Etiqueta: autonomia de centre

LEC, Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

TíToL PreLiminar. Objecte i principis
article 1. objecte
1. Aquesta llei té per objecte regular el sistema educatiu de
Catalunya.
2. Queda exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei el sistema
universitari de Catalunya, que es regeix per la seva normativa
específica.
article 2. Principis rectors del sistema educatiu
1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la
Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals se-
güents:
a)El respecte dels drets i els deures que deriven de la Consti-
tució, l’Estatut i la resta de legislació vigent.
b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una
societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la
solidaritat, el respecte i la igualtat.
c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’opor-
tunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la cores-
ponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.
d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de crea-
ció de centres, la llibertat d’elecció entre centres públics o centres
altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del
professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.
e)El pluralisme.
f) La inclusió escolar i la cohesió social.
g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de
les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en
un context d’equitat.
h)El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels
alumnes al país, i el respecte a la convivència.
i)El respecte i el coneixement del propi cos.
j)El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
k)El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi res-
pectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.
l)El foment de l’emprenedoria.
m)La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva
entre dones i homes.
n)L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.
o)L’educació al llarg de la vida.
p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin
la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs convic-
cions.
q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrina-
ment.
2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics se-
güents:
a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, èti-
ques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti
el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament
de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en
els centres públics i en els centres privats en què ho determini
llur caràcter propi.
b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribu-
eixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa
i la satisfacció personals.
c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als
alumnes la plena integració social i laboral.
d)L’habilitació per a l’aprenentatge permanent.
e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del
rigor, l’honestedat i la constància en el treball.
 f)La capacitació per a exercir activament la ciutadania.
g)L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels
sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la
informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.
3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius
següents:
a)El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.
b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats
canviants de la societat.
c)L’autonomia de cada centre.
d)La participació de la comunitat educativa.
e) La promoció del reconeixement social i professional del
professorat.
f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul
i el suport per a fer-lo possible.
g) La programació de les necessitats educatives territorialment
i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts
amb fons públics.
h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb
els ajuntaments i altres administracions públiques.
TíToL i.
Dret a l’educació i sistema educatiu
article 3. Dret a una educació integral
Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al
ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis
democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.
article 4. Accés al sistema educatiu
1.Tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema
educatiu. També té dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta
educativa.
2.El Govern ha de garantir l’exercici efectiu del dret a l’edu-
cació mitjançant la programació general de l’ensenyament. El
 Govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a
l’educació en condicions d’igualtat i el dret a l’elecció de centre,
ha de regular un procediment únic d’accés als centres públics i
als centres privats sostinguts amb fons públics.
article 5. Ensenyaments obligatoris i ensenyaments declarats gratuïts
1.Són ensenyaments obligatoris els compresos en l’educació
bàsica, que inclou:
a)L’educació primària.
b)L’educació secundària obligatòria.
2.Són gratuïts i universals els ensenyaments següents:
a)El segon cicle de l’educació infantil.
b)L’educació primària.
c)L’educació secundària obligatòria.
d) Els programes de qualificació professional inicial.
e) La formació professional de grau mitjà.
article 6. Beques i ajuts
1.El sistema públic de beques per a l’estudi té com a objectiu
la compensació de les desigualtats econòmiques i socials i, en
els ensenyaments no obligatoris, sens perjudici del que estableix
aquesta llei, la incentivació de l’estudi.
2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions d’igual-
tat, al sistema públic de beques per a l’estudi en funció de llurs
recursos econòmics, aptituds i preferències. Els procediments
d’adjudicació han de garantir el compliment dels principis de
publicitat i de concurrència.
3. Les administracions públiques, a fi de facilitar l’accés en
condicions d’equitat als serveis escolars de menjador i trans-
port durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments
declarats gratuïts, han d’oferir ajuts als alumnes que visquin
en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o
en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes
amb necessitats educatives específiques reconegudes. Els ajuts
poden cobrir totalment o parcialment la despesa, atenent la na-
 turalesa del desplaçament i el nivell de renda de les famílies.
Les administracions públiques han de promoure mesures que
facilitin l’accés de tots els alumnes a les activitats complemen-
tàries i extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobliga-
toris de batxillerat i de formació professional.
4. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per
a introduir progressivament un sistema d’ajuts general, en les
diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar
en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat dels centres públics
i dels centres privats sostinguts amb fons públics. S’entén per
Departament, als efectes del que estableix aquesta llei, el depar-
tament competent en matèria d’educació.
5. El Departament ha d’oferir ajuts als alumnes d’ensenyaments
postobligatoris a fi de promoure la continuïtat en els estudis i fer
possible la mobilitat territorial i la compatibilitat entre educació i
treball.
6. El Govern pot atorgar ajuts per a la realització d’activitats
educatives fora de l’horari lectiu.
article 7. Convivència
1. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una
bona convivència i el deure de facilitar-la.
2. Les regles de convivència als centres educatius s’han de
basar genèricament en els principis democràtics i específicament
en els principis i normes que deriven d’aquesta llei.
Article 8. Definició, àmbit i mapa del sistema educatiu
1. El sistema educatiu comprèn els ensenyaments regulats en
el títol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius,
qualssevol que siguin els destinataris de l’ensenyament, la titula-
ritat del centre i el seu sistema de finançament.
2. El mapa escolar és l’instrument que reflecteix l’oferta del
sistema educatiu i l’activitat educativa no universitària, i és la
base a partir de la qual s’ha d’elaborar la programació a què fa
referència l’article 44. La informació que conté el mapa ha d’ésser
actualitzada regularment.
 3. El Govern ha de regular les característiques i el procediment
d’elaboració i revisió del mapa escolar, amb relació a tots els
ensenyaments i serveis educatius que regula aquesta llei.
TíToL ii
. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya
article 9. règim lingüístic
1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels princi-
pis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries
de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. Correspon al Govern, d’acord amb l’article 53, determinar
el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els
objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació
del marc horari.
Article 10. Dret i deure de conèixer les llengües oficials
1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües
oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori,
d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenen-
tatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense co-
nèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un s
uport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes
nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció
lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així
mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per
a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el co-
neixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança
entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques
lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3.Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments
de formació professional i els ensenyaments de règim especial,
llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alum-
nes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de
l’ensenyament i l’àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l’exer-
cici del dret i el compliment del deure de conèixer el català,
ha de garantir, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de
l’Estatut, una oferta suficient d’ensenyament del català.
article 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge
1.El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua
normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge
del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el
material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’ava-
luació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han
d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries
de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens
perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3.Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ense-
nyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua
habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment
de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el
Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individu-
alitzada en aquesta llengua.
article 12. Llengües estrangeres
Pàgina 37. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf
article 13. Competència lingüística del professorat, dels professionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis
Pàgina 38. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf
Article 14. Projecte lingüístic
Article 15. Programes d’immersió lingüística
Article 16. El català, llengua oficial de l’Administració educativa a Catalunya
article 17. règim lingüístic als centres educatius de l’aran
article 18. Ús i foment del català
TíToL III. De la comunitat educativa
TíTOL IV. Servei d’educació de Catalunya
TÍTOL V. Ordenació dels ensenyaments
article 59. educació secundària obligatòria
1. L’etapa d’educació secundària obligatòria comprèn quatre
anys acadèmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze
anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que es
poden agrupar en àmbits de coneixement.
2. L’educació secundària obligatòria té com a finalitat propor-
cionar a tots els alumnes una educació que els permeti:
a)Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb
relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres
persones i la gestió de l’afectivitat.
b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de conei-
xement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees,
les habilitats i competències culturals, personals i socials rela-
tives a:
Primer. L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i
la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les com-
petències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la
comunicació audiovisual.
 Segon. La comprensió dels elements bàsics del món en els as-
pectes científics, socials, culturals i artístics.
Tercer. La sensibilitat artística i la creativitat.
Quart. La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i
d’oportunitats de les persones.
Cinquè. El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autono-
mia i capacitat crítica.
Sisè. La resolució de problemes de la vida quotidiana.
3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’ori-
entar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la
incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta i
el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.
4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’es-
tablir programes de diversificació curricular orientats a la con-
secució de la titulació. Aquests programes poden comprendre
activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau,
amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les
mesures de garantia que es determinin per reglament.
5.L’acció tutorial a l’etapa d’educació secundària obligatòria
ha d’incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes
en llur procés educatiu.
6. En l’educació secundària obligatòria, s’ha de garantir un sis-
tema global d’orientació professional i acadèmica que permeti
als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i
productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a llurs
aptituds i preferències.
7. L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’educació se-
cundària obligatòria ha d’ésser contínua i diferenciada segons les
matèries del currículum. En l’avaluació final, s’ha de decidir sobre
el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada
alumne o alumna amb relació a l’adquisició de les competències bà-
siques i a l’assoliment dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa,
s’ha de decidir sobre l’acreditació tenint en compte el grau d’asso-
liment de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.
TíToL VI.Dels centres educatius
Capítol II. Criteris per a l’organització pedagògica dels centres
article 77. Criteris que orienten l’organització pedagògica
dels centres
1. En el marc de l’autonomia dels centres educatius, els cri-
teris que regeixen a cada centre l’organització pedagògica dels
ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del
sistema educatiu i han de fer possible:
a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col-
lectius, en aplicació del principi d’inclusió.
b)El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els
permeti la plena integració social i laboral i la incorporació als
estudis superiors com a resultat de l’acció educativa.
c) La incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment
en el treball quotidià al centre educatiu.
d)L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’apre-
nentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educati-
ves inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l’aplicació
de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.
e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.
f) L’establiment de regles basades en els principis democràtics,
que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat
del professorat.
g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.
2.Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre
regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que,
permanentment o ocasionalment, hi treballa. Els centres han d’es-
tablir mesures i instruments d’acollida o de formació per tal de
facilitar als nous docents el coneixement del projecte educatiu i
la pertinent adaptació de llur exercici professional.
article 81. Criteris d’organització pedagògica dels centres
per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives
específiques
1. L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi
d’escola inclusiva.
2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els
elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la par-
ticipació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris,
independentment de llurs condicions i capacitats.
3. S’entén per alumnes amb necessitats educatives específi-
ques:
a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que
són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials,
els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques deriva-
des de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de
situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especi-
als, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació
inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat
i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests
alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els su-
ports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en
centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’educació es-
pecial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i progra-
mes de suport a l’escolarització d’alumnes amb discapacitats als
centres ordinaris que el Departament determini.
5. Amb relació als alumnes d’incorporació tardana amb ne-
cessitats educatives específiques, l’Administració educativa ha
d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació
del coneixement de les llengües oficials o de les competències
bàsiques instrumentals, i també mesures d’acollida.
article 82. Criteris d’organització dels centres per a atendre
els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació
relacionats amb l’aprenentatge escolar
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els ele-
ments metodològics i organitzatius necessaris per a atendre ade-
quadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comu-
nicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació,
de comunicació o de comportament.
2. L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis
educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenen-
tatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.
article 83. Criteris d’organització dels centres per a atendre
els alumnes amb altes capacitats
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els ele-
ments metodològics i organitzatius necessaris per a atendre els
alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de for-
mació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa.
2.L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels ser-
veis educatius, protocols per a la identificació de les altes capa-
citats i l’atenció metodològica adequada.
article 84. Projectes d’innovació pedagògica
1. El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupa-
ment de projectes d’innovació pedagògica i curricular que tinguin
l’objectiu d’estimular la capacitat d’aprenentatge, les habilitats
i potencialitats personals, l’èxit escolar de tots els alumnes, la
millora de l’activitat educativa i el desenvolupament del pro-
jecte educatiu dels centres que presten el Servei d’Educació de
Catalunya, i ha d’afavorir especialment la recerca i els projectes
d’innovació amb relació a l’ús de les tecnologies de la informació
i la comunicació per a l’aprenentatge i el coneixement i amb rela-
 ció a la formació dels alumnes en el plurilingüisme. Els projectes
es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau,
vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb
altres organitzacions.
2. L’Administració educativa ha d’establir línies per a la inno-
vació, amb la col·laboració, si escau, d’institucions educatives,
universitats i altres entitats, i ha d’articular sistemes d’ajuts que
les facin possibles.
article 85. Centres de referència educativa
El Govern ha d’establir el marc reglamentari que ha de permetre
qualificar com a centres de referència educativa els centres que
acreditin bones pràctiques educatives. Els centres que obtinguin
aquesta qualificació, de caràcter temporal, han d’ésser considerats
preferents amb relació als aspectes pràctics de la formació inicial
del nou professorat, d’acord amb el que estableix l’article 109.
TíToL VII. De l’autonomia dels centres educatius
TÍTOL VIII.Del professorat i altres professionals dels centre
Capítol VI. Carrera professional docent
article 128. Carrera professional
1. Els funcionaris docents de l’Administració de la Generalitat
disposen, per a desenvolupar la carrera professional, dels proce-
diments següents:
a) Promoció interna entre cossos docents de diferent subgrup de
classificació, eventualment amb canvi de centre de destinació.
b) Promoció a altres cossos docents del mateix subgrup de
classificació.
c) Promoció docent per mitjà de l’adquisició progressiva de
graus docents o de l’adquisició de la categoria superior de sènior.
d)Obtenció del reconeixement de noves especialitats del ma-
teix cos, sense canvi de lloc.
article 129. Promoció interna
1.Els funcionaris del Cos de Mestres i del Cos de Professors
Tècnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al Cos de
Professors d’Educació per mitjà del sistema de concurs oposició
per un torn de reserva a les convocatòries corresponents, sempre
que tinguin la titulació requerida per a accedir al cos corresponent
i tinguin una antiguitat mínima de sis anys com a funcionaris de
carrera en el cos de procedència.
2.En les convocatòries a què fa referència l’apartat 1 s’ha de
valorar preferentment el treball desenvolupat, els cursos de forma-
ció i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l’avaluació
positiva de l’activitat docent.
 3.La fase d’oposició de les convocatòries a què fa referència
l’apartat 1 consisteix a exposar i debatre un tema de l’especialitat
a la qual s’accedeix. En les especialitats que el Govern determini,
hi pot haver una part pràctica.
4. Els funcionaris que accedeixen al Cos de Professors d’Edu-
cació pel procediment que regula aquest article estan exempts
de la fase de pràctiques i tenen preferència en l’elecció de les
destinacions vacants sobre els aspirants que ingressen pel torn
lliure de la convocatòria corresponent.
article 130.adquisició de noves especialitats docents
dins un mateix cos
1.Els funcionaris dels cossos docents de la Generalitat poden
obtenir el reconeixement d’especialitats docents diferents de l’es-
pecialitat per la qual han ingressat al cos.
2. El procediment de reconeixement de noves especialitats
docents ha d’ésser objecte de convocatòries periòdiques, sense
limitació de places, i consisteix en una prova, que ha de valo-
rar una comissió de selecció, referida al temari de l’especialitat
que cal reconèixer i destinada a verificar els coneixements dels
aspirants i llur capacitat per a aplicar els recursos didàctics en la
nova especialitat.
TÍTOL IX. De la direcció i el govern dels centres educatius
TÍTOL X. De l’administració de l’educació
TÍTOL XI. De l’avaluació i la prospectiva del sistema educatiu
TÍTOL XII. Del finançament del sistema educatiu.
Interessant índex analític al final del document de la LEC.

DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

La Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò previst a l’article 131.3.c) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, té atribució de potestat compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents a l’educació secundària obligatòria (ESO), incloent-hi l’ordenació curricular.

D’acord amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, s’entén per currículum la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum de l’educació secundària obligatòria comprèn els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació, que han de permetre que els alumnes acabin l’ensenyament obligatori havent assolit les competències bàsiques que determina aquest Decret. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya determinar el currículum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema educatiu català, en el marc dels aspectes que garanteixen l’assoliment de les competències bàsiques, la validesa dels títols i la formació comuna regulats per les lleis.

En aquest marc, el Decret ordena el currículum per a l’educació secundària obligatòria tenint en compte els principis fonamentals següents.

En primer lloc, planteja un currículum competencial per a la millora de la qualitat de l’aprenentatge. En aquest sentit, el Decret recull i aprofita tota la reflexió pedagògica impulsada pel Departament d’Ensenyament des de l’any 2000 en l’àmbit de les competències bàsiques. Assumeix el plantejament competencial contingut en la legislació vigent i les referències internacionals de la Unió Europea, com l’estratègia Educació i Formació 2020 (ET 2020) o la Recomanació 2006/962/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, sobre la qual es fonamenta el marc normatiu vigent. També determina que el currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar tant la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta com el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Aquest plantejament competencial no tan sols facilita el grau d’assoliment de les competències, sinó que també promou la notabilitat i l’excel·lència. Igualment, posa els aprenentatges en acció i dissenya un currículum aplicat. El treball per competències constitueix també un estímul metodològic per als equips docents dins els centres i afavoreix la presència dels diferents aspectes transversals del currículum.

En segon lloc, fixa com a prioritat la continuïtat formativa de tots els alumnes, per tal de fomentar que completin estudis postobligatoris d’acord amb els seus interessos i potencialitats en un context de permeabilitat entre les diferents opcions formatives.

En tercer lloc, determina l’orientació com una responsabilitat compartida de l’equip docent per a l’acompanyament de l’alumnat al llarg de la seva escolarització. Proposa una gestió curricular que garanteix una mirada inclusiva. Els objectius de millora educativa han de possibilitar que el màxim d’alumnes finalitzin l’ESO.

En quart lloc, el Decret estableix l’avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. Des de l’any 2010, es realitzen proves d’avaluació diagnòstica i des de l’any 2012, proves de competències bàsiques a quart d’ESO. Aquestes proves, conjuntament amb altres eines d’avaluació dels centres, pretenen ser una eina útil per a l’alumnat, el professorat i els centres.

Finalment, aquest currículum vol incentivar el treball en equip i la coresponsabilitat de tot el professorat a l’hora de desenvolupar els projectes educatius dels centres i també esdevenir un marc de referència per a desplegaments normatius posteriors.

El centre docent és l’àmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currículum i és on se n’evidencia l’eficàcia, la coherència i la utilitat. És en l’aplicació del currículum, en cada centre i en cada aula, on s’ha de concretar la flexibilitat i l’autonomia curricular, en funció de les característiques del grup de nois i noies, de l’equip docent que és el responsable de la seva aplicació, de les característiques del centre i de l’entorn social i territorial on està ubicat.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en el seu article 11 estableix en el punt primer que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. L’article 17.1 d’aquesta Llei determina el règim lingüístic dels centres educatius d’Aran.

Aquest Decret s’ha tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.

En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol 1

Disposicions de caràcter general

Article 1

Objecte

L’ordenació del currículum de l’educació secundària obligatòria s’estableix d’acord amb un model d’ensenyament i aprenentatge de caràcter competencial i en el marc d’un sistema que preveu l’orientació educativa i l’atenció a tot l’alumnat com la principal eina per afavorir la continuïtat formativa en els ensenyaments postobligatoris.

Article 2

Finalitat

1. La finalitat de l’educació secundària obligatòria és l’assoliment de les competències clau que permeti a tots els alumnes:

a) Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres persones i la gestió de l’afectivitat.

b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees, les habilitats i competències culturals, personals i socials relatives a:

– L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual.

– La comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científics, socials, culturals, religiosos i artístics, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya.

– La sensibilitat artística i la creativitat.

– La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i d’oportunitats de les persones.

– El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat crítica.

– La resolució de problemes de la vida quotidiana, la convivència i l’exercici responsable de la ciutadania.

– L’hàbit lector com a eina bàsica per accedir i construir coneixement i desplegar el potencial personal.

2. L’educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d’oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho, cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l’alumnat que afavoreixi l’èxit escolar i l’equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.

Article 3

Objectius

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir al desenvolupament de les habilitats i les competències que permetin als alumnes:

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

 

Article 4

Organització general

1. L’etapa de l’educació secundària obligatòria s’organitza en matèries i comprèn quatre cursos acadèmics.

2. Els dos primers cursos de l’etapa mantenen la coherència amb l’educació primària, garantint la coordinació entre les etapes, per tal d’assegurar-ne una transició adequada de l’alumnat i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu, com a part integrant de l’educació bàsica. D’aquesta manera, es potencia l’autonomia de l’alumne i s’enforteixen els hàbits de treball. Els dos últims cursos de l’etapa consoliden el procés de l’adquisició de les competències clau i preparen per a la continuïtat cap a estudis posteriors.

3. L’educació secundària obligatòria es cursa normalment entre els dotze i els setze anys i s’inicia, generalment, l’any natural en què es compleixen els dotze. Amb caràcter general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb règim ordinari fins als divuit anys, complerts en l’any en què finalitza el curs.

4. L’educació secundària obligatòria ha d’afavorir l’equitat entre l’alumnat, així com el foment de la igualtat entre dones i homes.

5. En aquesta etapa es posa especial èmfasi a l’orientació educativa i l’atenció a l’alumnat per promoure el màxim desenvolupament de les seves potencialitats i la continuïtat formativa.

6. En l’orientació educativa, els centres han de treballar conjuntament amb les famílies per donar suport al procés educatiu dels seus fills i filles.

7. El Departament d’Ensenyament promou que l’alumnat que finalitza l’educació secundària obligatòria pugui acreditar la seva competència digital i la seva competència en llengües estrangeres d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.

Article 5

Projecte educatiu plurilingüe

1. Tots els centres han d’elaborar un projecte lingüístic propi que forma part del projecte educatiu.

2. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de I’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies.

3. L’objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot I’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu.

4. A l’educació secundària obligatòria es fa un enfocament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir que tot l’alumnat conegui les dues llengües en finalitzar l’etapa. D’acord amb el projecte lingüístic, els centres poden impartir continguts de matèries no lingüístiques en una llengua estrangera.

5. El projecte lingüístic ha de determinar les llengües estrangeres que imparteix el centre, i especificar quina o quines s’imparteixen com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.

Article 6

Règim lingüístic als centres educatius d’Aran

Segons l’article 8.1c) de la Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d’Aran, l’aranès, nom que rep la varietat autòctona de la llengua occitana a Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i com a tal és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge als centres educatius d’Aran.

Capítol 2

Currículum

Article 7

Estructura del currículum

1. Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.

2. El currículum s’articula segons la següent estructura: les competències bàsiques, així com els continguts i els criteris d’avaluació en els diferents cursos. A l’annex 1 s’estableixen les matèries agrupades per àmbits de coneixement, el currículum dels quals es desenvolupa en els annexos del 3 a l’11. A l’annex 2, es concreta la distribució horària global per matèria i curs.

3. Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques, continguts i orientacions metodològiques.

4. Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum d’educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre forma part del seu projecte educatiu.

Article 8

Competències clau

1. El currículum de l’educació secundària obligatòria, desplegat a través dels àmbits de coneixement establerts en l’annex 1, ha de contribuir a l’assoliment de les competències clau.

2. Les competències clau han de desenvolupar la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada situació contextualitzada. Assolir-les permet la seva transferència a d’altres situacions.

3. El treball conjunt de les diferents matèries ha d’incorporar els continguts, els criteris d’avaluació i les metodologies més adequades per a l’assoliment de les competències clau.

4. Els centres han de fomentar la competència comunicativa en totes les matèries, com a factor bàsic per al desenvolupament de les competències clau i per a l’adquisició de les competències bàsiques de les matèries. La lectura i la consolidació d’un hàbit lector és una responsabilitat compartida de totes les matèries.

5. L’assoliment dels elements transversals de l’àmbit personal i social, detallats a l’annex 11 d’aquest decret, i de l’àmbit digital, detallats a l’annex 10, ha de desenvolupar-se en el conjunt de matèries i d’acord amb els processos d’orientació associats.

6. L’adquisició de la competència digital i l’exercici responsable de la ciutadania implica tenir consciència de la pròpia identitat digital i la dels altres, salvaguardant les dades personals i la utilització d’imatges.

7. L’organització de les activitats a l’aula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació i de comunicació que s’estableixen entre la comunitat educativa i la relació amb l’entorn, contribueixen a la consolidació de les competències clau.

Article 9

Competències bàsiques en l’àmbit de les matèries i continguts clau

1. Les competències bàsiques d’àmbit i matèria permeten desplegar un model d’ensenyament i aprenentatge que vincula competències i continguts clau de cada matèria, establint la contribució de cada matèria al desenvolupament de les diferents competències clau.

2. Amb la finalitat d’ajudar els centres a desenvolupar el currículum de les diferents matèries, s’han identificat i desplegat les competències dels àmbits lingüístic, matemàtic, cientificotecnològic, social, artístic, d’educació física, de cultura i valors, així com les competències transversals dels àmbits digital i personal i social.

3. S’entén per competències bàsiques d’àmbit aquelles competències que li són pròpies. Aquestes competències estan agrupades en dimensions, graduades en tres nivells de consecució al final de l’etapa i associades als continguts curriculars clau. Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades amb els continguts.

4. Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.

5. Les propostes curriculars dels diferents àmbits despleguen aquestes competències específiques, que seran el referent de l’avaluació al final de l’etapa.

Article 10

Matèries

1. Les matèries comunes són les que cursen tots els alumnes en els diferents cursos de l’etapa.

2. Les matèries optatives diversifiquen el currículum per tal de respondre al desenvolupament d’un projecte educatiu que singularitzi el centre, ajudi a gestionar la diversitat de tot l’alumnat i afavoreixi la innovació educativa orientada a la millora dels resultats educatius.

3. Les hores de les matèries optatives es poden destinar a completar l’assignació horària de les matèries comunes, tot respectant les matèries optatives d’oferta obligatòria i l’organització de les opcions de quart.

Article 11

Matèries dels tres primers cursos

1. Les matèries comunes dels tres primers cursos de l’educació secundària obligatòria són:

Ciències de la naturalesa (biologia i geologia a primer i tercer; física i química a segon i tercer)

Ciències socials: geografia i història

Educació física

Educació visual i plàstica

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran

Llengua estrangera

Matemàtiques (a primer i segon)

Matemàtiques acadèmiques-aplicades (tercer)

Música

Tecnologia

Religió o cultura i valors ètics

Tutoria

2. Els centres han d’oferir de forma obligatòria, almenys en un dels tres primers cursos, les matèries optatives de cultura clàssica, emprenedoria i segona llengua estrangera.

3. L’oferta de segona llengua estrangera s’ha d’adequar al projecte lingüístic contingut en el projecte educatiu del centre, i se n’ha de promoure la presència i la continuïtat al llarg de l’etapa.

Article 12

Matèries de quart curs

1. El quart curs té un caràcter orientador i ha de promoure la continuïtat formativa coherent amb els interessos i potencialitats de l’alumne.

2. Les matèries comunes de quart de l’educació secundària obligatòria són les següents:

Ciències socials (geografia i història)

Educació física

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran

Llengua estrangera

Matemàtiques acadèmiques-aplicades

Religió o cultura i valors ètics

Tutoria

3. Les matèries optatives de quart són les següents:

Biologia i geologia

Física i química

Llatí

Economia

Ciències aplicades a l’activitat professional

Emprenedoria

Tecnologia

Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)

Segona llengua estrangera

Educació visual i plàstica

Filosofia

Música

Arts escèniques i dansa

Cultura científica

Cultura clàssica

Article 13

Organització de quart curs

1. El quart curs s’organitza de manera que els alumnes puguin escollir cursar una o ambdues d’aquestes opcions:

a) Opció acadèmica, que condueix als estudis de batxillerat.

b) Opció aplicada, que condueix als ensenyaments professionals.

2. Per acreditar l’opció acadèmica cal cursar dues matèries de les següents: biologia i geologia, física i química, llatí i economia, i una altra matèria optativa a escollir per l’alumne.

Per acreditar l’opció aplicada cal cursar dues matèries d’entre: ciències aplicades a l’activitat professional, emprenedoria i tecnologia, i una altra matèria optativa a escollir per l’alumne.

3. Per facilitar l’accés de l’alumnat a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris, tots els centres educatius han d’estructurar una organització curricular que permeti cursar dues matèries d’opció acadèmica i dues matèries d’opció aplicada. A aquest efecte, els centres educatius han d’oferir matèries compactades d’acord amb la distribució horària establerta a l’annex 2. Aquesta organització permet als alumnes realitzar l’avaluació final per l’opció d’ensenyaments acadèmics i/o per l’opció d’ensenyaments aplicats.

4. Una matèria compactada agrupa dues matèries optatives que tenen una part de continguts coincidents i pertanyen a una mateixa especialitat docent. Està impartida per un únic professor i, pel que fa a l’avaluació, computa com dues matèries i té dues qualificacions.

5. Les matèries compactades autoritzades són:

a) Física i química i ciències aplicades

b) Biologia i geologia i ciències aplicades

c) Economia i emprenedoria

d) Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)

Els annexos 5 i 6 contenen el currículum establert per a aquestes matèries.

6. L’organització de quart ha de permetre una oferta suficient de matèries optatives per tal que l’alumne pugui superar la prova de l’opció —o opcions— triada.

7. Els centres de tres o més línies han d’oferir de forma obligatòria les matèries optatives de filosofia i segona llengua estrangera. La resta de centres han de prioritzar aquesta oferta segons la seva disponibilitat.

8. En la franja horària de les matèries optatives, l’alumnat n’ha de cursar un mínim de 3 i un màxim de 5.

Article 14

Treball de síntesi

1. El treball de síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament/aprenentatge concebudes per desenvolupar competències i/o aprenentatges competencials. L’alumnat ha de ser capaç de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a la resolució de qüestions i problemes de la vida pràctica. Aquest treball ha d’integrar continguts de diverses matèries i admet diverses concrecions temporals.

2. Al llarg del treball, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

3. A l’hora d’avaluar el treball de síntesi, convé incloure l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries. En la proposta curricular de l’àmbit digital s’inclou el treball de síntesi com a part de l’avaluació de la competència.

4. S’ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa. El treball de síntesi, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de cada curs.

Article 15

Projecte de recerca

1. En el quart curs tot l’alumnat ha de realitzar un projecte de recerca. Aquest projecte ha d’estar constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i investigació realitzades per l’alumnat d’un tema escollit i delimitat, en part, per ell mateix, sota el guiatge del professorat.

2. Al llarg del projecte, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia i iniciativa en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

3. A l’hora d’avaluar el projecte de recerca, convé incloure l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries. En la proposta curricular de l’àmbit digital s’inclou el projecte de recerca com a part de l’avaluació de la competència.

4. El projecte de recerca, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de quart.

Article 16

Servei comunitari

1. El servei comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què l’alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprèn l’exercici actiu de la ciutadania.

2. El servei comunitari és de caràcter obligatori i el seu objectiu és garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic.

3. El servei comunitari ha de formar part de la programació curricular d’una o diverses matèries de tercer i/o quart d’ESO definides en el pla anual de centre. Així, comprèn una part d’aprenentatge vinculada al currículum que es realitza dins l’horari lectiu i un servei actiu a la comunitat, que s’ha de dur a terme fora d’aquest horari, d’acord amb les necessitats de l’entitat amb què es col·labori i dels criteris organitzatius del centre. La dedicació horària al desenvolupament del servei comunitari és de 20 hores, amb un mínim de 10 hores de servei actiu a la comunitat. Excepcionalment el servei actiu a la comunitat es pot dur a terme dins l’horari escolar.

4. Un centre pot disposar d’un o més projectes de servei comunitari. En tots els casos, cada projecte ha de contenir una assignació horària lectiva i pràctica, i la vinculació curricular que fonamenta el servei actiu.

5. El servei comunitari, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de la matèria, o matèries, a la qual estigui vinculada.

 

Capítol 3

Orientació educativa i gestió pedagògica

Article 17

Orientació educativa

1. L’orientació educativa comprèn les accions de centre que promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne i suposen l’eix vertebrador de l’acció educativa del centre. El projecte educatiu n’ha d’establir els principis que la regulen.

2. Consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament de l’alumne, l’assoliment de les competències clau i l’acompanyament personalitzat al llarg de la seva escolarització.

3. L’orientació educativa s’adreça a tot l’alumnat, és responsabilitat de tot el professorat i inclou l’atenció a la diversitat, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.

4. Les actuacions d’orientació educativa es duen a terme en els àmbits personal, acadèmic i professional de l’alumne, i es poden desenvolupar a nivell individual o grupal.

5. El centre ha de disposar d’un registre o full de seguiment intern per recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne d’un curs al següent i als ensenyaments postobligatoris. Aquest registre ha d’incloure, entre d’altres, les dades següents:

a) Nivell d’assoliment dels aprenentatges.

b) Mesures de suport a l’aprenentatge rebudes (específiques i/o extraordinàries).

c) Interessos i expectatives de l’alumne.

d) Habilitats de relació i socialització.

6. Correspon al tutor assignat a l’alumne la responsabilitat d’actualitzar i gestionar la informació continguda en el registre o full de seguiment intern de l’alumne.

Article 18

Atenció a la diversitat dels alumnes

1. L’atenció a la diversitat consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives i/o psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els alumnes.

2. El projecte educatiu de centre ha d’incloure els criteris i els recursos que orientin l’atenció a la diversitat dels alumnes.

3. Les mesures d’atenció a la diversitat poden ser de caràcter general, específic o extraordinari, i poden establir-se de forma temporal o permanent. Aquestes mesures s’apliquen en totes les matèries i en l’acció tutorial, i requereixen la coordinació del l’equip docent.

4. Les mesures de caràcter general garanteixen l’atenció i el suport a tot l’alumnat i inclouen el conjunt d’accions de reforç i ampliació que cada docent preveu a fi i efecte d’ajustar la programació general del grup a les necessitats de tots els alumnes. Això comporta la diversificació dels procediments i les activitats d’aprenentatge i d’avaluació, tant des de la perspectiva organitzativa com metodològica, i no suposen cap flexibilització ni adaptació del currículum.

5. Les mesures específiques permeten singularitzar i adaptar el currículum als alumnes que ho requereixin, un cop han estat aplicades les mesures generals, d’acord amb els criteris establerts per la comissió d’atenció a la diversitat o per l’òrgan col·legiat que el centre determini. Van adreçades a:

a) Alumnes de primer i segon cursos de l’ESO. Tenen un caràcter preventiu i esdevenen un suport immediat i personalitzat a alumnes amb un baix nivell d’assoliment de les competències bàsiques a l’educació primària i/o que presenten dificultats d’aprenentatge, sobretot en aquells aprenentatges considerats clau i de caràcter més instrumental.

b) Alumnes de tercer i quart cursos de l’ESO. Tenen un caràcter orientador i d’estímul cap a la continuïtat formativa per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge i, de vegades, amb risc d’abandonament escolar. Són estratègies de diversificació curricular que permeten organitzar el currículum d’acord amb els àmbits d’aprenentatge i, si escau, amb una clara orientació pràctica.

c) Alumnes amb altes capacitats i alt interès per l’aprenentatge. Poden disposar, si escau, de mesures específiques que donin resposta a les seves necessitats amb relació a l’ampliació i enriquiment curricular al llarg de tota l’etapa, així com la flexibilitat en la durada de l’etapa en determinats casos degudament motivats.

6. Les mesures extraordinàries són estratègies i eines de caràcter didàctic, curricular, psicopedagògic i organitzatiu que es duen a terme un cop han estat aplicades les mesures específiques i en casos molt concrets que requereixen mesures singularitzades. L’accés a aquestes mesures extraordinàries es fa d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Ensenyament.

7. El Departament d’Ensenyament pot establir convenis amb ajuntaments, ens locals i altres institucions, per a la realització d’activitats fora del centre en el marc d’aplicació de les mesures específiques i/o extraordinàries per als alumnes de tercer i quart curs, que no han de comportar vinculació laboral o professional.

Article 19

Acció tutorial

1. El projecte educatiu de centre ha de definir el model d’acció tutorial d’acord amb els principis que regulen l’orientació educativa del centre.

2. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen, en col·laboració amb les famílies, a l’assoliment de les competències personals, emocionals i socials de l’alumne necessàries per poder desenvolupar el seu projecte personal, acadèmic i professional.

3. Es porta a terme individualment, amb un acompanyament personalitzat, i en grup, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixen a la cohesió social dels alumnes a través de la tutoria del grup.

4. Tots els alumnes han de disposar d’un professor tutor. Correspon al professor tutor la relació amb les famílies o tutors legals dels alumnes.

5. L’acció tutorial és responsabilitat del conjunt de professorat que intervé en un mateix grup. Correspon al professor tutor la coordinació de l’equip docent i l’emplenament de tota la documentació que sigui necessària.

6. Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció tutorial, i els procediments de seguiment i d’avaluació. El centre ha de garantir, mitjançant els recursos disponibles, la coherència i la continuïtat de l’acció tutorial durant l’escolarització de l’alumnat.

Article 20

Orientació acadèmica i professional

1. L’orientació acadèmica i professional és el conjunt d’actuacions que contribueixen a la presa de decisions amb relació a l’itinerari formatiu de l’alumne. Aquestes actuacions han de tenir continuïtat al llarg de tota l’etapa i han d’estar vinculades al treball de les matèries curriculars.

2. L’alumne i la seva família, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar cada curs, fonamentat en la informació del registre o full de seguiment intern. Aquest consell l’emet l’equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport per al curs següent, si escau.

3. A la finalització de l’escolarització de l’alumne, l’equip docent emet un consell orientador, mitjançant un informe motivat, que ha d’incloure una orientació específica amb relació al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador.

Article 21

Transicions i continuïtat formativa

1. El treball pedagògic compartit per facilitar la continuïtat educativa entre els cursos i les etapes és un factor d’èxit i de qualitat educativa.

2. Els centres educatius han de preveure mecanismes de coordinació i de traspàs d’informació en les transicions següents:

a) De l’educació primària a l’educació secundària obligatòria per garantir la continuïtat curricular i el seguiment personalitzat de l’alumnat, amb un plantejament de coherència pedagògica.

b) Entre els diferents cursos de l’etapa.

c) De l’educació secundària obligatòria a ensenyaments postobligatoris per afavorir la continuïtat formativa dels alumnes.

3. El traspàs de la informació a ensenyaments postobligatoris es vehicula a través de l’expedient acadèmic de l’alumne, que ha d’incloure el consell orientador.

4. L’alumnat que finalitza l’educació secundària obligatòria i encara no ha obtingut el títol de graduat en ESO, ha de disposar de propostes de continuïtat formativa de caràcter professionalitzador i/o acadèmic, orientades a l’obtenció del títol de graduat en ESO i/o del títol professional bàsic, amb col·laboració amb la família o els tutors legals.

5. Excepcionalment, l’alumnat que no hagi finalitzat l’educació secundària obligatòria i presenti trets d’inadaptació social i risc de marginació, fins als 18 anys pot accedir a mesures extraordinàries en situació d’escolarització compartida amb centres que desenvolupin accions formatives de noves oportunitats que promoguin l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria i/o del títol professional bàsic. El Departament d’Ensenyament estableix els procediments que regulen l’accés a aquests programes.

Article 22

Projecte educatiu i autonomia pedagògica

1. El projecte educatiu de centre és la màxima expressió de l’autonomia i està orientat a afavorir la qualitat i l’excel·lència en un context d’equitat i la continuïtat formativa de l’alumne. Ha de preveure els aspectes essencials amb relació a l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els criteris d’inclusió educativa, els recursos disponibles, la concreció i el desenvolupament dels currículums, l’orientació educativa i les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat, i el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic.

2. Els centres han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d’establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l’alumne i afavorir la coresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l’alumne.

3. Els centres, per millorar i incentivar el procés d’aprenentatge de l’alumnat, poden establir compromisos amb la comunitat educativa mitjançant els plans educatius d’entorn o altres plans socioeducatius.

4. El centre, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, pot incorporar en el seu projecte educatiu objectius addicionals, projectes d’innovació pedagògica, plans de treball, i formes organitzatives i de gestió diferenciades.

5. Els centres que desenvolupin projectes educatius que impliquin una organització horària de les matèries diferent a l’establerta amb caràcter general en l’annex 2, requereixen l’autorització del Departament d’Ensenyament en els termes que determini. El projecte ha d’incloure la justificació i l’argumentació del canvi plantejat, el calendari d’implementació, així com els instruments de seguiment i d’avaluació previstos.

Article 23

Equips docents

1. Per garantir una millor acció educativa s’han de constituir equips docents per a cada curs, procurant que el nombre de professors que intervé en un mateix grup sigui al més reduït possible, especialment en els dos primers cursos. La direcció ha de promoure el treball en equip del professorat i estimular la reflexió i l’activitat investigadora a partir de la pràctica docent.

2. L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor que exerceix la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. Cada professor ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes en la matèria o matèries que intervé.

3. Els centres han de preveure horaris específics per a les reunions de coordinació dels equips docents dins el període de permanència del professorat al centre.

Article 24

Material didàctic

1. Els materials pedagògics i didàctics han de ser comprensibles, utilitzables i practicables per a tothom sense cap mena de limitació, amb la finalitat de fer accessible l’aprenentatge i eliminar barreres a la comunicació, per donar resposta als requeriments de l’escola inclusiva.

2. Els centres han de fomentar l’ús de les diferents tecnologies per a l’aprenentatge i la comunicació, atesa la seva capacitat de personalitzar els aprenentatges, afavorir l’autonomia i la cooperació dels alumnes i proporcionar múltiples maneres d’accedir als continguts i de produir coneixement.

 

Capítol 4

Avaluació i promoció

 

Article 25

Criteris generals d’avaluació

1. L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat d’educació secundària obligatòria és global, contínua i diferenciada segons les matèries i té com a finalitat la millora dels processos d’aprenentatge dels alumnes. El professorat ha d’avaluar tenint present els diferents elements del currículum.

2. Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria.

3. L’equip docent, coordinat pel tutor del grup, ha d’actuar de manera col·legiada en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin.

4. L’avaluació de l’alumnat que ha disposat, a més de les mesures generals, de mesures específiques o extraordinàries, s’ha de fer en relació amb aquestes mesures.

5. Els pares o tutors legals han de conèixer la situació acadèmica de l’alumne, les decisions relatives al procés que ha seguit i el seu progrés educatiu.

Article 26

Promoció de primer a tercer

1. En finalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat.

2. Es promociona al curs següent quan s’ha obtingut avaluació positiva en totes les matèries, quan d’acord amb els criteris d’avaluació per cada matèria i curs, i la consideració de l’equip docent, s’han assolit els nivells competencials corresponents a cada curs de les matèries cursades, o bé quan es té avaluació negativa com a màxim en dues matèries, sempre que no siguin simultàniament dues de les següents: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques.

3. De forma excepcional es pot autoritzar la promoció d’un alumne amb avaluació negativa en tres matèries o en dues de les tres matèries anteriors (llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques), sempre que l’equip docent consideri que l’alumne té bones expectatives de recuperació i que la promoció és positiva per a la seva evolució acadèmica; a més, se li han d’aplicar mesures específiques o extraordinàries.

4. Per a la promoció, cal tenir en compte que les matèries amb el mateix nom en diferents cursos són matèries diferents.

5. Per facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries que han tingut avaluació negativa, el Departament d’Ensenyament estableix i regula el procediment de les proves extraordinàries, que en qualsevol cas s’han d’emmarcar en el procés d’avaluació contínua.

6. L’alumne que promocioni sense haver superat totes les matèries ha de disposar durant el curs següent de mesures específiques i/o extraordinàries destinades a recuperar els aprenentatges i ha de superar l’avaluació corresponent a aquest programa. Aquesta circumstància s’ha de tenir en compte als efectes de promoció previstos en els apartats anteriors.

7. Quan un alumne no promocioni ha de continuar un any més en el mateix curs. Aquest fet ha d’anar acompanyat de mesures específiques i/o extraordinàries, que ha d’establir el centre educatiu, per aconseguir que superi les dificultats detectades en el curs anterior.

8. L’alumne pot repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades, com a màxim, dins de l’etapa si no ha repetit a l’educació primària.

Article 27

Avaluació de quart

1. Es considera que un alumne ha superat quart quan ha obtingut avaluació positiva en totes les matèries, i per tant ha assolit les competències de l’etapa, o quan tingui avaluació negativa com a màxim en dues matèries que no siguin simultàniament llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques.

2. També són d’aplicació per a l’avaluació de quart els articles 26.3, 26.4, 26.6 i 26.7.

3. De manera excepcional un alumne pot repetir dues vegades a quart curs si no ha repetit en cursos anteriors.

Article 28

Títol de graduat en educació secundària obligatòria

1. Per obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria, cal la superació de la prova externa d’avaluació final de quart.

2. El títol de graduat en educació secundària obligatòria permet accedir als ensenyaments postobligatoris d’acord amb els requisits que s’estableixen per a cada ensenyament.

3. Els alumnes poden fer la prova per qualsevol de les dues opcions, ensenyaments acadèmics o aplicats, o per totes dues. En tots els casos, en el títol ha de constar l’opció o opcions superades així com la qualificació final de l’etapa.

4. Els alumnes que hagin cursat l’educació secundària obligatòria i no obtinguin el graduat en educació secundària obligatòria han de rebre un certificat d’escolarització on consti el nombre d’anys cursats, el grau d’assoliment dels objectius de l’etapa i l’adquisició de les competències corresponents, així com el consell orientador.

5. El Departament d’Ensenyament estableix mesures d’atenció personalitzada dirigides a aquells alumnes que no hagin superat l’avaluació final de l’educació secundària obligatòria, que poden anar des d’ensenyaments professionalitzadors fins a repetir quart en condicions singulars.

Disposicions addicionals

 

Primera

Calendari d’implantació del servei comunitari

El servei comunitari s’ha d’implementar en tots els centres educatius de secundària obligatòria de forma gradual en un termini de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret.

 

Segona

Diversificació curricular

El Departament d’Ensenyament ha de donar orientacions per al desenvolupament de les mesures específiques i extraordinàries d’atenció a la diversitat, establertes en els articles 18.5 i 18.6.

 

Tercera

Simultaneïtat d’estudis obligatoris i ensenyaments artístics o esportius

El Departament d’Ensenyament ha d’establir mesures per facilitar el seguiment i superació dels estudis d’educació secundària obligatòria a l’alumnat que cursa simultàniament aquesta etapa i estudis de música o dansa, o bé amb una dedicació significativa a l’esport.

 

Quarta

L’ensenyament de la religió

El Departament d’Ensenyament ha de garantir que tots els pares i tutors legals dels alumnes puguin manifestar la seva voluntat perquè els esmentats alumnes puguin rebre ensenyament religiós, sense que l’opció feta suposi cap tipus de discriminació.

La determinació del currículum de l’ensenyament de la religió catòlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperació en matèria educativa, és competència de les autoritats religioses corresponents. Aquest currículum ha de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris, i ha de contribuir al desenvolupament de les competències pròpies de l’àmbit de cultura i valors.

Quan s’hagi optat pels ensenyaments de religió, es pot escollir entre els ensenyaments de religió catòlica o els d’aquelles confessions religioses que disposen d’acords de cooperació en matèria educativa.

L’avaluació dels ensenyaments religiosos s’ha de fer amb els mateixos criteris i efectes que la de les altres matèries.

Cinquena

Educació de persones adultes

El Departament d’Ensenyament ha de fer una oferta educativa per a les persones adultes que vulguin adquirir les competències i els coneixements corresponents a l’educació secundària obligatòria. Aquesta oferta s’ha d’adaptar a les condicions i necessitats de les persones que optin per aquesta formació i es pot fer de manera presencial, semipresencial o a distància.

El Departament d’Ensenyament ha d’organitzar periòdicament proves per a les persones majors de divuit anys perquè puguin obtenir directament el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

Sisena

Ensenyaments a distància

El Departament d’Ensenyament ha de regular les condicions perquè els alumnes puguin cursar alguna matèria a distància, en especial la segona llengua estrangera, i afavorir així una oferta més àmplia per part del centre.

Setena

Organització curricular de quart curs

El Departament d’Ensenyament ha de donar orientacions per a l’organització curricular de les matèries optatives de quart.

Vuitena

Acreditació de la competència digital

En relació amb l’article 4.7, l’esmentada acreditació de la competència digital es fa d’acord amb el previst en el Decret 89/2009, de 9 de juny, que regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).

Disposició transitòria

Prova d’avaluació de quart d’ESO

El Departament d’Ensenyament avalua les competències i coneixements bàsics que ha d’haver adquirit l’alumnat al final de l’educació secundària obligatòria mitjançant una prova d’avaluació de quart d’ESO que té caràcter informatiu, formatiu i orientador per a l’alumnat, les famílies i els centres.

Per al Departament d’Ensenyament, les proves d’avaluació constitueixen una de les línies de millora de l’educació a Catalunya, alhora que permet a cada centre valorar els seus propis resultats i establir mesures de millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Aquesta prova serà vigent, d’acord amb la regulació estatal, mentre no es concreti cap altre tipus de prova externa d’avaluació.

Disposició derogatòria

Sens perjudici del que estableix la disposició final primera en relació amb el calendari d’aplicació de la nova ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, queda derogat el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, i el Decret 51/2012, de 22 de maig, de modificació del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Disposicions finals

Primera

Calendari d’aplicació

La nova ordenació de l’educació secundària obligatòria establerta en aquesta Decret, s’implanta:

L’any acadèmic 2015-2016, als cursos primer i tercer.

L’any acadèmic 2016-2017, als cursos segon i quart.

L’avaluació final de l’ESO corresponent a la convocatòria que es realitzi l’any 2017, no tindrà efectes acadèmics. Mentre aquesta avaluació final no estigui implantada o no tingui efectes acadèmics, el títol de graduat en educació secundària obligatòria s’obté en superar el quart curs en el centre educatiu.

Segona

Autoritzacions

S’autoritza el titular del Departament d’Ensenyament per dictar les disposicions que siguin necessàries per a l’aplicació del que disposa aquest Decret.

Tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

 

Barcelona, 25 d’agost de 2015

 

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

 

Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament