Annex 1. 6. Sistema de selecció. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

6. Sistema de selecció

Segons el que s’estableix a l’article 17 del Reial decret 276/2007, de 23 de febrer, el sistema d’ingrés a la funció pública docent ha de permetre avaluar la idoneïtat dels aspirants per a l’exercici de la docència, de manera que el procediment selectiu ha de comprovar no solament els coneixements específics, científics i tècnics de la especialitat a la que s’opta, sinó també l’aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent. Aquest sistema d’ingrés és el concurs oposició, al que segueix la realització d’una fase de pràctiques que pot incloure cursos de formació i que forma part del procés selectiu.

6.1 Inici i desenvolupament de les proves.

6.1.1 Inici del procediment selectiu

El procediment selectiu s’ha d’iniciar durant el mes d’abril de l’any 2018. La data d’inici s’ha de fer pública per resolució de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics amb una antelació mínima d’un mes al començament de les proves.

El procediment selectiu comença el dia en què es realitza, amb caràcter previ, la prova d’acreditació del coneixement de la llengua castellana pels aspirants que no posseeixin la nacionalitat espanyola i la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya. Aquest mateix dia s’han de fer públiques les qualificacions d’aquestes proves al tauler d’anuncis de la seu dels respectius tribunals.

Així mateix, amb una antelació mínima de dos dies hàbils, s’ha de fer públic en el tauler d’anuncis els elements o estris que en alguns casos ha de portar l’aspirant per a la realització de la part A de la primera prova (prova pràctica).

L’endemà de la realització de les proves de llengües, al matí, es realitza l’acte de presentació davant els tribunals i a continuació s’inicia la fase d’oposició.

Els tribunals amb aspirants dels procediments d’ingrés lliure i de reserva per a aspirants amb discapacitat inicien la fase d’oposició a continuació de l’acte de presentació, amb la realització de les parts A i B de la primera prova.

Els tribunals mixtos, que tenen aspirants de diferents procediments, fan el següent: els aspirants d’ingrés lliure i reserva per a aspirants amb discapacitat inicien la fase d’oposició a continuació de l’acte de presentació amb la realització de les parts A i B de la primera prova, i els aspirants de qualsevol dels dos procediments d’accés el dia de l’acte de presentació només realitzaran aquest, de manera que es posposa l’inici de la fase d’oposició a la data que els tribunals determinin.

Els tribunals específics que només tenen aspirants d’un procediment d’accés, a continuació de l’acte de presentació podran iniciar la fase d’oposició.

Quan es disposi que la prova pràctica (part A) no sigui escrita, els aspirants han de realitzar primer la part B de la primera prova i a continuació, en una altra sessió que pot ser en el mateix dia, s’iniciarà la prova pràctica.

Els aspirants del procediment d’ingrés lliure i de reserva per a aspirants amb discapacitat i els aspirants del procediment d’accés a un cos del mateix grup i complement de destinació que participin per la mateixa especialitat de la que són titulars en el seu cos d’origen han de lliurar un exemplar de la programació didàctica al tribunal en l’acte de presentació.

L’aspirant que no presenti aquesta programació s’entén que renuncia a continuar en el procés selectiu i perd tots els drets que a partir d’aquest moment se’n puguin derivar.

Amb anterioritat al dia de l’acte de presentació i sempre amb set dies naturals d’antelació com a mínim, la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics ha de publicar al DOGC la resolució que declari aprovada la llista definitiva d’aspirants admesos i exclosos. En aquesta llista han de constar els aspirants distribuïts per tribunals, així com la data, l’hora i el lloc on es realitzen les proves de llengües, l’acte de presentació dels aspirants i el procediment selectiu.

L’acte de presentació té caràcter personal i, en conseqüència, l’assistència a aquest és obligada. En seran exclosos els qui no hi compareguin personalment, llevat de casos excepcionals degudament justificats i lliurement apreciats pel tribunal.

El procediment selectiu finalitza durant el mes de juny de 2018 llevat que, per circumstàncies excepcionals, la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics autoritzi un altre termini a determinats tribunals.

6.1.2 Citació dels aspirants.

Els aspirants han de ser convocats per a cada part del procediment selectiu mitjançant una citació única. En seran exclosos els que no hi compareguin personalment, llevat dels casos excepcionals degudament justificats i lliurement apreciats pel tribunal.

A aquests efectes, els aspirants convocats han de presentar-se davant el tribunal en la data i l’hora que s’indiqui a la citació, amb el document nacional d’identitat, els que posseeixin la nacionalitat espanyola, o el document oficial d’acreditació d’identitat en l’Estat d’origen, els que tinguin una altra nacionalitat.

Una vegada començat el procediment selectiu, no és obligatòria la publicació al DOGC dels anuncis successius de la celebració de la resta del procediment esmentat. El tribunal fa públics aquests anuncis i citacions en el local on s’estigui celebrant el procediment selectiu i a través de la pàgina d’Internet: ensenyament.gencat.cat / Professors / Oposicions / Ingrés i accés a cossos docents, com a mínim, amb catorze hores d’antelació a l’inici de l’actuació dels aspirants.

6.1.3 Desenvolupament i procediment.

En l’ordre d’actuació dels aspirants es té en compte el procediment selectiu pel qual participen i, dins d’aquest, l’actuació la inicien aquells el primer cognom dels quals comenci per la V de conformitat amb el que disposa la Resolució GAH/53/2017, de 20 de gener, per la qual es dóna publicitat al resultat del sorteig públic per determinar l’ordre d’actuació de les persones aspirants en els processos selectius de l’any 2017, per a l’ingrés a la funció pública de la Generalitat de Catalunya.

Els tribunals que no disposin d’aspirants el primer cognom dels quals comenci amb la lletra esmentada, iniciaran l’ordre d’actuació per la lletra o lletres següents.

El tribunal pot requerir els aspirants en qualsevol moment del procediment perquè acreditin la seva identitat.

Així mateix, si en qualsevol moment del procediment selectiu arriba a coneixement del tribunal que algun aspirant no reuneix els requisits exigits per aquesta convocatòria, el president, amb l’audiència prèvia a l’interessat, ha de comunicar a la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics, als efectes procedents, les inexactituds o les falsedats formulades per l’aspirant en la sol·licitud d’admissió als procediments selectius, amb proposta d’exclusió. En aquest cas, i fins al moment en què el director general de Professorat i Personal de Centres Públics dicti la resolució corresponent, l’aspirant pot continuar de manera condicional la seva participació en el procediment selectiu.

Contra aquella resolució, l’aspirant pot interposar recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la seva notificació, de conformitat amb el que disposa l’article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

També pot interposar potestativament recurs de reposició, previ al recurs contenciós administratiu, davant el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la seva notificació

Els tribunals tenen la facultat d’excloure del procediment selectiu els aspirants que realitzin qualsevol actuació de tipus fraudulent durant la realització dels exercicis.

6.1.4 Proves d’idiomes moderns.

Les proves corresponents a les especialitats d’idiomes moderns en el cos de mestres, en el cos de professors d’ensenyament secundari i en el cos de professors d’escoles oficials d’idiomes s’hauran de realitzar en l’idioma corresponent, d’acord amb el que preveu l’article 20.2 del Reglament aprovat per Reial decret 276/2007, de 23 de febrer. La programació didàctica que les persones interessades han de presentar als tribunals, segons la base 6.4.1, també haurà de realitzar-se en l’idioma corresponent.

6.2 Prova d’acreditació del coneixement de la llengua castellana pels aspirants que no posseeixin la nacionalitat espanyola.

D’acord amb el que estableix l’article 16.1 del Reglament aprovat pel Reial decret 276/2007, de 23 de febrer, amb caràcter previ a la realització de les proves a què es refereix la base 6.3 d’aquesta Resolució, els aspirants que participin en el procediment selectiu i que no posseeixin la nacionalitat espanyola han d’acreditar el coneixement de la llengua castellana mitjançant la realització d’una prova en la qual es comprova que posseeixen un nivell adequat de comprensió i expressió oral i escrita en aquesta llengua.

La prova escrita consisteix en l’elaboració d’un text formal en castellà d’un mínim de dues-centes paraules sobre un tema relacionat amb la pràctica docent o amb aspectes didàctics de l’especialitat corresponent i de la contesta de preguntes concretes que permetin demostrar que l’examinand té un bon domini del sistema lingüístic i que sap usar amb correcció i precisió les formes, les estructures i el vocabulari de la llengua castellana. Pel que fa a la llengua oral, caldrà llegir el text fet en la prova escrita i fer una exposició en registre formal sobre un tema relacionat amb la docència. Per obtenir la qualificació d’apte, cal superar les dues proves. S’ha d’obtenir la qualificació d’apte per passar a fer la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya i la fase d’oposició del procediment selectiu, que són les regulades amb caràcter general a la base 6.3 i 6.4, exceptuant el que fa referència a l’acreditació del coneixement del castellà. Aquesta qualificació es fa pública abans de l’inici de la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya.

Per a la realització d’aquesta prova, l’aspirant disposa de quaranta-cinc minuts pel que fa a l’expressió escrita i de quinze minuts per a l’expressió oral.

En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents han de disposar de la relació d’aspirants exempts de la prova d’acreditació del coneixement de la llengua castellana.

6.3 Prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

6.3.1 Contingut de la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya.

D’acord amb el que estableix el Decret 244/1991, de 28 d’octubre, sobre el coneixement de les dues llengües oficials per a la provisió de llocs de treball docents dels centres públics d’ensenyament no universitari de Catalunya, dependents del Departament d’Ensenyament, en els procediments d’ingrés i d’accés els aspirants han d’acreditar el coneixement, tant en l’expressió oral com en l’escrita, de les dues llengües oficials a Catalunya mitjançant una prova de caràcter eliminatori.

Pel que fa al català, la prova escrita consisteix en l’elaboració d’un text formal d’un mínim de dues-centes paraules sobre un tema relacionat amb la pràctica docent o amb aspectes didàctics de l’especialitat corresponent i de la contesta de preguntes concretes que permetin demostrar que l’examinand té un bon domini del sistema lingüístic i que sap usar amb correcció i precisió les formes, les estructures i el vocabulari de la llengua catalana. Pel que fa a la llengua oral, caldrà llegir el text fet en la prova escrita i fer una exposició en registre formal sobre un tema relacionat amb la docència. Per obtenir la qualificació d’apte, cal superar les dues proves.

La prova de llengua castellana té la mateixa estructura que la prova de llengua catalana.

Per a la realització de la prova de les dues llengües, l’aspirant disposa de dues hores.

Les proves de llengua catalana i de llengua castellana són lliurades als tribunals per la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics .

6.3.2 Qualificació de la prova de llengües oficials.

En la prova de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya cadascun dels aspirants és qualificat pel tribunal d’apte o no apte. Els aspirants que obtinguin la qualificació de no apte no poden continuar el procediment selectiu. Aquesta qualificació s’ha de fer pública abans de l’inici de la fase d’oposició.

6.3.3 Exempts de la prova oral i escrita de llengua catalana.

Queden exempts de la realització de la part oral i escrita de llengua catalana els aspirants que acreditin el coneixement oral i escrit de la llengua catalana de nivell equivalent o superior al certificat de suficiència de català (C1), que correspon amb les competències lingüístiques del nivell C1 del Marc Europeu Comú de Referència, d’acord amb les correspondències establertes a l’Ordre VCP/491/2009, de 12 de novembre, per la qual es reformen i s’actualitzen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de català de la Secretaria de Política Lingüística, i els que hagin superat o hagin estat declarats exempts de la prova oral i escrita de llengua catalana en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya, convocades pel Departament d’Ensenyament. En aquest sentit, els aspirants que en convocatòries realitzades a Catalunya a partir de l’any 1989 per al cos de mestres i del 1991 per a la resta de cossos, ja van ser exempts de llengua catalana o aptes de la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya no cal que acreditin el requisit d’exempció, ja que aquesta informació consta al registre informàtic de personal docent del Departament d’Ensenyament.

Només han de presentar una fotocòpia compulsada del document acreditatiu que els permeti l’exempció de la part oral i escrita de llengua catalana els aspirants dels què aquesta informació no consti en el registre informàtic de personal docent del Departament d’Ensenyament. La presentació d’aquests documents s’ha de fer dins del termini de presentació de sol·licituds o dins del termini de reclamacions contra la llista provisional d’admesos i exclosos, i ha d’adreçar-se a l’àrea territorial on s’ha demanat realitzar les proves. També s’admetrà que els documents acreditatius es presentin davant del tribunal per tal que aquest resolgui sobre la seva procedència.

6.3.4 Exempts de la prova oral i escrita de la llengua castellana.

Queden exempts de la realització de la prova oral i escrita de la llengua castellana els aspirants que puguin acreditar alguna de les següents titulacions expedides a l’Estat espanyol: una titulació universitària; el títol de batxillerat; el títol de tècnic especialista (FP2) o tècnic superior. També en queden exempts els aspirants que acreditin el diploma superior d’espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) establert per el Reial decret 1137/2002, de 31 d’octubre, modificat pel Reial decret 264/2008, de 22 de febrer o el certificat d’aptitud en espanyol per a estrangers expedits per les escoles oficials d’idiomes i els que hagin superat o hagin estat declarats exempts de la prova oral i escrita de llengua castellana en convocatòries anteriors de proves per a la provisió de places de funcionaris docents realitzades a Catalunya o en altres Administracions educatives.

En aquest sentit, els aspirants que en convocatòries realitzades a Catalunya a partir de l’any 1989 per al cos de mestres i del 1991 per a la resta de cossos, ja van ser exempts de llengua castellana o aptes de la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya no cal que acreditin el requisit d’exempció ja que aquesta informació consta al registre informàtic de personal docent del Departament d’Ensenyament.

Igualment, queden exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua castellana els aspirants que són funcionaris d’un cos docent de l’Estat espanyol. Els interessats, per acreditar-ho, han de presentar una fotocòpia compulsada del document acreditatiu corresponent emès per un organisme competent d’alguna comunitat autònoma.

Amb caràcter general només han de presentar una fotocòpia compulsada del document acreditatiu que els permeti l’exempció de la part oral i escrita de llengua castellana els aspirants als que aquesta informació no els consti en el registre informàtic de personal docent del Departament d’Ensenyament. La presentació d’aquests documents s’ha de fer dins del termini de presentació de sol·licituds o dins del termini de reclamacions contra la llista provisional d’admesos i exclosos, i ha d’adreçar-se a l’àrea territorial on s’ha demanat realitzar les proves. També s’admetrà que els documents acreditatius es presentin davant del tribunal per tal que aquest resolgui sobre la seva procedència.

6.3.5 Publicació de les exempcions de la prova de llengües en les llistes d’admesos i exclosos.

A la llista provisional d’admesos i exclosos que estableix la base 4.1 s’han de fer constar expressament els aspirants que reuneixen els requisits suficients del coneixement de la llengua catalana i de llengua castellana a l’efecte de l’exempció prevista en aquesta base.

Igualment s’ha de fer constar aquesta circumstància a la llista definitiva d’admesos i exclosos, que s’ha de fer pública, d’acord amb el que estableix la base 4.3, una vegada estimades o desestimades les reclamacions presentades pels interessats dins el termini establert.

En iniciar-se el procediment selectiu, els tribunals corresponents disposen de la llista d’aspirants exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua catalana i de la llista d’aspirants exempts de la realització de la prova oral i escrita de llengua castellana. Aquestes llistes podran ser modificades pels tribunals si aquests consideren procedent la documentació acreditativa que els hi hagin entregat els aspirants.

Els aspirants que hagin tingut la qualificació d’apte en la prova d’acreditació del coneixement de llengua castellana, per als que no posseeixin la nacionalitat espanyola, han de fer només la part oral i escrita de llengua catalana. Si n’estan exempts, tindran la qualificació d’apte en la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya.

Els aspirants que estan exempts tant de la part oral i escrita de llengua catalana com de la part oral i escrita de llengua castellana tenen la qualificació d’apte en la prova de coneixements de les dues llengües oficials a Catalunya.

6.4 Fase d’oposició en els procediments selectius d’ingrés lliure i reserva per a aspirants amb discapacitat.

En la valoració d’aquesta fase el tribunal té en compte la possessió dels coneixements específics de l’especialitat docent a la qual s’opta, la seva aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent, tenint en compte les pautes i criteris de correcció que s’han esmentat en la base 5.11.

6.4.1 Proves de la fase d’oposició.

La fase d’oposició consta de dues proves eliminatòries. La seva superació permet a l’aspirant passar a la fase de concurs.

6.4.1.1 Primera prova.

Té per objecte la demostració dels coneixements específics de l’especialitat a la que s’opta i consta de dues parts que són valorades de manera conjunta.

Part A) de la primera prova: prova pràctica

En totes les especialitats s’ha de realitzar una prova pràctica que permeti comprovar que els aspirants tenen la formació científica i el domini de les habilitats instrumentals o tècniques corresponents a l’especialitat a que s’opta, així com la capacitat per a construir les adequades situacions d’aprenentatge que promoguin l’assoliment de les competències per part dels alumnes.

El temps que es disposa per a la seva realització és, com a màxim, de quatre hores, excepte que per la naturalesa de la prova s’estableixi una durada diferent.

Per a la realització de la prova pràctica l’aspirant ha de dur els estris o elements indicats prèviament al tauler d’anuncis.

Part B) de la primera prova: desenvolupament d’un tema

Consisteix en el desenvolupament per escrit d’un tema triat per l’aspirant d’entre un nombre de temes trets a l’atzar pel tribunal dels corresponents al temari de l’especialitat, tenint en compte els criteris següents:

a) En les especialitats que tinguin un nombre no superior a 25 temes, s’ha de triar d’entre dos temes.

b) En les especialitats que tinguin un nombre superior a 25 temes i inferior a 51 temes, s’ha de triar d’entre tres temes.

c) En aquelles especialitats que tinguin un nombre superior a 50 temes, s’ha de triar d’entre quatre temes.

El temps que es disposa per a la seva realització és de dues hores,

Tant en la part A) com en la B) de la primera prova els exercicis han de ser llegits pels propis tribunals i en la seva correcció s’ha de garantir l’anonimat dels aspirants, excepte en algunes especialitats on la prova pràctica es disposi que no sigui escrita, degut a la pròpia naturalesa d’aquestes especialitats. En conseqüència, s’ha d’invalidar l’exercici escrit que inclogui noms, marques o qualsevol senyal que pugui identificar l’aspirant, així com aquell exercici que resulti il·legible. Per aquest motiu, per a la realització d’aquestes proves escrites s’ha d’utilitzar un bolígraf de tinta blava o negra i seguir les instruccions que aquest efecte donin els tribunals.

Quan es disposi que la prova pràctica (part A) no sigui escrita, els tribunals han de convocar els aspirants a la lectura pública davant el tribunal del tema de la part B), ja que la primera prova no és anònima.

El total de la primera prova es valora de 0 a 10 punts, el qual es desglossa en 7 punts a la part A i en 3 punts a la part B.

Per superar aquesta primera prova els aspirants han d’obtenir una puntuació mínima igual o superior a cinc punts, essent aquest el resultat de sumar les puntuacions corresponents a les parts A) i B), ponderades de la següent manera:

-La part A) es valora de 0 a 10 punts i li correspon el 70% de puntuació del total de la prova.

-La part B) es valora de 0 a 10 punts i li correspon el 30% de puntuació del total de la prova.

Per superar cadascuna de les dues parts s’ha d’obtenir una puntuació mínima de 2,5 punts a cadascuna d’elles i així, quan se superin, poder aplicar la ponderació corresponent.

La superació d’aquesta prova permet a l’aspirant passar a la segona prova.

6.4.1.2 Segona prova.

Té per objecte la comprovació de l’aptitud pedagògica de l’aspirant i el seu domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent. Consisteix en la presentació d’una programació didàctica i en la preparació i exposició oral d’una unitat didàctica. Per a l’avaluació d’aquesta prova els tribunals han de tenir en compte les pautes i criteris esmentats en la base 5.11.

Part A) de la segona prova: programació didàctica

Presentació d’una programació didàctica que ha d’incloure la planificació del currículum d’un àmbit, àrea, matèria, crèdit, mòdul professional, nivell o assignatura relacionada amb l’especialitat per a la qual es participa, en la qual s’han d’especificar, almenys, els objectius, les competències, les capacitats o els resultats d’aprenentatge que es desenvolupen, els continguts, els criteris d’avaluació, la metodologia, la distribució temporal i l’agrupament d’alumnes, així com les mesures i suports addicionals o intensius que es preveuen utilitzar per a l’atenció a la diversitat. Aquesta programació es correspon amb un curs escolar d’un dels nivells o etapes educatives en què el professorat de l’especialitat tingui atribuïda competència docent per a impartir-lo i la seva elaboració s’ha d’ajustar al que es disposa a l’annex 5.

En el cas dels aspirants a l’ingrés en el cos de professors d’ensenyament secundari, la programació podrà estar referida a l’etapa de l’educació secundària obligatòria, al batxillerat o als cicles formatius de formació professional en els que s’imparteixi docència des de l’especialitat per la que s’opta.

En el cas d’aspirants a l’ingrés en el cos de professors d’escoles oficials d’idiomes, la defensa d’aquesta programació inclourà la resposta a les qüestions pedagògiques que el tribunal plantejarà a partir de la programació presentada, que podran ser sobre els aspectes següents: l’organització de la seqüenciació, resolució de qüestions pràctiques i/o de contingut que podrien plantejar els estudiants del nivell a l’aula, l’avaluació, la dinàmica de treball, criteris de selecció de textos i activitats, treball de l’autonomia dels aprenents, recursos per a la docència, aprenentatge i avaluació. Així mateix, es demanaran propostes concretes sobre activitats per a una sessió de classe a partir del contingut pragmàtic, d’una tasca o un tipus de text tenint com a punt de partida la programació presentada.

En el cas dels aspirants a l’ingrés al cos de professors d’arts plàstiques i disseny, la programació didàctica podrà estar referida al batxillerat modalitat d’arts (via d’arts plàstiques, imatge i disseny), o a cicles de formació específica de grau mitjà o de grau superior d’arts plàstiques i disseny, a ensenyaments artístics superiors del títol superior en disseny equivalent a grau universitari, o a ensenyaments artístics superiors del títol superior Conservació i Restauració de Béns Culturals equivalent a grau universitari, en correspondència a l’especialitat docent per la qual es participa. Inclourà la resposta a les qüestions pedagògiques que el tribunal plantejarà a partir de la programació presentada, que podran ser sobre els aspectes següents: l’ organització de la seqüenciació, resolució de qüestions pràctiques i/o de contingut que podrien plantejar els estudiants del nivell a l’aula, l’avaluació, la dinàmica de treball, criteris de selecció d’activitats, treball de l’autonomia dels alumnes, recursos per a la docència, aprenentatge i avaluació. Així mateix, es demanaran propostes concretes sobre activitats per a una sessió de classe a partir del contingut pragmàtic, d’una tasca tenint com a punt de partida la programació presentada.

L’ordenació curricular està recollida en la normativa i les especificacions que s’inclouen a l’annex 6.

Els aspirants han de lliurar l’esmentada programació al tribunal en l’acte de presentació. Posteriorment, aquesta programació s’ha de presentar i defensar davant del tribunal en el moment en què l’aspirant sigui convocat a aquest efecte.

En el moment de la defensa, l’aspirant pot utilitzar un exemplar de la programació aportat per ell mateix i un guió que no excedeixi d’un foli.

Si l’aspirant no presenta aquesta programació s’entén que renuncia a continuar en el procés selectiu i perd tots els drets que a partir d’aquest moment se’n puguin derivar.

La presentació i defensa de la programació es realitza en sessió pública.

Part B) de la segona prova: unitat didàctica

La preparació i exposició oral, davant el tribunal, d’una unitat didàctica, pot estar relacionada amb la programació presentada per l’aspirant o elaborada a partir del temari oficial de la especialitat. En el primer cas l’aspirant ha de triar la unitat didàctica d’entre tres extretes a l’atzar per ell mateix, de la seva pròpia programació. En el segon cas l’aspirant ha de triar la unitat didàctica d’un tema d’entre tres extrets a l’atzar per ell mateix, del temari oficial de l’especialitat.

Als efectes d’aquesta convocatòria, poden considerar-se com a unitats didàctiques les seqüències o parts en què es pot dividir i concretar la programació d’un crèdit. En el cas de programacions de cicles formatius LOE, la programació d’una unitat didàctica fa referència a la programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge.

En l’exposició de la unitat didàctica s’han de concretar, almenys, els objectius d’aprenentatge, les competències o capacitats que es desenvolupen, els continguts, les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge i els aspectes organitzatius i metodològics bàsics, les actuacions en relació a l’orientació educativa, l’avaluació, la temporització i les connexions amb altres àrees, matèries, crèdits o mòduls professionals o assignatures relacionades, així com les estratègies d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. La seva preparació s’ha d’ajustar al que es disposa a l‘annex 5.

En el cas que la programació estigui referida a un cicle formatiu LOE, la preparació i exposició oral, davant el tribunal, d’una activitat d’ensenyament-aprenentatge, estarà relacionada amb la programació presentada per l’aspirant. L’aspirant triarà una activitat d’ensenyament-aprenentatge, entre tres extretes a l’atzar per ell mateix, de la seva pròpia programació.

En l’exposició de l’activitat d’ensenyament-aprenentatge s’han de concretar, almenys, els resultats d’aprenentatge, els criteris d’avaluació i els continguts que es desenvolupen. També cal definir els aspectes organitzatius i metodològics bàsics, i l’avaluació prevista. La seva preparació s’ha d’ajustar al que es disposa a l’annex 4.

L’aspirant disposa d’una hora per a la preparació de l’exposició de la unitat didàctica, durant la qual pot consultar el material auxiliar que cregui oportú, sense possibilitat de connexió amb l’exterior.

Per a l’exposició de la unitat didàctica, l’aspirant pot utilitzar el material auxiliar que consideri oportú, així com un guió que no pot excedir d’un foli i que s’ha de lliurar al tribunal en el moment de finalitzar l’exposició.

El material auxiliar que utilitzi l’aspirant l’ha d’aportar ell mateix el dia que faci l’exposició de la unitat didàctica.

L’exposició de la unitat didàctica es realitza en sessió pública.

En el global d’aquesta segona prova l’aspirant disposa d’un període màxim de 45 minuts per a la defensa oral de la programació, l’exposició de la unitat didàctica i posterior debat davant el tribunal, amb la següent distribució màxima del temps disponible: 20 minuts per a la defensa oral de la programació; 20 minuts per a l’exposició oral de la unitat didàctica, si escau, i 5 minuts per al debat davant el tribunal, en el qual aquest pot plantejar preguntes o qüestions al candidat en relació amb el contingut de la seva intervenció i la contextualització en situacions concretes d’aula o de contingut pràctic.

Aquesta segona prova es valora globalment de cero a deu punts. Per a la seva superació els aspirants han d’obtenir una puntuació igual o superior a cinc punts.

La superació d’aquesta prova permet a l’aspirant passar a la fase de concurs.

6.4.1.3 Publicitat de les qualificacions

Els tribunals han d’exposar les qualificacions de les proves obtingudes pels aspirants en el tauler d’anuncis dels locals on aquestes s’hagin realitzat.

En les parts A i B de la primera prova, en aquelles especialitats on es garanteix l’anonimat dels aspirants, primer es fan públiques les puntuacions fent referència al codi assignat a cada aspirant. Posteriorment, una vegada aquests siguin identificats, es fan públiques aquestes puntuacions de manera nominal.

6.4.1.4 Superació de la fase d’oposició

La qualificació corresponent a la fase d’oposició és la mitja aritmètica de les puntuacions obtingudes en les proves d’aquesta fase, sempre que les dues hagin estat superades.

La puntuació final de la fase d’oposició és necessàriament entre cinc i deu punts i permet accedir a la fase de concurs.

Una vegada finalitzada la fase d’oposició els tribunals fan pública en el tauler d’anuncis del local on aquesta s’hagi realitzat la llista de tots els aspirants que han participat en aquesta fase i han d’obrir un termini de dos dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació per a la presentació de reclamacions, que han de ser per escrit, davant el president del tribunal referides a les proves de la fase d’oposició.

Un cop estimades o desestimades les reclamacions presentades mitjançant resposta escrita i fetes les actuacions que siguin pertinents, els tribunals han de fer pública la llista amb les qualificacions definitives de la fase d’oposició i els aspirants que superen aquesta fase.

Contra aquesta valoració els interessats poden interposar recurs d’alçada davant el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, en el termini d’un mes.

6.5 Fase d’oposició en el procediment selectiu d’accés a un cos de grup superior.

Aquesta fase consisteix en la superació d’una prova, en concret, en l’exposició oral i en sessió pública d’un tema de l’especialitat a què s’accedeix, triat per l’aspirant d’entre vuit escollits a l’atzar pel tribunal, dels corresponents al temari de l’especialitat.

Si existeix concordança entre la titulació acadèmica amb la qual es participa i l’especialitat a la qual s’aspira, el tema és l’escollit per l’aspirant d’entre nou escollits a l’atzar pel tribunal. A l’exposició del tema s’ha d’atendre tant al coneixement sobre la matèria com als recursos didàctics i pedagògics dels aspirants.

La determinació de la concordança entre la titulació i l’especialitat a què s’aspira es fa d’acord amb la concordança de titulacions entre les especialitats docents, d’acord amb la taula actualitzada de titulacions que hi ha la pàgina d’Internet ensenyament.gencat.cat / Professors / Borsa de treball de personal docent.

En aquesta exposició l’aspirant ha de donar una visió dels trets fonamentals del tema triat, fent referència a la relació del tema amb el currículum establert pel Departament d’Ensenyament i, d’acord amb el cicle lliurement escollit per ell, i completar l’exposició amb el plantejament didàctic del tema indicant, en qualsevol cas, les competències, els objectius, continguts, activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació, així com els recursos necessaris per al seu desenvolupament.

Per a l’exposició del tema l’aspirant disposa d’un temps màxim de quaranta cinc minuts i pot utilitzar el material auxiliar que consideri oportú, així com un guió que no excedeixi d’un foli i que es lliura al tribunal en el moment de finalitzar l’exposició.

El material auxiliar que utilitzi l’aspirant l’ha d’aportar ell mateix.

L’aspirant disposa de dues hores per a la preparació del tema que ha d’exposar, durant les quals pot consultar el material que cregui oportú, sense possibilitat de connexió amb l’exterior.

En les especialitats relacionades a l’annex 7, que inclouen habilitats instrumentals o tècniques, la prova incorpora la realització d’un exercici de contingut pràctic propi de l’especialitat.

En el seu plantejament, els tribunals s’han d’ajustar a les especificacions, pautes i criteris que s’estableixen a l’esmentat annex 7.

Per a l’avaluació d’aquesta prova els tribunals apliquen els criteris de correcció i pautes esmentades a la base 5.11.

Els tribunals qualifiquen aquesta prova de zero a deu punts. Per a la seva superació cal obtenir una puntuació mínima de cinc punts.

Finalitzada aquesta prova eliminatòria, els tribunals fan públiques al tauler d’anuncis del local on aquesta s’hagi realitzat, la llista de les puntuacions obtingudes per tots els aspirants. Els aspirants que la superen, accedeixen a la fase de concurs.

Una vegada finalitzada la fase d’oposició els tribunals fan pública en el tauler d’anuncis del local on aquesta s’hagi realitzat la llista de tots els aspirants que han participat en aquesta fase i han d’obrir un termini de dos dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació per a la presentació de reclamacions, que hauran de per escrit, davant el president del tribunal, referides a la prova de la fase d’oposició.

Un cop fetes les actuacions que siguin pertinents els tribunals estimen o desestimen les reclamacions presentades mitjançant resposta escrita. Posteriorment fan pública la llista amb les qualificacions definitives de la fase d’oposició i els aspirants que superen aquesta fase. Els aspirants que superen aquesta fase accedeixen a la fase de concurs.

Contra aquesta valoració els interessats poden interposar recurs d’alçada davant el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, en el termini d’un mes.

6.6 Fase d’oposició en el procediment selectiu d’accés a un cos del mateix grup i complement de destinació.

Per als aspirants que participin en aquest procediment d’accés per la mateixa especialitat de la que són titulars en el seu cos d’origen, la prova consistirà en l’exposició, seguida d’un debat, ambdós orals, d’una programació didàctica elaborada per l’aspirant en els mateixos termes establerts per als aspirants d’ingrés lliure i que hauran de lliurar al tribunal en l’acte de presentació.

Per a l’exposició de la programació, els aspirants disposaran com a màxim de quaranta cinc minuts i el debat tindrà una durada màxima de quinze minuts.

Per als aspirants que participin en aquest procediment d’accés per una especialitat diferent de la que són titulars en el seu cos d’origen, la prova consistirà en l’exposició oral i en sessió pública d’un tema de l’especialitat a la que s’accedeix, triat per l’aspirant entre nou escollits a l’atzar pel tribunal, dels corresponents al temari de l’especialitat.

En aquesta exposició l’aspirant donarà una visió dels trets fonamentals del tema triat, fent referència a la relació del tema amb el currículum establert pel Departament d’Ensenyament i, d’acord amb el cicle o curs lliurement escollit per ell, completarà l’exposició amb el plantejament didàctic del tema indicant, en qualsevol cas, les competències, els objectius, continguts, activitats d’ensenyament, aprenentatge i avaluació, així com els recursos necessaris per al seu desenvolupament.

Per a l’exposició del tema l’aspirant disposarà d’un temps màxim de quaranta-cinc minuts i podrà utilitzar el material auxiliar que consideri oportú, així com un guió que no excedirà d’un foli i que es lliurarà al tribunal en el moment de finalitzar l’exposició.

El material auxiliar que utilitzi l’aspirant l’haurà d’aportar ell mateix.

L’aspirant disposarà de dues hores per a la preparació del tema que haurà d’exposar, durant les quals podrà consultar el material que cregui oportú, sense possibilitat de connexió amb l’exterior.

Les proves de les especialitats del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes es realitzaran en l’idioma corresponent.

Els tribunals qualificaran aquesta prova de zero a deu punts. Per a la seva superació caldrà obtenir una puntuació mínima de cinc punts.

Una vegada finalitzada la fase d’oposició els tribunals fan pública en el tauler d’anuncis del local on aquesta s’hagi realitzat la llista de tots els aspirants que han participat en aquesta fase i han d’obrir un termini de dos dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació per a la presentació de reclamacions, que hauran de ser per escrit, davant el president del tribunal, referides a la prova de la fase d’oposició.

Un cop fetes les actuacions que siguin pertinents els tribunals estimen o desestimen les reclamacions presentades mitjançant resposta escrita. Posteriorment fan pública la llista amb les qualificacions definitives de la fase d’oposició i els aspirants que superen aquesta fase. Els aspirants que superen aquesta fase accedeixen a la fase de concurs.

Contra aquesta valoració els interessats poden interposar recurs d’alçada davant el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, en el termini d’un mes.

6.7 Normes comunes a la fase d’oposició.

6.7.1 Caràcter públic de les proves.

Totes les proves d’exposició oral davant els tribunals tenen caràcter públic en la forma que determini cada tribunal.

6.7.2 Qualificació de les proves.

En les proves de la fase d’oposició, tant en el procediment d’ingrés lliure i de reserva per a aspirants amb discapacitat com en els procediments d’accés, la puntuació de cada aspirant en cada prova és la mitjana aritmètica de les qualificacions de tots els membres assistents al tribunal. Quan hi hagi una diferència de tres o més enters entre les puntuacions que hagin atorgat els membres dels tribunals als aspirants, en qualificar-los de zero a deu punts, en són excloses les qualificacions màxima i mínima i es calcula la puntuació mitjana entre la resta de puntuacions. En el cas que hi hagi més d’un membre que hagi atorgat la qualificació màxima o mínima només s’exclou una única qualificació màxima o mínima. Aquest criteri d’exclusió s’aplica una única vegada, encara que pugui continuar havent-hi una diferència de tres o més enters en les puntuacions dels membres assistents al tribunal no excloses.

Les mitjanes aritmètiques de les qualificacions abans esmentades, atorgades pels membres del tribunal, es calculen amb una aproximació fins a la deumil·lèsima.

6.7.3 Temaris.

En els procediments selectius d’ingrés i accés als cossos de funcionaris docents és d’aplicació la part A dels temaris a què es refereixen els annexos de les Ordres següents:

Annex 1 de l’Ordre de 9 de setembre de 1993 (BOE núm. 226, de 21 de setembre de 1993), per les especialitats del cos de mestres: audició i llenguatge, llengua estrangera anglès i música.

Annex 3 de l’Ordre de 9 de setembre de 1993 (BOE núm. 226, de 21 de setembre de 1993), per les especialitats del cos de professors d’ensenyament secundari: anglès, biologia i geologia, dibuix, educació física, filosofia, física i química, francès, geografia i història, llengua castellana i literatura, matemàtiques, música, orientació educativa i tecnologia.

Annex 6 de l’Ordre de 9 de setembre de 1993 (BOE núm. 226, de 21 de setembre de 1993), per a l’especialitat de francès d’escoles oficials d’idiomes.

Annex de l’Ordre de 16 de març de 1995 (DOGC núm. 2031, de 29.3.1995), per a l’especialitat del cos de professors d’ensenyament secundari de llengua i literatura catalana.

Annex 1 de l’Ordre d’1 de febrer de 1996 (BOE núm. 38, de 13.2.1996), per a l’especialitat del cos de professors d’ensenyament secundari d’economia.

Annex 1 de l’Ordre de 22 de març de 2004 (BOE núm. 78 de 31.3.2004), per a les especialitats del cos de professors d’arts plàstiques i disseny: dibuix artístic i color, disseny gràfic i mitjans audiovisuals.

6.7.4 Funcionaris d’organismes internacionals.

De conformitat amb el que determina el , els aspirants que tinguin la condició de funcionari d’organismes internacionals i tinguin la nacionalitat espanyola, queden exempts de la realització d’aquelles proves que la Comissió Permanent d’Homologació, creada per l’esmentat Reial decret, consideri que tenen com a objecte l’acreditació de coneixements ja exigits per ocupar els seus llocs de treball d’origen en l’organisme internacional corresponent.

Amb aquesta finalitat, la certificació d’homologació prevista a l’article 7 del Reial decret 182/1993, de 5 de febrer, cal adjuntar-la a la sol·licitud de participació en el procediment selectiu o, amb caràcter excepcional, cal lliurar-la al tribunal assignat a l’aspirant amb anterioritat a l’inici de les proves corresponents.

Els aspirants que es puguin acollir al que es determina en aquesta base i quedin exempts de la realització d’alguna prova, seran valorats en la prova corresponent amb la qualificació mínima exigida en la convocatòria per superar-la.

No obstant això, els interessats poden renunciar a la qualificació mínima i realitzar la prova esmentada en igualtat de condicions que la resta d’aspirants que participen pel procediment d’ingrés lliure. La renúncia en qüestió ha de ser formulada amb anterioritat a l’inici de les proves del procediment selectiu.

6.8 Fase de concurs.

6.8.1 Al·legació de mèrits davant el tribunal.

Els aspirants que una vegada començat el procés selectiu han d’acreditar mèrits, tenen a la seva disposició el full d’autobarem als serveis territorials, al Consorci d’Educació de Barcelona, a l’Oficina d’Atenció Ciutadana a Girona i a la seu central del Departament d’Ensenyament i que també es pot imprimir a través de la pàgina d’Internet: ensenyament.gencat.cat / Professors / Oposicions / Ingrés i accés a cossos docents.

Els aspirants que hagin superat la fase d’oposició han d’al·legar en sessió pública, comunicada amb vint-i-quatre hores d’antelació pels tribunals, tots els mèrits que considerin oportuns, d’acord amb el procediment pel qual participen i segons els barems dels annexos 3 i 4 d’aquesta Resolució, i lliurar al tribunal els documents justificatius corresponents, juntament amb el full esmentat. Només es poden puntuar els mèrits que s’al·leguin en la sessió pública convocada pel tribunal, els quals han de ser degudament justificats mitjançant la documentació que es determina en els annexos 3 i 4.

L’aspirant pot autoritzar a una persona perquè pugui lliurar en nom seu la documentació justificativa dels seus mèrits.

Pel que fa a l’acreditació de l’experiència docent prèvia (apartats 1.1 i 1.2 de l’annex 3) els tribunals tenen la informació de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics, relativa al temps de serveis prestats en centres docents i serveis educatius dependents del Departament d’Ensenyament, una vegada aquests hagin fet pública la puntuació de la prova de la fase d’oposició i l’han de fer pública a la seu dels respectius tribunals on estiguin assignats els aspirants.

6.8.2 Qualificació de la fase de concurs.

L’assignació de la puntuació que correspongui als aspirants en aquesta fase la porten a terme els tribunals corresponents.

La qualificació de la fase de concurs s’aplica únicament als aspirants que hagin superat la fase d’oposició.

6.8.3 Valoració definitiva de la fase de concurs.

Després de la publicació de les qualificacions de la fase d’oposició, els tribunals fan públics els resultats de la valoració provisional dels mèrits, per apartats i subapartats, al tauler d’anuncis del local on es realitzi el procediment selectiu, i han d’obrir un termini de dos dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació per a la presentació de reclamacions, que han de ser per escrit, davant el president del tribunal, o de nova documentació justificativa de mèrits al·legats en la sol·licitud de participació, sempre que aquests hagin estat perfeccionats fins a la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds de participació.

Un cop fetes les actuacions que siguin pertinents els tribunals estimen o desestimen les reclamacions presentades mitjançant una resposta escrita. Posteriorment, una vegada admesa o no la nova documentació justificativa aportada, fan públics els resultats de la valoració definitiva dels mèrits de tots els aspirants que hagin superat la fase d’oposició. Contra aquesta valoració els interessats poden interposar recurs d’alçada davant el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, en el termini d’un mes.

6.8.4 Recuperació de la documentació presentada per justificar els mèrits.

La recuperació de la documentació presentada pels aspirants s’efectua en el lloc, la data i l’hora que els tribunals fixin, llevat que es produeixi reclamació per part d’algun aspirant que els afecti; en aquest cas, els tribunals han de retenir-la a efectes de comprovació o prova. En cap cas no es retorna el full d’autobarem.

Quan no hi hagi cap reclamació per part de cap aspirant i no s’hagi retirat la documentació en el termini assenyalat pel tribunal, s’entén que els aspirants renuncien a la seva recuperació, tant davant el tribunal com davant altres òrgans de l’Administració educativa. Un cop retirada la documentació, els aspirants no poden efectuar cap reclamació en relació amb aquest aspecte.

Així mateix, en el procediment d’ingrés, tampoc es retorna la programació didàctica, ja que aquesta està inclosa entre la documentació de la part A de la segona prova.