Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

ORDRE
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i elsdocuments i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en l’article 28 estableix el marc de l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat.
El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria a Catalunya, determina els principis i les característiques de l’avaluació i de pas de curs de l’alumnat d’aquesta etapa educativa.
D’acord amb les disposicions esmentades, l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i diferenciada per matèries, amb observació sistemàtica de l’adquisició dels continguts educatius i amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa, centrada en el desenvolupament i consolidació de les competències bàsiques.
La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial, informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge amb l’avaluació contínua i formativa,
comprovar els progressos de cada alumne/a amb avaluació contínua i sumativa, i orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnesi les alumnes.
Aquests diferents propòsits de l’avaluació fan que per a cada alumne o alumna calgui plantejar-se què s’avalua, com s’ha d’avaluar i amb quins referents s’han de comparar els resultats.
S’ha de programar, avaluar i gestionar l’aula tenint en compte la gran diversitat de alumnes presents, i s’ha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manerani amb el mateix grau d’aprofundiment.
En tot cas, s’han d’impulsar els models formatius que no discriminen les persones i, en canvi, potencien les llibertats individuals i accepten les diferències entre donesi homes sense que se n’hagin de derivar desigualtats.
Les estratègies de recollida de la informació, els instruments per avaluar i la interpretació dels resultats de l’avaluació en general han de centrar-se en la identicació de les potencialitats i les habilitats de l’alumnat i han de permetre identificarquè aprèn, però també com aprèn.
Aquesta Ordre desenvolupa les normes d’avaluació, d’acord amb els objectius proposats per la normativa esmentada, estableix el procediment i els documents i requisitsformals necessaris que asseguren la coherència del procés d’avaluació de manera que informa de l’evolució de l’aprenentatge de l’alumnat i orienta la presa de decisions en la prossecució del procés educatiu. La formalització de les dades d’avaluació també  ha de permetre l’adequada certificació acadèmica a efectes administratius.
A proposta del director general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat, i de conformitat amb el procediment establert en els articles 61 i següents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya; D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Ass
essora,
ORDENO:
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
Aquesta Ordre té per objecte establir l’ordenació de l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat de l’etapa d’educació secundària obligatòria, regulada pel Decret 143/2007, de 26 de juny, i és d’aplicació a tots els centres públics i privats, inclosos els centres d’educació especial, que imparteixen ensenyaments d’educació secundària obligatòria, i que estan dins l’àmbit territorial de Catalunya. Així mateix, s’aplicarà a l’alumnat amb l’edat compresa dins els límits que marca el Decret 143/2007 escolaritzat en centres d’educació especial que imparteixen l’educació
bàsica i obligatòria.
Article 2
Criteris generals
2.1 L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació secundària obligatòria ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries del currículum. Els objectius i les competències bàsiques, que indiquen el sentit general en què ha de progressar tot l’alumnat, han de ser el referent de les programacions i l’avaluació.
2.2 L’avaluació ha de ser contínua, atès que és un component essencial de
la mateixa programació de les matèries, i té per objecte constatar els avenços de l’alumnat i detectar les dificultats tan bon punt es
produeixin, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge. A i que l’avaluació sigui contínua, s’han d’establir pautes per a l’observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne/a al llarg del seu procés d’aprenentatge.
2.3 L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del
procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació ha de constatar l’assoliment de resultats de l’aprenentatge.
2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum, a i de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsique
s i els criteris d’avaluació de les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per
l’alumne/a.
2.5 Els centres docents han d’incloure en el seu projecte educatiu els criteris generals adoptats respecte a l’avaluació i el pas de curs de l’alumnat, respecte a l’acreditació de l’etapa i respecte al disseny d’activitats d’avaluació i de recuperació.
2.6 Les programacions de cada matèria han d’incloure els criteris d’avaluació i les activitats d’avaluació i de recuperació previ
stes.
2.7 L’avaluació final de cada matèria s’ha de fer enrelació amb els criteris
d’avaluació establerts per al curs.
2.8 Els centres docents han de fer públics els criteris d’avaluació concretats en el projecte educatiu i els que s’aplicaran en l’avaluació dels aprenentatges, i també els criteris per decidir si l’alumnat passa de curs; així mateix, els centres han d’informar les famílies i els alumnes d’aquests criteris. Aquesta informació ha de permetre el compromís de l’alumne o alumna i de la família en el procés d’aprenentatge.
Article 3
Coordinació amb els centres d’educació primària

3.1 Amb la inalitat de garantir una adequada transició de l’alumnat entre l’etapa d’educació primària i la d’educació secundària obligatòria, així com per facilitar la continuïtat del procés educatiu, els centres d’educació secundària obligatòria han de sol·licitar als centres d’educació primària una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna i l’informe individualitzat, ambla informació que es consideri convenient per a la millor incorporació de l’alumne/a a la nova etapa educativa.

3.2 Els centres d’educació secundària, en la programació d’activitats del primer trimestre del primer curs, han de preveure la realització d’entrevistes entre el tutor/a del darrer curs de l’educació primària de l’alumnat i el tutor/a del primer curs de l’educació secundària obligatòria, per tal de completar la informació sobre l’alumnat en relació amb els seus aprenentatges.
Article 4
Equip docent
4.1 L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor o professora que exerceixi la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat, en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin.
4.2 Cada professor o professora ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en la matèria o matèries que imparteixi.
4.3 L’equip docent, en la valoració dels aprenentatges de l’alumnat, ha d’adoptar les decisions per consens i, en cas de no arribar-hi, per majoria. Cada professor o professora de l’equip pot emetre un vot únic, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del tutor/a serà diriment en cas d’empat.
Article 5
Sessions d’avaluació
5.1 La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, coordinada pel professor o professora que exerceix la tutoria, per intercanviar informació i prendre decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
5.2 També poden participar en les sessions d’avaluació altres professors amb responsabilitats de coordinació pedagògica i altres
professionals que intervinguin en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat.
5.3 Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del procés d’ensenyament cal fer almenys una sessió d’avaluació trimestral.
5.4 Per millorar el coneixement i l’acollida dels i les alumnes i prendre deci-sions sobre el seu procés d’aprenentatge, en el primer trimestre del primer i del quart curs, a més de la sessió indicada en el punt anterior, se n’ha de celebrar una altra com a mínim.
5.5 A les sessions d’avaluació, l’equip docent ha d’acordar les decisions que
consideri necessàries per facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
5.6 La persona tutora ha de coordinar i presidir les reunions d’avaluació del seugrup d’alumnes, aixecar acta del seu desenvolupament, fer-hi constar els acords presos, i vehicular l’intercanvi d’informació amb els pares, mares o representants legals de cadascun dels alumnes.
Article 6

Atenció a la diversitat

6.1 Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta
més dificultats per aprendre i també el que presenta altes capacitats intel·lectuals, cal establir en la programació prevista a l’aula les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes següents:
a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiquesde l’alumnat.
b) Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a entre les opcions de treball previstes en la program
ació.
c) Preparar noves activitats que permetin a aquest alumnat aprendre i participar plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva
aquestes noves opcions de treball en la programació d’aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l’alumnat.
d) Planificar mesures de reforç de les matèries o àmbits si les adaptacions incorporades a les programacions de les matèries resulten insuficients per a determinats alumnes.
e) Avaluar prenent com a referent les opcions recollides especíicament en les programacions.

6.2 Programes de diversificació curricular.

Per a l’alumnat que ho necessiti, un cop exhaurides i havent resultat insuficients les mesures previstes a l’apartat anterior, els centres docents poden organitzar programes flexibles de diversificació curricular per
tal de facilitar l’assoliment dels objectius generals, les competències bàsiques i l’obtenció del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establert amb caràcter general i una metodo-
logia específica i personalitzada. Aquests programes els ha d’elaborar cada centre tal com s’estableix en el Decret 143/2007.
En els programes de diversificació curricular hi pot participar l’alumnat des del tercer curs d’educació secundària obligatòria, després de l’oportuna avaluació i aproposta dels equips docents. També hi poden participar els nois i noies, un cop escoltat l’alumne i la família, que han cursat segon curs però no estan en condicionsde passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa.
Els programes de diversiicació curricular han de tenir una durada d’un o dos
cursos escolars. Per a l’alumnat que s’incorpora en acabar el segon curs han de tenir una durada de dos cursos. L’avaluació del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat,com la de la resta, ha de ser contínua i diferenciada segons els diferents àmbits, projectes interdisciplinaris i matèries del programa.
Cal que el conjunt del professorat que imparteix ensenyaments del programa faci l’avaluació de manera col·legiada, coordinada per la persona responsable de la tutoria.
En les sessions d’avaluació, quan el progrés de l’alumnat no respongui als objectius previstos en el programa de diversificació curricular corresponent, cal adoptar les mesures educatives pertinents, les quals queden recollides en la programació general del programa i referides a l’alumne/a en qüestió.
Si en inalitzar el primer curs del programa l’equip docent considera que l’alumne o alumna ha assolit de manera suficient els objectius i les competències bàsiques, i sempre que aquesta mesura afavoreixi el seu desenvolupament escolar i personal, l’esmentat equip pot decidir que realitzi el quart curs seguint el currículum general a l’aula ordinària, si cal, amb les adaptacions oportunes.
L’alumnat que en acabar el programa no estigui en condicions d’obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d’edat establerts en l’article 1.1 del Reial decret 1631/2006, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació
secundària obligatòria, pot romandre un curs més en el programa de diversificació curricular.
6.3 Les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula, les
mesures de reforç i les previstes en un pla de diversificació curricular poden resultar insuicients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable que presenta algunes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys.
En aquests casos cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes,suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin. La comissió d’atenció a la diversitat ha
de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant d’acord amb el seu progrés.
El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor o la tutora de l’alumne/a, amb la col·laboració dels professionals que després hi treballaran, com poden ser els altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius. També s’ha de comptar amb la participació dels pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a, i l’alumne/a mateix si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen, i se’ls ha d’escoltar durant el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, també hi han d’interve-
nir professionals d’altres àmbits, com el social o de la salut. El pla l’ha d’aprovar el director o la directora del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció a ladiversitat.

Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora, serà el designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a la qual s’ha de lliurar una còpia del pla.

El pla ha d’indicar els suports que ha de rebre l’alumne/a per fer efectiva la seva participació en les activitats del centre. Sempre que sigui possible, s’han d’utilitzar els suports de què disposa el centre, tant materials com de personal, com són els seus companys i les seves companyes, el professorat
i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activitats escolars d’aquest alumnat, de facilitar la seva inclusió en la comunitat i de promoure, entre tot l’alumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferència. També,
en la mesura de les possibilitats, ha d’implicar la família, la qual s’ha de mantenir informada del procés i dels aspectes en què pot col·laborar. El pla individualitzat ha d’incloure:
a) La identiicació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars.
b) Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o àmbits curriculars.
c) Altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar o en altres àmbits, com el familiar, de la salut, del lleure, etc.
d) Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les
activitats que es poden fer en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.
e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà per ixar nous objectius i modiicar, si cal,
el pla.
f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.
6.4 Situacions d’escolarització singular.
Es consideren situacions d’escolarització singular les escolaritzacions compartides entre centre ordinari i centre d’educació especial; la realització d’activitats complementàries en unitats d’escolarització compartida (UEC); l’atenció educativa domiciliària, en aules hospitalàries o en centres educatius del Departament de Justícia o del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Quan en un centre educatiu hi hagi matriculat alumnatque temporalment es trobi en situació d’escolarització singular, l’equip directiu i els professors o professores que exerceixin la tutoria del centre on són matriculats han d’establir els procediments necessaris per al seguiment acadèmic i per al procés d’avaluació d’aquest alumnat.
6.5 Els centres d’educació especial i les unitats de suport a l’educació especial o altres agrupaments singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programació i l’avaluació, han de seguir els criteris generals establerts en aquesta Ordre.
Article 7
Reforç i recuperacions al llarg del curs

Amb la inalitat de garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per prosseguir el procés educatiu amb èxit, quan durant el procés d’avaluació contínua es detecti que l’alumnat no progressa adequadament,

el centre, en qualsevol moment del curs, ha d’establir les mesures pertinents de reforç educatiu i la realització d’activitats de recuperació. En les actes de les sessions d’avaluació realitzades al llarg del curs hi ha d’haver constància expressa dels resultats obtinguts per l’alumnat en
les activitats de recuperació esmentades.
Article 8
Resultats de l’avaluació contínua
8.1 En la darrera avaluació ordinària del curs escolar, l’equip docent ha de
valorar els resultats obtinguts per l’alumnat en aquest període, tant pel que fa als ensenyaments d’aquest darrer període com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions anteriors.
8.2 A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si escau, el professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final d’avaluació contínua, tenint en compte els criteris d’avaluació de cada matèria.
8.3 Amb anterioritat a l’inici del període d’activitats extraordinàries, les famílies han de rebre informació dels resultats d’aquesta qualificacióf inal d’avaluaciócontínua i de les activitats que es proposen a l’alumnat durant el període d’activitats extraordinàries de recuperació o de millora.
Article 9
Activitats extraordinàries d’avaluació

9.1 Després de la darrera avaluació ordinària s’ha d’iniciar un període durant el qual el centre ha de realitzar les activitats extraordinàries de recuperació o de millora dels resultats obtinguts ja programades prèviament, sens perjudici que es torni a valorar el que ja s’ha fet durant el curs.

Aquest període no pot començar abans dels cinc darrers dies lectius establerts en l’Ordre per la qual s’estableix el calendari del curs.
9.2 Les activitats extraordinàries d’avaluació de cada matèria les ha d’elaborar i qualificar el departament didàctic corresponent, d’acord amb la programació dels currículums dels quals són responsables.
Article 10
Avaluació final de curs
10.1 Les avaluacions finals a l’educació secundària obligatòria s’han de fer en cadascun dels quatre cursos de l’etapa. Després de les activitats extraordinàries d’avaluació l’equip docent s’ha de reunir en sessió
d’avaluació inal de curs per, a partir de les qualificacions obtingudes, decidir quin alumnat passa de curs.
10.2 El professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final de curs. Aquesta qualificació final  no pot ser inferior ni a la qualificació final d’avaluació contínua ni a la qualificació obtinguda en les activitats extraordinàries d’avaluació.
10.3 En cas que algunes matèries s’hagin impartit agrupades en àmbits de
coneixement, en les actes d’avaluació finals haurà de constar una qualificació específica de cada matèria.
10.4 En els tres primers cursos de l’etapa, per a cada alumne/a l’equip docent ha d’atorgar una qualiicació del bloc de matèries optatives. Aquesta qualificació s’ha d’obtenir com a mitjana aritmètica arrodonida fins a
les unitats de la qualificació del treball de síntesi, d’una banda, i de la qualificació aportada pels professors de les matèries optatives cursades per l’alumne/a al llarg del curs, de l’altra.
10.5 A les sessions d’avaluació inals de curs s’hi pot incorporar, amb veu però sense vot, un membre de l’equip directiu a i de garantir la coherència dels processos d’avaluació entre els diferents grups del centre.
Article 11
Qualificacions

11.1 Les qualiicacions que cal usar per expressar el s resultats de l’avaluació detots i cadascun dels alumnes en tots els documents d’avaluació de caràcter oicial són: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suicient (

S), insuicient (I). Es considera qualiicació negativa l’insuficient; les altres es consideren totes positives.
11.2 Aquestes qualificacions han d’anar acompanyades d’una qualificació
numèrica entera, en una escala d’u a deu, amb les correspondències següents:
Insuficient: 1, 2, 3 o 4,
Suficient: 5,
Bé: 6,

Notable: 7 o 8,

Excel·lent: 9 o 10,
i han de constar en tots els documents d’avaluació de caràcter oicial que es detallen en l’article 17 d’aquesta Ordre, així com en tots els certificats oicials expedits pel centre.
Article 12
Pas de curs
12.1 En finalitzar cadascun dels cursos de l’etapa i com a conseqüència del
procés d’avaluació, l’equip docent, en la sessió d’avaluació final de curs, ha d’adoptar les decisions corresponents sobre el pas de curs de cada alumne o alumna, tenint en compte la seva evolució general en relació amb les competències bàsiques i l’assoliment dels objectius en les diferents matèri
es.
12.2 L’alumne/a passa al curs següent quan ha superat els objectius de les
matèries cursades o té qualiicació negativa en dues matèries com a màxim. Ha de repetir curs si té avaluació negativa en tres matèries o més. Excepcionalment, l’equip docent pot decidir el pas al curs següent d’un alumne/a amb tres matèries suspeses quan l’equip consideri que això no li ha d’impedir seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que aquest pas de curs beneiciarà la seva evolució personal i acadèmica. Aquesta decisió requereix el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents en la sessió. En cas d’empat, el vot del tutor o tutora serà diriment.
12.3 Si escau, es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el
mateix nom en diferents cursos.
12.4 Per fer efectives les decisions sobre el pas de curs de l’alumnat,
excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria,
tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de recuperació i de progrés en els cursos posteiors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i
s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.
12.5 L’alumne/a que en finalitzar el curs escolar no compleixi els requisits
per passar de curs ha de romandre un any més en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i dos cops com a màxim dins
l’etapa. Excepcionalment es pot repetir dos cops el quart curs si no se n’ha repetit cap en cursos anteriors de l’etapa.
12.6 L’alumnat té dret a cursar l’educació secundària obligatòria en els centresm ordinaris fins als divuit anys complerts en l’any natural en què inalitza el curs.
Article 13
Mesures de suport i reforç en el pas de curs
13.1 L’equip docent ha d’establir mesures de reforç i suport en la programació del curs següent per a l’alumnat que passi de curs sense haver superat totes les matèries. Aquestes mesures no poden consistir simplement en la superació d’una prova.
13.2 Els alumnes que no passin de curs han de romandre un any més en el mateix curs. Aquesta mesura haurà d’anar acompanyada d’un pla especíic personalitzat, orientat a superar les dificultats detectades en el curs anterior.
13.3 Si l’equip docent hagués decidit que algun alumne/a amb necessitats
educatives específiques seguís un pla individualitzat, serà escolaritzat en el curs i grup que, atenent la proposta educativa que se li formuli, s’hagués determinat en el pla corresponent.
13.4 Dels cursos en què l’alumne/a segueixi un pla individualitzat, cal deixar-ne constància en l’historial acadèmic de l’alumne/a.
 

Article 14

Superació de l’etapa i títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria
14.1 En el quart curs, en la sessió d’avaluació final, l’equip docent ha de decidir sobre l’acreditació de l’etapa.
14.2 L’alumnat que en finalitzar l’educació secundària obligatòria hagi assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria.
14.3 L’alumnat que hagi superat totes les matèries de l’etapa obté el títol de
graduat/graduada en educació secundària obligatòria. L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seves possibilitats de progrés, pot decidir que un alumne o alumna que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix
nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents. En qualsevol cas, per obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria cal haver assolit la capacitat d’utilitzar normal-ment i correctament les dues llengües oicials a Catalunya.
14.4 Per fer efectives les decisions sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta
d’avaluació amb un asterisc.
14.5 Per a l’obtenció del títol, l’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de tenir com a referent l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, i també
els criteris d’avaluació específics del programa.
14.6 A l’alumnat que no obtingui el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria se li ha d’expedir un certificat d’escolaritat, on han de constar els anys d’escolarització, les matèries cursades i les qualificacions obtingudes.
14.7 Els centres docents han d’organitzar anualment proves per superar les
matèries pendents d’avaluació positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i hagin superat l’edat màxima de permanència a l’etapa. S’hi poden presentar, en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un màxim
de cinc matèries pendents d’avaluació positiva.
Article 15
Càlcul de la qualiicació mitjana
De cada alumne/a que hagi superat l’etapa se n’ha de calcular la qualificació
mitjana, que s’obté com a mitjana aritmètica de les qualificacions mitjanes dels quatre cursos, que s’han de calcular amb una xifra decimal i tenint en compte, si escau, les recuperacions de matèries inicialment suspeses. El bloc de matèries optatives de cada un dels tres primers cursos de l’etapa té la consideració d’una sola matèria. Per a aquest càlcul no s’ha de tenir en compte la qualiicació obtinguda en l’ensenyament de la religió.
Article 16
Participació de l’alumnat i les famílies

16.1 Per tal de garantir el dret de les famílies aparticipar en el procés educatiu dels seus fills i filles i millorar-ne la qualitat, el professorat corresponent ha d’informar l’alumnat i les seves famílies dels criteris

d’avaluació generals del centre i dels de cada matèria, així com de les estratègies de recuperació.

16.2 L’alumnat, o els seus pares, mares o representants legals, té dret a sol·licitar al professorat aclariments respecte de les qualificacions d’activitats d’aprenentatge, dels informes derivats de les sessions d’avaluació trimestral i de les qualificacions finals atorgades per l’equip docent, i també pot formular reclamacions sobre aquestes qualificacions inals d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Educació.

Article 17
Orientació final d’etapa
En finalitzar l’educació secundària obligatòria el centre ha d’elaborar un document orientador per a l’alumne o alumna sobre les opcions més adequades per al seu futur acadèmic i professional, que ha de tenir caràcter confidencial i el seu contingut no pot ser prescriptiu.
Article 18
Documents oicials d’avaluació
18.1 Són documents oicials del procés d’avaluació: les actes d’avaluació finals, l’expedient acadèmic i l’historial acadèmic d’educació secundària, així com l’informe personal per trasllat en el cas previst en el punt 1 de l’article 21. Aquests documents s’han d’ajustar als models i a les característiques que estableix l’annex d’aquesta Ordre.
18.2 EI director/a, com a responsable de totes les activitats del centre, ho és també de les d’avaluació i amb la seva signatura ha de visar els documents oicials.
18.3 Els documents esmentats han de romandre al centre i la persona que exerceixi les funcions de secretari/ària és la responsable de la seva custòdia, tant en format imprès com en suport electrònic, així com de les certificacions que se sol·licitin.
En el cas que se suprimeixi algun centre, els Serveis Territorials d’Educació han d’adoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.
18.4 Les signatures dels documents han de ser autògrafes i a sota hi ha de
constar el nom i els cognoms dels signants. A mesura que s’implementi la signatura electrònica, aquests documents es poden substituir pels seus equivalents en format electrònic.
Article 19
Actes d’avaluació finals
19.1 Les actes d’avaluació finals s’estenen per a cadascun dels cursos de l’educació secundària obligatòria. Hi ha de constar la relació nominal de l’alumnat amb les qualificacions de les matèries del curs i de les
matèries no superades de cursos anteriors. També han d’incloure les decisions de pas de curs i, si escau, la proposta per a l’expedició del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria.
19.2 S’han d’omplir en la darrera sessió d’avaluació del curs i tancar al final
del mes de juny.
19.3 Les ha de signar tot el professorat que componl’equip docent i han de tenir el vistiplau del director o la directora del centre.
Article 20
Expedient acadèmic
20.1 L’expedient acadèmic de l’alumne/a és un document que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de l’avaluació obtinguts per l’alumne/a al llarg de l’educació secundària obligatòria i totes les dades personals i acadèmiques rellevants.
20.2 L’expedient acadèmic conté: les dades d’identificació del centre, les dades personals de l’alumne/a, les dades i la documentació d’incorporació de l’alumne/a a l’etapa, els resultats de les avaluacions finals, les decisions de pas de curs i titulació, les observacions que l’equip docent consideri oportú de fer-hi constar, les dades i la documentació d’acabament o de sortida de l’etapa i qualsevol resolució administrativa de caràcter singular que afecti l’alumne/a i, si es cau, els plans individualitzats.
Article 21
Historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria
21.1 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria és el document oficial que reflecteix els resultats de l’avaluació i
les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumnat al llarg l’etapa i té valor acreditatiu dels estudis cursats. La seva custòdia correspon al centre educatiu en què l’alumnat estigui escolaritzat.
21.2 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria s’ha de lliurar
a l’alumnat a l’acabament de l’ensenyament obligatori i, en tot cas, en finalitzar la seva escolarització en l’ensenyament bàsic en règim
ordinari. Aquesta circumstància s’ha de reflectir en el corresponent expedient acadèmic.
21.3 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria ha de contenir les dades identificatives de l’alumne/a, les matèries o àmbits cursats en cada un dels anys d’escolarització i els resultats obtinguts en
l’avaluació, les decisions sobre si passa al curs següent i sobre la proposta d’expedició del títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria, junt amb la data en què es van adoptar aquestes
decisions, així com la informació relativa als canvis de centre. Hi ha de figurar, així mateix, la indicació de les matèries que s’han cursat amb plans individualitzats.
Article 22
Trasllat de centre
22.1 Quan l’alumne o una alumna es traslladi a un altre centre per continuar els estudis, el centre d’origen ha de trametre al centre de destinació, i a petició d’aquest, l’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria i, si escau, l’informe personal per trasllat, acreditant que les dades que conté concorden amb l’expedient que es custodia al centre.
22.2 El centre receptor ha d’obrir el corresponent expedient acadèmic.
22.3 La matriculació de l’alumne/a adquirirà caràcter definitiu un cop rebut
l’historial acadèmic degudament formalitzat.
22.4 En el cas que, per trasllat de l’alumne/a, els documents oficials d’avaluació hagin de tenir efecte fora de Catalunya, les qualificacions s’han de codificar així:excel·lent (SB), notable (NT), bé (BI), suicient (SU), insuicient (IN) i també hand’anar acompanyades de la corresponent qualificaciónumèrica.
22.5 En el cas de l’alumnat que es traslladi a centres d’altres comunitats autò nomes en què el català no sigui llengua oficial, cal redactar l’historial acadèmic il’informe personal per trasllat en català i castellà.
Article 23
Informe personal per trasllat
23.1 A fi de garantir la continuïtat del procés d’aprenentatge de l’alumnat que es trasllada a un altre centre sense haver conclòs el curs, s’ha d’emetre un informe personal on es farà constar la informació recollida
de l’equip docent necessària per a l’adequada continuïtat del procés d’aprenentatge. Com a mínim, s’hi han de consignar els elements següents:
a) Resultats parcials de l’avaluació, en cas que ja hagi tingut lloc alguna sessió d’avaluació.
b) Aplicació, si escau, de mesures educatives complementàries de reforç i suport,així com dels plans individualitzats aplicats.
c) Totes les observacions que es consideren oportunessobre el progrés general de l’alumne/a.
23.2 L’informe personal per trasllat, que només s’ha d’emetre en el cas previst en l’apartat anterior, l’ha d’elaborar i firmar la persona que exerceix la tutoria, amb el vistiplau del director o la directora, a partir
de les dades facilitades pels professors de les matèries o àmbits.

Article 24

Altres documents d’avaluació
24.1 Les actes de les sessions d’avaluació no finals, el full de seguiment acadèmic i els butlletins de qualificacions són documents obligatoris del procés d’avaluació.
24.2 Correspon a cada centre, en el marc de la seva autonomia, adoptar els
models més adequats per a aquests documents.
24.3 Les signatures dels documents han de ser autògrafes i a sota hi ha de
constar el nom i els cognoms dels signants.
24.4 En tots els documents elaborats s’hi ha d’incorporar un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.
Article 25
Full de seguiment acadèmic
25.1 La persona tutora ha de disposar d’un full deseguiment acadèmic de cada alumne/a, en el qual haurà de fer constar les observacions pertinents respecte al seu procés d’aprenentatge.
25.2 Els fulls de seguiment acadèmic s’han de conservar en el centre ins que l’alumne/a finalitzi l’escolarització. Les persones tutores han de guardar aquests informes i posar-los a disposició dels altres professors de l’alumne/a.
Article 26
Comunicació amb les famílies
26.1 EI centre educatiu, per mitjà d’informes escrits, entrevistes individuals i reunions col·lectives, ha d’establir comunicació periòdica amb els pares, mares o representants legals de l’alumnat per tal de mantenir-los informats del procés de l’ensenyament, de l’aprenentatge i de l’avaluació.
26.2 La persona tutora ha d’informar per escrit l’alumnat i els seus pares, les seves mares o els representants legals, almenys un cop per trimestre, després de cada sessió d’avaluació, del desenvolupament general del procés d’aprenentatge dels i les alumnes en les diverses matèries.
26.3 En finalitzar cada curs s’ha d’informar per escrit a l’alumne/a i als pares o representants legals respecte als resultats de l’avaluació final. Aquesta informació contindrà, almenys, les qualiicacions obtingudes per l’alumne/a en les diverses matèries, la decisió respecte a l’accés al curs següent o a la superació de l’etapa i, si escau, les mesures previstes per a l’assoliment dels objectius educatius. S’hi inclouran, si s’escau, les indicacions dels professors respecte a activitats que l’alumne/a
hauria de realitzar durant el període de vacances.
26.4 La periodicitat i l’organització de les entrevistes individuals i reunions
col·lectives amb els pares, les mares o representants legals de l’alumnat les ha deixar cada centre en la seva programació general. S’ha de garantir, com a mínim, una reunió col·lectiva durant el primer trimestre cada curs i una entrevista individual en cada curs.
Article 27
Supervisió de la Inspecció d’Educació
Correspon a la Inspecció d’Educació supervisar el procediment d’avaluació
de cada centre, vetllar per la seva adequada integració en el procés educatiu de l’alumnat i la seva correcció formal, així com per les mesures adoptades d’atenció a la diversitat, i proposar les mesures que contribueixin a millorar-lo.
Article 28
Custòdia de la documentació
Tots els documents oicials de l’avaluació s’han de conservar en el centre a disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions.
També, amb aquesta finalitat, cal mantenir en el centre fins a l’inici del curs següent el material que hagi pogut contribuir a atorgar la qualiicació en l’avaluació extraordinària i els documents de registre de l’avaluació continuada. L’alumnat ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi contribuït a la seva avaluació continuada (proves
escrites, treballs, quaderns de pràctiques, etc.).
Article 29
Dades personals de l’alumnat
Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la seva cessió d’uns centres a uns altres i a la seguretat i confidencialitat d’aquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, el que estableix la disposició addicional 23 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA
Validesa del llibre d’escolaritat de l’ensenyament bàsic
Els llibres d’escolaritat de l’ensenyament bàsic tenen els efectes d’acreditació que estableix la legislació vigent ins a la inalitz
ació del curs 2006-2007. Quan l’obertura de l’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria comporti la continuació de l’anterior llibre d’escolaritat de l’ensenyament bàsic, cal consignar-ne
la sèrie i el número en l’historial acadèmic. Aquestes circumstàncies també s’han de reflectir en el expedient acadèmic corresponent.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
Queden derogades les ordres següents:
Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplegal’organització i avaluació
dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 2215, de 7.6.1996).

Ordre de 24 de novembre de 1998, per la qual s’esta

bleix el procediment per a l’autorització de modificacions d’elements prescriptius del currículum de l’etapa d’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 2807, de 18.1.1999).
Qualsevol altra norma de rang igual o inferior en el que s’oposi al que estableix aquesta Ordre.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la publicació al
Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 13 de juny de 2008
ERNEST MARAGALL I MIRA
Conseller d’Educació
ANNEX —1Actes d’avaluació finals
En les actes s’ha de fer constar la qualificació obtinguda per l’alumne/a en cada  matèria d’acord amb l’escala establerta en aquestaOrdre.
Si la distribució de matèries per cursos decidida pel centre docent no coincideix amb l’establerta de manera general, cal adaptar el
model a l’oferta del centre.
Per a l’alumnat escolaritzat en centres d’Era Val d’Aran les actes han d’incloure, entre les qualificacions de llengua catalana i les de
llengua castellana, les qualificacions obtingudes en la matèria de llengua aranesa.

En les matèries que permetin diverses opcions (llengua estrangera, religió, matèries optatives) s’ha d’identificar quina opció ha cursat l’alumne/a.

En cas que s’utilitzin codis o abreviatures, han de quedar explicitats en algun apartat de l’acta.
Atenc. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar si l’alumne/a ha estat objecte d’alguna adaptació del currículum. Cal aplicar la c
odiicació següent:
PD: programes de diversificació curricular.
PI: pla individualitzat.
EE: escolarització compartida amb un centre d’educació especial.
EC: escolarització compartida amb altres tipus de centres.
–: l’alumne no ha estat objecte de cap adaptació.
Accés al curs següent: cal expressar-ho amb la codiicació següent:
SI: accedeix al curs següent en haver superat el curs.
SL: accedeix al curs següent per impossibilitat legal de repetir (aquesta opció no és possible a 4t curs).
SD: accedeix al curs següent d’acord amb el pla individualitzat aplicat, tot i no haver superat el curs actual, per continuar amb el pla.
NO: no accedeix al curs següent.
Prop. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar la proposta d’atenció especíica que l’equip d’avaluació formula per al curs següent, d’acord amb la codificació abans esmentada (PD, PI, EE, EC, –) o PQ si es proposa que l’alumne/a cursi un programa de qualificació professional inicial.
En l’acta final de 4t curs, a la casella de superació de l’etapa, s’ha d’indicar aquesta circumstància amb “sí” o “no”.
Documents oficials: actes (…)
Expedient acadèmic (…)

LEC, Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

TíToL PreLiminar. Objecte i principis
article 1. objecte
1. Aquesta llei té per objecte regular el sistema educatiu de
Catalunya.
2. Queda exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei el sistema
universitari de Catalunya, que es regeix per la seva normativa
específica.
article 2. Principis rectors del sistema educatiu
1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la
Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals se-
güents:
a)El respecte dels drets i els deures que deriven de la Consti-
tució, l’Estatut i la resta de legislació vigent.
b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una
societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la
solidaritat, el respecte i la igualtat.
c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’opor-
tunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la cores-
ponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.
d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de crea-
ció de centres, la llibertat d’elecció entre centres públics o centres
altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del
professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.
e)El pluralisme.
f) La inclusió escolar i la cohesió social.
g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de
les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en
un context d’equitat.
h)El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels
alumnes al país, i el respecte a la convivència.
i)El respecte i el coneixement del propi cos.
j)El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
k)El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi res-
pectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.
l)El foment de l’emprenedoria.
m)La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva
entre dones i homes.
n)L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.
o)L’educació al llarg de la vida.
p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin
la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs convic-
cions.
q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrina-
ment.
2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics se-
güents:
a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, èti-
ques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti
el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament
de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en
els centres públics i en els centres privats en què ho determini
llur caràcter propi.
b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribu-
eixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa
i la satisfacció personals.
c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als
alumnes la plena integració social i laboral.
d)L’habilitació per a l’aprenentatge permanent.
e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del
rigor, l’honestedat i la constància en el treball.
 f)La capacitació per a exercir activament la ciutadania.
g)L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels
sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la
informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.
3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius
següents:
a)El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.
b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats
canviants de la societat.
c)L’autonomia de cada centre.
d)La participació de la comunitat educativa.
e) La promoció del reconeixement social i professional del
professorat.
f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul
i el suport per a fer-lo possible.
g) La programació de les necessitats educatives territorialment
i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts
amb fons públics.
h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb
els ajuntaments i altres administracions públiques.
TíToL i.
Dret a l’educació i sistema educatiu
article 3. Dret a una educació integral
Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al
ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis
democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.
article 4. Accés al sistema educatiu
1.Tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema
educatiu. També té dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta
educativa.
2.El Govern ha de garantir l’exercici efectiu del dret a l’edu-
cació mitjançant la programació general de l’ensenyament. El
 Govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a
l’educació en condicions d’igualtat i el dret a l’elecció de centre,
ha de regular un procediment únic d’accés als centres públics i
als centres privats sostinguts amb fons públics.
article 5. Ensenyaments obligatoris i ensenyaments declarats gratuïts
1.Són ensenyaments obligatoris els compresos en l’educació
bàsica, que inclou:
a)L’educació primària.
b)L’educació secundària obligatòria.
2.Són gratuïts i universals els ensenyaments següents:
a)El segon cicle de l’educació infantil.
b)L’educació primària.
c)L’educació secundària obligatòria.
d) Els programes de qualificació professional inicial.
e) La formació professional de grau mitjà.
article 6. Beques i ajuts
1.El sistema públic de beques per a l’estudi té com a objectiu
la compensació de les desigualtats econòmiques i socials i, en
els ensenyaments no obligatoris, sens perjudici del que estableix
aquesta llei, la incentivació de l’estudi.
2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions d’igual-
tat, al sistema públic de beques per a l’estudi en funció de llurs
recursos econòmics, aptituds i preferències. Els procediments
d’adjudicació han de garantir el compliment dels principis de
publicitat i de concurrència.
3. Les administracions públiques, a fi de facilitar l’accés en
condicions d’equitat als serveis escolars de menjador i trans-
port durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments
declarats gratuïts, han d’oferir ajuts als alumnes que visquin
en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o
en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes
amb necessitats educatives específiques reconegudes. Els ajuts
poden cobrir totalment o parcialment la despesa, atenent la na-
 turalesa del desplaçament i el nivell de renda de les famílies.
Les administracions públiques han de promoure mesures que
facilitin l’accés de tots els alumnes a les activitats complemen-
tàries i extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobliga-
toris de batxillerat i de formació professional.
4. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per
a introduir progressivament un sistema d’ajuts general, en les
diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar
en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat dels centres públics
i dels centres privats sostinguts amb fons públics. S’entén per
Departament, als efectes del que estableix aquesta llei, el depar-
tament competent en matèria d’educació.
5. El Departament ha d’oferir ajuts als alumnes d’ensenyaments
postobligatoris a fi de promoure la continuïtat en els estudis i fer
possible la mobilitat territorial i la compatibilitat entre educació i
treball.
6. El Govern pot atorgar ajuts per a la realització d’activitats
educatives fora de l’horari lectiu.
article 7. Convivència
1. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una
bona convivència i el deure de facilitar-la.
2. Les regles de convivència als centres educatius s’han de
basar genèricament en els principis democràtics i específicament
en els principis i normes que deriven d’aquesta llei.
Article 8. Definició, àmbit i mapa del sistema educatiu
1. El sistema educatiu comprèn els ensenyaments regulats en
el títol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius,
qualssevol que siguin els destinataris de l’ensenyament, la titula-
ritat del centre i el seu sistema de finançament.
2. El mapa escolar és l’instrument que reflecteix l’oferta del
sistema educatiu i l’activitat educativa no universitària, i és la
base a partir de la qual s’ha d’elaborar la programació a què fa
referència l’article 44. La informació que conté el mapa ha d’ésser
actualitzada regularment.
 3. El Govern ha de regular les característiques i el procediment
d’elaboració i revisió del mapa escolar, amb relació a tots els
ensenyaments i serveis educatius que regula aquesta llei.
TíToL ii
. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya
article 9. règim lingüístic
1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels princi-
pis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries
de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. Correspon al Govern, d’acord amb l’article 53, determinar
el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els
objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació
del marc horari.
Article 10. Dret i deure de conèixer les llengües oficials
1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües
oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori,
d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenen-
tatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense co-
nèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un s
uport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes
nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció
lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així
mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per
a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el co-
neixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança
entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques
lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3.Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments
de formació professional i els ensenyaments de règim especial,
llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alum-
nes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de
l’ensenyament i l’àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l’exer-
cici del dret i el compliment del deure de conèixer el català,
ha de garantir, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de
l’Estatut, una oferta suficient d’ensenyament del català.
article 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge
1.El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua
normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge
del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el
material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’ava-
luació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han
d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries
de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens
perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3.Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ense-
nyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua
habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment
de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el
Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individu-
alitzada en aquesta llengua.
article 12. Llengües estrangeres
Pàgina 37. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf
article 13. Competència lingüística del professorat, dels professionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis
Pàgina 38. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf
Article 14. Projecte lingüístic
Article 15. Programes d’immersió lingüística
Article 16. El català, llengua oficial de l’Administració educativa a Catalunya
article 17. règim lingüístic als centres educatius de l’aran
article 18. Ús i foment del català
TíToL III. De la comunitat educativa
TíTOL IV. Servei d’educació de Catalunya
TÍTOL V. Ordenació dels ensenyaments
article 59. educació secundària obligatòria
1. L’etapa d’educació secundària obligatòria comprèn quatre
anys acadèmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze
anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que es
poden agrupar en àmbits de coneixement.
2. L’educació secundària obligatòria té com a finalitat propor-
cionar a tots els alumnes una educació que els permeti:
a)Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb
relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres
persones i la gestió de l’afectivitat.
b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de conei-
xement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees,
les habilitats i competències culturals, personals i socials rela-
tives a:
Primer. L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i
la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les com-
petències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la
comunicació audiovisual.
 Segon. La comprensió dels elements bàsics del món en els as-
pectes científics, socials, culturals i artístics.
Tercer. La sensibilitat artística i la creativitat.
Quart. La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i
d’oportunitats de les persones.
Cinquè. El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autono-
mia i capacitat crítica.
Sisè. La resolució de problemes de la vida quotidiana.
3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’ori-
entar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la
incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta i
el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.
4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’es-
tablir programes de diversificació curricular orientats a la con-
secució de la titulació. Aquests programes poden comprendre
activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau,
amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les
mesures de garantia que es determinin per reglament.
5.L’acció tutorial a l’etapa d’educació secundària obligatòria
ha d’incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes
en llur procés educatiu.
6. En l’educació secundària obligatòria, s’ha de garantir un sis-
tema global d’orientació professional i acadèmica que permeti
als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i
productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a llurs
aptituds i preferències.
7. L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’educació se-
cundària obligatòria ha d’ésser contínua i diferenciada segons les
matèries del currículum. En l’avaluació final, s’ha de decidir sobre
el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada
alumne o alumna amb relació a l’adquisició de les competències bà-
siques i a l’assoliment dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa,
s’ha de decidir sobre l’acreditació tenint en compte el grau d’asso-
liment de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.
TíToL VI.Dels centres educatius
Capítol II. Criteris per a l’organització pedagògica dels centres
article 77. Criteris que orienten l’organització pedagògica
dels centres
1. En el marc de l’autonomia dels centres educatius, els cri-
teris que regeixen a cada centre l’organització pedagògica dels
ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del
sistema educatiu i han de fer possible:
a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col-
lectius, en aplicació del principi d’inclusió.
b)El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els
permeti la plena integració social i laboral i la incorporació als
estudis superiors com a resultat de l’acció educativa.
c) La incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment
en el treball quotidià al centre educatiu.
d)L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’apre-
nentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educati-
ves inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l’aplicació
de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.
e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.
f) L’establiment de regles basades en els principis democràtics,
que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat
del professorat.
g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.
2.Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre
regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que,
permanentment o ocasionalment, hi treballa. Els centres han d’es-
tablir mesures i instruments d’acollida o de formació per tal de
facilitar als nous docents el coneixement del projecte educatiu i
la pertinent adaptació de llur exercici professional.
article 81. Criteris d’organització pedagògica dels centres
per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives
específiques
1. L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi
d’escola inclusiva.
2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els
elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la par-
ticipació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris,
independentment de llurs condicions i capacitats.
3. S’entén per alumnes amb necessitats educatives específi-
ques:
a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que
són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials,
els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques deriva-
des de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de
situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especi-
als, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació
inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat
i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests
alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els su-
ports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en
centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’educació es-
pecial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i progra-
mes de suport a l’escolarització d’alumnes amb discapacitats als
centres ordinaris que el Departament determini.
5. Amb relació als alumnes d’incorporació tardana amb ne-
cessitats educatives específiques, l’Administració educativa ha
d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació
del coneixement de les llengües oficials o de les competències
bàsiques instrumentals, i també mesures d’acollida.
article 82. Criteris d’organització dels centres per a atendre
els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació
relacionats amb l’aprenentatge escolar
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els ele-
ments metodològics i organitzatius necessaris per a atendre ade-
quadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comu-
nicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació,
de comunicació o de comportament.
2. L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis
educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenen-
tatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.
article 83. Criteris d’organització dels centres per a atendre
els alumnes amb altes capacitats
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els ele-
ments metodològics i organitzatius necessaris per a atendre els
alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de for-
mació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa.
2.L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels ser-
veis educatius, protocols per a la identificació de les altes capa-
citats i l’atenció metodològica adequada.
article 84. Projectes d’innovació pedagògica
1. El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupa-
ment de projectes d’innovació pedagògica i curricular que tinguin
l’objectiu d’estimular la capacitat d’aprenentatge, les habilitats
i potencialitats personals, l’èxit escolar de tots els alumnes, la
millora de l’activitat educativa i el desenvolupament del pro-
jecte educatiu dels centres que presten el Servei d’Educació de
Catalunya, i ha d’afavorir especialment la recerca i els projectes
d’innovació amb relació a l’ús de les tecnologies de la informació
i la comunicació per a l’aprenentatge i el coneixement i amb rela-
 ció a la formació dels alumnes en el plurilingüisme. Els projectes
es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau,
vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb
altres organitzacions.
2. L’Administració educativa ha d’establir línies per a la inno-
vació, amb la col·laboració, si escau, d’institucions educatives,
universitats i altres entitats, i ha d’articular sistemes d’ajuts que
les facin possibles.
article 85. Centres de referència educativa
El Govern ha d’establir el marc reglamentari que ha de permetre
qualificar com a centres de referència educativa els centres que
acreditin bones pràctiques educatives. Els centres que obtinguin
aquesta qualificació, de caràcter temporal, han d’ésser considerats
preferents amb relació als aspectes pràctics de la formació inicial
del nou professorat, d’acord amb el que estableix l’article 109.
TíToL VII. De l’autonomia dels centres educatius
TÍTOL VIII.Del professorat i altres professionals dels centre
Capítol VI. Carrera professional docent
article 128. Carrera professional
1. Els funcionaris docents de l’Administració de la Generalitat
disposen, per a desenvolupar la carrera professional, dels proce-
diments següents:
a) Promoció interna entre cossos docents de diferent subgrup de
classificació, eventualment amb canvi de centre de destinació.
b) Promoció a altres cossos docents del mateix subgrup de
classificació.
c) Promoció docent per mitjà de l’adquisició progressiva de
graus docents o de l’adquisició de la categoria superior de sènior.
d)Obtenció del reconeixement de noves especialitats del ma-
teix cos, sense canvi de lloc.
article 129. Promoció interna
1.Els funcionaris del Cos de Mestres i del Cos de Professors
Tècnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al Cos de
Professors d’Educació per mitjà del sistema de concurs oposició
per un torn de reserva a les convocatòries corresponents, sempre
que tinguin la titulació requerida per a accedir al cos corresponent
i tinguin una antiguitat mínima de sis anys com a funcionaris de
carrera en el cos de procedència.
2.En les convocatòries a què fa referència l’apartat 1 s’ha de
valorar preferentment el treball desenvolupat, els cursos de forma-
ció i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l’avaluació
positiva de l’activitat docent.
 3.La fase d’oposició de les convocatòries a què fa referència
l’apartat 1 consisteix a exposar i debatre un tema de l’especialitat
a la qual s’accedeix. En les especialitats que el Govern determini,
hi pot haver una part pràctica.
4. Els funcionaris que accedeixen al Cos de Professors d’Edu-
cació pel procediment que regula aquest article estan exempts
de la fase de pràctiques i tenen preferència en l’elecció de les
destinacions vacants sobre els aspirants que ingressen pel torn
lliure de la convocatòria corresponent.
article 130.adquisició de noves especialitats docents
dins un mateix cos
1.Els funcionaris dels cossos docents de la Generalitat poden
obtenir el reconeixement d’especialitats docents diferents de l’es-
pecialitat per la qual han ingressat al cos.
2. El procediment de reconeixement de noves especialitats
docents ha d’ésser objecte de convocatòries periòdiques, sense
limitació de places, i consisteix en una prova, que ha de valo-
rar una comissió de selecció, referida al temari de l’especialitat
que cal reconèixer i destinada a verificar els coneixements dels
aspirants i llur capacitat per a aplicar els recursos didàctics en la
nova especialitat.
TÍTOL IX. De la direcció i el govern dels centres educatius
TÍTOL X. De l’administració de l’educació
TÍTOL XI. De l’avaluació i la prospectiva del sistema educatiu
TÍTOL XII. Del finançament del sistema educatiu.
Interessant índex analític al final del document de la LEC.