Dia: 8 d'abril de 2018

ENS/56/2012, de 8 de març, de modificació de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligat òria.

ORDRE ENS/56/2012, de 8 de març, de modiicació de l’Ordre
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formalsdel procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
L’article 9 de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny,per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del
procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria, estableix en cadascun dels cursos de l’etapa la realització d’activitats extraordinàries d’avaluació posteriors a la darrera avaluació ordinària del curs, que s’han de realitzar en un període que no pot començar abans dels cinc darrers dies lectius del curs, en el mes de juny.
Aquesta Ordre modifica el procediment d’avaluació final extraordinària en
cadascun dels cursos i estableix un nou període per a la realització d’aquestes proves extraordinàries durant els primers dies del mes
de setembre, d’acord amb les dates que determini el calendari escolar anual.
El canvi en les dates ha de permetre a l’alumnat amb matèries no superades en l ’avaluació final ordinària del mes de juny, disposar d’un major temps per assolir els objectius d’aprenentatge de les matèries pendents i facilitar així la seva recuperació en les proves extraordinàries del mes de setembre. Amb aquesta mateixa finalitat, s’incorpora, al procediment d’avaluació que els centres educatius han de proposar a l’alumnat amb matèries no superades, la realització d’activitats de recuperació a realitzar al llarg de l’estiu.
Dins el context de l’avaluació contínua, es determina que la qualificació
final de les possibles matèries pendents ha de ser el resultat global obtingut a partir de la valoració de l’evolució de l’alumnat durant tot el curs escolar, de les activitats de recuperació que se li hagin proposat de
realitzar al llarg de l’estiu i dels resultats obtinguts en la prova extraordinària del mes de setembre. A partir d’aquesta valoració global es prenen les decisions respecte de la superació de les matèries pendents i sobre el pas de curs o, si escau, la superació de l’etapa per part de l’alumnat.
Aquests canvis també han de contribuir a millorar la valoració de l’esforç i treball personals de l’alumnat i la dels seus aprenentatges.
Així mateix, permeten facilitar la implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills o filles, atès que es preveu que els centres educatius han d’informar a les famílies en relació amb els resultats assolits pels seus fills o filles en l’avaluació final ordinària del mes de juny, sobre les activitats de recuperació que es proposin a l’alumnat que hagi obtingut
una avaluació negativa en algunes matèries i sobre les proves extraordinàries que aquest ha de realitzar.
En relació amb la informació de traspàs entre els centres de primària i els centres de secundària, s’estableix que s’ha d’incloure informació relativa als resultats de la prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària,
i a les activitats de reforç d’estiu que, si escau, s’hagin encomanat a l’alumnat.
Finalment, es modifiquen els documents oficials d’avaluació, per tal d’adaptar-los als canvis introduïts en el procediment d’avaluació.
Per tot això, a proposta de la direcció general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, d’acord amb l’article 39.3 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, de conf
ormitat amb la Llei 26/2010, de3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya;
D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,
ORDENO:
Article únic
Es modifica l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educaciósecundària obligatòria, en els termes següents:
1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3, que queda redactat de la manera se-
güent:
“Article 3.1
”Amb la finalitat de garantir una adequada transició de l’alumnat entre l’etapa d’educació primària i la d’educació secundària, elscentres d’educació secundària obligatòria han de sol·licitar als centres d’educació primària una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne/a i l’informe individualitzat, amb la informació que es consideri convenient per a la millor incorporació de l’alumne/a a la nova etapa educativa.
En la informació de traspàs al centre de secundària també s’inclourà informació relativa als resultats de la prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària i de les activitats de reforç d’estiu que, si escau, s’hagin encomanat a l’alumne/a. Aquestes activitats es tindran en compte en l’avaluació inicial del primer curs de l’educació secundària obligatòria, prevista a l’article 5.4 d’aquesta Ordre.”
2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 5, que queda redactat de la manera se-
güent:
“Article 5.3
”Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del procés d’ensenyament cal fer al menys una sessió d’avaluació trimestral, a més de la sessió d’avaluació final extraordinària del mes de setembre.
Normalment coincidiran la sessió d’avaluació del tercer trimestre del curs escolar amb la sessió d’avaluació final ordinària del mes de juny”
3. Es modifica l’article 8, que queda redactat de la manera següent:
“Article 8
”Avaluació final ordinària
”8.1 Les avaluacions finals a l’educació secundària obligatòria s’han de fer en cadascun dels quatre cursos de l’etapa.
”8.2 En la darrera avaluació ordinària del curs escolar del mes de juny, l’equip docent ha de valorar els resultats obtinguts per l’alumnat, tant pel que fa als ensenyaments realitzats al llarg del curs, com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions anteriors realitzades en el mateix per
íode.
”8.3 A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si escau, el professor o professora de cada matèria ha d’atorgara cada alumne/a una qualificació final d’avalació ordinària, tenint en compte els criteris d’avaluació de cada matèria.
”8.4 En cas que algunes matèries s’hagin impartit agrupades en àmbits de
coneixement, en les actes de qualificació final d’avaluació haurà de constar una qualificació específica de cada matèria.
”8.5 En els tres primers cursos de l’etapa, per a cada alumne/a l’equip docent ha d’atorgar una qualificació del bloc de matèries optatives. Aquesta qualificació s’ha d’obtenir com a mitjana aritmètica arrodonida fins a
les unitats de la qualificació del treball de síntesi, d’una banda, i de la qualif
icació aportada pel professorat de les matèries optatives cursades per l’alumne/a al llarg del curs, de l’altra.
”8.6 A les sessions d’avaluació final ordinària del mes de juny s’hi pot incorporar, amb veu però sense vot, un membre de l’equip directiu a fi de garantir la coherència dels processos d’avaluació entre els diferents grup
s del centre.
”8.7 A partir dels resultats obtinguts per cada alumne/a en l’avaluació final
ordinària, i tenint en compte tot allò establert als articles 12 i 14 d’aquesta Ordre, l’equip docent ha de prendre les decisions oportunes sobre el pas de curs o, si escau, de superació de l’etapa de l’alumnat que compleixi
els requisits corresponents.
”8.8 Per a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació negativa en algunes matèries, els centres proposaran activitats de recuperació que s’han de realitzar al llarg de l’estiu. Així mateix, els centres poden proposar
activitats de consolidació dels aprenentatges per a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva.
”8.9 Les famílies han de rebre informació escrita sobre els resultats de la
qualificació final de l’avaluació ordinària del mes de juny. Per a l’alumnat amb matèries pendents aquesta informació ha d’incloure una referència explícita a les activitats de recuperació que es proposen i a les proves extraordinàries a què s’ha de presentar.
”També s’ha d’informar a les famílies en el cas que es proposin activitats de consolidació d’aprenentatges a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva.
”Els centres educatius han d’establir els mecanismes adequats per assegurar que la informació a què es fa referència en aquest apartat arribi a les famílies, per tal que aquestes puguin exercir el seu compromís en relació
amb el seguiment de l’evolució escolar de llurs fills o filles i la millora dels seus resultats acadèmics, d’acord amb allò establert en la carta de compromís educatiu del centre.”
4. Es modifica l’article 9, que queda redactat de la manera següent:
“Article 9
”Proves extraordinàries d’avaluació
”9.1 Per facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries que han tingut avaluació negativa en l’avaluació final ordinària del mes de juny, els centres organitzaran proves extraordinàries d’avaluació en els primers di
es del mes de setembre, d’acord amb les dates que determini el calendari escolar anual.
”9.2 Les proves extraordinàries d’avaluació de cada matèria les ha d’elaborar i qualificar el departament didàctic corresponent, d’acord amb la programació dels currículums dels quals són responsables. La preparació i elaboració de les provesextraordinàries s’ha de realitzar abans de finals de
l mes de juny.“
5. Es modifica l’article 10, que queda redactat de la manera següent:
“Article 10
”Avaluació final extraordinària
”10.1 En cadascun dels quatre cursos de l’etapa, i després de les proves extraordinàries, l’equip docent s’ha de reunir en una sessió d’avaluació final extraordinària.
”10.2 En el context de l’avaluació contínua, la qualificació final extraordinàriaha de ser el resultat global obtingut a partir de l
a valoració de l’evolució de l’alumne/a durant el curs, de les activitats de recuperació que s’hagin proposat realitzar al llarg de l’estiu i de la prova extraordinària.
”10.3 En la sessió d’avaluació final extraordinària, vistos els resultats obtinguts per cada alumne/a, l’equip docent ha de prendre les decisions definitives respecte a la superació de les matèries i decidir l’alumnat que
finalment passa de curs o supera l’etapa.
”10.4 Tot allò establert als articles 12 i 14 d’aquesta Ordre és d’aplicació a les
sessions d’avaluació final extraordinària.
”10.5 A les sessions d’avaluació final extraordinària s’hi pot incorporar, amb veu però sense vot, un membre de l’equip directiu a fi de garantir la coherència dels processos d’avaluació entre els diferents grups del
centre.”
6. Es modifica l’apartat 4 de l’article 12, que queda redactat de la manera següent:
“Article 12.4
”Per fer efectives les decisions sobre el pas de cu
rs de l’alumnat, excepcionalment,
de manera raonada i un cop escoltat el professorat
corresponent, l’equip docent pot
acordar la superació d’alguna matèria, tenint en com
pte la maduresa, les actituds i els
interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seu
s aprenentatges i les possibilitats de
recuperació i de progrés en els cursos posteriors. P
er prendre aquesta decisió cal el
vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres
de l’equip docent presents en la sessió. La decisió de l’equip docent de modificar
la qualificació d’alguna matèria
es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària
com en la extraordinària, però es
limita fins a un màxim de dues matèries les que pode
n ser objecte de modificació
en el conjunt de les dues avaluacions finals realitz
ades al llarg d’un curs escolar.
La qualificació d’aquestes matèries serà de suficien
t i s’indicarà a l’acta d’avaluació
amb un asterisc.”
7. Es modifica l’apartat 4 de l’article 14, que que
da redactat de la manera següent:
“Article 14.4
”Per fer efectives les decisions sobre superació de
l’etapa de l’alumnat, excepci-
onalment, de manera raonada i un cop escoltat el pr
ofessorat corresponent, l’equip
docent pot acordar la superació d’alguna matèria, t
enint en compte la maduresa, les
actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi
global dels seus aprenentatges i les
possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per
prendre aquesta decisió cal el vot
favorable d’un mínim de dos terços dels membres de
l’equip docent presents en la
sessió. La decisió de l’equip docent de modificar l
a qualificació d’alguna matèria,
es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària
com en la extraordinària, però es
limita fins a un màxim de dues matèries les que pode
n ser objecte de modificació
en el conjunt de les dues avaluacions finals realitz
ades al llarg d’un curs escolar.
La qualificació d’aquestes matèries serà de suficien
t i s’indicarà a l’acta d’avaluació
amb un asterisc.”
8. Es modifica l’apartat 2 de l’article 19, que que
da redactat de la manera se
–
güent:
“Article 19.2
”Les actes corresponents a les qualificacions finals
d’avaluació ordinària s’han
d’emplenar i tancar a partir de les sessions d’avalu
ació final del mes de juny. De la
mateixa manera, en les sessions d’avaluació posteri
ors a les proves extraordinàries
del mes de setembre, s’han d’emplenar i tancar les
corresponents actes d’avaluació
final extraordinària.”
9. Es modifica l’apartat 1 de l’annex de l’Ordre EDU
/295/2008, de 13 de juny, de
les actes d’avaluació finals, que queda redactat en
els termes de l’annex.
D
ISPOSICIÓ
FINAL
Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà de la seva pu
blicació al
Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya
.
Barcelona, 8 de març de 2012
IRENE RIGAU I OLIvER
Consellera d’Ensenyament
ANNEx
1.
Actes d’avaluació finals
En les actes s’ha de fer constar la qualificació obt
inguda per l’alumne/a en cada
matèria d’acord amb l’escala establerta en aquesta
Ordre.
Si la distribució de matèries per cursos decidida p
el centre docent no coincideix
amb l’establerta de manera general, cal adaptar el
model a l’oferta del centre.
Per a l’alumnat escolaritzat en centres d’Era val d
’Aran les actes han d’incloure,
entre les qualificacions de llengua catalana i les d
e llengua castellana, les qualifi-
cacions obtingudes en la matèria de llengua aranesa.
En les matèries que permetin diverses opcions (lleng
ua estrangera, religió, ma-
tèries optatives) s’ha d’identificar quina opció ha
cursat l’alumne/a.
Disposicions
13371
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6088 – 15.3.2012
http://www.gencat.cat/dogc
ISSN 1988-298X
DL B-38014-2007
CVE-DOGC-A-12061049-2012
En cas que s’utilitzin codis o abreviatures, han de q
uedar explicitats en algun
apartat de l’acta.
Atenc. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar si l’alumn
e/a ha estat objecte
d’alguna adaptació del currículum. Cal aplicar la c
odificació següent:
PD: programes de diversificació curricular.
PI: pla individualitzat.
EE: escolarització compartida amb un centre d’educa
ció especial.
EC: escolarització compartida amb altres tipus de c
entres.
–: l’alumne no ha estat objecte de cap adaptació.
Accés al curs següent: cal expressar-ho amb la codi
ficació següent:
SI: accedeix al curs següent en haver superat el cu
rs.
SL: accedeix al curs següent per impossibilitat lega
l de repetir (aquesta opció no
és possible a 4t curs).
SD: accedeix al curs següent d’acord amb el pla ind
ividualitzat aplicat, tot i no
haver superat el curs actual, per continuar amb el
pla.
NO: no accedeix al curs següent.
PE: pendent d’avaluació extraordinària (aquesta opc
ió sols és possible en les actes
de qualificació final d’avaluació ordinària i en el
cas de tenir matèries pendents).
Prop. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar l
a proposta d’atenció específica
que l’equip d’avaluació formula per al curs següent,
d’acord amb la codificació
abans esmentada (PD, PI, EE, EC, –) o PQ si es propo
sa que l’alumne/a cursi un
programa de qualificació professional inicial.
En les actes de qualificacions finals, tant de l’ava
luació ordinària com de la ex-
traordinària, de 4t curs, a la casella de superació
de l’etapa, s’ha d’indicar aquesta
circumstància amb “sí” o “no”.
En les actes de qualificacions finals de setembre, e
n el cas que es faci constar la
relació de tot l’alumnat del grup, al costat de cad
a qualificació s’indicarà si aquesta
s’ha atorgat en l’avaluació final ordinària del jun
y o en l’extraordinària de setembre,
amb la codificació següent:
A): avaluat anteriorment;
E): avaluació extraordinària.
Models d’actes d’avaluació final ordinària i actes
d’avaluació final extraordinària,
de cadascun dels cur

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa, a l’article 82, que el projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament els alumnes amb trastorns de l’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament. Afegeix que l’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns de l’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.

L’article 11 del capítol IV del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, regula que la intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius, curriculars i metodològics. Així mateix, regula que el Departament d’Ensenyament posarà les condicions necessàries perquè l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum i, per tant, s’asseguraran les mesures curriculars i organitzatives adients.

L’article 13 del capítol IV del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, s’organitza d’acord amb els principis de l’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa. Ni la diversitat sociocultural de l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació que li impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent.

L’article 17 del capítol 5 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, regula per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge que se li ha de facilitar l’accés al currículum, s’han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d’aprenentatge com d’avaluació.

L’article 3 del capítol 2 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, estableix que les necessitats educatives especials de l’alumnat s’identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d’avaluació psicopedagògica. El Departament d’Ensenyament establirà els criteris i procediments per efectuar aquesta avaluació psicopedagògica.

El coneixement científic acumulat els darrers anys, així com l’experiència desenvolupada en l’atenció a la diversitat de necessitats educatives, permeten identificar en els alumnes algunes circumstàncies personals que condicionen el seu procés d’aprenentatge.

La identificació dels trastorns de l’aprenentatge només pot ser realitzada dins del mateix procés educatiu. Aquesta identificació ha de ser posterior a la detecció de les dificultats i a l’aplicació dels ajustaments metodològics adequats per compensar-les. Detectar i intervenir precoçment és clau per garantir l’èxit dels alumnes que presenten trastorns de l’aprenentatge.

Per orientar aquest procés de detecció, identificació i intervenció és necessari establir alguns principis comuns en l’àmbit escolar: la definició dels trastorns de l’aprenentatge, els criteris per identificar-los i les línies generals d’intervenció educativa.

En virtut de tot l’exposat,

 

Resolc:

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

Establir les mesures de suport educatiu específic per a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge (TA) en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial.

Els TA interfereixen en la vida escolar de l’alumne, provocant que el seu rendiment acadèmic estigui per sota de les seves capacitats, de la mateixa manera poden dificultar les relacions amb els companys, repercutir negativament en la seva autoestima i en les relacions familiars. Aquestes dificultats es manifesten com una condició permanent, si bé van evolucionant al llarg de les diferents etapes educatives.

 

Article 2

Alumnat

S’entenen per alumnat amb TA:

Els alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH).

El TDAH afecta nuclearment tres aspectes: dèficit d’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat. Afecta també el control executiu i la memòria de treball.

El TDAH s’inicia a la infància, és persistent i repercuteix en el funcionament acadèmic, personal i social de l’alumne.

Els alumnes amb trastorns que afecten a l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, amb inici a la infància i implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar.

 

Article 3

Principis d’actuació educativa amb l’alumnat amb TA

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius per atendre l’alumnat amb TA, que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, per tal de proveir l’alumnat dels suports educatius específics adequats a les seves necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies i, si s’escau, amb altres serveis i professionals implicats en l’atenció a l’alumne.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els suports a aquests alumnes han de planificar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre i s’han d’establir en coherència amb el coneixement científic internacional actual, d’acord amb les evidències provades de bones pràctiques. Per a la concreció dels elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament l’alumnat, els docents, quan s’escaigui, disposaran de l’assessorament psicopedagògic i els informes tècnics de l’orientador del centre o de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP).

 

Article 4

Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica

1. La detecció primerenca es realitza per part de l’equip docent, coordinat pel tutor i amb la col·laboració de la família. En la detecció s’ha de prioritzar la utilització de registres i instruments ben fonamentats i el seguiment dels resultats de l’aprenentatge de l’alumne en llenguatge oral, lectura, escriptura i matemàtiques, així com dels aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l’adaptació escolar i el rendiment acadèmic.

2. L’avaluació psicopedagògica és el procés mitjançant el qual s’identifiquen les capacitats i dificultats dels alumnes amb TA i es concreten les seves necessitats educatives en el procés d’ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar.

Els criteris diagnòstics per TA són els recollits en el “Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM)”, que l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) revisa i publica periòdicament, o en la “Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut (CIE)”, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) revisa i publica periòdicament.

L’avaluació psicopedagògica ha de valorar la història de l’alumne en relació amb el desenvolupament, la salut, la família, el procés educatiu, els resultats de les proves i observacions i la resposta a la intervenció. S’informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s’escau.

3. L’avaluació psicopedagògica ha de realitzar-se, prèvia conformitat dels pares o tutors legals, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

Quan el tutor o l’equip de professors consideri que les propostes de treball que té programades a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les necessitats d’un determinat alumne, malgrat els ajustaments realitzats.

Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l’alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.

Quan a l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir TA.

Quan els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits.

4. L’avaluació psicopedagògica es realitza per l’equip de l’EAP a l’educació primària i per l’orientador del centre a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial, i conclou amb l’informe psicopedagògic.

A l’informe psicopedagògic cal fer constar el motiu que l’origina, els àmbits avaluats i els resultats obtinguts, les orientacions per a l’ajustament del procés educatiu i els terminis en què es revisaran. S’informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s’escau.

El professional de l’EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives especifiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat.

 

Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita, en un pla individualitzat (PI), aprovat pel director o directora del centre i que ha de constar a l’expedient acadèmic de l’alumne.

El PI s’ha d’elaborar en un termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què s’identifiquen les necessitats de l’alumne; se n’ha de fer un seguiment trimestral i cal revisar-lo cada final de curs a fi d’ajustar-lo a l’evolució de l’alumne

El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professorat, de l’EAP o l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. S’escoltarà en el procés de presa de decisions els pares o representants legals, i el mateix l’alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen.

El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família.

 

Article 6

Mesures generals d’atenció educativa

1. Les accions, de forma prioritària, s’han de desenvolupar a l’aula ordinària, vetllant per la vinculació de l’alumne amb el seu grup. Els suports a aquests alumnes han d’emmarcar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre. A més, en tots els casos, s’ha de valorar la necessitat de suport escolar personalitzat.

2. Les mesures per a alumnat amb TDAH, durant el segon cicle de l’educació infantil i el primer cicle de l’educació primària, s’han d’adreçar a millorar els símptomes conductuals i estimular els aprenentatges inicials i preparatoris. En el segon i tercer cicle de l’educació primària, les mesures metodològiques han de potenciar les activitats d’aprenentatge.

3. Les mesures destinades a l’alumat amb trastorns en l’adquisició i en l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques durant l’educació infantil s’han d’adreçar a millorar el llenguatge oral parant atenció especial a l’adquisició de la fonètica i la fonologia, al coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional i a la comprensió i l’ús d’estructures morfològiques i sintàctiques adequades a l’edat.

Durant el primer cicle d’educació primària, les pautes d’intervenció són preventives i l’ajustament metodològic és fonamental per afavorir l’aprenentatge. En el segon i tercer cicle de l’educació primària, s’han d’adequar els processos educatius en un doble sentit, per una banda reforçant l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l’altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar l’aprenentatge de les competències bàsiques.

4. A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat, considerant la naturalesa persistent dels TA, l’alumnat, encara que pot haver millorat, seguirà necessitant un ajustament del procés d’ensenyament-aprenentatge. Els processos educatius s’han d’adequar en un doble sentit, per una banda reforçant l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l’altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar-ne l’aprenentatge.

La majoria d’aquests alumnes podran seguir les programacions de l’aula, ja que les mesures de suport necessàries solen consistir en adaptacions d’accés a la informació escrita i a la producció de textos, adaptacions metodològiques i adaptacions dels processos d’avaluació. En funció de les característiques dels alumnes pot ser que calguin altres mesures personalitzades, com ara l’ús de tecnologies de la informació, l’aprenentatge i la comunicació que facilitin l’accés al llenguatge escrit i al llenguatge matemàtic.

5. Els centres que imparteixen formació professional inicial i/o ensenyaments de règim especial facilitaran itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge, amb una organització que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per fer efectiu el principi d’inclusió.

 

Article 7

Aspectes metodològics i d’avaluació

1. Correspon a l’equip docent, amb l’assessorament dels responsables de l’orientació educativa, i d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, decidir quins suports s’oferiran a l’alumnat amb TA.

2. El professor tutor serà qui ha de fer el seguiment sistemàtic de l’alumnat per prevenir i detectar les possibles dificultats i necessitats d’aquest, i per supervisar l’atenció educativa corresponent. A ell li correspon, en primera instància, mantenir el contacte habitual amb les famílies.

3. El professorat ha de tenir en compte que l’alumnat amb necessitats de suport educatiu específic vinculat a TA necessita ajustaments metodològics en els processos d’ensenyament-aprenentatge a les aules, que pot afectar l’organització d’aquestes, la distribució de l’alumnat, l’ajustament curricular i les estratègies didàctiques, entre d’altres.

Ha de realitzar les adaptacions d’accés al currículum que permetin i facilitin l’accés de l’alumnat als continguts de les diferents àrees, matèries o mòduls.

Si és necessari, també s’han d’adaptar els procediments per avaluar els aprenentatges. Aquesta adaptació pot comprendre la utilització de diferents tipus de proves d’avaluació, la combinació de proves escrites i orals, respostes tipus test i respostes redactades, destacar a l’enunciat de les preguntes les paraules clau, permetre que l’alumne disposi de més temps per acabar la prova, verificar que l’alumne entén les preguntes i contestar als seus dubtes respecte aquestes, permetre l’ús de gràfics per respondre, etc.

4. Els estudiants que vulguin accedir a la formació professional o a estudis universitaris poden sol·licitar l’adaptació de les proves d’accés corresponents segons la normativa vigent, d’acord amb les directrius del Departament d’Ensenyament i amb els informes de l’orientador del centre de secundària.

 

Barcelona, 10 de juliol de 2013

 

Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament

 

RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.

RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.

L’article 76 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix que correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries per a la identificació de l’alumnat amb altes capacitats i valorar de forma primerenca les seves necessitats. Així mateix, els correspon adoptar plans d’actuació adequats a aquestes necessitats.

L’article 83 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que el projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius per atendre aquest alumnat i que l’administració educativa ha d’establir els protocols per a la seva identificació.

Les adaptacions curriculars i la flexibilització de l’escolarització per a l’alumnat amb altes capacitats ja estan previstes en el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, mesures incorporades també en la vigent normativa curricular per als ensenyaments d’educació primària, d’educació secundària obligatòria (ESO) i batxillerat.

Ara, de forma més concreta, per tal de millorar l’èxit educatiu i d’oferir les oportunitats adequades a tots els alumnes, cal ajustar les respostes educatives a les possibilitats i capacitats de cada un d’ells mitjançant la definició de mesures per a l’atenció educativa.

En virtut de tot el que s’ha exposat,

Resolc:

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

Definir les mesures per a l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria i al batxillerat.

Article 2

Alumnat

S’entén per alumnat amb altes capacitats el que es pot incloure en algun dels perfils següents:

Superdotació intel·lectual. Alumnat a partir dels 12-13 d’edat, que disposa d’un nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intel·lectuals com ara raonament lògic, gestió percentual, gestió de memòria, raonament verbal, raonament matemàtic i aptitud espacial.

Talents simples i complexos. Aquells que mostren una elevada aptitud o competència en un àmbit específic, com el verbal, matemàtic, lògic, creatiu, musical o esportiu, entre d’altres. Les combinacions de diverses aptituds específiques donen lloc a talents complexos.

Precocitat. Aquells en edats inferiors als 12-13 anys que presenten les característiques esmentades per a la superdotació intel·lectual i per als talents simples o complexos, les quals una vegada que s’assoleixi la maduració de la seva capacitat intel·lectual, poden o no confirmar-se.

 

Article 3

Principis d’actuació educativa

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius de l’atenció educativa que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, des de l’etapa d’educació infantil, estimulant els aprenentatges inicials i preparatoris, per tal que l’alumnat disposi dels suports adequats a les seves necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els diferents elements metodològics i organitzatius han de contribuir a estimular:

a) L’aprenentatge autònom. Ensenyar a treballar per projectes i fer un pla de treball en què s’indiquin les activitats que s’hi desenvoluparan, els recursos, la distribució del temps, etc.

b) La curiositat. Habituar-se a fer preguntes sense sentir-se inhibit o ridícul, a fi que el professor el pugui ajudar a reflexionar i trobar-hi la resposta.

c) El judici crític. Aprendre a criticar i a ser criticat, a distingir una crítica constructiva d’un judici de valor.

d) L’autocrítica i l’autoavaluació. Aprendre a avaluar la qualitat dels seus resultats i saber per on ha de continuar. Ha d’aprendre a apreciar la satisfacció del treball ben fet per si mateix a fi de potenciar la motivació intrínseca.

e) L’autoestima. Reconèixer les qualitats i valorar el que aprèn o produeix, sense la necessitat constant de l’aprovació del professor.

f) Les relacions personals. Desenvolupar les habilitats comunicatives i de relació ensenyant-los, si és necessari, a iniciar i mantenir converses, donar i rebre opinions agradables, saber dir no, prendre decisions i assumir-les, empatia, fer i rebre queixes, demanar favors, afrontar i evitar conflictes.

3. Les activitats que s’organitzin al centre sota aquests principis es poden adreçar a la resta d’alumnat amb interès i motivació o un molt bon nivell en les matèries que s’hi treballen. Per a alguns alumnes amb els quals l’objectiu sigui treballar programes concrets de millora d’habilitats comunicatives o de relació social, algunes activitats es poden realitzar, si cal, de manera individual.

 

Article 4

Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica

1. La detecció de l’alumnat s’ha de realitzar, conjuntament amb la família, per part de l’equip docent coordinat pel tutor mitjançant la utilització de registres i instruments ben fonamentats, el seguiment dels resultats de l’aprenentatge de l’alumne en lectura, escriptura i càlcul, així com en els aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l’adaptació escolar i el rendiment acadèmic.

2. Per tal de confirmar si l’alumnat té altes capacitats, prèvia conformitat dels pares, s’ha de dur a terme l’avaluació psicopedagògica mitjançant la qual s’identifiquen les capacitats, i es concreten les necessitats educatives en el procés d’ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar l’alumnat.

L’avaluació psicopedagògica la realitzen, a l’etapa d’educació infantil i d’educació primària, els equips d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP), i també pot fer-la l’orientador del centre a l’etapa d’educació secundària i de batxillerat.

3. L’avaluació psicopedagògica s’ha de fer quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

El tutor o l’equip de professors considera que les propostes de treball que té programades un alumne a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les seves necessitats.

Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l’alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.

A l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir altes capacitats.

Els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits.

4. Com a resultat de l’avaluació psicopedagògica el professional de l’EAP o de l’orientador han de signar un informe d’avaluació psicopedagògica que ha de contenir els apartats següents:

1. Dades de l’alumne.

2. Competència cognitiva.

3. Altres dades d’interès.

4. Conclusions a partir de les dades de què es disposen.

5. Orientacions, estratègies i propostes de treball per al professorat i les famílies.

6. Proposta de data de nova avaluació psicopedagògica, si escau.

El professional de l’EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives específiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat.

 

Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne, d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita en un pla individualitzat (PI).

El PI l’aprova el director del centre docent amb l’acceptació dels pares o tutors legals i es fa constar a l’expedient acadèmic de l’alumne.

El responsable de l’elaboració i seguiment del PI és el tutor, que compta amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professors, de l’EAP o l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. En el procés de presa de decisions s’ha d’escoltar els pares, o representants legals, i el mateix alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen. Sempre que l’edat dels alumnes ho permeti, és molt positiu pactar amb ells les activitats a fer, i també en quins moments o en quines assignatures.

El tutor és responsable, també, de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actua com a principal interlocutor amb la família.

 

Article 6

Mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge

1. A l’educació infantil i primària:

a) La planificació d’activitats d’ampliació dels continguts, per tal que tots els alumnes puguin treballar en funció de les seves capacitats i el seu ritme.

b) L’ajustament metodològic per facilitar l’aprenentatge i evitar la repetició mecànica d’activitats durant el segon cicle de l’educació infantil i primer cicle de l’educació primària.

c) L’adequació dels processos educatius i l’ampliació o augmentació dels continguts que s’han d’aprendre, alhora que es proposen activitats més complexes, durant el segon i el tercer cicle de l’educació primària.

2. A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat:

a) L’ensenyament personalitzat en les matèries en què s’hagin assolit els objectius, adaptant els programes a fi que es pugui avançar a un ritme més ràpid, fent treballs especials, assistint a grups de cursos més avançats en determinades matèries.

b) Facilitar l’accés a recursos addicionals en ciències o arts i, quan sigui possible, el contacte amb professionals experts de diferents camps.

c) Donar l’oportunitat de desenvolupar i compartir amb els altres companys els seus interessos i habilitats.

d) Proporcionar estímuls per ser creatius i assumir riscos que els permetin expressar la seva personalitat.

e) Donar l’oportunitat de poder utilitzar les seves habilitats per resoldre problemes i efectuar recerques, més enllà del que habitualment ofereixen els llibres de text.

3. Les mesures s’han de desenvolupar de forma prioritària a l’aula ordinària, vetllant per la vinculació de l’alumne amb el seu grup. En qualsevol cas, s’ha de valorar l’oportunitat de suport escolar personalitzat.

 

Article 7

Programes per a l’atenció educativa

A més de les mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge es poden dur a terme programes d’atenció educativa que contribueixen a completar i/o ampliar els continguts normals de determinades àrees o materials, treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives i a afavorir la integració de l’alumne amb el seu grup de companys i poden consistir en:

Ampliacions curriculars. S’afegeixen continguts aI currículum ordinari i s’amplien l’estructura de temes i continguts amb informació addicional sobre aquests. Aquest programa resulta òptim per a talents acadèmics i casos de precocitat. Igualment, si l’ampliació se centra en una sola matèria o àrea, és adient per als talents específics.

Entrenament metacognitiu. S’introdueixen continguts extracurriculars, fet que pot dificultar l’organització dins del grup classe, motiu pel qual se sol realitzar fora de l’horari acadèmic. Afavoreix l’aprenentatge per gestionar els propis recursos cognitius i conductuals. Acostuma a tenir efectes positius en l’aprofitament d’aptituds alhora que evita que només es facin servir els punts forts del perfil cognitiu. Aquest programa resulta òptim per a talents simples, són els subjectes que més beneficis n’obtenen.

Enriquiment curricular. Consisteix a planificar una sèrie de temes i activitats que incloguin continguts del currículum i altres d’externs, però vinculables. L’alumne els treballa de manera paral·lela a les classes normals i requereix la seva implicació per assolir bons resultats, per la qual cosa hi ha d’haver supervisió contínua. Aquest programa és aprofitable per tots els alumnes excepcionals.

Agrupament. S’ajunten alumnes de característiques o interessos semblants per treballar un determinat projecte o matèria, per fer un treball de grup, etc. Acostuma a ser molt eficaç a l’hora de millorar la motivació i el rendiment. Els beneficis són més equitatius en el cas d’agrupaments parcials, d’alguna matèria, activitat extraescolar o de part del temps; a diferència del que succeeix amb els agrupaments a temps total.

Flexibilització del període d’escolarització. Comporta la reducció de la durada d’algun dels cicles de l’educació infantil i primària i l’avançament de curs a l’educació secundària obligatòria. Resulta adequat per a alumnes amb talent acadèmic, i en situacions de reciprocitat, que tenen un alt ritme d’aprenentatge.

 

Article 8

Flexibilització del període d’escolarització

1. La flexibilització del període d’escolarització consisteix en la incorporació a un curs superior al que correspon per edat, d’acord amb la normativa vigent i amb les conclusions de l’avaluació psicopedagògica i s’ha de recollir en el pla individualitzat aprovat pel director del centre i amb l’acord dels pares o de l’alumnat si és major d’edat.

2. Es pot aplicar fins a un màxim de tres vegades durant l’educació bàsica i obligatòria i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris.

Excepcionalment, no s’apliquen aquests límits, sempre que en l’avaluació psicopedagògica es prevegi que aquesta mesura és la més adequada per al desenvolupament de l’equilibri personal i de la socialització i es constati que, globalment, es tenen adquirits els objectius i continguts dels cursos avançats i que no es cursaran.

3. Si la flexibilització comporta l’inici del batxillerat sense haver realitzat el quart curs d’ESO, cal que en el tercer curs s’hagin assolit els objectius i continguts de l’etapa, de manera que es prevegi l’obtenció de la titulació corresponent.

4. La durada del batxillerat es pot reduir a un sol curs escolar quan sigui adequat per al desenvolupament de l’equilibri personal i s’estigui en condicions d’obtenir una avaluació positiva de les assignatures i, per tant, el títol de batxiller.

En aquest cas l’alumne que hagi assolit anticipadament els objectius i continguts d’una o més matèries de primer curs i manifesti una maduresa intel·lectual i un ritme d’aprenentatge molt superior es pot avaluar amb caràcter extraordinari i, si supera la/les matèria/es, pot cursar la/les corresponent/s del segon curs.

5. Per a l’alumnat que cursi segon curs de batxillerat, el director del centre, a proposta del tutor i prèvia consulta a l’equip docent i amb l’acord del mateix alumne i dels pares o representants legals, pot promoure mesures excepcionals a fi que es puguin cursar determinats continguts d’estudis universitaris, amb el seu consegüent reconeixement a l’avaluació de la corresponent matèria del batxillerat. Aquestes mesures s’emmarcaran en un acord signat pel director del centre educatiu i representants del centre universitari, aquest li haurà d’assignar un tutor que en faci el seguiment acadèmic i personal i sigui l’interlocutor amb el tutor del centre educatiu. A aquest efecte, pels centres educatius públics, es delega la competència per signar aquests acords en els directors dels centres respectius.

 

Article 9

Suport i orientació als centres i al professorat

La unitat responsable de l’atenció a la diversitat del Departament d’Ensenyament facilitarà orientacions i pautes d’intervenció als EAP, als orientadors dels centres d’educació secundària, i als mestres i professorat dels centres educatius, amb l’objectiu d’ajudar a promoure els diferents talents de l’alumnat, relatives a:

Establir protocols per a la identificació de les altes capacitats i l’atenció metodològica adequada.

Incloure en el projecte educatiu de centre els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació i flexibilització en la durada de cada etapa educativa.

Elaborar i difondre materials, instruments i mitjans tecnològics de suport relacionats amb l’avaluació psicopedagògica i la intervenció educativa. Crear i difondre un fons documental de recursos didàctics per atendre aquest alumnat a disposició dels centres docents i fer-ne difusió.

Promoure l’intercanvi d’experiències entre els centres que atenen aquest alumnat, que afavoreixi el coneixement i la implantació de bones pràctiques educatives.

Donar assessorament als centres docents que ho sol·licitin.

Orientar les famílies en l’adopció de mesures per millorar la col·laboració amb els centres docents.

Promoure i coordinar l’organització d’accions formatives adreçades a professorat, orientadors i famílies.

Promoure l’organització d’activitats d’enriquiment curricular, fora de l’horari lectiu.

Col·laborar i coordinar actuacions amb altres institucions i instàncies per promoure el talent.

 

Barcelona, 10 de juliol de 2013

 

Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament