Annex 11. Àrees territorials. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 11

Àrees territorials

 

Baix Llobregat: C. Laureà Miró, 328-330, 08980 Sant Feliu de Llobregat, tel. 936 859 450.

Barcelona Comarques: C. Casp, 15, 08010 Barcelona, tel. 934 816 000.

Catalunya Central: Carretera de Vic, 175, 08243 Manresa, tel. 936 930 590

Girona: Oficina d’Atenció Ciutadana a Girona

Pl. de Pompeu Fabra, 1, 17002 Girona, tel. 872 975 000

Lleida: C. Pica d’Estats, 2, 25006 Lleida, tel. 973 279 999.

Maresme-Vallès Oriental: C. Churruca 90, 08301 Mataró, tel. 936 931 890

Tarragona: C. Sant Francesc, 7, 43003 Tarragona, tel. 977 251 440.

Terres de l’Ebre: C. Providència, 5-9, 43500 Tortosa, tel. 977 448 711.

Vallès Occidental: Av. Marquès de Comillas, 67-69, 08202 Sabadell, tel. 937 484 455.

Consorci d’Educació de Barcelona: Pl. Urquinaona, 6, 08010 Barcelona, tel. 935 511 000.

Amunt

Annex 10. Titulacions equivalents a efectes de docència. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 10

Titulacions equivalents a efectes de docència

 

Titulacions equivalents a efectes de docència, d’acord amb els annexos V i VIII del Reial decret 276/2007, de 23 de febrer.

 

Cos de professors d’ensenyament secundari

 

Codi Especialitats Titulacions
TEC

 

 

 

Tecnologia

 

 

Enginyer tècnic
Arquitecte tècnic
Diplomat en màquines navals
Diplomat en navegació marítima
Diplomat en Radioelectrònica Naval

 

 

Cos de professors d’arts plàstiques i disseny

 

Codi Especialitats Titulacions
712 Disseny gràfic Títol de disseny, especialitat disseny gràfic

Annex 9. Serveis de valoració i orientació per a persones amb discapacitat (CAD) dependents de l’ICASS municipis, comarques i/o àmbits territorials. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 9

Serveis de valoració i orientació per a persones amb discapacitat (CAD) dependents de l’ICASS municipis, comarques i/o àmbits territorials

-Barcelona ciutat i comarques de Barcelona.

(EVO) Av. Paral·lel, 145, 08004 Barcelona, tel. 934 248 204 / 934 236 303.

 

-Municipis de l’Hospitalet de Llobregat i comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, Baix Llobregat i Garraf.

CAD (Badal), rambla Badal, 102, 08014 Barcelona, tel. 933 312 162 / 933 312 166.

 

-Comarques del Vallès Occidental, el Bages, el Berguedà i Osona.

CAD (Terrassa), c. Prat de la Riba, 30-32, 08222 Terrassa, tel. 937 858 300.

 

-Municipis de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona i comarques del Maresme i el Vallès Oriental.

CAD (Badalona), av. Marquès de Montroig, núm. 58-62, 08912 Badalona, tel. 933 874 108.

 

-Girona ciutat i comarques.

CAD (Girona), c. Emili Grahit, 2, 17002 Girona, tel.972 941 273.

 

-Lleida ciutat i comarques.

CAD (Lleida), av. del Segre, 5, 25007 Lleida, tel. 973 703 600.

-Tarragona ciutat i comarques, excepte el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

CAD (Tarragona), av. d’Andorra, 9, baixos, 43002 Tarragona, tel. 977 213 471.

 

-Comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

CAD (Les Terres de l’Ebre), c.de Ramon Salas 33 (anteriorment c. Ruiz de Alda) 43870 Amposta, tel. 977 706 534.

Annex 8. Model de declaració jurada o promesa, apartat e) de la base 8.1, per a aspirants que posseeixen la nacionalitat espanyola. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 8

Model de declaració jurada o promesa, apartat e) de la base 8.1, per a aspirants que posseeixen la nacionalitat espanyola

 

El senyor/La senyora (nom i cognoms), amb domicili a (població, carrer, número) i document nacional d’identitat (número), declara sota jurament o promet, a l’efecte de ser nomenat/ada funcionari/ària del cos (cos corresponent), que no ha estat separat/ada del servei de cap de les administracions públiques i que no està inhabilitat/ada per a l’exercici de les funcions públiques.

 

(Localitat i data)

 

(Signatura)

 

Model de declaració jurada o promesa, apartat e) de la base 8.1, per a aspirants que no posseeixen la nacionalitat espanyola:

 

El senyor/La senyora (nom i cognoms), amb domicili a (població, carrer, número) i passaport núm. (número), declara sota jurament o promet, a l’efecte de ser nomenat/ada funcionari/ària del cos (cos corresponent), que no ha estat sotmès/esa a sanció disciplinària o condemna penal que li impossibiliti a (estat d’origen) l’accés a la funció pública.

 

Localitat i data

 

(Signatura)

Annex 7. Especificacions, pautes i criteris per la realització de l’exercici de caràcter pràctic. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 7

Especificacions, pautes i criteris per la realització de l’exercici de caràcter pràctic

 

Cos de Mestres.

 

Especialitat: Audició i llenguatge

La prova consistirà en la resolució d’un supòsit pràctic i contextualitzat, triat per l’aspirant entre tres que li presentarà el tribunal.

La resolució del supòsit comportarà l’elaboració d’una proposta fonamentada que desenvolupi els diferents àmbits d’intervenció del mestre especialista en el centre:

Actuacions específiques amb alumnes que presentin necessitats específiques de suport educatiu per a la comunicació, la parla i/o el llenguatge, relacionades amb retard del desenvolupament, associades a discapacitat o derivades de trastorns que afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge contemplant diferents modalitats d’intervenció; les estratègies metodològiques; la planificació d’activitats, la gradació de mesures i suports i els materials didàctics. També s’haurà d’incloure l’avaluació dels objectius plantejats en cada àmbit d’intervenció.

Col·laboració en els processos d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes susceptibles de rebre aquestes actuacions.

Treball interdisciplinari en el centre i l’entorn per afavorir la participació d’aquests alumnes.

Durada: Temps màxim de 3 hores.

 

Especialitat: Educació primària, anglès

La prova consistirà en la resolució d’un supòsit pràctic i contextualitzat, triat per l’aspirant, entre tres que li presentarà el tribunal.

La resolució del supòsit comportarà resoldre, explicar i justificar oralment, en anglès, el supòsit pràctic escollit que desenvolupi els diferents àmbits d’intervenció del mestre especialista en el centre:

Actuacions específiques d’aprenentatge orientades al desenvolupament de la competència comunicativa i lingüística de l’alumnat a partir de situacions comunicatives contextualitzades.

La comunicació per part del docent ha de ser en la llengua que l’alumnat aprèn. S’ha de promoure que la llengua d’ús a l’aula sigui la llengua que s’està aprenent

Aquesta prova també avaluarà la competència comunicativa en llengua anglesa de l’aspirant.

Caldrà posar exemples de l’atenció a la diversitat en relació al grup-classe o centrant-se en alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Durada: Temps màxim de 3 hores.

 

Especialitat: Educació primària, música

La prova consistirà en la resolució d’un supòsit pràctic i contextualitzat, triat per l’aspirant, entre tres que li presentarà el tribunal.

La resolució del supòsit comportarà l’elaboració d’una proposta fonamentada que desenvolupi els diferents àmbits d’intervenció del mestre especialista en el centre:

L’aspirant haurà de realitzar una interpretació vocal d’una cançó facilitada pel tribunal. L’aspirant tindrà vint minuts per preparar la peça que serà interpretada dues vegades sense acompanyament d’instrument; la segona vegada, a més a més de la interpretació, s’haurà d’acompanyar amb un gest que indiqui l’entrada, la pulsació, el caràcter i el final de la cançó. Es podrà disposar d’un diapasó de forquilla aportat per l’aspirant.

La música i la dansa formen part de l’àmbit artístic juntament amb l’àrea de visual i plàstica per la qual cosa la resolució del supòsit es pot plantejar de manera transversal.

L’elaboració d’una proposta que relacioni la cançó interpretada amb aspectes del propi àmbit o d’altres (ritme, dansa, moviment, llenguatge plàstic…)

Caldrà posar exemples de l’atenció a la diversitat en relació al grup-classe o centrant-se en alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Durada: Temps màxim de 3 hores.

 

Cos de professors d’ensenyament secundari

 

Especialitat: Anglès

La prova consistirà en:

1. Un comentari lingüístic d’un text, en llengua anglesa, en què s’hauran d’analitzar tant l’adequació textual i discursiva (adequació, coherència i cohesió), com els elements més rellevants de morfosintaxi i de lèxic.

2. Una anàlisi d’una situació específica, tenint en compte les competències bàsiques de l’àmbit i les transversals (digital i personal i social), en què s’haurà de donar resposta a elements relacionats amb la especialitat en un context concret, com ara la necessitat d’escriure una carta a una entitat, presentar una reclamació, preparar un debat, organitzar un concurs literari per al centre, avaluar el procés d’aprenentatge d’un alumne a través de diversos instruments d’avaluació.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Biologia i geologia

La prova consistirà en la resolució de problemes o qüestions de caràcter pràctic relacionades amb l’especialitat i també el disseny d’experiències o activitats competencials i contextualitzades, en relació amb el currículum de l’ESO o el Batxillerat, realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent (inclosos els laboratoris i els mitjans digitals).

Així mateix, es podrà incloure la identificació visual de mostres d’espècies animals i vegetals, minerals, roques i fòssils, rellevants científicament o també perquè són presents en la nostra àrea geogràfica.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Dibuix

La prova consistirà en la realització de proves pràctiques o simulacions i/o resolució d’exercicis i supòsits contextualitzats, una demostració de caràcter pràctic de metodologies, procediments i tècniques relacionades amb l’especialitat realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent (inclosos els mitjans digitals), que inclouran el disseny d’experiències o activitats competencials en relació amb el currículum de l’ESO o el Batxillerat, en qualsevol cas haurà d’estar relacionada amb un dels àmbits següents: els fonaments de l’art i del disseny, la cultura audiovisual i els seus mitjans, els sistemes de representació tècnica i/o la representació artística, les tècniques d’expressió bidimensional i tridimensional.

Així mateix es podrà incloure la descripció i l’anàlisi d’imatges contemporànies relacionades amb l’art, el disseny i/o la comunicació gràfica i audiovisual.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Economia

La prova consistirà en la resposta a qüestions que presenti el tribunal relatives a problemes o situacions rellevants i actuals d’economia general i de l’empresa que tinguin relació amb el temari. Les esmentades qüestions tractaran de l’aplicació de conceptes i procediments que permetin analitzar, comentar, comprendre i explicar els problemes o les situacions formulats, així com proposar les solucions raonades corresponents.

El tribunal podrà demanar que l’aspirant senyali els objectius i continguts curriculars amb els quals tenen relació els problemes o situacions plantejats i que formuli una proposta metodològica que contingui els elements que consideri necessaris per a la seva presentació en classe amb els mitjans habituals en un centre docent (inclosos els mitjans digitals).

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Educació física

La prova consistirà en l’explicació i resolució d’un supòsit pràctic triat entre dos proposats pel tribunal. Aquests supòsits es relacionaran amb el temari de l’especialitat o amb els continguts dels nivells i etapes educatives que són competència del cos de Professors d’Ensenyaments Secundaris d’Educació Física, inclosos els Ensenyaments de Règim Especial Esportiu.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Filosofia

La prova consistirà en l’elaboració d’alguna de les propostes pràctiques següents en relació amb el currículum de l’ESO o el Batxillerat, contextualitzades i realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent:

1. Dissertació filosòfica. La prova precisa de l’ús i avaluació didàctica de l’argumentació lògica.

2. Comentari de text filosòfic. Ha d’incloure propostes d’activitats competencials que permetin mostrar la vigència del tema plantejat i la seva vinculació a un context proper.

3. Anàlisi d’un terme filosòfic i la creació d’una activitat didàctica, utilitzant diversos recursos digitals.

4. Anàlisi d’un dilema ètic i creació d’una activitat competencial vinculada.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Física i química

La prova consistirà en la resolució de problemes o qüestions de caràcter pràctic relacionades amb l’especialitat i també el disseny d’experiències o activitats competencials i contextualitzades, en relació amb el currículum de l’ESO o el Batxillerat, realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent (inclosos els laboratoris i els mitjans digitals).

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Francès

La prova consistirà en:

1. Un comentari lingüístic d’un text, en llengua francesa, en què s’hauran d’analitzar tant l’adequació textual i discursiva (adequació, coherència i cohesió), com els elements més rellevants de morfosintaxi i de lèxic.

2. Una anàlisi d’una situació específica, tenint en compte les competències bàsiques de l’àmbit i les transversals (digital i personal i social) , en què s’haurà de donar resposta a elements relacionats amb la especialitat en un context concret, com ara la necessitat d’escriure una carta a una entitat, presentar una reclamació, preparar un debat, organitzar un concurs literari per al centre, avaluar el procés d’aprenentatge d’un alumne a través de diversos instruments d’avaluació…

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Geografia i història

La prova consistirà en la resposta a qüestions que presenti el tribunal relatives a problemes o situacions rellevants i actuals de la geografia i la història que tinguin relació amb el temari. Les esmentades qüestions tractaran de l’aplicació de conceptes i procediments que permetin analitzar, comentar, comprendre i explicar els problemes o les situacions formulats, així com proposar les solucions raonades corresponents. En la mesura del possible, les qüestions s’acompanyaran de suport textual i no textual (mapes, imatges, gràfiques, etc.).

El tribunal podrà demanar que l’aspirant senyali els objectius i continguts curriculars i les competències de l’àmbit social i les transversals (digital i personal i social) amb els quals tenen relació els problemes o situacions plantejats i que formuli una proposta metodològica que contingui els elements que consideri necessaris per a la seva presentació en classe i la seva avaluació.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Llengua catalana i literatura

La prova consistirà en:

1. Un comentari lingüístic d’un text en què s’hauran d’analitzar tant l’adequació textual i discursiva (adequació, coherència i cohesió), com els elements més rellevants de morfosintaxi i de lèxic.

2. Un comentari literari d’un text, en què s’hauran d’analitzar tant aspectes de contingut temàtic i estilístic, com els elements contextuals discursius.

3. Una anàlisi d’una situació específica, tenint en compte les competències bàsiques de l’àmbit i les transversals (digital i personal i social), en què s’haurà de donar resposta a elements relacionats amb la matèria en un context concret, com ara la necessitat d’escriure una carta a una entitat, presentar una reclamació, preparar un debat, organitzar un concurs literari per al centre, avaluar el procés d’aprenentatge d’un alumne a través de diversos instruments d’avaluació…

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Llengua castellana i literatura

La prova consistirà en:

1. Un comentari lingüístic d’un text en què s’hauran d’analitzar tant l’adequació textual i discursiva (adequació, coherència i cohesió), com els elements més rellevants de morfosintaxi i de lèxic.

2. Un comentari literari d’un text, en què s’hauran d’analitzar tant aspectes de contingut temàtic i estilístic, com els elements contextuals discursius.

3. Una anàlisi d’una situació específica, tenint en compte les competències bàsiques de l’àmbit i les transversals (digital i personal i social), en què s’haurà de donar resposta a elements relacionats amb la matèria en un context concret, com ara la necessitat d’escriure una carta a una entitat, presentar una reclamació, preparar un debat, organitzar un concurs literari per al centre, avaluar el procés d’aprenentatge d’un alumne a través de diversos instruments d’avaluació.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Matemàtiques

La prova consistirà en:

1.La resolució de problemes o qüestions pràctiques on es posin en joc idees i eines matemàtiques bàsiques així com les estratègies d’abordatge i raonament propis de la matemàtica.

2. El disseny d’una o de vàries activitats per a treballar continguts curriculars concrets de l’ESO o el Batxillerat realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent, inclosos els materials manipulatius i digitals (entre els quals destaquen les calculadores i el GeoGebra). Les activitats han de ser competencials, en referència a les competències bàsiques de l’àmbit matemàtic i dels àmbits transversals (digital i personal i social) i contextualitzades (incloent-hi la història de les matemàtiques). La descripció de les propostes contindrà tots aquells aspectes metodològics que es considerin rellevants per a la seva aplicació a l’aula.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Música

La prova consistirà en resoldre supòsits de caràcter pràctic, plantejats pel tribunal, que inclouran el disseny d’experiències o activitats competencials, en relació amb el currículum de l’ESO o el Batxillerat, realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent (inclosos els mitjans digitals) i la simulació o demostració pràctica de les metodologies, procediments i tècniques musicals necessàries per a dur-les a terme.

Aquests supòsits estaran relacionats amb la interpretació, adaptació i direcció de peces vocals i/o instrumentals, la creació musical, l’ús de les tecnologies i la descripció i anàlisi d’obres musicals dins el seu context.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Orientació educativa

L’exercici consistirà en respondre dos de les quatre qüestions plantejades, relatives als diferents tipus d’intervenció que ha de realitzar el psicopedagog en un centre escolar o en un equip d’assessorament psicopedagògic (EAP), corresponent a algun dels següents àmbits:

– Suport als processos d’ensenyament-aprenentatge (alumnes i comunitat educativa).

– Orientació acadèmica i professional.

– Suport al Pla d’acció tutorial.

– Propostes raonades de modalitats d’escolarització i dels recursos que comporten.

– Treball pluridisciplinar en el centre i l’entorn.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Tecnologia

La prova consistirà en la resolució de problemes o qüestions de caràcter pràctic relacionades amb l’especialitat, que inclouran el disseny de projectes o activitats competencials i contextualitzades, en relació amb el currículum de l’ESO o el Batxillerat, realitzables amb els mitjans habituals en un centre docent (tallers) i que incloguin l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació.

Així mateix, es podrà incloure la demostració de destreses en les operacions bàsiques de taller, com ara disseny de circuits senzills (electricitat i electrònica), en la utilització d’instruments de mesura o en la identificació de materials i eines, així com la valoració de la competència digital docent.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Cos de professors d’Escoles Oficials d’Idiomes

 

Especialitat: Francès

El tribunal proposa dues opcions de prova pràctica de les quals l’aspirant en tria una. Cadascuna de les dues opcions de prova consisteix en el plantejament i/o anàlisi d’activitats a partir d’un supòsit contextualitzat tenint en compte el currículum de les escoles oficials d’idiomes i els continguts assignats a l’especialitat objecte de concurs, i en relació amb l’aprenentatge, la docència i l’avaluació de llengües estrangeres. Les propostes es poden relacionar amb els aspectes següents:

 

– Comprensió oral i comprensió escrita:

Estratègies de recepció (oral i escrita).

Activitats de classe.

Activitats i instruments d’avaluació.

 

– Expressió oral i expressió escrita:

Estratègies de producció (oral i escrita).

Estratègies d’interacció (oral i escrita).

Activitats de classe.

Activitats i instruments d’avaluació.

 

– La competència lingüística:

Diferents aspectes a tenir en compte.

Activitats a classe.

Activitats i instruments d’avaluació de la competència lingüística.

 

– La pronunciació:

Diferents aspectes a tenir en compte en relació amb la pronunciació.

Activitats a classe.

Activitats i instruments d’avaluació de la pronunciació.

 

– La competència pragmàtica:

Elements de la competència pragmàtica.

Activitats de classe.

Avaluació de la competència pragmàtica.

 

– La competència discursiva:

Elements de la competència discursiva.

Activitats de classe.

Avaluació de la competència discursiva.

 

– L’ús de tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement a classe de llengua estrangera:

Les plataformes virtuals.

Aplicacions per a l’ensenyament-aprenentatge de llengües estrangeres.

Activitats de classe.

Les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement com a recursos per a l’avaluació.

 

– L’avaluació:

Tipus d’avaluació.

Avaluació a l’aula.

Instruments d’avaluació.

 

– El tractament de l’error:

El tractament de l’error: quan, què i com.

Estratègies de correcció i d’autocorrecció.

Instruments per al tractament de l’error.

 

– La literatura i/o el cinema a classe de llengua estrangera:

Activitats per treballar a classe la literatura i/o el cinema.

Activitats de foment de la literatura i/o el cinema.

 

– La mediació:

Estratègies de mediació lingüística.

Activitats per al treball de la mediació.

Instruments de mediació.

 

El tribunal pot demanar la justificació del treball des del punt de vista tècnic i didàctic. La justificació didàctica es pot referir a la ubicació del contingut pràctic en el currículum; la interrelació amb altres continguts; els coneixements o capacitats prèvies que ha de tenir l’alumnat per al desenvolupament de l’activitat; els criteris i instruments d’avaluació.

El tribunal valora el resultat de la prova, els coneixements teòrics i procedimentals, les capacitats instrumentals manifestades, les capacitats de l’aspirant pel que fa a les propostes didàctiques, la capacitat de gestió d’aspectes didàctics, curriculars, organitzatius i estratègics, l’adaptació a les característiques de l’alumnat, la resolució de problemes, la iniciativa i la disposició a la innovació.

Durada: Temps màxim de 3 hores.

 

Cos de professors d’arts plàstiques i disseny

 

Especialitat: Dibuix artístic i color

El tribunal proposa dues opcions de prova pràctica de les quals l’aspirant en tria una.

Cadascuna de les dues opcions de prova consisteix en el plantejament i/o anàlisi d’activitats d’ensenyament-aprenentatge, i en la realització de proves pràctiques o simulacions i/o resolució d’exercicis i supòsits contextualitzats, aplicat als continguts del currículum dels estudis de batxillerat d’arts, professionals d’arts plàstiques i disseny, o dels títols superiors en disseny o en conservació i restauració de béns culturals equivalents al grau universitari, assignats a l’especialitat objecte de concurs del cos de professors d’arts plàstiques i disseny, i en relació la gestió a l’aula, l’aprenentatge, la docència i l’avaluació, en qualsevol cas relacionats amb un dels àmbits següents:

 

– Fonaments de la representació i expressió visual:

Anàlisi dels elements morfològics, semàntics i sintàctics d’imatges.

Descripció i anàlisi dels elements formals, expressius i simbòlics del llenguatge plàstic i visual.

Descripció i anàlisi de la configuració de l’espai en una representació bidimensional

Descripció i anàlisi del mètode, tècniques, instruments i procediments expressius gràfics en la representació gràfica d’imatges.

Descripció i anàlisi de les relacions lluminoses i cromàtiques que s’estableixen en una representació gràfica, així com aspectes simbòlics i/o de significació.

Raonament del plantejament de referents visuals en referència a la interpretació de l’espai, al concepte i a la forma i a aspectes de la representació i/o de les seves relacions contextuals.

Descripció i anàlisi dels processos metodològics, ús dels elements, materials, tècniques i instruments propis del llenguatge plàstic i visual en la representació gràfica.

Descripció i anàlisi dels mètodes i les diferents tècniques de dibuix i d’expressió en la representació gràfica.

 

– Tècniques d’expressió gràfica:

Aplicació de tècniques gràfiques a las particularitats temàtiques, estilístiques i comunicatives d’un l’encàrrec.

Anàlisi i reconeixement de tècniques i estils de dissenyadors, il·lustradors i artistes significatius.

Preparació dels materials, suports, i eines per a un treball concret relacionat amb l’especialitat

Aplicació de diferents tècniques del dibuix i de l’expressió gràfica amb les eines manuals tradicionals.

Ús d’eines i programari digital relacionades amb l’especialitat.

Digitalització imatges, emmagatzematge i la conversió en els formats adequats.

 

– Dibuix aplicat a projectes

Plantejament d’un projecte relacionat amb l’especialitat, adequat a un àmbit o una temàtica específica, sota condicionants formals i tècnics (dibuix aplicat a la il·lustració editorial, dibuix aplicat a l’animació, dibuix aplicat a la narrativa gràfica, dibuix aplicat a l’espai tridimensional, etcètera).

Desenvolupament conceptual d’una idea amb la finalitat de transmetre un missatge gràfic.

Definició de les característiques i temàtica de la representació gràfica adequada a un àmbit o una temàtica específica.

 

Així mateix es podrà incloure la descripció i l’anàlisi d’imatges contemporànies relacionades amb l’art, el disseny i/o la comunicació gràfica i audiovisual.

El tribunal pot demanar la justificació del treball des del punt de vista tècnic i didàctic.

La justificació didàctica es pot referir a la ubicació del contingut pràctic en el currículum; la interrelació amb altres continguts; els coneixements o capacitats prèvies que ha de tenir l’alumnat pel desenvolupament de l’activitat; l’adaptació de l’activitat en atenció a la diversitat de l’aula, els recursos necessaris; els criteris i instruments d’avaluació.

El tribunal valora el resultat de la prova, el procediment seguit, les capacitats instrumentals manifestades, i les capacitats de l’aspirant pel que fa a l’organització del treball, la gestió del temps, l’adaptació a les característiques de l’alumnat, la resolució de problemes, la iniciativa i la disposició a la innovació.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Disseny gràfic

El tribunal proposa dues opcions de prova pràctica de les quals l’aspirant en tria una.

Cadascuna de les dues opcions de prova consisteix en el plantejament i/o anàlisi d’activitats d’ensenyament-aprenentatge, i en la realització de proves pràctiques o simulacions i/o resolució d’exercicis i supòsits contextualitzats, aplicat als continguts del currículum dels estudis de batxillerat d’arts, professionals d’arts plàstiques i disseny o del títol superior en disseny equivalent al grau universitari, assignats a l’especialitat objecte de concurs del cos de professors d’arts plàstiques i disseny, i en relació la gestió a l’aula, l’aprenentatge, la docència i l’avaluació, en qualsevol cas relacionats amb un dels àmbits següents:

 

– Teoria de la imatge:

Anàlisi dels elements morfològics, semàntics i sintàctics d’imatges.

Percepció visual i les seves principals teories.

Estratègies de comunicació visual per a la transmissió d’idees i missatges.

 

– Teoria de la publicitat i el màrqueting:

Proposta d’accions publicitàries.

Canals i sistemes de distribució d’un producte.

Procés i les tècniques d’investigació de mercats.

Etapes de desenvolupament d’un producte nou i cicle de vida del producte.

Metodologia per a la creació del missatge publicitari.

Semiologia del missatge publicitari.

Anàlisi de peces publicitàries, gràfiques i audiovisuals.

Organització i funcions de les agències de publicitat.

 

– Recursos gràfics i tipogràfics:

Anàlisi i tractament tipogràfic.

Tipometria.

Selecció i ús de recursos tipogràfics.

Arquitectura d’alfabets i construcció digital.

Tractament i correcció de textos.

Arquitectura gràfica. Maquetació.

 

– Tècniques d’expressió gràfica.

Tecnologies instrumentals per al desenvolupament de projectes de disseny gràfic.

Fonaments informàtics i programari en relació al disseny gràfic.

Digitalització imatges, emmagatzematge i les conversió en els formats adequats.

Llenguatge dels mitjans de comunicació visual i audiovisual.

 

– Fonaments del disseny gràfic:

Direcció d’art.

Narrativa gràfica.

Semiòtica.

Anàlisi i valoració de productes gràfics contemporanis: disseny gràfic, disseny publicitari, gràfic imprès, audiovisual, interactiu i multimèdia.

 

– Projectes de gràfica impresa, audiovisual, interactiva i/o publicitària:

Metodologia de la projectació i planificació per a la realització d’un projecte.

Tecnologies dels processos productius i industrials i/o artístics en l’exercici professional del disseny gràfic.

Controls de qualitat en el desenvolupament d’un projecte.

Realització d’arts finals.

Realització de productes i aplicacions vinculades a la comunicació gràfica.

Disseny de producte publicitari, gràfic imprès, audiovisual, interactiu i/o multimèdia.

Anàlisi i presentació de projectes.

Gestió de projectes.

 

Així mateix es podrà incloure la descripció i l’anàlisi d’imatges contemporànies relacionades amb l’art, el disseny i/o la comunicació gràfica i audiovisual.

El tribunal pot demanar la justificació del treball des del punt de vista tècnic i didàctic.

La justificació didàctica es pot referir a la ubicació del contingut pràctic en el currículum; la interrelació amb altres continguts; els coneixements o capacitats prèvies que ha de tenir l’alumnat pel desenvolupament de l’activitat; l’adaptació de l’activitat en atenció a la diversitat de l’aula, els recursos necessaris; els criteris i instruments d’avaluació.

El tribunal valora el resultat de la prova, el procediment seguit, les capacitats instrumentals manifestades, i les capacitats de l’aspirant pel que fa a l’organització del treball, la gestió del temps, l’adaptació a les característiques de l’alumnat, la resolució de problemes, la iniciativa i la disposició a la innovació.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Especialitat: Mitjans audiovisuals

El tribunal proposa dues opcions de prova pràctica de les quals l’aspirant en tria una.

Cadascuna de les dues opcions de prova consisteix en el plantejament i/o anàlisi d’activitats d’ensenyament-aprenentatge, i en la realització de proves pràctiques o simulacions i/o resolució d’exercicis i supòsits contextualitzats, aplicat als continguts del currículum dels estudis de batxillerat d’arts, professionals d’arts plàstiques i disseny o del títol superior en disseny equivalent al grau universitari, assignats a l’especialitat objecte de concurs del cos de professors d’arts plàstiques i disseny, i en relació la gestió a l’aula, l’aprenentatge, la docència i l’avaluació, en qualsevol cas relacionats amb un dels àmbits següents:

 

– Llenguatge i tecnologia audiovisual.

Tècnica i la tecnologia per a la realització de peces audiovisuals.

Els equips i les tècniques pròpies de la realització audiovisual.

Tècniques d’animació audiovisual.

Definició dels elements i recursos expressius emprats en animació.

Definició del llenguatge i les particularitats dels mitjans de comunicació audiovisual.

Ús d’eines i programari digital relacionades amb l’especialitat.

Digitalització imatges, emmagatzematge i la conversió en els formats adequats.

Utilització dels equips i les tècniques pròpies dels mitjans audiovisuals.

Ús de les eines informàtiques i noves tecnologies per a la creació d’un projecte audiovisual.

Captació d’imatges fixes i en moviment.

Enregistrament d’imatges en moviment.

Edició d’imatges fixes per a la creació d’un projecte audiovisual.

Edició d’imatges en moviment.

Muntatge d’una peça audiovisual.

Adaptació del projecte audiovisual a diferents formats segons el mitjà de difusió.

Tècniques d’animació 2D.

Tècniques d’animació 3D.

 

– Guió i estructura narrativa:

Narrativa audiovisual.

Descripció i anàlisi de l’estructura i funcionaments d’una narració.

Descripció i anàlisi de l’espai i el temps d’una narració.

Estructura narrativa d’una història i solucions d’organització gràfica i/o audiovisual.

Realització de propostes de narrativa gràfica a partir d’una història i desenvolupament d’un guió.

Elaboració d’un discurs visual i narratiu amb uns objectius comunicacionals proposats.

 

– Projectes audiovisuals:

Definició d’un projecte audiovisual, fases i planificació.

Plantejaments i desenvolupament d’una idea per a un projecte audiovisual, el mètode i la tecnologia per dur-lo a terme.

Plantejaments i desenvolupament d’una idea per a un projecte d’animació audiovisual, el mètode i la tecnologia per dur-lo a terme.

Plantejaments i desenvolupament d’una idea per a un projecte de gràfica audiovisual, el mètode i la tecnologia per dur-lo a terme.

 

Així mateix es podrà incloure la descripció i l’anàlisi d’imatges contemporànies relacionades amb l’art, el disseny i/o la comunicació gràfica i audiovisual.

El tribunal pot demanar la justificació del treball des del punt de vista tècnic i didàctic.

La justificació didàctica es pot referir a la ubicació del contingut pràctic en el currículum; la interrelació amb altres continguts; els coneixements o capacitats prèvies que ha de tenir l’alumnat pel desenvolupament de l’activitat; l’adaptació de l’activitat en atenció a la diversitat de l’aula, els recursos necessaris; els criteris i instruments d’avaluació.

El tribunal valora el resultat de la prova, el procediment seguit, les capacitats instrumentals manifestades, i les capacitats de l’aspirant pel que fa a l’organització del treball, la gestió del temps, l’adaptació a les característiques de l’alumnat, la resolució de problemes, la iniciativa i la disposició a la innovació.

Durada: Temps màxim de 4 hores.

 

Annex 6. Normativa d’ordenació curricular. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 6

Normativa d’ordenació curricular

 

Educació primària

Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.

Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018

 

Educació secundària obligatòria i batxillerat. Formació de persones adultes.

Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 6945, de 28.8.2015).

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018. Annex relatiu a Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat.

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018. Annex relatiu a Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Personal docent. Apartat 3.3.1. B.1. Professors de l’especialitat d’orientació educativa.

Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.

Decret 161/2009, de 27 d’octubre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria per a les persones adultes.

 

Escoles Oficials d’Idiomes

Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum dels ensenyaments d’idiomes de règim especial.

Resolució ENS/1365/2012, de 20 de juny, per la qual s’organitzen els cursos d’actualització i especialització equivalents al nivell C-1 per al perfeccionament de competències en els estudis d’alemany, d’anglès i de francès, i s’estableixen les escoles oficials d’idiomes que els imparteixen.

Ordre EDU/34/2009, de 30 de gener, per la qual s’organitzen les proves específiques de certificació dels nivells intermedi i avançat dels ensenyaments d’idiomes de règim especial que s’imparteixen a les escoles oficials d’idiomes.

Resolució de 22 de juny de 2017 per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-18. Documents per a l’organització i gestió de centres. EOI.

 

Arts plàstiques i disseny.

Decret 28/2014, de 4 de març, d’ordenació general dels ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny, i de modificació del Decret 284/2011, d’1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial.

a) Batxillerat

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018. Annex relatiu a Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat.

b) Cicles formatius de grau mitjà

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018. Annex relatiu a Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny: aspectes curriculars

Decret 334/1997, de 23 de desembre, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en serigrafia artística i en gravat calcogràfic de la família professional d’arts aplicades al llibre.

Decret 17/1999, de 26 de gener, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en procediments d’orfebreria i argenteria, en emmotllat i fosa d’objectes d’orfebreria, joieria i bijuteria artístiques, en procediments de joieria artística, en gravat artístic sobre metall i en encastat, de la família professional de la joieria d’art.

Decret 268/1999, de 28 de setembre, pel qual s’estableix el currículum del cicle de formació específica de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en floristeria de la família professional d’art floral.

Decret 269/1999, de 28 de setembre, pel qual s’estableix el currículum del cicle de formació específica de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en esmaltatge sobre metalls, de la família professional d’esmalts artístics.

Decret 270/1999, de 28 de setembre, pel qual s’estableix el currículum del cicle de formació específica de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en revestiments murals, de la família professional de les arts aplicades al mur.

Decret 210/2000, de 13 de juny, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en mestre d’aixa de la família professional de disseny industrial.

Decret 114/2001, de 2 de maig, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en pintura sobre vidre, en procediments del vidre en fred i en procediments del vidre en calent, de la família professional de vidre artístic.

Decret 111/2007, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny en brodats, en puntes, i en tapissos i catifes pertanyents a la família professional de tèxtils artístics.

Decret 245/2016, de 26 d’abril, pel qual s’estableixen els currículums dels cicles formatius de grau mitjà i grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família professional artística de comunicació gràfica i audiovisual.

Decret 7/2015, de 27 de gener, pel qual s’estableixen els currículums dels cicles formatius de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny de decoració ceràmica i de terrisseria, i del cicle formatiu de grau superior d’arts plàstiques i disseny de ceràmica artística.

c) Cicles formatius de grau superior

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018. Annex relatiu a Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny: aspectes curriculars

Decret 285/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny de modelisme i maquetisme, modelisme industrial i mobiliari, de la família professional de disseny industrial.

Decret 136/1998, de 9 de juny, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en moblament, en arquitectura efímera, en aparadorisme, en elements de jardí i en projectes i direcció d’obres de decoració, de la família professional de disseny d’interiors.

Decret 213/1998, de 30 de juliol, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en gravat i tècniques d’estampació, en enquadernació artística i en edició d’art, de la família professional de les Arts aplicades al llibre.

Decret 15/1999, de 26 de gener, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en joieria artística i en orfebreria i argenteria artístiques de la família professional de la joieria d’art.

Decret 16/1999, de 26 de gener, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en estilisme d’indumentària i en modelisme d’indumentària de la família professional de les arts aplicades a la indumentària.

Decret 294/1999, de 9 de novembre, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en arts aplicades al mur i en mosaics, de la família professional de les arts aplicades al mur.

Decret 295/1999, de 9 de novembre, pel qual s’estableix el currículum del cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny d’art floral de la família professional d’art floral.

Decret 296/1999, de 9 de novembre, pel qual s’estableix el currículum del cicle de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en esmalt artístic al foc sobre metalls de la família professional d’esmalts artístics.

Decret 211/2000, de 13 de juny, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en arts del vidre i en vitralls artístics de la família professional del vidre artístic.

Decret 113/2001, de 2 de maig, pel qual s’estableix el currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en art tèxtil, en estampacions i tintatges artístics, en estilisme de teixits de calada i en colorit de col·leccions de la família professional dels tèxtils artístics.

Decret 7/2015, de 27 de gener, pel qual s’estableixen els currículums dels cicles formatius de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny de decoració ceràmica i de terrisseria, i del cicle formatiu de grau superior d’arts plàstiques i disseny de ceràmica artística.

Decret 245/2016, de 26 d’abril, pel qual s’estableixen els currículums dels cicles formatius de grau mitjà i grau superior d’arts plàstiques i disseny de la família professional artística de comunicació gràfica i audiovisual.

d) Ensenyaments artístics superiors/Títol Superior en Disseny

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018. Annex relatiu a Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Ensenyaments artístics superiors

Reial decret 633/2010, de 14 de maig, pel que es regula el contingut bàsic dels ensenyaments artístics superiors de Grau de Disseny establerts a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, de educació.

Resolució ENS/1549/2014, de 23 de juny, per la qual s’aprova el pla d’estudis dels ensenyaments artístics conduents al títol superior de disseny de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques.

e) Ensenyaments artístics superiors/Títol Superior en Conservació i Restauració de Béns Culturals

Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018. Annex relatiu a Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Ensenyaments artístics superiors

Reial decret 635/2010, de 14 de maig, pel que es regula el contingut bàsic dels ensenyaments artístics superiors de Grau en Conservació i Restauració de Béns Culturals establerts a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, de educació.

Resolució ENS/1550/2014, de 23 de juny, per la qual s’aprova el pla d’estudis dels ensenyaments artístics conduents al títol superior de conservació i restauració de béns culturals de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.

Annex 5. Criteris per a l’elaboració i presentació de la programació didàctica i per a la preparació i exposició oral de la unitat didàctica. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 5

Criteris per a l’elaboració i presentació de la programació didàctica i per a la preparació i exposició oral de la unitat didàctica.

 

A) Programació didàctica.

La programació didàctica ha de fer referència al currículum vigent a Catalunya d’un àmbit, àrea, matèria, crèdit, mòdul professional, nivell o assignatura o mòdul professional relacionats amb l’especialitat per a la qual es participa, i ha de contenir, almenys, els objectius, les competències o capacitats, o resultats d’aprenentatge que es desenvolupen, els continguts, els criteris d’avaluació, la metodologia, incloent-hi l’ús pertinent de les tecnologies de la informació i de la comunicació, l’enfocament globalitzador amb altres àrees relacionades i la distribució temporal, així com les mesures i suports addicionals o intensius que es preveuen utilitzar per a l’atenció a la diversitat, referides a la programació que es presenta.

La programació inclou el desenvolupament d’un esquema de cada una de les unitats didàctiques, que també es poden presentar com a projecte, corresponents a un curs escolar, que com a mínim n’han de ser 6.

La programació didàctica, que ha de tenir caràcter personal, ha de ser elaborada de forma individual per l’aspirant i tenir una extensió màxima de 60 fulls, sense comptabilitzar en aquesta xifra els annexos, en format DIN-A4, escrits per una sola cara, d’un interlineat d’1,5 o 2 espais, i amb un cos de lletra de 12 punts, sense comprimir. Ha de tenir una portada amb les dades d’identificació de l’aspirant i el cos i l’especialitat pels quals es presenta i incloure-hi un índex en què es relacioni la seqüència numerada de les unitats didàctiques o les activitats d’ensenyament-aprenentatge de què consta.

S’entén per annexos tant el material didàctic proposat en les unitats didàctiques o les activitats d’ensenyament-aprenentatge, com les proves o instruments d’avaluació, els instruments organitzatius o qualsevol altra documentació que no formi part del cos principal de la programació. En el cas d’utilitzar taules, el cos de la lletra podrà reduir-se a 9 punts, sense comprimir.

El referent temporal de les unitats didàctiques o les activitats d’ensenyament-aprenentatge es pot dur a terme de forma continuada en el temps o en diferents moments del curs.

 

B) Unitat didàctica.

Als efectes d’aquesta convocatòria, poden considerar-se com a unitats didàctiques les seqüències o parts en què es pot dividir i concretar la programació d’un àmbit, àrea, matèria, crèdit, mòdul professional, nivell o assignatura relacionada amb l’especialitat per la qual es participa. En aquest sentit, els projectes inclosos dins de la programació didàctica presentada poden considerar-se també com a unitats didàctiques.

El referent temporal de la unitat didàctica es podrà dur a terme de forma continuada en el temps o en diferents moments del curs.

Els aspirants han de concretar la unitat didàctica desenvolupant, almenys, els objectius d’aprenentatge que es pretenen assolir, les competències o capacitats que es desenvolupen, els continguts, la descripció de les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge, la selecció i l’ús dels recursos didàctics, la gestió de l’alumnat, del temps i de l’espai i altres aspectes organitzatius i metodològics, els criteris, procediments i instruments d’avaluació i la relació amb altres àmbit, àrea, matèria, crèdit, mòdul professional, nivell o assignatura, així com les mesures i suports addicionals o intensius que es preveuen utilitzar per a l’atenció a la diversitat. Es prestarà especial atenció a la coherència de tots els elements de la unitat didàctica amb les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge programades.

 

Criteris específics corresponents a la programació i a la unitat didàctica

 

Especialitats del cos de mestres

La programació didàctica haurà de fer referència al currículum d’una àrea relacionada amb l’especialitat docent per a la qual es participa segons el currículum vigent a Catalunya de l’educació primària

En l’educació primària es poden programar les àrees de l’Annex 2 del Decret 119/2015, de 23 de juny, relacionades amb l’especialitat docent per la qual es participa.

La programació didàctica per a l’educació primària ha de fer referència al currículum vigent a Catalunya d’una àrea relacionada amb l’especialitat per la qual es participa, i ha de contenir, almenys els objectius, les competències pròpies de cada àmbit que es desenvolupen, els continguts, els criteris d’avaluació, la metodologia, incloent-hi l’ús pertinent de les tecnologies de la informació i de la comunicació, l’enfocament globalitzador amb altres àrees relacionades, si s’escau, i la distribució temporal, així com les mesures i suports per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, referides a la programació que es presenta

Als d’aquesta convocatòria, poden considerar-se com a unitats didàctiques les seqüències o parts en què es pot dividir i concretar la programació d’una de les àrees de l’àmbit corresponent. o l’elaboració d’un projecte amb un enfocament globalizado i competencial

Es poden consultar entre altres, les publicacions del Departament d’Ensenyament:

Programar per competències a l’educació primària. Una eina per a la reflexió pedagògica i la presa de decisions dels equips docents. Aquesta publicació del Departament d’Ensenyament és una eina que facilita als equips docents de les escoles la realització de processos de reflexió pedagògica i la formalització de les programacions.

Competències bàsiques de l’àmbit artístic. Educació Primària

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Llengües estrangeres. Educació Primària

Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Llengua catalana i llengua castellana. Educació Primària

De l’escola inclusiva a un sistema inclusiu. Una escola per a tothom un projecte per a cadascú. Aquesta publicació del Departament d’Ensenyament va adreçada a tota la comunitat educativa i té com a objectiu compartir els marcs conceptuals i normatius en relació amb el sistema educatiu inclusiu, així com proporcionar elements per a la presa de decisions en la concreció de mesures i suports cap a la igualtat d’oportunitats.

 

Concrecions de la programació per a les especialitats

 

1. En l’especialitat d’audició i llenguatge

La programació consistirà en un pla d’actuació propi de l’especialitat, prenent com a referència les funcions atribuïdes als mestres d’aquesta especialitat en la resolució de la secretària general relativa als Documents per a l’organització i la gestió dels centres: Personal docent dels centres públics d’educació infantil i primària i d’educació especial i haurà de contenir, necessàriament, les competències, els objectius, els continguts, les activitats d’aprenentatge, les orientacions metodològiques (els materials i/o recursos, la temporització i la gradació de mesures i suports per a la personalització de l’aprenentatge) i les orientacions per a l’avaluació (els criteris i els instruments que permeten valorar l’assoliment de les competències pròpies de l’àmbit lingüístic) per garantir l’atenció als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu per a la comunicació, la parla i/o el llenguatge, relacionades amb retard del desenvolupament, associades a discapacitat o derivades de trastorns que afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge. Les programacions es concretaran en programes d’intervenció en grups d’alumnes o en atenció individual, a partir dels plans de suport individualitzat (PI), amb un nombre d’aquestes no inferior a 6.

 

2. En l’especialitat de llengua estrangera: anglès

L’objectiu de la prova és comprovar la capacitat de l’aspirant en l’ús de la llengua anglesa com a eina educativa.

La programació consistirà en un pla d’actuació propi de l’especialitat, prenent com a referència les funcions atribuïdes als mestres d’aquesta especialitat en la resolució de la secretària general relativa als Documents per a l’organització i la gestió dels centres: Personal docent dels centres públics d’educació infantil i primària i d’educació especial. Haurà de contenir, necessàriament, les competències, els objectius, els continguts, les activitats d’aprenentatge, les orientacions metodològiques (els materials i/o recursos, la temporització i les mesures personalitzades per atendre la diversitat) i les orientacions per a l’avaluació (els criteris i els instruments que permeten valorar l’assoliment de les competències pròpies de l’àmbit lingüístic, llengües estrangeres).

Aquesta programació s’haurà d’organitzar en unitats didàctiques amb un nombre d’aquestes no inferior a 6.

 

3. En l’especialitat de música

Aquesta àrea està inclosa a l’àmbit artístic, per la qual cosa la resolució de la prova es pot plantejar de manera transversal.

La programació consistirà en un pla d’actuació propi de l’especialitat, prenent com a referència les funcions atribuïdes als mestres d’aquesta especialitat en la resolució de la secretària general relativa als Documents per a l’organització i la gestió dels centres: Personal docent dels centres públics d’educació infantil i primària. i d’educació especial. Haurà de contenir, necessàriament, les competències, els objectius, els continguts, les activitats d’aprenentatge, les orientacions metodològiques (els materials i/o recursos, la temporització i les mesures personalitzades per atendre la diversitat) i les orientacions per a l’avaluació (els criteris i els instruments que permeten valorar l’assoliment de les competències pròpies de l’àmbit)

Aquesta programació s’haurà d’organitzar en unitats didàctiques amb un nombre d’aquestes no inferior a 6.

 

Especialitats del cos de professors d’ensenyament secundari.

La programació didàctica ha de fer referència al currículum d’una matèria relacionada amb l’especialitat docent per a la qual es participa segons el currículum vigent a Catalunya de l’educació secundaria obligatòria, del batxillerat, de la formació d’adults o de la formació professional.

En educació secundària obligatòria es poden programar les matèries de l’Annex 1 del Decret 187/2015, de 25 d’agost, relacionades amb l’especialitat docent per la qual es participa.

La programació didàctica per a l’ESO ha de contenir, almenys, les competències, les dimensions, els continguts clau, els continguts curriculars, els objectius d’aprenentatge, els criteris i els instruments d’avaluació, la relació amb els àmbits transversals (digital i personal i social), la metodologia i la distribució temporal, així com les estratègies per a l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, referides a la programació que es presenta.

En el batxillerat es poden programar matèries comunes o de modalitat, relacionades amb l’especialitat docent, recollides als Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum del batxillerat, annex a la Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018.

La programació didàctica per al Batxillerat ha de contenir, almenys, les competències, la contribució a les competències generals del batxillerat, els objectius, els continguts, les connexions amb altres matèries, els criteris d’avaluació, la metodologia i la distribució temporal, així com les estratègies per a l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, referides a la programació que es presenta.

En el cas d’una programació referida als cicles formatius de formació professional LOE, en els que es pugui impartir docència des de l’especialitat per a la que s’opta, s’ha d’incloure el desenvolupament d’un esquema d’un mínim de 6 activitats d’ensenyament-aprenentatge d’una o diverses unitats formatives (UF) del mòdul professional seleccionat per fer la programació.

 

Concrecions de la programació per a algunes especialitats o matèries d’ensenyaments secundaris.

Per a l’especialitat d’orientació educativa la programació consistirà en un pla d’actuació propi de l’especialitat, prenent com a referència les funcions atribuïdes al professorat d’aquesta en un institut o les establertes per a aquest en un equip d’assessorament psicopedagògic i haurà de contenir, almenys, les competències, els objectius, els continguts, la metodologia i les orientacions, els criteris i procediments per al seguiment i avaluació i els recursos materials.

Per a l’educació secundària obligatòria, atès que el Decret 187/2015 agrupa les matèries en àmbits, també s’admetran programacions que incloguin matèries d’un mateix àmbit o matèries d’àmbits diversos degudament raonats. En qualsevol cas, com a mínim una de les matèries ha de correspondre a l’especialitat a la que s’opta.

En aquesta situació, quan la programació inclogui diferents matèries l’esquema haurà de contenir les unitats didàctiques proporcionals al nombre de matèries. Així, si inclou dues matèries, l’esquema abastarà mig curs escolar, i si en conté tres, la programació serà per un trimestre. En qualsevol cas, contindrà un mínim de 6 unitats.

A continuació es detallen algunes opcions a tall d’exemple i sense ànim de llistar totes les possibilitats, tant pel que fa a combinacions entre matèries d’un àmbit com d’àmbits diferents.

En l‘àmbit lingüístic, s’admetrà una programació global de l’àmbit lingüístic, que pot incloure la llengua catalana i literatura, la llengua castellana i literatura, i/o la llengua estrangera.

No obstant això, quan es presenti una programació referida només a alguna de les llengües, s’haurà de fer referència a les relacions que puguin tenir les diferents llengües entre si, si s’escau.

En l’àmbit cientificotecnològic, s’admetran programacions que incloguin ambdues matèries de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química), o bé Tecnologia i una d’elles o ambdues.

En l’àmbit social, s’admetran programacions que incloguin, per exemple ciències socials i economia, o economia i emprenedoria o altres opcions raonades.

En l’àmbit artístic, s’admetran programacions que incloguin Música i Educació Visual i Plàstica, o Música i Arts Escèniques i Dansa, o qualsevol altra combinació raonada.

Per a l’especialitat d‘orientació educativa la programació consistirà en un pla d’actuació propi de l’especialitat, prenent com a referència les funcions atribuïdes al professorat d’aquesta en un institut o les establertes per a aquest en un equip d’assessorament psicopedagògic i haurà de contenir, almenys, les competències, els objectius, els continguts, la metodologia i les orientacions, els criteris i procediments per al seguiment i l’avaluació i els recursos materials. Atès que a la segona part de la prova s’ha de defensar algun dels aspectes de la programació del pla, cal que s’agrupi el pla en blocs, com a mínim 4, per exemple: (1) competències i objectius, (2) continguts, (3) metodologia i orientacions, (4) criteris i procediments per al seguiment i avaluació, (5) recursos materials i professionals. En aquest cas els blocs són els equivalents a les unitats didàctiques de la resta d’especialitats especificades en el punt 6.4.1.2 de la convocatòria.

Pel que fa a la formació de persones adultes, en les especialitats del cos de professors d’ensenyament secundari, s’entén que per a l’ensenyament de persones adultes s’admetrà tant una programació global de tres mòduls comuns d’un àmbit, del nivell I o II, com de tres mòduls que n’incloguin de comuns i d’opcionals que formin part d’un àmbit, relacionat amb l’especialitat a què es presenti l’aspirant, fent referència, si és el cas, a la globalització necessària de les activitats entre els tres mòduls. Cada mòdul ha de contenir, com a mínim, 2 unitats didàctiques.

 

Concrecions de la unitat didàctica per a les especialitats del cos de professors d’ensenyament secundari.

En el cas de l’ESO, la programació d’una unitat didàctica fa referència a la programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge d’una matèria o d’un projecte amb un enfocament globalitzador i competencial.

En l’exposició de la unitat o projecte, s’han de concretar almenys les competències, les dimensions, els continguts clau, els continguts curriculars, els objectius d’aprenentatge, els criteris i els instruments d’avaluació, la relació amb els àmbits transversals (digital i personal i social), la metodologia i la distribució temporal, així com les estratègies per a l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, referides a les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

En el cas del batxillerat, la programació d’una unitat didàctica fa referència a la programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge d’una matèria.

En l’exposició de la unitat didàctica del batxillerat s’han de concretar, almenys, els objectius d’aprenentatge, les competències específiques de la matèria, capacitats que es desenvolupen, els continguts, les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge i els aspectes organitzatius i metodològics bàsics, l’avaluació, la temporització, les connexions amb altres matèries i la contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat, així com les consideracions sobre el desenvolupament del currículum i l’atenció a la diversitat.

En el cas d’Orientació educativa, en l’exposició oral es presentarà les línies bàsiques del pla general d’actuació que haurà de contenir, almenys, les competències, els objectius, els continguts, la metodologia i les orientacions, els criteris i procediments per al seguiment i avaluació i els recursos materials i es concretarà en el bloc triat a l’atzar.

En el cas de l’educació d’adults, la programació d’una unitat didàctica fa referència a la programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge d’una matèria.

En l’exposició de la unitat didàctica s’han de concretar, almenys, els objectius d’aprenentatge, les capacitats que es desenvolupen, els continguts, les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge i els aspectes organitzatius i metodològics bàsics, l’avaluació, la temporització, les connexions amb altres matèries i la contribució de la matèria a les competències bàsiques, així com les consideracions sobre el desenvolupament del currículum i l’atenció a la diversitat.

 

Especialitats del cos de professors d’escoles oficials d’idiomes.

La programació didàctica haurà de fer referència al currículum fet públic pel Decret 4/2009, de 13 de gener, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum dels ensenyaments d’idiomes de règim especial o al currículum del nivell C1 fet públic per la Resolució ENS/1365/2012, de 20 de juny, per la qual s’organitzen els cursos d’actualització i especialització equivalents al nivell C-1 per al perfeccionament de competències en els estudis d’alemany, d’anglès i de francès.

La programació didàctica inclourà la planificació d’un curs escolar d’un dels cursos atribuïts a l’especialitat emmarcada en el nivell corresponent i la seva elaboració s’ajustarà al que es disposa en aquest annex i haurà d’incloure:

Explicitació de la/les teories de la llengua i dels aprenentatges de llengües estrangeres que sustenten la programació.

Desenvolupament del contingut general de la programació (objectius generals, objectius per destreses, continguts, metodologia, criteris i activitats d’avaluació, recursos, etc.).

Contextualització i destinataris.

Referència a les fonts bibliogràfiques escaients.

 

Especialitats del cos de professors d’arts plàstiques i disseny.

La programació didàctica haurà de fer referència al currículum vigent a Catalunya en correspondència a l’especialitat docent per la qual es participa a partir d’un dels quatre supòsits següents:

– Una de les matèries de modalitat del batxillerat en la modalitat d’arts (via d’arts plàstiques, imatge i disseny).

– Un mòdul dels cicles de formació específica d’arts plàstiques i disseny.

– Una matèria (que es pot organitzar en una o diverses assignatures) de formació bàsica o obligatòria d’especialitat d’ensenyaments artístics superiors de disseny.

– Una matèria de formació bàsica o obligatòria d’especialitat d’ensenyaments artístics superior/Títol Superior en disseny i/o en conservació i restauració de béns culturals.

La programació didàctica inclourà la planificació d’un curs escolar d’un dels cursos atribuïts a l’especialitat emmarcada en el nivell corresponent i la seva elaboració s’ajustarà al que es disposa en aquest annex i haurà d’incloure:

 

Batxillerat d’arts

En el cas de programacions del batxillerat d’arts, la programació d’una unitat didàctica fa referència a la programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge d’una matèria.

En l’exposició de la unitat didàctica del batxillerat s’han de concretar, almenys, els objectius d’aprenentatge, les competències específiques de la matèria, capacitats que es desenvolupen, els continguts, els criteris d’avaluació, les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge i els aspectes organitzatius, metodològics i d’avaluació, la temporització, les connexions amb altres matèries i la contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat, així com les consideracions sobre el desenvolupament del currículum i l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, referides a la programació que es presenta.

 

Cicles formatius LOGSE

En el cas de programacions de cicles formatius LOGSE, la programació d’una unitat didàctica fa referència a la programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge d’una unitat de programació (UP).

En l’exposició de la unitat didàctica dels cicles formatius LOGSE s’han de concretar, almenys, la ubicació de la unitat de programació en relació amb el conjunt d’unitats de programació en què s’organitza el mòdul, amb la durada de cadascuna i la seqüència en què s’imparteix; especificant, les capacitats clau que es desenvolupen, els continguts, convenientment contextualitzats, els objectius terminals, els criteris i instruments d’avaluació, i l’enunciat de les activitats d’ensenyament-aprenentatge que cal desenvolupar; les connexions amb altres mòduls i la contribució del mòdul a l’adquisició dels objectius generals del cicle formatiu i les competències professionals, així com les estratègies metodològiques, les consideracions sobre el desenvolupament del currículum, mesures per a l’adaptació del currículum i l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, referides a la programació que es presenta.

 

Cicles formatius LOE

En el cas de programacions de cicles formatius LOE, la programació d’una unitat didàctica fa referència a la programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge d’una unitat formativa (UF).

En l’exposició de la unitat didàctica dels cicles formatius LOE s’han de concretar, almenys, la ubicació de la unitat formativa en relació amb el conjunt d’unitats formatives en què s’organitza el mòdul, amb la durada de cadascuna i la seqüència en què s’imparteix; especificant, les estratègies metodològiques i d’organització, la durada i la seqüència d’impartició, el desenvolupament dels resultats d’aprenentatge, els continguts i els criteris d’avaluació contextualitzats; l’enunciat de les activitats d’ensenyament i aprenentatge en relació amb els resultats d’aprenentatge, els continguts i els criteris d’avaluació corresponents, juntament amb les activitats d’avaluació i qualificació; les connexions amb altres mòduls i la contribució del mòdul a l’adquisició dels objectius i les competències generals, transversals i professionals, així com les consideracions sobre el desenvolupament del currículum, mesures per a l’adaptació del currículum i l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, referides a la programació que es presenta.

En els cicles formatius de grau superior LOE, el desenvolupament curricular de la programació ha fer referència al tractament dels crèdits ECTS assignats al mòdul i a la unitat formativa, que inclouen les classes lectives (presencials), teòriques o pràctiques, i les hores no presencials d’estudi i de treball, dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes, i les exigides per a la preparació i realització dels exàmens i proves d’avaluació de l’alumne.

 

Ensenyaments artístics superiors/Títol Superior de disseny i/o en conservació i restauració de béns culturals LOE

En el cas de programacions dels ensenyaments artístics superior de grau/títol superior de disseny i/o en conservació i restauració de béns culturals LOE, la programació d’una unitat didàctica fa referència a la programació d’activitats formatives d’una assignatura o d’un projecte.

En l’exposició de la unitat didàctica dels ensenyaments artístics superiors/títol superior de disseny i/o en conservació i restauració de béns culturals LOE, s’han de concretar, almenys, la ubicació de l’assignatura en relació amb el conjunt d’assignatures en què s’organitza la matèria; especificant, les estratègies metodològiques i d’organització, la durada i la seqüència d’impartició, el desenvolupament dels resultats d’aprenentatge, els continguts i els criteris d’avaluació contextualitzats; la tipologia i l’enunciat de les activitats formatives en relació amb els resultats d’aprenentatge, continguts i criteris d’avaluació corresponents, juntament amb les activitats d’avaluació i qualificació; la contribució de l’assignatura a l’adquisició dels objectius i les competències generals, transversals i específiques, així com l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, referides a la programació que es presenta.

En el desenvolupament curricular de la programació del ensenyaments artístics superiors s’ha fer referència al tractament dels crèdits ECTS de l’assignatura, que inclouen les classes lectives (presencials), teòriques o pràctiques, i les hores no presencials d’estudi i de treball, dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes, i les exigides per a la preparació i realització dels exàmens i proves d’avaluació de l’alumne.

 

 

Annex 4. Barem per a la valoració dels mèrits en el procediment d’accés a un cos de grau superior i en el procediment d’accés a un cos del mateix grup i complement de destinació. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 4

Barem per a la valoració dels mèrits en el procediment d’accés a un cos de grau superior i en el procediment d’accés a un cos del mateix grup i complement de destinació.

nicament es valoren els mèrits perfeccionats fins a la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds de participació.

Un mateix mèrit no pot ser valorat per més d’un apartat o subapartat.

Els aspirants no poden aconseguir més de 10 punts en la valoració dels seus mèrits.

 

1. Treball realitzat (màxim 5,5000 punts)

1.1 Antiguitat.

Per cada any de serveis prestats com a funcionari de carrera del cos des del qual s’aspira a l’accés que sobrepassin els sis exigits com a requisit: 0,5000 punts, fins a un màxim de 4,0000 punts.

Per cada mes es sumen 0,0416 punts.

Documents justificatius: quan els serveis s’hagin prestat en centres dependents del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i així consti informat al registre informàtic, no serà necessari presentar cap justificació atès que aquesta informació la rep cada tribunal de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics. En d’altres casos, full de serveis on consti la durada real dels serveis prestats.

1.2 Exercici de funcions específiques, avaluació voluntària i, si s’escau, avaluació positiva de la funció docent, realitzada per la Inspecció educativa (màxim 2,5000 punts).

1.2.1 Per cada curs acadèmic com a director d’un centre docent públic o d’un servei educatiu o professor delegat en seccions de formació professional o cap d’estudis en extensions de batxillerat, 0,3000 punts.

Documents justificatius: fotocòpia compulsada dels nomenaments corresponents on consti la data de presa de possessió, de cessament o, si escau, de la continuïtat en el càrrec, o certificació expedida pel cap del Servei de Personal Docent del servei territorial corresponent o per la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona.

1.2.2 Per cada curs acadèmic com a cap d’estudis, secretari, coordinador pedagògic, cap d’estudis adjunt, cap de residència o altres òrgans unipersonals de govern d’un centre docent públic: 0,2000 punts.

Documents justificatius: fotocòpia compulsada dels nomenaments corresponents on consti la data de presa de possessió, de cessament o, si escau, de la continuïtat en el càrrec, o certificació expedida pel cap del Servei de Personal Docent del servei territorial corresponent o per la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona.

1.2.3 Per cada curs acadèmic com a cap de departament, coordinador de cicle o etapa o altres òrgans de coordinació docent d’un centre docent públic: 0,1000 punts.

Documents justificatius: nomenament del director del centre corresponent.

1.2.4 Per cada any exercint funcions corresponents a la Inspecció d’Educació: 0,3000 punts.

Documents justificatius: certificació acreditativa on consti la data de presa de possessió, de cessament o, si escau, de la continuïtat en el càrrec.

1.2.5 Per cada any en un lloc de treball de l’Administració educativa:0,2000 punts.

Documents justificatius: certificació del cap de personal corresponent on consti la data de presa de possessió, de cessament o, si escau, de la continuïtat en el càrrec.

1.2.6 Per l’avaluació positiva de l’activitat docent, realitzada per la inspecció educativa (màxim, 2,0000 punts).

 

2. Cursos de formació i perfeccionament (màxim 3,0000 punts)

2.1 Per cada curs de formació i perfeccionament superat, relacionat amb l’especialitat a què s’opta o amb l’organització escolar, les tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l’educació, la didàctica, la psicopedagogia o la sociologia de l’educació, convocat per administracions públiques amb plenes competències educatives o per universitats, o activitats incloses al pla de formació permanent organitzades per entitats col·laboradores del Departament d’Ensenyament o activitats reconegudes pel Departament d’Ensenyament o altres Administracions educatives:

2.1.1 No inferior a 3 crèdits (30 hores): 0,2500 punts (màxim 1,2500 punts).

2.1.2 No inferior a 10 crèdits (100 hores): 0,5000 punts (màxim 1,7500 punts).

Consideracions generals referents als subapartats de la formació permanent:

No s’han de lliurar els certificats d’activitats de formació que ja constin en la base de dades de la Subdirecció General d’Innovació, Formació i Orientació. Només cal lliurar amb la sol·licitud de valoració de documents la relació d’activitats realitzades que l’aspirant pot obtenir a través de la pàgina web de consulta de certificats: xtec.cat / verifica_certificat

S’inclouen dins dels cursos de formació i perfeccionament totes les activitats de formació que es trobin dins dels pla de formació permanent, ja siguin de la modalitat de formació en centre (assessorament, curs i taller de centre) o de la modalitat individual (curs, seminari, seminari de coordinació, taller, grup de treball, intercanvi d’experiències, jornada, conferència, trobada pedagògica i taula rodona).

Per Administracions educatives s’entén tant la Generalitat de Catalunya, l’Estat o altres comunitat autònomes.

Els cursos organitzats per les universitats (públiques o privades i de l’Estat espanyol o l’estranger) poden ser valorats sempre que s’acreditin amb el corresponent certificat on s’indiqui el nombre d’hores de durada.

Els cursos reconeguts pel Departament d’Ensenyament o per d’altres Administracions educatives poden ser valorats sempre que l’entitat faci constar explícitament que l’activitat està reconeguda indicant la resolució de reconeixement.

Poden ser valorats en aquest subapartat 2.1.2 els màsters, els cursos de postgrau i els cursos que serveixin per obtenir una especialitat.

Exclusivament per a l’especialitat de música, es valoren en els mateixos termes els cursos organitzats pels conservatoris de música.

Documents justificatius: certificació acreditativa expedida per l’organisme o centre corresponent, amb especificació de les hores de durada (no s’acceptarà cap certificació que no les indiqui). Per a les activitats incloses al pla de formació o reconegudes, l’entitat col·laboradora corresponent hi farà constar explícitament que l’activitat en qüestió està inclosa al pla esmentat o que està reconeguda, i hi indicarà la resolució de reconeixement.

Als efectes del subapartat 2.1.1, es poden acumular els cursos no inferiors a 1,5 crèdits (15 hores) que compleixin els requisits que s’especifiquen en aquest apartat.

No es poden valorar en aquest subapartat 2.1 els cursos o activitats que condueixin a l’obtenció d’un títol o acreditació acadèmica, com ara el certificat d’aptitud pedagògica, els cursos de doctorat o els cursos per a l’obtenció d’una titulació universitària. Així mateix, tampoc es valoren els cursos o activitats la finalitat dels quals sigui l’obtenció de la formació pedagògica o didàctica a que es refereix l’article 100.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, o del títol d’especialització didàctica o del certificat d’aptitud pedagògica.

D’acord amb el que s’estableix a l’article 3 de l’Ordre ENS/248/2012, de 20 d’agost, el nombre d’hores computables per setmana a les activitats no presencials i semipresencials no podrà ser superior a 10.

 

3. Mèrits acadèmics i altres mèrits (màxim 3,0000 punts)

3.1 Mèrits acadèmics (màxim 1,5000 punts).

3.1.1 Expedient acadèmic en el títol al·legat per a l’accés al cos:

Es valora exclusivament la nota mitjana de l’expedient acadèmic del títol exigit amb caràcter general i al·legat per a l’accés al cos, tal i com s’indica a continuació:

Fins a 6 punts: 1,0000 punt.

Superior a 6 punts i fins a 7,50 punts: 1,2500 punts.

Superior a 7,50 punts: 1,5000 punts.

Documents justificatius: certificació acadèmica original o fotocòpia compulsada en la qual es facin constar les puntuacions obtingudes en totes les assignatures i cursos exigits per a l’obtenció del títol al·legat.

Per a l’obtenció de la nota mitjana de l’expedient acadèmic, en els casos en què a la certificació acadèmica no figurin les expressions numèriques completes, s’apliquen les equivalències següents respecte a l’escala de puntuacions d’1 a 10 punts:

Aprovat: 5 punts.

Notable: 7 punts.

Excel·lent: 9 punts.

Matrícula d’honor: 10 punts.

Per a l’obtenció de la nota mitjana de l’expedient acadèmic, en els casos en què a la certificació acadèmica figurin les assignatures amb diferent valor de crèdits s’ha de fer el càlcul de la mitjana fent prèviament l’adaptació percentual de les puntuacions d’acord amb els crèdits que té cada assignatura. En aquests casos s’ha de fer la ponderació i el càlcul de la nota mitjana d’acord amb el que s’estableix a continuació:

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació d’aprovat x 5.

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació de notable x 7.

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació d’excel·lent x 9.

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació de matrícula d’honor x10.

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació de convalidació x 5.

Nota mitjana: Suma de multiplicacions / Total de crèdits exigits per a l’obtenció del títol.

Per a l’obtenció de la nota mitjana de l’expedient acadèmic, en els casos en què a la certificació acadèmica figurin les assignatures amb puntuació d’1 a 4 punts, s’apliquen les equivalències següents:

Aprovat: 1 punt.

Notable: 2 punts.

Excel·lent: 3 punts.

Matrícula d’honor: 4 punts.

En el cas que a l’expedient acadèmic es faci constar tant la qualificació literal com la numèrica, es té només en consideració aquesta darrera.

Les qualificacions amb l’expressió literal de bé es consideren equivalents a 6 punts (escala de 0 a 10 punts) i les que tinguin l’expressió literal de convalidat o d’apte són equivalents a 5 punts (escala de 0 a 10 punts).

Si a l’expedient acadèmic consta l’expressió assignatura adaptada, cal aportar la certificació acadèmica acreditativa de la puntuació obtinguda en cursar l’assignatura segons l’antic pla d’estudis.

En cap cas per a l’obtenció de la nota mitjana de l’expedient acadèmic es tenen en consideració les qualificacions corresponents al projecte de final de carrera, tesina o qualificacions anàlogues.

En el cas que no s’aporti la corresponent certificació acadèmica personal, però es presenti fotocòpia compulsada del títol o de la certificació d’abonament de drets d’expedició d’aquest, es considera que l’aspirant va obtenir la nota mitjana d’aprovat.

3.1.2 Per posseir el títol de doctor, 0,8000 punts.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol de doctor o, en tot cas, de la certificació d’abonament de drets d’expedició d’aquest.

3.1.3 Altres titulacions universitàries:

Es valoren les titulacions universitàries de caràcter oficial en el cas de no haver estat al·legades com a requisit per a l’ingrés al cos, com s’indica a continuació:

3.1.3.1 Titulacions universitàries de primer cicle.

Per cada títol de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic, o altres títols declarats equivalents, així com pels estudis corresponents al primer cicle d’una llicenciatura, arquitectura o enginyeria: 0,4000 punts.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol al·legat per a l’ingrés al cos i també de tots els que s’al·leguin com a mèrits o, en el seu cas, certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests. En el cas d’estudis de primer cicle, certificació acadèmica en la que s’acrediti la superació dels mateixos.

3.1.3.2 Titulacions universitàries de segon cicle.

Pels estudis corresponents al segon cicle d’una llicenciatura, arquitectura i enginyeria, o altres títols declarats equivalents: 0,4000 punts.

En el cas d’aspirants a cossos de funcionaris docents de subgrup A1, no es valoren per aquest apartat, en cap cas, el títol o estudis d’aquesta naturalesa necessaris per l’obtenció del primer títol de llicenciat, enginyer o arquitecte que presenti l’aspirant.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol al·legat per a l’ingrés al cos i de tots els que s’al·leguin com a mèrits o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests.

3.1.4 Pel certificat de nivell superior de català (C2), que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència: 0,3000 punts.

Documents justificatius: fotocòpia compulsada del títol, diploma o certificat corresponent, d’acord amb el que s’estableix al punt 5 de l’annex de l’Ordre VCP/491/2009, de 12 de novembre, modificat per l’Ordre VCP/233/2010, de 12 d’abril.

3.1.5 Titulacions d’ensenyaments de règim especial.

Es valoren les titulacions corresponents a ensenyaments de règim especial atorgades per les escoles oficials d’idiomes i conservatoris professionals i superiors de música, en el cas de no haver estat al·legades com a requisit per a ingressar en la funció pública docent.

Es valoren de la forma següent:

3.1.5.1 Titulacions de grau mitjà de música i dansa dels conservatoris professionals i superiors de música: 0,2000 punts.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol al·legat per a l’ingrés al cos i també de tots els que s’al·leguin com a mèrits o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests.

3.1.5.2 Certificats de nivell avançat, d’aptitud o equivalent d’escoles oficials d’idiomes: 0,5000 punts. En aquest sentit seran vàlids altres certificats equivalents o superiors al nivell B2 del marc europeu comú de referència.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia dels títols al·legats com a mèrits o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests.

Quan un aspirant presenti varies certificacions del mateix nivell i del mateix idioma només es té en compte una.

Quan un aspirant presenti varies certificacions de diferents nivells i del mateix idioma només es té en compte la de nivell superior.

3.2 Publicacions, participació en projectes educatius i mèrits artístics (màxim 1,5000 punts).

3.2.1 Per publicacions relacionades amb l’especialitat del cos a què opta o amb la didàctica general (màxim 0,7500 punts).

Documents justificatius: els exemplars corresponents.

3.2.2 Per participació en projectes educatius (màxim 0,7500 punts).

Documents justificatius: certificació emesa per l’òrgan responsable.

3.2.3 Per premis en exposicions o concursos (màxim 0,7500 punts).

Documents justificatius: els programes, crítiques i, si escau, l’acreditació d’haver obtingut premis.

3.2.4 Per activitats de formació permanent impartida, ja sigui com a ponent, professor, formador, director, coordinador o tutor de cursos de formació convocats pels òrgans competents de les Administracions educatives, així com per les Universitats.

Per cada bloc de 20 hores impartides: 0,15 punts.

En el cas de Catalunya aquestes activitats de formació han d’haver format part del pla de formació del Departament d’Ensenyament o han d’haver estat reconegudes per aquest.

Documents justificatius: certificació acreditativa expedida per l’organisme o centre corresponent, amb l’especificació de les hores de durada o crèdits de la impartició (no s’accepta cap certificació que no les indiqui). Per a les activitats incloses al pla de formació o reconegudes, l’entitat col·laboradora ha de fer constar explícitament que l’activitat en qüestió està inclosa al pla esmentat o que està reconeguda, i indicar la resolució de reconeixement.

3.3 Per haver obtingut una puntuació igual o superior a sis en la prova de la fase d’oposició del procediment d’accés a una especialitat del mateix cos al que ara es presenta d’una convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents a partir de l’any 2007, la puntuació obtinguda es multiplica per un coeficient per obtenir el còmput final d’aquest subapartat, una vegada arrodonit el resultat fins la deumil·lèsima.

Puntuació entre 6,0000 i 7,4999: es multiplica pel coeficient 0,15.

Puntuació entre 7,5000 i 10,0000: es multiplica pel coeficient 0,20.

En el cas que aquesta puntuació s’hagi obtingut més d’una vegada s’acumulen els còmputs resultants.

Documents justificatius: quan la puntuació s’hagi obtingut en una convocatòria del Departament d’Ensenyament i així consti informat al registre informàtic, no és necessari presentar cap document acreditatiu, atès que aquesta informació la rep cada tribunal de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics . En els altres casos cal presentar un certificat amb la puntuació de la prova de la fase d’oposició emès pel tribunal qualificador o per l’organisme competent.

 

Annex 3. Barem per al procediment d’ingrés lliure i de reserva d’aspirants amb discapacitat. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 3

Barem per al procediment d’ingrés lliure i de reserva d’aspirants amb discapacitat.

 

Únicament es valoren els mèrits perfeccionats fins a la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds de participació.

Un mateix mèrit no pot ser valorat per més d’un apartat o subapartat.

Els aspirants no poden aconseguir més de 10 punts per la valoració dels seus mèrits.

 

1. Experiència docent prèvia (màxim 5,0000 punts).

1.1 Per cada any d’experiència docent en especialitats del cos al qual opta l’aspirant, en centres públics, 1,0000 punt.

Documents justificatius: quan l’experiència docent s’hagi prestat en centres o serveis educatius dependents del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i així consti informat al seu registre informàtic no és necessari presentar cap justificació, atès que aquesta informació la rebrà cada tribunal de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics. Quan l’experiència docent s’hagi prestat en centres dependents d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya és necessari presentar la documentació justificativa que correspongui.

1.2 Per cada any d’experiència docent en especialitats de cossos diferents al qual opta l’aspirant, en centres públics, 0,5000 punts.

Documents justificatius: quan l’experiència docent s’hagi prestat en centres o serveis educatius dependents del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i així consti informat al seu registre informàtic, no és necessari presentar cap justificació atès que aquesta informació la rebrà cada tribunal de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics. Quan l’experiència docent s’hagi prestat en centres dependents d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya és necessari presentar la documentació justificativa que correspongui.

1.3 Per cada any d’experiència docent en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l’impartit pel cos al qual opta l’aspirant, en altres centres, 0,5000 punts.

Documents justificatius: certificació expedida pel director del centre corresponent amb el vistiplau de la Inspecció d’Educació (aquest vistiplau només es requereix en el cas de centres privats), per la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona o pel secretari dels serveis territorials corresponents o d’ajuntaments i diputacions. En aquesta certificació ha de constar la categoria, l’especialitat i la durada real dels serveis, amb les dates exactes d’inici i de finalització d’aquests.

1.4 Per cada any d’experiència docent en especialitats de diferent nivell o etapa educativa que l’impartit pel cos al qual opta l’aspirant, en altres centres, 0,2500, punts.

Els serveis prestats en universitats, tant si són públiques com privades, poden ser valorats en aquest subapartat.

Documents justificatius: certificació expedida pel director del centre corresponent, amb el vistiplau de la Inspecció d’Educació (quan el Departament d’Ensenyament en sigui competent), per la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona o pel secretari del servei territorial corresponent, o bé per les universitats, ajuntaments o diputacions. En aquesta certificació ha de constar la categoria, l’especialitat i la durada real dels serveis, amb les dates exactes d’inici i de finalització d’aquests.

Consideracions generals referents als subapartats de l’experiència docent prèvia:

S’entén per centres públics els centres als quals es refereix el capítol II del títol IV de la Llei orgànica 2/2006, d’educació, de 3 de maig, els integrats en la xarxa pública de centres creats i sostinguts per les administracions educatives.

No poden acumular-se les puntuacions corresponents als apartats anteriors quan els serveis s’hagin prestat simultàniament en més d’un centre docent.

Només es valoren els serveis prestats en els ensenyaments que consten a l’article 3.2 de la Llei orgànica d’educació.

Per cada mes es sumen les puntuacions següents:

En el subapartat 1.1: 0,0833 punts.

En el subapartat 1.2: 0,0416 punts.

En el subapartat 1.3: 0,0416 punts.

En el subapartat 1.4: 0,0208 punts.

Els serveis prestats en centres hospitalaris són valorats pel subapartat que correspongui sempre que siguin ensenyaments reglats.

Els serveis prestats per professionals que hagin impartit el primer cicle de l’educació infantil que estiguin en possessió del títol de mestre especialista en educació infantil o del títol de grau equivalent, o del de tècnic superior en educació infantil, o de qualsevol altre títol declarat equivalent, acadèmicament i professional, a algun dels anteriors són valorats pel subapartat que correspongui segons es tracti d’un centre públic o d’altres centres.

Els serveis prestats per professionals que hagin impartit docència en unitats d’escolarització compartida (UEC), són valorats en l’etapa educativa d’educació secundària pel subapartat que correspongui segons es tracti d’un centre públic o d’altres centres.

Els serveis prestats a l’estranger s’acrediten mitjançant certificats expedits pels ministeris d’educació o organismes competents dels països respectius d’acord amb el procediment establert per la seva administració educativa, en els quals s’ha de fer constar el temps de prestació de serveis i el caràcter de centre públic o privat, el nivell educatiu i la matèria impartida. Els certificats esmentats s’han de presentar traduïts al català o al castellà.

Els serveis prestats a l’estranger són valorats pel subapartat que correspongui segons les dades que contingui el certificat.

Un mateix període de temps només pot ser valorat per un subapartat, o sigui que no poden acumular-se les puntuacions de diferents centres quan els serveis s’hagin prestat en aquests de manera simultània.

Es tenen en compte un màxim de cinc anys, cada un dels quals ha de ser valorat només en un dels subapartats anteriors.

Poden acumular-se períodes inferiors al mes per tal de completar un mes sencer o un número enter de mesos.

 

2. Formació acadèmica (màxim 5,0000 punts)

2.1 Expedient acadèmic en el títol al·legat com a requisit de participació, sempre que el títol al·legat es correspongui amb el nivell de titulació exigit amb caràcter general per a l’ingrés en el cos (màxim 1,5000 punts).

Es valora exclusivament la nota mitjana de l’expedient acadèmic del títol exigit amb caràcter general i al·legat per a l’ingrés al cos tal i com s’indica a continuació:

De 6,01 punts fins a 7,50 punts: 1,0000 punt.

De 7,51 punts fins a 10 punts: 1,5000 punts.

Quan les notes estiguin expressades en valors de 0 a 4, s’aplica la següent equivalència:

D’1,51 punts fins a 2,25 punts: 1,0000 punt.

De 2,26 punts fins a 4 punts: 1,5000 punts.

Documents justificatius: certificació acadèmica original o fotocòpia compulsada en la qual es facin constar les puntuacions obtingudes en totes les assignatures i cursos exigits per a l’obtenció del títol al·legat.

Per a l’obtenció de la nota mitjana de l’expedient acadèmic, en els casos en què en la certificació acadèmica no figurin les expressions numèriques completes, s’aplicaran les equivalències següents respecte a l’escala de puntuacions de 0 a 10 punts:

Aprovat: 5 punts.

Notable: 7 punts.

Excel·lent: 9 punts.

Matrícula d’honor: 10 punts.

Per a l’obtenció de la nota mitjana de l’expedient acadèmic, en els casos en què a la certificació acadèmica figurin les assignatures amb diferent valor de crèdits s’ha de fer el càlcul de la mitjana fent prèviament l’adaptació percentual de les puntuacions d’acord amb els crèdits que té cada assignatura.

En aquests casos s’ha de fer la ponderació i el càlcul de la nota mitjana d’acord amb el que s’estableix a continuació:

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació d’aprovat x 5.

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació de notable x 7.

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació d’excel·lent x 9.

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació de matrícula d’honor x 10.

Nombre de crèdits d’assignatures amb la qualificació de convalidació x 5.

Nota mitjana = Suma de les multiplicacions / Total de crèdits exigits per a l’obtenció del títol.

Per a l’obtenció de la nota mitjana de l’expedient acadèmic, en els casos en què en la certificació acadèmica figurin les assignatures amb puntuació d’1 a 4 punts, s’apliquen les equivalències següents:

Aprovat: 1 punt.

Notable: 2 punts.

Excel·lent: 3 punts.

Matrícula d’honor: 4 punts.

En el cas que a l’expedient acadèmic s’hi faci constar tant la qualificació literal com la numèrica, només es té en consideració aquesta darrera.

Les qualificacions amb l’expressió literal de bé es consideren equivalents a 6 punts (escala de 0 a 10 punts) i les que tinguin l’expressió literal de convalidat o d’apte seran equivalents a 5 punts (escala de 0 a 10 punts).

Si a l’expedient acadèmic es recull l’expressió assignatura adaptada cal aportar la certificació acadèmica acreditativa de la puntuació obtinguda en cursar l’assignatura segons l’antic pla d’estudis.

En cap cas, per a l’obtenció de la nota mitjana de l’expedient acadèmic, es tenen en consideració les qualificacions corresponents al projecte final de carrera, tesina o qualificacions anàlogues.

En el cas que no s’aporti la corresponent certificació acadèmica personal, però es presenti fotocòpia compulsada del títol o de la certificació d’abonament de drets d’expedició d’aquest, es considera que l’aspirant va obtenir la nota mitjana d’aprovat.

2.2 Postgraus, doctorat i premis extraordinaris.

2.2.1 Pel certificat-diploma acreditatiu d’estudis universitaris de tercer cicle (Reial decret 778/1998, de 30 d’abril); el títol oficial de màster (Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre), o la suficiència investigadora o qualsevol altre títol equivalent sempre que no siguin requisits per a l’ingrés en la funció pública docent: 1,0000 punt.

Aquest subapartat 2.2.1 està referit exclusivament als estudis oficials de postgrau.

El títol oficial de màster (Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre), que ha de tenir un mínim de 60 crèdits, ha d’estar dedicat a la formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinar, dirigida a una especialització acadèmica o professional o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores.

Els altres màsters no oficials que es puguin acreditar, no regulats pel que estableix el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, poden ser valorats pel subapartat 3.1.2.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol corresponent o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquest.

2.2.2 Per posseir el títol de doctor, 1,0000 punt.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol de doctor o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquest.

2.2.3 Per haver obtingut premi extraordinari en el doctorat, 0,5000 punts.

Documents justificatius: certificació acreditativa corresponent.

2.3 Altres titulacions universitàries:

Es valoren les titulacions universitàries de caràcter oficial en el cas de no haver estat al·legades com a requisit per a l’ingrés al cos, com s’indica a continuació.

2.3.1 Titulacions universitàries de primer cicle.

Per cada títol de diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic, o altres títols declarats legalment equivalents, així com pels estudis corresponents al primer cicle d’una llicenciatura, arquitectura o enginyeria, 1,0000 punt.

En el cas d’aspirants a cossos de funcionaris docents de subgrup A2 no es valoren per aquest apartat, en cap cas, el primer títol o estudis d’aquesta naturalesa que presenti l’aspirant.

En el cas d’aspirants a cossos de funcionaris docents de subgrup A1 no es valoren per aquest apartat, en cap cas, el títol o estudis d’aquesta naturalesa que hagi estat necessari superar per a l’obtenció del primer títol de llicenciat, enginyer o arquitecte que presenti l’aspirant.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol al·legat per a l’ingrés al cos i també de tots els que s’al·leguin com a mèrits o, en el seu cas, certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests. En el cas d’estudis de primer cicle, certificació acadèmica en la que s’acrediti la superació dels mateixos.

2.3.2 Titulacions universitàries de segon cicle.

Pels estudis corresponents al segon cicle d’una llicenciatura, arquitectura i enginyeria, o altres títols declarats legalment equivalents, 1,0000 punt.

En el cas d’aspirants a cossos de funcionaris docents de subgrup A1, no es valoren per aquest apartat, en cap cas, el títol o estudis d’aquesta naturalesa necessaris per l’obtenció del primer títol de llicenciat, enginyer o arquitecte que presenti l’aspirant.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol al·legat per a l’ingrés al cos i de tots els que s’al·leguin com a mèrits o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests.

2.4 Titulacions d’ensenyaments de règim especial i de formació professional inicial.

Es valoraran les titulacions corresponents a ensenyaments de règim especial atorgades per les escoles oficials d’idiomes, conservatoris professionals i superiors de música i escoles d’art, així com les de la formació professional inicial, en el cas de no haver estat al·legades com a requisit per a ingressar en la funció pública docent o, en el seu cas, no hagin estat necessàries per a l’obtenció del títol al·legat.

Es valoren de la forma següent:

2.4.1 Per cada titulació professional de música o dansa: 0,5000 punts.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada del títol al·legat per a l’ingrés al cos i també de tots els que s’al·leguin com a mèrits o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests.

2.4.2 Per cada certificació de nivell avançat, d’aptitud o equivalent d’escoles oficials d’idiomes: 0,5000 punts. Són vàlids altres certificats equivalents al nivell B2 del marc europeu comú de referència.

Documents justificatius: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada dels títols al·legats com a mèrits o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests.

Quan un aspirant presenti varies certificacions del mateix idioma només se’n tindrà en compte una.

2.4.3 Per cada titulació de tècnic superior d’arts plàstiques i disseny: 0,2000 punts.

Documentació acreditativa: certificat acadèmic on consti que ha superat els estudis necessaris per a l’obtenció del títol o fotocòpia compulsada d’aquest.

2.4.4 Per cada titulació de tècnic superior de formació professional o equivalent: 0,2000 punts.

Documentació acreditativa: certificat acadèmic on consti que ha superat els estudis necessaris per a l’obtenció del títol o fotocòpia compulsada d’aquest.

2.4.5 Per cada titulació de tècnic esportiu superior: 0,2000 punts.

Documentació acreditativa: certificat acadèmic on consti que ha superat els estudis necessaris per a l’obtenció del títol o fotocòpia compulsada d’aquest.

 

3 Altres mèrits (màxim 2,0000 punts)

3.1 Formació permanent.

Per cada curs de formació permanent i perfeccionament superat, relacionat amb l’especialitat a què s’opta o amb l’organització escolar, les tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l’educació, la didàctica, la psicopedagogia o la sociologia de l’educació, convocat per administracions educatives o per universitats, o activitats incloses al pla de formació permanent organitzades per entitats col·laboradores del Departament d’Ensenyament o activitats reconegudes pel Departament d’Ensenyament o altres administracions educatives:

3.1.1 No inferior a 3 crèdits (30 hores): 0,1000 punts.

Documents justificatius: certificació acreditativa expedida per l’organisme o centre corresponent, amb especificació de les hores de durada o crèdits (no s’accepta cap certificació que no les indiqui). Per a les activitats incloses al pla de formació o reconegudes, l’entitat col·laboradora corresponent ha de fer constar explícitament que l’activitat en qüestió està inclosa al pla esmentat o que està reconeguda, i indicar la resolució de reconeixement.

3.1.2 No inferior a 10 crèdits (100 hores): 0,2500 punts.

Poden ser valorats en aquest subapartat 3.1.2 els màsters no oficials, títols propis, els cursos de postgrau i els cursos que serveixin per a obtenir una especialitat. També poden ser valorats els màsters oficials que no s’hagin valorat a l’apartat 2.2.1.

Documents justificatius: certificació acreditativa expedida per l’organisme o centre corresponent, amb especificació de les hores de durada o crèdits (no s’accepta cap certificació que no les indiqui). Per a les activitats incloses al pla de formació o reconegudes, l’entitat col·laboradora corresponent ha de fer constar explícitament que l’activitat en qüestió està inclosa al pla esmentat o que està reconeguda, i indicar la resolució de reconeixement.

Consideracions generals referents als subapartats de la formació permanent:

No s’han de presentar els certificats d’activitats de formació que ja constin en la base de dades de la Subdirecció General d’Innovació, Formació i Orientació. Només cal lliurar amb la sol·licitud de valoració de documents la relació d’activitats realitzades que l’aspirant pot obtenir a través de la pàgina web de consulta de certificats: xtec.cat / verifica_certificat

S’inclouen dins dels cursos de formació i perfeccionament totes les activitats de formació que es trobin dins dels plans de formació permanent, ja siguin de la modalitat de formació en centre (assessorament, curs i taller de centre) o de la modalitat individual (curs, seminari, seminari de coordinació, taller, grup de treball, intercanvi d’experiències, jornada, conferència, trobada pedagògica i taula rodona).

Per Administracions educatives s’entén tant la Generalitat de Catalunya, l’Estat o altres comunitat autònomes.

Els cursos organitzats per les Universitats (públiques o privades i de l’Estat espanyol o l’estranger) poden ser valorats sempre que s’acreditin amb el corresponent certificat on s’indiqui el nombre d’hores de durada.

Els cursos organitzats per les entitats reconegudes pel Departament d’Ensenyament o per d’altres Administracions educatives poden ser valorats sempre que l’entitat faci constar explícitament que l’activitat està reconeguda indicant la resolució de reconeixement.

Als efectes d’aquest subapartat 3.1 es poden acumular els cursos no inferiors a 1,5 crèdits (15 hores) que compleixin els requisits que s’especifiquen en aquest apartat.

No es poden valorar en aquest subapartat 3.1 els cursos o activitats que condueixin a l’obtenció d’un títol o acreditació acadèmica, com ara el certificat d’aptitud pedagògica, els cursos de doctorat o els cursos per a l’obtenció d’una titulació universitària. Així mateix, tampoc seran valorats els cursos o activitats la finalitat dels quals sigui l’obtenció de la formació pedagògica o didàctica a que es refereix l’article 100.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, o del títol d’especialització didàctica o del certificat d’aptitud pedagògica.

D’acord amb el que s’estableix a l’article 3 de l’Ordre ENS/248/2012, de 20 d’agost, el nombre d’hores computables per setmana a les activitats no presencials i semipresencials no podrà ser superior a 10.

3.2 Per activitats de formació permanent impartida, ja sigui com a ponent, professor, formador, director, coordinador o tutor de cursos de formació convocats pels òrgans competents de les Administracions educatives, així com per les Universitats.

Per cada bloc de 20 hores impartides, 0,1 punts.

En el cas de Catalunya aquestes activitats de formació han d’haver format part del pla de formació del Departament d’Ensenyament o han d’haver estat reconegudes o organitzades per aquest.

Documents justificatius: certificació acreditativa expedida per l’organisme o centre corresponent, amb l’especificació de les hores de durada o crèdits de la impartició (no s’accepta cap certificació que no les indiqui). Per a les activitats incloses al pla de formació o reconegudes, l’entitat col·laboradora corresponent ha de fer constar explícitament que l’activitat en qüestió està inclosa al pla esmentat o que està reconeguda, i indicar la resolució de reconeixement.

3.3 Pel certificat de nivell superior de català (C2), que es correspon amb les competències lingüístiques del nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència, 0,2000 punts.

Documents justificatius: fotocòpia compulsada del títol, diploma o certificat corresponent, d’acord amb el que s’estableix al punt 5 de l’annex de l’Ordre VCP/491/2009, de 12 de novembre, modificat per l’Ordre VCP/233/2010, de 12 d’abril (DOGC núm. 5610, de 19.4.2010).

3.4 Domini de llengües estrangeres.

3.4.1 Per cada certificat que acrediti el domini d’una llengua estrangera del nivell C1 del marc europeu comú de referència: 0,7500 punts.

3.4.2 Per cada certificat que acrediti el domini d’una llengua estrangera del nivell C2 del marc europeu comú de referència: 1 punt.

Documents justificatius per ambdós subapartats: certificació acadèmica o fotocòpia compulsada dels títols al·legats com a mèrits o, en tot cas, de la certificació d’abonament dels drets d’expedició d’aquests.

Quan un aspirant presenti varies certificacions del mateix nivell i del mateix idioma només es té en compte una.

Quan un aspirant presenti varies certificacions de diferents nivells i del mateix idioma només es té en compte la de nivell superior.

3.5 Per haver obtingut una puntuació igual o superior a sis en la prova de la fase d’oposició del procediment d’ingrés lliure en una especialitat del mateix cos al que ara es presenta, d’una convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents a partir de l’any 2007, la puntuació obtinguda es multiplica per un coeficient per obtenir el còmput final d’aquest subapartat, una vegada arrodonit el resultat fins la deumil·lèsima.

Puntuació entre 6,0000 i 7,4999: es multiplica pel coeficient 0,10.

Puntuació entre 7,5000 i 10,0000: es multiplica pel coeficient 0,15.

En el cas que aquesta puntuació s’hagi obtingut més d’una vegada s’acumulen els còmputs resultants.

Documents justificatius: quan la puntuació s’hagi obtingut en una convocatòria del Departament d’Ensenyament i així consti informat al seu registre informàtic, no serà necessari presentar cap document acreditatiu, atès que aquesta informació la rep cada tribunal de la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics . En els altres casos cal presentar un certificat amb la puntuació de la prova de la fase d’oposició emès pel tribunal qualificador o per l’organisme competent.

Annex 1. 19. Qualificació. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

19. Qualificació

19.1 Cadascun dels aspirants serà qualificat pel tribunal d’apte o no apte, i adquiriran la nova especialitat únicament els aspirants qualificats amb un apte.

19.2 Cada tribunal qualificador ha de fer pública al tauler d’anuncis del local on hagi actuat la llista provisional d’aspirants que han obtingut la qualificació d’apte i obrir un termini de dos dies hàbils a comptar des del dia següent de la publicació per a la presentació de reclamacions, que han de ser per escrit, davant el president del tribunal, referides a possibles errors.

Un cop fetes les actuacions que siguin pertinents els tribunals estimen o desestimen les reclamacions presentades mitjançant una resposta escrita. Posteriorment fan pública la llista definitiva d’aspirants que han obtingut la qualificació d’apte i eleven l’esmentada proposta a la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics.

Contra aquesta valoració els interessats poden interposar recurs d’alçada davant el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, en el termini d’un mes.

19.3 El Departament d’Ensenyament, un cop feta la comprovació que tots els aspirants qualificats com a aptes reuneixen els requisits exigits a la base 13 d’aquesta convocatòria per participar en el procediment d’adquisició de noves especialitats, publicarà al DOGC la resolució per la qual es declara aptes als aspirants, amb indicació de la nova especialitat adquirida, així com a la pàgina d’Internet del Departament d’Ensenyament: ensenyament.gencat.cat /Professors/Oposicions/Ingrés i accés a cossos docents.

19.4 Els qui obtinguin una nova especialitat per aquest procediment queden exempts de la realització de la fase de pràctiques.

19.5 L’adquisició d’una nova especialitat no suposarà la pèrdua de l’anterior o anteriors especialitats que es posseeixen.

Els qui tinguin adquirida més d’una especialitat podran accedir a les places corresponents a qualsevol d’elles mitjançant els mecanismes establerts per a la provisió de llocs de treball dels funcionaris docents, mantenint, en tots els casos, tots els drets que els puguin correspondre inherents a la data efectiva de l’ingrés en el cos.

De conformitat amb el que disposa, l’apartat d) de l’article 16 del Reial decret 1364/2010, de 29 d’octubre, que regula els concursos de trasllats d’àmbit estatal per a la provisió de places corresponents als cossos docents, els aspirants que adquireixin una nova especialitat a través de la participació en el procediment que es defineix en aquest títol tindran preferència, per una única vegada, per ser adscrits a places de la nova especialitat adquirida en el centre on tinguin la seva destinació definitiva, en ocasió de vacant.

19.6 La Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics expedirà als aspirants que han adquirit una nova especialitat l’acreditació corresponent.