Etiqueta: pla individualitzat

RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.

RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.

L’article 76 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix que correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries per a la identificació de l’alumnat amb altes capacitats i valorar de forma primerenca les seves necessitats. Així mateix, els correspon adoptar plans d’actuació adequats a aquestes necessitats.

L’article 83 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que el projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius per atendre aquest alumnat i que l’administració educativa ha d’establir els protocols per a la seva identificació.

Les adaptacions curriculars i la flexibilització de l’escolarització per a l’alumnat amb altes capacitats ja estan previstes en el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, mesures incorporades també en la vigent normativa curricular per als ensenyaments d’educació primària, d’educació secundària obligatòria (ESO) i batxillerat.

Ara, de forma més concreta, per tal de millorar l’èxit educatiu i d’oferir les oportunitats adequades a tots els alumnes, cal ajustar les respostes educatives a les possibilitats i capacitats de cada un d’ells mitjançant la definició de mesures per a l’atenció educativa.

En virtut de tot el que s’ha exposat,

Resolc:

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

Definir les mesures per a l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria i al batxillerat.

Article 2

Alumnat

S’entén per alumnat amb altes capacitats el que es pot incloure en algun dels perfils següents:

Superdotació intel·lectual. Alumnat a partir dels 12-13 d’edat, que disposa d’un nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intel·lectuals com ara raonament lògic, gestió percentual, gestió de memòria, raonament verbal, raonament matemàtic i aptitud espacial.

Talents simples i complexos. Aquells que mostren una elevada aptitud o competència en un àmbit específic, com el verbal, matemàtic, lògic, creatiu, musical o esportiu, entre d’altres. Les combinacions de diverses aptituds específiques donen lloc a talents complexos.

Precocitat. Aquells en edats inferiors als 12-13 anys que presenten les característiques esmentades per a la superdotació intel·lectual i per als talents simples o complexos, les quals una vegada que s’assoleixi la maduració de la seva capacitat intel·lectual, poden o no confirmar-se.

 

Article 3

Principis d’actuació educativa

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius de l’atenció educativa que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, des de l’etapa d’educació infantil, estimulant els aprenentatges inicials i preparatoris, per tal que l’alumnat disposi dels suports adequats a les seves necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els diferents elements metodològics i organitzatius han de contribuir a estimular:

a) L’aprenentatge autònom. Ensenyar a treballar per projectes i fer un pla de treball en què s’indiquin les activitats que s’hi desenvoluparan, els recursos, la distribució del temps, etc.

b) La curiositat. Habituar-se a fer preguntes sense sentir-se inhibit o ridícul, a fi que el professor el pugui ajudar a reflexionar i trobar-hi la resposta.

c) El judici crític. Aprendre a criticar i a ser criticat, a distingir una crítica constructiva d’un judici de valor.

d) L’autocrítica i l’autoavaluació. Aprendre a avaluar la qualitat dels seus resultats i saber per on ha de continuar. Ha d’aprendre a apreciar la satisfacció del treball ben fet per si mateix a fi de potenciar la motivació intrínseca.

e) L’autoestima. Reconèixer les qualitats i valorar el que aprèn o produeix, sense la necessitat constant de l’aprovació del professor.

f) Les relacions personals. Desenvolupar les habilitats comunicatives i de relació ensenyant-los, si és necessari, a iniciar i mantenir converses, donar i rebre opinions agradables, saber dir no, prendre decisions i assumir-les, empatia, fer i rebre queixes, demanar favors, afrontar i evitar conflictes.

3. Les activitats que s’organitzin al centre sota aquests principis es poden adreçar a la resta d’alumnat amb interès i motivació o un molt bon nivell en les matèries que s’hi treballen. Per a alguns alumnes amb els quals l’objectiu sigui treballar programes concrets de millora d’habilitats comunicatives o de relació social, algunes activitats es poden realitzar, si cal, de manera individual.

 

Article 4

Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica

1. La detecció de l’alumnat s’ha de realitzar, conjuntament amb la família, per part de l’equip docent coordinat pel tutor mitjançant la utilització de registres i instruments ben fonamentats, el seguiment dels resultats de l’aprenentatge de l’alumne en lectura, escriptura i càlcul, així com en els aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l’adaptació escolar i el rendiment acadèmic.

2. Per tal de confirmar si l’alumnat té altes capacitats, prèvia conformitat dels pares, s’ha de dur a terme l’avaluació psicopedagògica mitjançant la qual s’identifiquen les capacitats, i es concreten les necessitats educatives en el procés d’ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar l’alumnat.

L’avaluació psicopedagògica la realitzen, a l’etapa d’educació infantil i d’educació primària, els equips d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP), i també pot fer-la l’orientador del centre a l’etapa d’educació secundària i de batxillerat.

3. L’avaluació psicopedagògica s’ha de fer quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

El tutor o l’equip de professors considera que les propostes de treball que té programades un alumne a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les seves necessitats.

Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l’alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.

A l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir altes capacitats.

Els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits.

4. Com a resultat de l’avaluació psicopedagògica el professional de l’EAP o de l’orientador han de signar un informe d’avaluació psicopedagògica que ha de contenir els apartats següents:

1. Dades de l’alumne.

2. Competència cognitiva.

3. Altres dades d’interès.

4. Conclusions a partir de les dades de què es disposen.

5. Orientacions, estratègies i propostes de treball per al professorat i les famílies.

6. Proposta de data de nova avaluació psicopedagògica, si escau.

El professional de l’EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives específiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat.

 

Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne, d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita en un pla individualitzat (PI).

El PI l’aprova el director del centre docent amb l’acceptació dels pares o tutors legals i es fa constar a l’expedient acadèmic de l’alumne.

El responsable de l’elaboració i seguiment del PI és el tutor, que compta amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professors, de l’EAP o l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. En el procés de presa de decisions s’ha d’escoltar els pares, o representants legals, i el mateix alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen. Sempre que l’edat dels alumnes ho permeti, és molt positiu pactar amb ells les activitats a fer, i també en quins moments o en quines assignatures.

El tutor és responsable, també, de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actua com a principal interlocutor amb la família.

 

Article 6

Mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge

1. A l’educació infantil i primària:

a) La planificació d’activitats d’ampliació dels continguts, per tal que tots els alumnes puguin treballar en funció de les seves capacitats i el seu ritme.

b) L’ajustament metodològic per facilitar l’aprenentatge i evitar la repetició mecànica d’activitats durant el segon cicle de l’educació infantil i primer cicle de l’educació primària.

c) L’adequació dels processos educatius i l’ampliació o augmentació dels continguts que s’han d’aprendre, alhora que es proposen activitats més complexes, durant el segon i el tercer cicle de l’educació primària.

2. A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat:

a) L’ensenyament personalitzat en les matèries en què s’hagin assolit els objectius, adaptant els programes a fi que es pugui avançar a un ritme més ràpid, fent treballs especials, assistint a grups de cursos més avançats en determinades matèries.

b) Facilitar l’accés a recursos addicionals en ciències o arts i, quan sigui possible, el contacte amb professionals experts de diferents camps.

c) Donar l’oportunitat de desenvolupar i compartir amb els altres companys els seus interessos i habilitats.

d) Proporcionar estímuls per ser creatius i assumir riscos que els permetin expressar la seva personalitat.

e) Donar l’oportunitat de poder utilitzar les seves habilitats per resoldre problemes i efectuar recerques, més enllà del que habitualment ofereixen els llibres de text.

3. Les mesures s’han de desenvolupar de forma prioritària a l’aula ordinària, vetllant per la vinculació de l’alumne amb el seu grup. En qualsevol cas, s’ha de valorar l’oportunitat de suport escolar personalitzat.

 

Article 7

Programes per a l’atenció educativa

A més de les mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge es poden dur a terme programes d’atenció educativa que contribueixen a completar i/o ampliar els continguts normals de determinades àrees o materials, treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives i a afavorir la integració de l’alumne amb el seu grup de companys i poden consistir en:

Ampliacions curriculars. S’afegeixen continguts aI currículum ordinari i s’amplien l’estructura de temes i continguts amb informació addicional sobre aquests. Aquest programa resulta òptim per a talents acadèmics i casos de precocitat. Igualment, si l’ampliació se centra en una sola matèria o àrea, és adient per als talents específics.

Entrenament metacognitiu. S’introdueixen continguts extracurriculars, fet que pot dificultar l’organització dins del grup classe, motiu pel qual se sol realitzar fora de l’horari acadèmic. Afavoreix l’aprenentatge per gestionar els propis recursos cognitius i conductuals. Acostuma a tenir efectes positius en l’aprofitament d’aptituds alhora que evita que només es facin servir els punts forts del perfil cognitiu. Aquest programa resulta òptim per a talents simples, són els subjectes que més beneficis n’obtenen.

Enriquiment curricular. Consisteix a planificar una sèrie de temes i activitats que incloguin continguts del currículum i altres d’externs, però vinculables. L’alumne els treballa de manera paral·lela a les classes normals i requereix la seva implicació per assolir bons resultats, per la qual cosa hi ha d’haver supervisió contínua. Aquest programa és aprofitable per tots els alumnes excepcionals.

Agrupament. S’ajunten alumnes de característiques o interessos semblants per treballar un determinat projecte o matèria, per fer un treball de grup, etc. Acostuma a ser molt eficaç a l’hora de millorar la motivació i el rendiment. Els beneficis són més equitatius en el cas d’agrupaments parcials, d’alguna matèria, activitat extraescolar o de part del temps; a diferència del que succeeix amb els agrupaments a temps total.

Flexibilització del període d’escolarització. Comporta la reducció de la durada d’algun dels cicles de l’educació infantil i primària i l’avançament de curs a l’educació secundària obligatòria. Resulta adequat per a alumnes amb talent acadèmic, i en situacions de reciprocitat, que tenen un alt ritme d’aprenentatge.

 

Article 8

Flexibilització del període d’escolarització

1. La flexibilització del període d’escolarització consisteix en la incorporació a un curs superior al que correspon per edat, d’acord amb la normativa vigent i amb les conclusions de l’avaluació psicopedagògica i s’ha de recollir en el pla individualitzat aprovat pel director del centre i amb l’acord dels pares o de l’alumnat si és major d’edat.

2. Es pot aplicar fins a un màxim de tres vegades durant l’educació bàsica i obligatòria i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris.

Excepcionalment, no s’apliquen aquests límits, sempre que en l’avaluació psicopedagògica es prevegi que aquesta mesura és la més adequada per al desenvolupament de l’equilibri personal i de la socialització i es constati que, globalment, es tenen adquirits els objectius i continguts dels cursos avançats i que no es cursaran.

3. Si la flexibilització comporta l’inici del batxillerat sense haver realitzat el quart curs d’ESO, cal que en el tercer curs s’hagin assolit els objectius i continguts de l’etapa, de manera que es prevegi l’obtenció de la titulació corresponent.

4. La durada del batxillerat es pot reduir a un sol curs escolar quan sigui adequat per al desenvolupament de l’equilibri personal i s’estigui en condicions d’obtenir una avaluació positiva de les assignatures i, per tant, el títol de batxiller.

En aquest cas l’alumne que hagi assolit anticipadament els objectius i continguts d’una o més matèries de primer curs i manifesti una maduresa intel·lectual i un ritme d’aprenentatge molt superior es pot avaluar amb caràcter extraordinari i, si supera la/les matèria/es, pot cursar la/les corresponent/s del segon curs.

5. Per a l’alumnat que cursi segon curs de batxillerat, el director del centre, a proposta del tutor i prèvia consulta a l’equip docent i amb l’acord del mateix alumne i dels pares o representants legals, pot promoure mesures excepcionals a fi que es puguin cursar determinats continguts d’estudis universitaris, amb el seu consegüent reconeixement a l’avaluació de la corresponent matèria del batxillerat. Aquestes mesures s’emmarcaran en un acord signat pel director del centre educatiu i representants del centre universitari, aquest li haurà d’assignar un tutor que en faci el seguiment acadèmic i personal i sigui l’interlocutor amb el tutor del centre educatiu. A aquest efecte, pels centres educatius públics, es delega la competència per signar aquests acords en els directors dels centres respectius.

 

Article 9

Suport i orientació als centres i al professorat

La unitat responsable de l’atenció a la diversitat del Departament d’Ensenyament facilitarà orientacions i pautes d’intervenció als EAP, als orientadors dels centres d’educació secundària, i als mestres i professorat dels centres educatius, amb l’objectiu d’ajudar a promoure els diferents talents de l’alumnat, relatives a:

Establir protocols per a la identificació de les altes capacitats i l’atenció metodològica adequada.

Incloure en el projecte educatiu de centre els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació i flexibilització en la durada de cada etapa educativa.

Elaborar i difondre materials, instruments i mitjans tecnològics de suport relacionats amb l’avaluació psicopedagògica i la intervenció educativa. Crear i difondre un fons documental de recursos didàctics per atendre aquest alumnat a disposició dels centres docents i fer-ne difusió.

Promoure l’intercanvi d’experiències entre els centres que atenen aquest alumnat, que afavoreixi el coneixement i la implantació de bones pràctiques educatives.

Donar assessorament als centres docents que ho sol·licitin.

Orientar les famílies en l’adopció de mesures per millorar la col·laboració amb els centres docents.

Promoure i coordinar l’organització d’accions formatives adreçades a professorat, orientadors i famílies.

Promoure l’organització d’activitats d’enriquiment curricular, fora de l’horari lectiu.

Col·laborar i coordinar actuacions amb altres institucions i instàncies per promoure el talent.

 

Barcelona, 10 de juliol de 2013

 

Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament

Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

ORDRE
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i elsdocuments i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en l’article 28 estableix el marc de l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat.
El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria a Catalunya, determina els principis i les característiques de l’avaluació i de pas de curs de l’alumnat d’aquesta etapa educativa.
D’acord amb les disposicions esmentades, l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i diferenciada per matèries, amb observació sistemàtica de l’adquisició dels continguts educatius i amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa, centrada en el desenvolupament i consolidació de les competències bàsiques.
La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial, informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge amb l’avaluació contínua i formativa,
comprovar els progressos de cada alumne/a amb avaluació contínua i sumativa, i orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnesi les alumnes.
Aquests diferents propòsits de l’avaluació fan que per a cada alumne o alumna calgui plantejar-se què s’avalua, com s’ha d’avaluar i amb quins referents s’han de comparar els resultats.
S’ha de programar, avaluar i gestionar l’aula tenint en compte la gran diversitat de alumnes presents, i s’ha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manerani amb el mateix grau d’aprofundiment.
En tot cas, s’han d’impulsar els models formatius que no discriminen les persones i, en canvi, potencien les llibertats individuals i accepten les diferències entre donesi homes sense que se n’hagin de derivar desigualtats.
Les estratègies de recollida de la informació, els instruments per avaluar i la interpretació dels resultats de l’avaluació en general han de centrar-se en la identicació de les potencialitats i les habilitats de l’alumnat i han de permetre identificarquè aprèn, però també com aprèn.
Aquesta Ordre desenvolupa les normes d’avaluació, d’acord amb els objectius proposats per la normativa esmentada, estableix el procediment i els documents i requisitsformals necessaris que asseguren la coherència del procés d’avaluació de manera que informa de l’evolució de l’aprenentatge de l’alumnat i orienta la presa de decisions en la prossecució del procés educatiu. La formalització de les dades d’avaluació també  ha de permetre l’adequada certificació acadèmica a efectes administratius.
A proposta del director general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat, i de conformitat amb el procediment establert en els articles 61 i següents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya; D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Ass
essora,
ORDENO:
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
Aquesta Ordre té per objecte establir l’ordenació de l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat de l’etapa d’educació secundària obligatòria, regulada pel Decret 143/2007, de 26 de juny, i és d’aplicació a tots els centres públics i privats, inclosos els centres d’educació especial, que imparteixen ensenyaments d’educació secundària obligatòria, i que estan dins l’àmbit territorial de Catalunya. Així mateix, s’aplicarà a l’alumnat amb l’edat compresa dins els límits que marca el Decret 143/2007 escolaritzat en centres d’educació especial que imparteixen l’educació
bàsica i obligatòria.
Article 2
Criteris generals
2.1 L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació secundària obligatòria ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries del currículum. Els objectius i les competències bàsiques, que indiquen el sentit general en què ha de progressar tot l’alumnat, han de ser el referent de les programacions i l’avaluació.
2.2 L’avaluació ha de ser contínua, atès que és un component essencial de
la mateixa programació de les matèries, i té per objecte constatar els avenços de l’alumnat i detectar les dificultats tan bon punt es
produeixin, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge. A i que l’avaluació sigui contínua, s’han d’establir pautes per a l’observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne/a al llarg del seu procés d’aprenentatge.
2.3 L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del
procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació ha de constatar l’assoliment de resultats de l’aprenentatge.
2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum, a i de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsique
s i els criteris d’avaluació de les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per
l’alumne/a.
2.5 Els centres docents han d’incloure en el seu projecte educatiu els criteris generals adoptats respecte a l’avaluació i el pas de curs de l’alumnat, respecte a l’acreditació de l’etapa i respecte al disseny d’activitats d’avaluació i de recuperació.
2.6 Les programacions de cada matèria han d’incloure els criteris d’avaluació i les activitats d’avaluació i de recuperació previ
stes.
2.7 L’avaluació final de cada matèria s’ha de fer enrelació amb els criteris
d’avaluació establerts per al curs.
2.8 Els centres docents han de fer públics els criteris d’avaluació concretats en el projecte educatiu i els que s’aplicaran en l’avaluació dels aprenentatges, i també els criteris per decidir si l’alumnat passa de curs; així mateix, els centres han d’informar les famílies i els alumnes d’aquests criteris. Aquesta informació ha de permetre el compromís de l’alumne o alumna i de la família en el procés d’aprenentatge.
Article 3
Coordinació amb els centres d’educació primària

3.1 Amb la inalitat de garantir una adequada transició de l’alumnat entre l’etapa d’educació primària i la d’educació secundària obligatòria, així com per facilitar la continuïtat del procés educatiu, els centres d’educació secundària obligatòria han de sol·licitar als centres d’educació primària una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna i l’informe individualitzat, ambla informació que es consideri convenient per a la millor incorporació de l’alumne/a a la nova etapa educativa.

3.2 Els centres d’educació secundària, en la programació d’activitats del primer trimestre del primer curs, han de preveure la realització d’entrevistes entre el tutor/a del darrer curs de l’educació primària de l’alumnat i el tutor/a del primer curs de l’educació secundària obligatòria, per tal de completar la informació sobre l’alumnat en relació amb els seus aprenentatges.
Article 4
Equip docent
4.1 L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor o professora que exerceixi la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat, en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin.
4.2 Cada professor o professora ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en la matèria o matèries que imparteixi.
4.3 L’equip docent, en la valoració dels aprenentatges de l’alumnat, ha d’adoptar les decisions per consens i, en cas de no arribar-hi, per majoria. Cada professor o professora de l’equip pot emetre un vot únic, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del tutor/a serà diriment en cas d’empat.
Article 5
Sessions d’avaluació
5.1 La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, coordinada pel professor o professora que exerceix la tutoria, per intercanviar informació i prendre decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
5.2 També poden participar en les sessions d’avaluació altres professors amb responsabilitats de coordinació pedagògica i altres
professionals que intervinguin en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat.
5.3 Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del procés d’ensenyament cal fer almenys una sessió d’avaluació trimestral.
5.4 Per millorar el coneixement i l’acollida dels i les alumnes i prendre deci-sions sobre el seu procés d’aprenentatge, en el primer trimestre del primer i del quart curs, a més de la sessió indicada en el punt anterior, se n’ha de celebrar una altra com a mínim.
5.5 A les sessions d’avaluació, l’equip docent ha d’acordar les decisions que
consideri necessàries per facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
5.6 La persona tutora ha de coordinar i presidir les reunions d’avaluació del seugrup d’alumnes, aixecar acta del seu desenvolupament, fer-hi constar els acords presos, i vehicular l’intercanvi d’informació amb els pares, mares o representants legals de cadascun dels alumnes.
Article 6

Atenció a la diversitat

6.1 Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta
més dificultats per aprendre i també el que presenta altes capacitats intel·lectuals, cal establir en la programació prevista a l’aula les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes següents:
a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiquesde l’alumnat.
b) Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a entre les opcions de treball previstes en la program
ació.
c) Preparar noves activitats que permetin a aquest alumnat aprendre i participar plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva
aquestes noves opcions de treball en la programació d’aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l’alumnat.
d) Planificar mesures de reforç de les matèries o àmbits si les adaptacions incorporades a les programacions de les matèries resulten insuficients per a determinats alumnes.
e) Avaluar prenent com a referent les opcions recollides especíicament en les programacions.

6.2 Programes de diversificació curricular.

Per a l’alumnat que ho necessiti, un cop exhaurides i havent resultat insuficients les mesures previstes a l’apartat anterior, els centres docents poden organitzar programes flexibles de diversificació curricular per
tal de facilitar l’assoliment dels objectius generals, les competències bàsiques i l’obtenció del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establert amb caràcter general i una metodo-
logia específica i personalitzada. Aquests programes els ha d’elaborar cada centre tal com s’estableix en el Decret 143/2007.
En els programes de diversificació curricular hi pot participar l’alumnat des del tercer curs d’educació secundària obligatòria, després de l’oportuna avaluació i aproposta dels equips docents. També hi poden participar els nois i noies, un cop escoltat l’alumne i la família, que han cursat segon curs però no estan en condicionsde passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa.
Els programes de diversiicació curricular han de tenir una durada d’un o dos
cursos escolars. Per a l’alumnat que s’incorpora en acabar el segon curs han de tenir una durada de dos cursos. L’avaluació del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat,com la de la resta, ha de ser contínua i diferenciada segons els diferents àmbits, projectes interdisciplinaris i matèries del programa.
Cal que el conjunt del professorat que imparteix ensenyaments del programa faci l’avaluació de manera col·legiada, coordinada per la persona responsable de la tutoria.
En les sessions d’avaluació, quan el progrés de l’alumnat no respongui als objectius previstos en el programa de diversificació curricular corresponent, cal adoptar les mesures educatives pertinents, les quals queden recollides en la programació general del programa i referides a l’alumne/a en qüestió.
Si en inalitzar el primer curs del programa l’equip docent considera que l’alumne o alumna ha assolit de manera suficient els objectius i les competències bàsiques, i sempre que aquesta mesura afavoreixi el seu desenvolupament escolar i personal, l’esmentat equip pot decidir que realitzi el quart curs seguint el currículum general a l’aula ordinària, si cal, amb les adaptacions oportunes.
L’alumnat que en acabar el programa no estigui en condicions d’obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d’edat establerts en l’article 1.1 del Reial decret 1631/2006, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació
secundària obligatòria, pot romandre un curs més en el programa de diversificació curricular.
6.3 Les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula, les
mesures de reforç i les previstes en un pla de diversificació curricular poden resultar insuicients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable que presenta algunes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys.
En aquests casos cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes,suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin. La comissió d’atenció a la diversitat ha
de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant d’acord amb el seu progrés.
El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor o la tutora de l’alumne/a, amb la col·laboració dels professionals que després hi treballaran, com poden ser els altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius. També s’ha de comptar amb la participació dels pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a, i l’alumne/a mateix si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen, i se’ls ha d’escoltar durant el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, també hi han d’interve-
nir professionals d’altres àmbits, com el social o de la salut. El pla l’ha d’aprovar el director o la directora del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció a ladiversitat.

Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora, serà el designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a la qual s’ha de lliurar una còpia del pla.

El pla ha d’indicar els suports que ha de rebre l’alumne/a per fer efectiva la seva participació en les activitats del centre. Sempre que sigui possible, s’han d’utilitzar els suports de què disposa el centre, tant materials com de personal, com són els seus companys i les seves companyes, el professorat
i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activitats escolars d’aquest alumnat, de facilitar la seva inclusió en la comunitat i de promoure, entre tot l’alumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferència. També,
en la mesura de les possibilitats, ha d’implicar la família, la qual s’ha de mantenir informada del procés i dels aspectes en què pot col·laborar. El pla individualitzat ha d’incloure:
a) La identiicació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars.
b) Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o àmbits curriculars.
c) Altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar o en altres àmbits, com el familiar, de la salut, del lleure, etc.
d) Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les
activitats que es poden fer en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.
e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà per ixar nous objectius i modiicar, si cal,
el pla.
f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.
6.4 Situacions d’escolarització singular.
Es consideren situacions d’escolarització singular les escolaritzacions compartides entre centre ordinari i centre d’educació especial; la realització d’activitats complementàries en unitats d’escolarització compartida (UEC); l’atenció educativa domiciliària, en aules hospitalàries o en centres educatius del Departament de Justícia o del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Quan en un centre educatiu hi hagi matriculat alumnatque temporalment es trobi en situació d’escolarització singular, l’equip directiu i els professors o professores que exerceixin la tutoria del centre on són matriculats han d’establir els procediments necessaris per al seguiment acadèmic i per al procés d’avaluació d’aquest alumnat.
6.5 Els centres d’educació especial i les unitats de suport a l’educació especial o altres agrupaments singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programació i l’avaluació, han de seguir els criteris generals establerts en aquesta Ordre.
Article 7
Reforç i recuperacions al llarg del curs

Amb la inalitat de garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per prosseguir el procés educatiu amb èxit, quan durant el procés d’avaluació contínua es detecti que l’alumnat no progressa adequadament,

el centre, en qualsevol moment del curs, ha d’establir les mesures pertinents de reforç educatiu i la realització d’activitats de recuperació. En les actes de les sessions d’avaluació realitzades al llarg del curs hi ha d’haver constància expressa dels resultats obtinguts per l’alumnat en
les activitats de recuperació esmentades.
Article 8
Resultats de l’avaluació contínua
8.1 En la darrera avaluació ordinària del curs escolar, l’equip docent ha de
valorar els resultats obtinguts per l’alumnat en aquest període, tant pel que fa als ensenyaments d’aquest darrer període com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions anteriors.
8.2 A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si escau, el professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final d’avaluació contínua, tenint en compte els criteris d’avaluació de cada matèria.
8.3 Amb anterioritat a l’inici del període d’activitats extraordinàries, les famílies han de rebre informació dels resultats d’aquesta qualificacióf inal d’avaluaciócontínua i de les activitats que es proposen a l’alumnat durant el període d’activitats extraordinàries de recuperació o de millora.
Article 9
Activitats extraordinàries d’avaluació

9.1 Després de la darrera avaluació ordinària s’ha d’iniciar un període durant el qual el centre ha de realitzar les activitats extraordinàries de recuperació o de millora dels resultats obtinguts ja programades prèviament, sens perjudici que es torni a valorar el que ja s’ha fet durant el curs.

Aquest període no pot començar abans dels cinc darrers dies lectius establerts en l’Ordre per la qual s’estableix el calendari del curs.
9.2 Les activitats extraordinàries d’avaluació de cada matèria les ha d’elaborar i qualificar el departament didàctic corresponent, d’acord amb la programació dels currículums dels quals són responsables.
Article 10
Avaluació final de curs
10.1 Les avaluacions finals a l’educació secundària obligatòria s’han de fer en cadascun dels quatre cursos de l’etapa. Després de les activitats extraordinàries d’avaluació l’equip docent s’ha de reunir en sessió
d’avaluació inal de curs per, a partir de les qualificacions obtingudes, decidir quin alumnat passa de curs.
10.2 El professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final de curs. Aquesta qualificació final  no pot ser inferior ni a la qualificació final d’avaluació contínua ni a la qualificació obtinguda en les activitats extraordinàries d’avaluació.
10.3 En cas que algunes matèries s’hagin impartit agrupades en àmbits de
coneixement, en les actes d’avaluació finals haurà de constar una qualificació específica de cada matèria.
10.4 En els tres primers cursos de l’etapa, per a cada alumne/a l’equip docent ha d’atorgar una qualiicació del bloc de matèries optatives. Aquesta qualificació s’ha d’obtenir com a mitjana aritmètica arrodonida fins a
les unitats de la qualificació del treball de síntesi, d’una banda, i de la qualificació aportada pels professors de les matèries optatives cursades per l’alumne/a al llarg del curs, de l’altra.
10.5 A les sessions d’avaluació inals de curs s’hi pot incorporar, amb veu però sense vot, un membre de l’equip directiu a i de garantir la coherència dels processos d’avaluació entre els diferents grups del centre.
Article 11
Qualificacions

11.1 Les qualiicacions que cal usar per expressar el s resultats de l’avaluació detots i cadascun dels alumnes en tots els documents d’avaluació de caràcter oicial són: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suicient (

S), insuicient (I). Es considera qualiicació negativa l’insuficient; les altres es consideren totes positives.
11.2 Aquestes qualificacions han d’anar acompanyades d’una qualificació
numèrica entera, en una escala d’u a deu, amb les correspondències següents:
Insuficient: 1, 2, 3 o 4,
Suficient: 5,
Bé: 6,

Notable: 7 o 8,

Excel·lent: 9 o 10,
i han de constar en tots els documents d’avaluació de caràcter oicial que es detallen en l’article 17 d’aquesta Ordre, així com en tots els certificats oicials expedits pel centre.
Article 12
Pas de curs
12.1 En finalitzar cadascun dels cursos de l’etapa i com a conseqüència del
procés d’avaluació, l’equip docent, en la sessió d’avaluació final de curs, ha d’adoptar les decisions corresponents sobre el pas de curs de cada alumne o alumna, tenint en compte la seva evolució general en relació amb les competències bàsiques i l’assoliment dels objectius en les diferents matèri
es.
12.2 L’alumne/a passa al curs següent quan ha superat els objectius de les
matèries cursades o té qualiicació negativa en dues matèries com a màxim. Ha de repetir curs si té avaluació negativa en tres matèries o més. Excepcionalment, l’equip docent pot decidir el pas al curs següent d’un alumne/a amb tres matèries suspeses quan l’equip consideri que això no li ha d’impedir seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que aquest pas de curs beneiciarà la seva evolució personal i acadèmica. Aquesta decisió requereix el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents en la sessió. En cas d’empat, el vot del tutor o tutora serà diriment.
12.3 Si escau, es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el
mateix nom en diferents cursos.
12.4 Per fer efectives les decisions sobre el pas de curs de l’alumnat,
excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria,
tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de recuperació i de progrés en els cursos posteiors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i
s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.
12.5 L’alumne/a que en finalitzar el curs escolar no compleixi els requisits
per passar de curs ha de romandre un any més en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i dos cops com a màxim dins
l’etapa. Excepcionalment es pot repetir dos cops el quart curs si no se n’ha repetit cap en cursos anteriors de l’etapa.
12.6 L’alumnat té dret a cursar l’educació secundària obligatòria en els centresm ordinaris fins als divuit anys complerts en l’any natural en què inalitza el curs.
Article 13
Mesures de suport i reforç en el pas de curs
13.1 L’equip docent ha d’establir mesures de reforç i suport en la programació del curs següent per a l’alumnat que passi de curs sense haver superat totes les matèries. Aquestes mesures no poden consistir simplement en la superació d’una prova.
13.2 Els alumnes que no passin de curs han de romandre un any més en el mateix curs. Aquesta mesura haurà d’anar acompanyada d’un pla especíic personalitzat, orientat a superar les dificultats detectades en el curs anterior.
13.3 Si l’equip docent hagués decidit que algun alumne/a amb necessitats
educatives específiques seguís un pla individualitzat, serà escolaritzat en el curs i grup que, atenent la proposta educativa que se li formuli, s’hagués determinat en el pla corresponent.
13.4 Dels cursos en què l’alumne/a segueixi un pla individualitzat, cal deixar-ne constància en l’historial acadèmic de l’alumne/a.
 

Article 14

Superació de l’etapa i títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria
14.1 En el quart curs, en la sessió d’avaluació final, l’equip docent ha de decidir sobre l’acreditació de l’etapa.
14.2 L’alumnat que en finalitzar l’educació secundària obligatòria hagi assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria.
14.3 L’alumnat que hagi superat totes les matèries de l’etapa obté el títol de
graduat/graduada en educació secundària obligatòria. L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seves possibilitats de progrés, pot decidir que un alumne o alumna que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix
nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents. En qualsevol cas, per obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria cal haver assolit la capacitat d’utilitzar normal-ment i correctament les dues llengües oicials a Catalunya.
14.4 Per fer efectives les decisions sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta
d’avaluació amb un asterisc.
14.5 Per a l’obtenció del títol, l’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de tenir com a referent l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, i també
els criteris d’avaluació específics del programa.
14.6 A l’alumnat que no obtingui el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria se li ha d’expedir un certificat d’escolaritat, on han de constar els anys d’escolarització, les matèries cursades i les qualificacions obtingudes.
14.7 Els centres docents han d’organitzar anualment proves per superar les
matèries pendents d’avaluació positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i hagin superat l’edat màxima de permanència a l’etapa. S’hi poden presentar, en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un màxim
de cinc matèries pendents d’avaluació positiva.
Article 15
Càlcul de la qualiicació mitjana
De cada alumne/a que hagi superat l’etapa se n’ha de calcular la qualificació
mitjana, que s’obté com a mitjana aritmètica de les qualificacions mitjanes dels quatre cursos, que s’han de calcular amb una xifra decimal i tenint en compte, si escau, les recuperacions de matèries inicialment suspeses. El bloc de matèries optatives de cada un dels tres primers cursos de l’etapa té la consideració d’una sola matèria. Per a aquest càlcul no s’ha de tenir en compte la qualiicació obtinguda en l’ensenyament de la religió.
Article 16
Participació de l’alumnat i les famílies

16.1 Per tal de garantir el dret de les famílies aparticipar en el procés educatiu dels seus fills i filles i millorar-ne la qualitat, el professorat corresponent ha d’informar l’alumnat i les seves famílies dels criteris

d’avaluació generals del centre i dels de cada matèria, així com de les estratègies de recuperació.

16.2 L’alumnat, o els seus pares, mares o representants legals, té dret a sol·licitar al professorat aclariments respecte de les qualificacions d’activitats d’aprenentatge, dels informes derivats de les sessions d’avaluació trimestral i de les qualificacions finals atorgades per l’equip docent, i també pot formular reclamacions sobre aquestes qualificacions inals d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Educació.

Article 17
Orientació final d’etapa
En finalitzar l’educació secundària obligatòria el centre ha d’elaborar un document orientador per a l’alumne o alumna sobre les opcions més adequades per al seu futur acadèmic i professional, que ha de tenir caràcter confidencial i el seu contingut no pot ser prescriptiu.
Article 18
Documents oicials d’avaluació
18.1 Són documents oicials del procés d’avaluació: les actes d’avaluació finals, l’expedient acadèmic i l’historial acadèmic d’educació secundària, així com l’informe personal per trasllat en el cas previst en el punt 1 de l’article 21. Aquests documents s’han d’ajustar als models i a les característiques que estableix l’annex d’aquesta Ordre.
18.2 EI director/a, com a responsable de totes les activitats del centre, ho és també de les d’avaluació i amb la seva signatura ha de visar els documents oicials.
18.3 Els documents esmentats han de romandre al centre i la persona que exerceixi les funcions de secretari/ària és la responsable de la seva custòdia, tant en format imprès com en suport electrònic, així com de les certificacions que se sol·licitin.
En el cas que se suprimeixi algun centre, els Serveis Territorials d’Educació han d’adoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.
18.4 Les signatures dels documents han de ser autògrafes i a sota hi ha de
constar el nom i els cognoms dels signants. A mesura que s’implementi la signatura electrònica, aquests documents es poden substituir pels seus equivalents en format electrònic.
Article 19
Actes d’avaluació finals
19.1 Les actes d’avaluació finals s’estenen per a cadascun dels cursos de l’educació secundària obligatòria. Hi ha de constar la relació nominal de l’alumnat amb les qualificacions de les matèries del curs i de les
matèries no superades de cursos anteriors. També han d’incloure les decisions de pas de curs i, si escau, la proposta per a l’expedició del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria.
19.2 S’han d’omplir en la darrera sessió d’avaluació del curs i tancar al final
del mes de juny.
19.3 Les ha de signar tot el professorat que componl’equip docent i han de tenir el vistiplau del director o la directora del centre.
Article 20
Expedient acadèmic
20.1 L’expedient acadèmic de l’alumne/a és un document que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de l’avaluació obtinguts per l’alumne/a al llarg de l’educació secundària obligatòria i totes les dades personals i acadèmiques rellevants.
20.2 L’expedient acadèmic conté: les dades d’identificació del centre, les dades personals de l’alumne/a, les dades i la documentació d’incorporació de l’alumne/a a l’etapa, els resultats de les avaluacions finals, les decisions de pas de curs i titulació, les observacions que l’equip docent consideri oportú de fer-hi constar, les dades i la documentació d’acabament o de sortida de l’etapa i qualsevol resolució administrativa de caràcter singular que afecti l’alumne/a i, si es cau, els plans individualitzats.
Article 21
Historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria
21.1 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria és el document oficial que reflecteix els resultats de l’avaluació i
les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumnat al llarg l’etapa i té valor acreditatiu dels estudis cursats. La seva custòdia correspon al centre educatiu en què l’alumnat estigui escolaritzat.
21.2 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria s’ha de lliurar
a l’alumnat a l’acabament de l’ensenyament obligatori i, en tot cas, en finalitzar la seva escolarització en l’ensenyament bàsic en règim
ordinari. Aquesta circumstància s’ha de reflectir en el corresponent expedient acadèmic.
21.3 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria ha de contenir les dades identificatives de l’alumne/a, les matèries o àmbits cursats en cada un dels anys d’escolarització i els resultats obtinguts en
l’avaluació, les decisions sobre si passa al curs següent i sobre la proposta d’expedició del títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria, junt amb la data en què es van adoptar aquestes
decisions, així com la informació relativa als canvis de centre. Hi ha de figurar, així mateix, la indicació de les matèries que s’han cursat amb plans individualitzats.
Article 22
Trasllat de centre
22.1 Quan l’alumne o una alumna es traslladi a un altre centre per continuar els estudis, el centre d’origen ha de trametre al centre de destinació, i a petició d’aquest, l’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria i, si escau, l’informe personal per trasllat, acreditant que les dades que conté concorden amb l’expedient que es custodia al centre.
22.2 El centre receptor ha d’obrir el corresponent expedient acadèmic.
22.3 La matriculació de l’alumne/a adquirirà caràcter definitiu un cop rebut
l’historial acadèmic degudament formalitzat.
22.4 En el cas que, per trasllat de l’alumne/a, els documents oficials d’avaluació hagin de tenir efecte fora de Catalunya, les qualificacions s’han de codificar així:excel·lent (SB), notable (NT), bé (BI), suicient (SU), insuicient (IN) i també hand’anar acompanyades de la corresponent qualificaciónumèrica.
22.5 En el cas de l’alumnat que es traslladi a centres d’altres comunitats autò nomes en què el català no sigui llengua oficial, cal redactar l’historial acadèmic il’informe personal per trasllat en català i castellà.
Article 23
Informe personal per trasllat
23.1 A fi de garantir la continuïtat del procés d’aprenentatge de l’alumnat que es trasllada a un altre centre sense haver conclòs el curs, s’ha d’emetre un informe personal on es farà constar la informació recollida
de l’equip docent necessària per a l’adequada continuïtat del procés d’aprenentatge. Com a mínim, s’hi han de consignar els elements següents:
a) Resultats parcials de l’avaluació, en cas que ja hagi tingut lloc alguna sessió d’avaluació.
b) Aplicació, si escau, de mesures educatives complementàries de reforç i suport,així com dels plans individualitzats aplicats.
c) Totes les observacions que es consideren oportunessobre el progrés general de l’alumne/a.
23.2 L’informe personal per trasllat, que només s’ha d’emetre en el cas previst en l’apartat anterior, l’ha d’elaborar i firmar la persona que exerceix la tutoria, amb el vistiplau del director o la directora, a partir
de les dades facilitades pels professors de les matèries o àmbits.

Article 24

Altres documents d’avaluació
24.1 Les actes de les sessions d’avaluació no finals, el full de seguiment acadèmic i els butlletins de qualificacions són documents obligatoris del procés d’avaluació.
24.2 Correspon a cada centre, en el marc de la seva autonomia, adoptar els
models més adequats per a aquests documents.
24.3 Les signatures dels documents han de ser autògrafes i a sota hi ha de
constar el nom i els cognoms dels signants.
24.4 En tots els documents elaborats s’hi ha d’incorporar un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.
Article 25
Full de seguiment acadèmic
25.1 La persona tutora ha de disposar d’un full deseguiment acadèmic de cada alumne/a, en el qual haurà de fer constar les observacions pertinents respecte al seu procés d’aprenentatge.
25.2 Els fulls de seguiment acadèmic s’han de conservar en el centre ins que l’alumne/a finalitzi l’escolarització. Les persones tutores han de guardar aquests informes i posar-los a disposició dels altres professors de l’alumne/a.
Article 26
Comunicació amb les famílies
26.1 EI centre educatiu, per mitjà d’informes escrits, entrevistes individuals i reunions col·lectives, ha d’establir comunicació periòdica amb els pares, mares o representants legals de l’alumnat per tal de mantenir-los informats del procés de l’ensenyament, de l’aprenentatge i de l’avaluació.
26.2 La persona tutora ha d’informar per escrit l’alumnat i els seus pares, les seves mares o els representants legals, almenys un cop per trimestre, després de cada sessió d’avaluació, del desenvolupament general del procés d’aprenentatge dels i les alumnes en les diverses matèries.
26.3 En finalitzar cada curs s’ha d’informar per escrit a l’alumne/a i als pares o representants legals respecte als resultats de l’avaluació final. Aquesta informació contindrà, almenys, les qualiicacions obtingudes per l’alumne/a en les diverses matèries, la decisió respecte a l’accés al curs següent o a la superació de l’etapa i, si escau, les mesures previstes per a l’assoliment dels objectius educatius. S’hi inclouran, si s’escau, les indicacions dels professors respecte a activitats que l’alumne/a
hauria de realitzar durant el període de vacances.
26.4 La periodicitat i l’organització de les entrevistes individuals i reunions
col·lectives amb els pares, les mares o representants legals de l’alumnat les ha deixar cada centre en la seva programació general. S’ha de garantir, com a mínim, una reunió col·lectiva durant el primer trimestre cada curs i una entrevista individual en cada curs.
Article 27
Supervisió de la Inspecció d’Educació
Correspon a la Inspecció d’Educació supervisar el procediment d’avaluació
de cada centre, vetllar per la seva adequada integració en el procés educatiu de l’alumnat i la seva correcció formal, així com per les mesures adoptades d’atenció a la diversitat, i proposar les mesures que contribueixin a millorar-lo.
Article 28
Custòdia de la documentació
Tots els documents oicials de l’avaluació s’han de conservar en el centre a disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions.
També, amb aquesta finalitat, cal mantenir en el centre fins a l’inici del curs següent el material que hagi pogut contribuir a atorgar la qualiicació en l’avaluació extraordinària i els documents de registre de l’avaluació continuada. L’alumnat ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi contribuït a la seva avaluació continuada (proves
escrites, treballs, quaderns de pràctiques, etc.).
Article 29
Dades personals de l’alumnat
Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la seva cessió d’uns centres a uns altres i a la seguretat i confidencialitat d’aquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, el que estableix la disposició addicional 23 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA
Validesa del llibre d’escolaritat de l’ensenyament bàsic
Els llibres d’escolaritat de l’ensenyament bàsic tenen els efectes d’acreditació que estableix la legislació vigent ins a la inalitz
ació del curs 2006-2007. Quan l’obertura de l’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria comporti la continuació de l’anterior llibre d’escolaritat de l’ensenyament bàsic, cal consignar-ne
la sèrie i el número en l’historial acadèmic. Aquestes circumstàncies també s’han de reflectir en el expedient acadèmic corresponent.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
Queden derogades les ordres següents:
Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplegal’organització i avaluació
dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 2215, de 7.6.1996).

Ordre de 24 de novembre de 1998, per la qual s’esta

bleix el procediment per a l’autorització de modificacions d’elements prescriptius del currículum de l’etapa d’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 2807, de 18.1.1999).
Qualsevol altra norma de rang igual o inferior en el que s’oposi al que estableix aquesta Ordre.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la publicació al
Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 13 de juny de 2008
ERNEST MARAGALL I MIRA
Conseller d’Educació
ANNEX —1Actes d’avaluació finals
En les actes s’ha de fer constar la qualificació obtinguda per l’alumne/a en cada  matèria d’acord amb l’escala establerta en aquestaOrdre.
Si la distribució de matèries per cursos decidida pel centre docent no coincideix amb l’establerta de manera general, cal adaptar el
model a l’oferta del centre.
Per a l’alumnat escolaritzat en centres d’Era Val d’Aran les actes han d’incloure, entre les qualificacions de llengua catalana i les de
llengua castellana, les qualificacions obtingudes en la matèria de llengua aranesa.

En les matèries que permetin diverses opcions (llengua estrangera, religió, matèries optatives) s’ha d’identificar quina opció ha cursat l’alumne/a.

En cas que s’utilitzin codis o abreviatures, han de quedar explicitats en algun apartat de l’acta.
Atenc. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar si l’alumne/a ha estat objecte d’alguna adaptació del currículum. Cal aplicar la c
odiicació següent:
PD: programes de diversificació curricular.
PI: pla individualitzat.
EE: escolarització compartida amb un centre d’educació especial.
EC: escolarització compartida amb altres tipus de centres.
–: l’alumne no ha estat objecte de cap adaptació.
Accés al curs següent: cal expressar-ho amb la codiicació següent:
SI: accedeix al curs següent en haver superat el curs.
SL: accedeix al curs següent per impossibilitat legal de repetir (aquesta opció no és possible a 4t curs).
SD: accedeix al curs següent d’acord amb el pla individualitzat aplicat, tot i no haver superat el curs actual, per continuar amb el pla.
NO: no accedeix al curs següent.
Prop. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar la proposta d’atenció especíica que l’equip d’avaluació formula per al curs següent, d’acord amb la codificació abans esmentada (PD, PI, EE, EC, –) o PQ si es proposa que l’alumne/a cursi un programa de qualificació professional inicial.
En l’acta final de 4t curs, a la casella de superació de l’etapa, s’ha d’indicar aquesta circumstància amb “sí” o “no”.
Documents oficials: actes (…)
Expedient acadèmic (…)