TíToL PreLiminar. Objecte i principis
article 1. objecte
1. Aquesta llei té per objecte regular el sistema educatiu de
Catalunya.
2. Queda exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei el sistema
universitari de Catalunya, que es regeix per la seva normativa
específica.
article 2. Principis rectors del sistema educatiu
1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la
Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals se-
güents:
a)El respecte dels drets i els deures que deriven de la Consti-
tució, l’Estatut i la resta de legislació vigent.
b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una
societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la
solidaritat, el respecte i la igualtat.
c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’opor-
tunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la cores-
ponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.
d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de crea-
ció de centres, la llibertat d’elecció entre centres públics o centres
altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del
professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.
e)El pluralisme.
f) La inclusió escolar i la cohesió social.
g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de
les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en
un context d’equitat.
h)El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels
alumnes al país, i el respecte a la convivència.
i)El respecte i el coneixement del propi cos.
j)El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
k)El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi res-
pectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.
l)El foment de l’emprenedoria.
m)La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva
entre dones i homes.
n)L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.
o)L’educació al llarg de la vida.
p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin
la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs convic-
cions.
q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrina-
ment.
2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics se-
güents:
a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, èti-
ques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti
el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament
de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en
els centres públics i en els centres privats en què ho determini
llur caràcter propi.
b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribu-
eixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa
i la satisfacció personals.
c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als
alumnes la plena integració social i laboral.
d)L’habilitació per a l’aprenentatge permanent.
e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del
rigor, l’honestedat i la constància en el treball.
f)La capacitació per a exercir activament la ciutadania.
g)L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels
sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la
informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.
3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius
següents:
a)El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.
b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats
canviants de la societat.
c)L’autonomia de cada centre.
d)La participació de la comunitat educativa.
e) La promoció del reconeixement social i professional del
professorat.
f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul
i el suport per a fer-lo possible.
g) La programació de les necessitats educatives territorialment
i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts
amb fons públics.
h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb
els ajuntaments i altres administracions públiques.
TíToL i.
Dret a l’educació i sistema educatiu
article 3. Dret a una educació integral
Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al
ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis
democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.
article 4. Accés al sistema educatiu
1.Tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema
educatiu. També té dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta
educativa.
2.El Govern ha de garantir l’exercici efectiu del dret a l’edu-
cació mitjançant la programació general de l’ensenyament. El
Govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a
l’educació en condicions d’igualtat i el dret a l’elecció de centre,
ha de regular un procediment únic d’accés als centres públics i
als centres privats sostinguts amb fons públics.
article 5. Ensenyaments obligatoris i ensenyaments declarats gratuïts
1.Són ensenyaments obligatoris els compresos en l’educació
bàsica, que inclou:
a)L’educació primària.
b)L’educació secundària obligatòria.
2.Són gratuïts i universals els ensenyaments següents:
a)El segon cicle de l’educació infantil.
b)L’educació primària.
c)L’educació secundària obligatòria.
d) Els programes de qualificació professional inicial.
e) La formació professional de grau mitjà.
article 6. Beques i ajuts
1.El sistema públic de beques per a l’estudi té com a objectiu
la compensació de les desigualtats econòmiques i socials i, en
els ensenyaments no obligatoris, sens perjudici del que estableix
aquesta llei, la incentivació de l’estudi.
2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions d’igual-
tat, al sistema públic de beques per a l’estudi en funció de llurs
recursos econòmics, aptituds i preferències. Els procediments
d’adjudicació han de garantir el compliment dels principis de
publicitat i de concurrència.
3. Les administracions públiques, a fi de facilitar l’accés en
condicions d’equitat als serveis escolars de menjador i trans-
port durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments
declarats gratuïts, han d’oferir ajuts als alumnes que visquin
en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o
en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes
amb necessitats educatives específiques reconegudes. Els ajuts
poden cobrir totalment o parcialment la despesa, atenent la na-
turalesa del desplaçament i el nivell de renda de les famílies.
Les administracions públiques han de promoure mesures que
facilitin l’accés de tots els alumnes a les activitats complemen-
tàries i extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobliga-
toris de batxillerat i de formació professional.
4. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per
a introduir progressivament un sistema d’ajuts general, en les
diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar
en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat dels centres públics
i dels centres privats sostinguts amb fons públics. S’entén per
Departament, als efectes del que estableix aquesta llei, el depar-
tament competent en matèria d’educació.
5. El Departament ha d’oferir ajuts als alumnes d’ensenyaments
postobligatoris a fi de promoure la continuïtat en els estudis i fer
possible la mobilitat territorial i la compatibilitat entre educació i
treball.
6. El Govern pot atorgar ajuts per a la realització d’activitats
educatives fora de l’horari lectiu.
article 7. Convivència
1. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una
bona convivència i el deure de facilitar-la.
2. Les regles de convivència als centres educatius s’han de
basar genèricament en els principis democràtics i específicament
en els principis i normes que deriven d’aquesta llei.
Article 8. Definició, àmbit i mapa del sistema educatiu
1. El sistema educatiu comprèn els ensenyaments regulats en
el títol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius,
qualssevol que siguin els destinataris de l’ensenyament, la titula-
ritat del centre i el seu sistema de finançament.
2. El mapa escolar és l’instrument que reflecteix l’oferta del
sistema educatiu i l’activitat educativa no universitària, i és la
base a partir de la qual s’ha d’elaborar la programació a què fa
referència l’article 44. La informació que conté el mapa ha d’ésser
actualitzada regularment.
3. El Govern ha de regular les característiques i el procediment
d’elaboració i revisió del mapa escolar, amb relació a tots els
ensenyaments i serveis educatius que regula aquesta llei.
TíToL ii
. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya
article 9. règim lingüístic
1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels princi-
pis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries
de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. Correspon al Govern, d’acord amb l’article 53, determinar
el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els
objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació
del marc horari.
Article 10. Dret i deure de conèixer les llengües oficials
1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües
oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori,
d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenen-
tatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense co-
nèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un s
uport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes
nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció
lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així
mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per
a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el co-
neixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança
entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques
lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3.Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments
de formació professional i els ensenyaments de règim especial,
llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alum-
nes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de
l’ensenyament i l’àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l’exer-
cici del dret i el compliment del deure de conèixer el català,
ha de garantir, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de
l’Estatut, una oferta suficient d’ensenyament del català.
article 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge
1.El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua
normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge
del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el
material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’ava-
luació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han
d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries
de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens
perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3.Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ense-
nyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua
habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment
de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el
Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individu-
alitzada en aquesta llengua.
article 12. Llengües estrangeres
Pàgina 37. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf
article 13. Competència lingüística del professorat, dels professionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis
Pàgina 38. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf
Article 14. Projecte lingüístic
Article 15. Programes d’immersió lingüística
Article 16. El català, llengua oficial de l’Administració educativa a Catalunya
article 17. règim lingüístic als centres educatius de l’aran
article 18. Ús i foment del català
TíToL III. De la comunitat educativa
TíTOL IV. Servei d’educació de Catalunya
TÍTOL V. Ordenació dels ensenyaments
article 59. educació secundària obligatòria
1. L’etapa d’educació secundària obligatòria comprèn quatre
anys acadèmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze
anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que es
poden agrupar en àmbits de coneixement.
2. L’educació secundària obligatòria té com a finalitat propor-
cionar a tots els alumnes una educació que els permeti:
a)Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb
relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres
persones i la gestió de l’afectivitat.
b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de conei-
xement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees,
les habilitats i competències culturals, personals i socials rela-
tives a:
Primer. L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i
la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les com-
petències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la
comunicació audiovisual.
Segon. La comprensió dels elements bàsics del món en els as-
pectes científics, socials, culturals i artístics.
Tercer. La sensibilitat artística i la creativitat.
Quart. La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i
d’oportunitats de les persones.
Cinquè. El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autono-
mia i capacitat crítica.
Sisè. La resolució de problemes de la vida quotidiana.
3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’ori-
entar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la
incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta i
el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.
4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’es-
tablir programes de diversificació curricular orientats a la con-
secució de la titulació. Aquests programes poden comprendre
activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau,
amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les
mesures de garantia que es determinin per reglament.
5.L’acció tutorial a l’etapa d’educació secundària obligatòria
ha d’incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes
en llur procés educatiu.
6. En l’educació secundària obligatòria, s’ha de garantir un sis-
tema global d’orientació professional i acadèmica que permeti
als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i
productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a llurs
aptituds i preferències.
7. L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’educació se-
cundària obligatòria ha d’ésser contínua i diferenciada segons les
matèries del currículum. En l’avaluació final, s’ha de decidir sobre
el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada
alumne o alumna amb relació a l’adquisició de les competències bà-
siques i a l’assoliment dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa,
s’ha de decidir sobre l’acreditació tenint en compte el grau d’asso-
liment de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.
TíToL VI.Dels centres educatius
Capítol II. Criteris per a l’organització pedagògica dels centres
article 77. Criteris que orienten l’organització pedagògica
dels centres
1. En el marc de l’autonomia dels centres educatius, els cri-
teris que regeixen a cada centre l’organització pedagògica dels
ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del
sistema educatiu i han de fer possible:
a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col-
lectius, en aplicació del principi d’inclusió.
b)El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els
permeti la plena integració social i laboral i la incorporació als
estudis superiors com a resultat de l’acció educativa.
c) La incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment
en el treball quotidià al centre educatiu.
d)L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’apre-
nentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educati-
ves inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l’aplicació
de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.
e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.
f) L’establiment de regles basades en els principis democràtics,
que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat
del professorat.
g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.
2.Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre
regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que,
permanentment o ocasionalment, hi treballa. Els centres han d’es-
tablir mesures i instruments d’acollida o de formació per tal de
facilitar als nous docents el coneixement del projecte educatiu i
la pertinent adaptació de llur exercici professional.
article 81. Criteris d’organització pedagògica dels centres
per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives
específiques
1. L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi
d’escola inclusiva.
2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els
elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la par-
ticipació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris,
independentment de llurs condicions i capacitats.
3. S’entén per alumnes amb necessitats educatives específi-
ques:
a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que
són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials,
els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques deriva-
des de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de
situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especi-
als, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació
inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat
i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests
alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els su-
ports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en
centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’educació es-
pecial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i progra-
mes de suport a l’escolarització d’alumnes amb discapacitats als
centres ordinaris que el Departament determini.
5. Amb relació als alumnes d’incorporació tardana amb ne-
cessitats educatives específiques, l’Administració educativa ha
d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació
del coneixement de les llengües oficials o de les competències
bàsiques instrumentals, i també mesures d’acollida.
article 82. Criteris d’organització dels centres per a atendre
els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació
relacionats amb l’aprenentatge escolar
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els ele-
ments metodològics i organitzatius necessaris per a atendre ade-
quadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comu-
nicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació,
de comunicació o de comportament.
2. L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis
educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenen-
tatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.
article 83. Criteris d’organització dels centres per a atendre
els alumnes amb altes capacitats
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els ele-
ments metodològics i organitzatius necessaris per a atendre els
alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de for-
mació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa.
2.L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels ser-
veis educatius, protocols per a la identificació de les altes capa-
citats i l’atenció metodològica adequada.
article 84. Projectes d’innovació pedagògica
1. El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupa-
ment de projectes d’innovació pedagògica i curricular que tinguin
l’objectiu d’estimular la capacitat d’aprenentatge, les habilitats
i potencialitats personals, l’èxit escolar de tots els alumnes, la
millora de l’activitat educativa i el desenvolupament del pro-
jecte educatiu dels centres que presten el Servei d’Educació de
Catalunya, i ha d’afavorir especialment la recerca i els projectes
d’innovació amb relació a l’ús de les tecnologies de la informació
i la comunicació per a l’aprenentatge i el coneixement i amb rela-
ció a la formació dels alumnes en el plurilingüisme. Els projectes
es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau,
vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb
altres organitzacions.
2. L’Administració educativa ha d’establir línies per a la inno-
vació, amb la col·laboració, si escau, d’institucions educatives,
universitats i altres entitats, i ha d’articular sistemes d’ajuts que
les facin possibles.
article 85. Centres de referència educativa
El Govern ha d’establir el marc reglamentari que ha de permetre
qualificar com a centres de referència educativa els centres que
acreditin bones pràctiques educatives. Els centres que obtinguin
aquesta qualificació, de caràcter temporal, han d’ésser considerats
preferents amb relació als aspectes pràctics de la formació inicial
del nou professorat, d’acord amb el que estableix l’article 109.
TíToL VII. De l’autonomia dels centres educatius
TÍTOL VIII.Del professorat i altres professionals dels centre
Capítol VI. Carrera professional docent
article 128. Carrera professional
1. Els funcionaris docents de l’Administració de la Generalitat
disposen, per a desenvolupar la carrera professional, dels proce-
diments següents:
a) Promoció interna entre cossos docents de diferent subgrup de
classificació, eventualment amb canvi de centre de destinació.
b) Promoció a altres cossos docents del mateix subgrup de
classificació.
c) Promoció docent per mitjà de l’adquisició progressiva de
graus docents o de l’adquisició de la categoria superior de sènior.
d)Obtenció del reconeixement de noves especialitats del ma-
teix cos, sense canvi de lloc.
article 129. Promoció interna
1.Els funcionaris del Cos de Mestres i del Cos de Professors
Tècnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al Cos de
Professors d’Educació per mitjà del sistema de concurs oposició
per un torn de reserva a les convocatòries corresponents, sempre
que tinguin la titulació requerida per a accedir al cos corresponent
i tinguin una antiguitat mínima de sis anys com a funcionaris de
carrera en el cos de procedència.
2.En les convocatòries a què fa referència l’apartat 1 s’ha de
valorar preferentment el treball desenvolupat, els cursos de forma-
ció i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l’avaluació
positiva de l’activitat docent.
3.La fase d’oposició de les convocatòries a què fa referència
l’apartat 1 consisteix a exposar i debatre un tema de l’especialitat
a la qual s’accedeix. En les especialitats que el Govern determini,
hi pot haver una part pràctica.
4. Els funcionaris que accedeixen al Cos de Professors d’Edu-
cació pel procediment que regula aquest article estan exempts
de la fase de pràctiques i tenen preferència en l’elecció de les
destinacions vacants sobre els aspirants que ingressen pel torn
lliure de la convocatòria corresponent.
article 130.adquisició de noves especialitats docents
dins un mateix cos
1.Els funcionaris dels cossos docents de la Generalitat poden
obtenir el reconeixement d’especialitats docents diferents de l’es-
pecialitat per la qual han ingressat al cos.
2. El procediment de reconeixement de noves especialitats
docents ha d’ésser objecte de convocatòries periòdiques, sense
limitació de places, i consisteix en una prova, que ha de valo-
rar una comissió de selecció, referida al temari de l’especialitat
que cal reconèixer i destinada a verificar els coneixements dels
aspirants i llur capacitat per a aplicar els recursos didàctics en la
nova especialitat.
TÍTOL IX. De la direcció i el govern dels centres educatius
TÍTOL X. De l’administració de l’educació
TÍTOL XI. De l’avaluació i la prospectiva del sistema educatiu
TÍTOL XII. Del finançament del sistema educatiu.
Interessant índex analític al final del document de la LEC.