessitant un ajustament del procés d’ensenyament-aprenentatge. Els processos educatius s’han d’adequar en un doble sentit, per una banda reforçant l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l’altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar-ne l’aprenentatge.

La majoria d’aquests alumnes podran seguir les programacions de l’aula, ja que les mesures de suport necessàries solen consistir en adaptacions d’accés a la informació escrita i a la producció de textos, adaptacions metodològiques i adaptacions dels processos d’avaluació. En funció de les característiques dels alumnes pot ser que calguin altres mesures personalitzades, com ara l’ús de tecnologies de la informació, l’aprenentatge i la comunicació que facilitin l’accés al llenguatge escrit i al llenguatge matemàtic.

5. Els centres que imparteixen formació professional inicial i/o ensenyaments de règim especial facilitaran itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge, amb una organització que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per fer efectiu el principi d’inclusió.

 

Article 7

Aspectes metodològics i d’avaluació

1. Correspon a l’equip docent, amb l’assessorament dels responsables de l’orientació educativa, i d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, decidir quins suports s’oferiran a l’alumnat amb TA.

2. El professor tutor serà qui ha de fer el seguiment sistemàtic de l’alumnat per prevenir i detectar les possibles dificultats i necessitats d’aquest, i per supervisar l’atenció educativa corresponent. A ell li correspon, en primera instància, mantenir el contacte habitual amb les famílies.

3. El professorat ha de tenir en compte que l’alumnat amb necessitats de suport educatiu específic vinculat a TA necessita ajustaments metodològics en els processos d’ensenyament-aprenentatge a les aules, que pot afectar l’organització d’aquestes, la distribució de l’alumnat, l’ajustament curricular i les estratègies didàctiques, entre d’altres.

Ha de realitzar les adaptacions d’accés al currículum que permetin i facilitin l’accés de l’alumnat als continguts de les diferents àrees, matèries o mòduls.

Si és necessari, també s’han d’adaptar els procediments per avaluar els aprenentatges. Aquesta adaptació pot comprendre la utilització de diferents tipus de proves d’avaluació, la combinació de proves escrites i orals, respostes tipus test i respostes redactades, destacar a l’enunciat de les preguntes les paraules clau, permetre que l’alumne disposi de més temps per acabar la prova, verificar que l’alumne entén les preguntes i contestar als seus dubtes respecte aquestes, permetre l’ús de gràfics per respondre, etc.

4. Els estudiants que vulguin accedir a la formació professional o a estudis universitaris poden sol·licitar l’adaptació de les proves d’accés corresponents segons la normativa vigent, d’acord amb les directrius del Departament d’Ensenyament i amb els informes de l’orientador del centre de secundària.

 

Barcelona, 10 de juliol de 2013

 

Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament

 

VOCABULARI, CONCEPTES…

ACCIÓ TUTORIAL:L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen, en col·laboració amb les famílies, a l’assoliment de les competències personals, emocionals i socials de l’alumne necessàries per poder desenvolupar el seu projecte personal, acadèmic i professional.

Es porta a terme individualment, amb un acompanyament personalitzat, i en grup, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixen a la cohesió social dels alumnes a través de la tutoria del grup.

Tots els alumnes han de disposar d’un professor tutor. Correspon al professor tutor la relació amb les famílies o tutors legals dels alumnes.

L’acció tutorial és responsabilitat del conjunt de professorat que intervé en un mateix grup. Correspon al professor tutor la coordinació de l’equip docent i l’emplenament de tota la documentació que sigui necessària.

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ:

ACTIVITATS DE REFORÇ.

ÀMBITS DE CONEIXEMENT: Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques, continguts i orientacions metodològiques. DECRET 187/2015, de 25 d’agost. Annex 1.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: L’atenció a la diversitat consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives i/o psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els alumnes.

El projecte educatiu de centre ha d’incloure els criteris i els recursos que orientin l’atenció a la diversitat dels alumnes.

Les mesures d’atenció a la diversitat poden ser de caràcter general, específic o extraordinari, i poden establir-se de forma temporal o permanent. Aquestes mesures s’apliquen en totes les matèries i en l’acció tutorial, i requereixen la coordinació del l’equip docent.

AVALUACIÓ: avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. Des de l’any 2010, es realitzen proves d’avaluació diagnòstica i des de l’any 2012, proves de competències bàsiques a quart d’ESO. Aquestes proves, conjuntament amb altres eines d’avaluació dels centres, pretenen ser una eina útil per a l’alumnat, el professorat i els centres. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

AVALUACIÓ CONTÍNUA:8.1 En la darrera avaluació ordinària del curs escolar, l’equip docent ha devalorar els resultats obtinguts per l’alumnat en aquest període, tant pel que fa als ensenyaments d’aquest darrer període com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions anteriors.

8.2 A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si escau, el professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final d’avaluació contínua, tenint en compte els criteris d’avaluació de cada matèria. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundàriaobligatòria.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ÀMBIT: S’entén per competències bàsiques d’àmbit aquelles competències que li són pròpies. Aquestes competències estan agrupades en dimensions, graduades en tres nivells de consecució al final de l’etapa i associades als continguts curriculars clau. Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades amb els continguts.

COMPETÈNCIES CLAU: Les competències clau han de desenvolupar la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada situació contextualitzada. Assolir-les permet la seva transferència a d’altres situacions.

El treball conjunt de les diferents matèries ha d’incorporar els continguts, els criteris d’avaluació i les metodologies més adequades per a l’assoliment de les competències clau.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS: digital i social.

CONTINGUTS CLAU: Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria.

CURRÍCULUM:. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació. article 52.  de la LEC.

S’entén per currículum la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum de l’educació secundària obligatòria comprèn els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació, que han de permetre que els alumnes acabin l’ensenyament obligatori havent assolit les competències bàsiques que determina aquest Decret. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Curriculum competencial.

Curriculum aplicat.

El centre docent és l’àmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currículum i és on se n’evidencia l’eficàcia, la coherència i la utilitat. És en l’aplicació del currículum, en cada centre i en cada aula, on s’ha de concretar la flexibilitat i l’autonomia curricular, en funció de les característiques del grup de nois i noies, de l’equip docent que és el responsable de la seva aplicació, de les característiques del centre i de l’entorn social i territorial on està ubicat. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum d’educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre forma part del seu projecte educatiu.

DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR:Per a l’alumnat que ho necessiti, un cop exhaurides i havent resultat insuficients les mesures previstes a l’apartat anterior, els centres docents poden organitzar programes flexibles de diversificació curricular pertal de facilitar l’assoliment dels objectius generals, les competències bàsiques i l’obtenció del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establert amb caràcter general i una metodologia específica i personalitzada. Aquests programes els ha d’elaborar cada centre tal com s’estableix en el Decret 143/2007.

En els programes de diversificació curricular hi pot participar l’alumnat des del tercer curs d’educació secundària obligatòria, després de l’oportuna avaluació i aproposta dels equips docents. També hi poden participar els nois i noies, un cop escoltat l’alumne i la família, que han cursat segon curs però no estan en condicionsde passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundàriaobligatòria.

EDUCACIÓ INTEGRAL: és un dret.

Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al
ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis
democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals. LEC.

EQUIPS DOCENTS: Per garantir una millor acció educativa s’han de constituir equips docents per a cada curs, procurant que el nombre de professors que intervé en un mateix grup sigui al més reduït possible, especialment en els dos primers cursos. La direcció ha de promoure el treball en equip del professorat i estimular la reflexió i l’activitat investigadora a partir de la pràctica docent.

L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor que exerceix la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. Cada professor ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes en la matèria o matèries que intervé.

4.1 L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor o professora que exerceixi la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat, en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin.
4.2 Cada professor o professora ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en la matèria o matèries que imparteixi.
4.3 L’equip docent, en la valoració dels aprenentatges de l’alumnat, ha d’adoptar les decisions per consens i, en cas de no arribar-hi, per majoria. Cada professor o professora de l’equip pot emetre un vot únic, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del tutor/a serà diriment en cas d’empat. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
 
ESCOLARITZACIÓ SINGULAR: Es consideren situacions d’escolarització singular les escolaritzacions compartides entre centre ordinari i centre d’educació especial; la realització d’activitats complementàries en unitats d’escolarització compartida (UEC); l’atenció educativa domiciliària, en aules hospitalàries o en centres educatius del Departament de Justícia o del Departament d’Acció Social i Ciutadania. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

MATÈRIES COMUNES: Les matèries comunes són les que cursen tots els alumnes en els diferents cursos de l’etapa.

MATÈRIES OPTATIVES: Les matèries optatives diversifiquen el currículum per tal de respondre al desenvolupament d’un projecte educatiu que singularitzi el centre, ajudi a gestionar la diversitat de tot l’alumnat i afavoreixi la innovació educativa orientada a la millora dels resultats educatius.

Les hores de les matèries optatives es poden destinar a completar l’assignació horària de les matèries comunes, tot respectant les matèries optatives d’oferta obligatòria i l’organització de les opcions de quart.

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS:S’entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:

a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, quesón els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.

b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides. LEC, article 82.

ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL:L’orientació acadèmica i professional és el conjunt d’actuacions que contribueixen a la presa de decisions amb relació a l’itinerari formatiu de l’alumne. Aquestes actuacions han de tenir continuïtat al llarg de tota l’etapa i han d’estar vinculades al treball de les matèries curriculars.

L’alumne i la seva família, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar cada curs, fonamentat en la informació del registre o full de seguiment intern. Aquest consell l’emet l’equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport per al curs següent, si escau.

A la finalització de l’escolarització de l’alumne, l’equip docent emet un consell orientador, mitjançant un informe motivat, que ha d’incloure una orientació específica amb relació al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador.

ORIENTACIÓ EDUCATIVA: L’orientació educativa comprèn les accions de centre que promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne i suposen l’eix vertebrador de l’acció educativa del centre. El projecte educatiu n’ha d’establir els principis que la regulen.

Consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament de l’alumne, l’assoliment de les competències clau i l’acompanyament personalitzat al llarg de la seva escolarització.

L’orientació educativa s’adreça a tot l’alumnat, és responsabilitat de tot el professorat i inclou l’atenció a la diversitat, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.

Les actuacions d’orientació educativa es duen a terme en els àmbits personal, acadèmic i professional de l’alumne, i es poden desenvolupar a nivell individual o grupal.

PLA INDIVIDUALITZAT: Quan les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula, les mesures de reforç i les previstes en un pla de diversificació curricular poden resultar insuicients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable que presenta algunes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys.

En aquests casos cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes,suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

PROJECTE EDUCATIU: El projecte educatiu de centre és la màxima expressió de l’autonomia i està orientat a afavorir la qualitat i l’excel·lència en un context d’equitat i la continuïtat formativa de l’alumne. Ha de preveure els aspectes essencials amb relació a l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els criteris d’inclusió educativa, els recursos disponibles, la concreció i el desenvolupament dels currículums, l’orientació educativa i les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat, i el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic.

Els centres han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d’establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l’alumne i afavorir la coresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l’alumne.

TRASTORN D’APRENENTATGE (TA): S’entenen per alumnat amb TA:

Els alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH).

El TDAH afecta nuclearment tres aspectes: dèficit d’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat. Afecta també el control executiu i la memòria de treball.

El TDAH s’inicia a la infància, és persistent i repercuteix en el funcionament acadèmic, personal i social de l’alumne.

Els alumnes amb trastorns que afecten a l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, amb inici a la infància i implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar. RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.