RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.
RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa, a l’article 82, que el projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament els alumnes amb trastorns de l’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament. Afegeix que l’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns de l’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.
L’article 11 del capítol IV del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, regula que la intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius, curriculars i metodològics. Així mateix, regula que el Departament d’Ensenyament posarà les condicions necessàries perquè l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum i, per tant, s’asseguraran les mesures curriculars i organitzatives adients.
L’article 13 del capítol IV del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, s’organitza d’acord amb els principis de l’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa. Ni la diversitat sociocultural de l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació que li impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent.
L’article 17 del capítol 5 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, regula per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge que se li ha de facilitar l’accés al currículum, s’han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d’aprenentatge com d’avaluació.
L’article 3 del capítol 2 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, estableix que les necessitats educatives especials de l’alumnat s’identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d’avaluació psicopedagògica. El Departament d’Ensenyament establirà els criteris i procediments per efectuar aquesta avaluació psicopedagògica.
El coneixement científic acumulat els darrers anys, així com l’experiència desenvolupada en l’atenció a la diversitat de necessitats educatives, permeten identificar en els alumnes algunes circumstàncies personals que condicionen el seu procés d’aprenentatge.
La identificació dels trastorns de l’aprenentatge només pot ser realitzada dins del mateix procés educatiu. Aquesta identificació ha de ser posterior a la detecció de les dificultats i a l’aplicació dels ajustaments metodològics adequats per compensar-les. Detectar i intervenir precoçment és clau per garantir l’èxit dels alumnes que presenten trastorns de l’aprenentatge.
Per orientar aquest procés de detecció, identificació i intervenció és necessari establir alguns principis comuns en l’àmbit escolar: la definició dels trastorns de l’aprenentatge, els criteris per identificar-los i les línies generals d’intervenció educativa.
En virtut de tot l’exposat,
Resolc:
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
Establir les mesures de suport educatiu específic per a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge (TA) en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial.
Els TA interfereixen en la vida escolar de l’alumne, provocant que el seu rendiment acadèmic estigui per sota de les seves capacitats, de la mateixa manera poden dificultar les relacions amb els companys, repercutir negativament en la seva autoestima i en les relacions familiars. Aquestes dificultats es manifesten com una condició permanent, si bé van evolucionant al llarg de les diferents etapes educatives.
Article 2
Alumnat
S’entenen per alumnat amb TA:
Els alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH).
El TDAH afecta nuclearment tres aspectes: dèficit d’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat. Afecta també el control executiu i la memòria de treball.
El TDAH s’inicia a la infància, és persistent i repercuteix en el funcionament acadèmic, personal i social de l’alumne.
Els alumnes amb trastorns que afecten a l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, amb inici a la infància i implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar.
Article 3
Principis d’actuació educativa amb l’alumnat amb TA
1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius per atendre l’alumnat amb TA, que s’han de regir pels principis de:
a) Normalització, equitat i inclusió.
b) Detecció primerenca, per tal de proveir l’alumnat dels suports educatius específics adequats a les seves necessitats.
c) Col·laboració i participació de les famílies i, si s’escau, amb altres serveis i professionals implicats en l’atenció a l’alumne.
d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.
2. Els suports a aquests alumnes han de planificar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre i s’han d’establir en coherència amb el coneixement científic internacional actual, d’acord amb les evidències provades de bones pràctiques. Per a la concreció dels elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament l’alumnat, els docents, quan s’escaigui, disposaran de l’assessorament psicopedagògic i els informes tècnics de l’orientador del centre o de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP).
Article 4
Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica
1. La detecció primerenca es realitza per part de l’equip docent, coordinat pel tutor i amb la col·laboració de la família. En la detecció s’ha de prioritzar la utilització de registres i instruments ben fonamentats i el seguiment dels resultats de l’aprenentatge de l’alumne en llenguatge oral, lectura, escriptura i matemàtiques, així com dels aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l’adaptació escolar i el rendiment acadèmic.
2. L’avaluació psicopedagògica és el procés mitjançant el qual s’identifiquen les capacitats i dificultats dels alumnes amb TA i es concreten les seves necessitats educatives en el procés d’ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar.
Els criteris diagnòstics per TA són els recollits en el “Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM)”, que l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) revisa i publica periòdicament, o en la “Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut (CIE)”, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) revisa i publica periòdicament.
L’avaluació psicopedagògica ha de valorar la història de l’alumne en relació amb el desenvolupament, la salut, la família, el procés educatiu, els resultats de les proves i observacions i la resposta a la intervenció. S’informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s’escau.
3. L’avaluació psicopedagògica ha de realitzar-se, prèvia conformitat dels pares o tutors legals, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:
Quan el tutor o l’equip de professors consideri que les propostes de treball que té programades a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les necessitats d’un determinat alumne, malgrat els ajustaments realitzats.
Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l’alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.
Quan a l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir TA.
Quan els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits.
4. L’avaluació psicopedagògica es realitza per l’equip de l’EAP a l’educació primària i per l’orientador del centre a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial, i conclou amb l’informe psicopedagògic.
A l’informe psicopedagògic cal fer constar el motiu que l’origina, els àmbits avaluats i els resultats obtinguts, les orientacions per a l’ajustament del procés educatiu i els terminis en què es revisaran. S’informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s’escau.
El professional de l’EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives especifiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat.
Article 5
Pla individualitzat (PI)
En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita, en un pla individualitzat (PI), aprovat pel director o directora del centre i que ha de constar a l’expedient acadèmic de l’alumne.
El PI s’ha d’elaborar en un termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què s’identifiquen les necessitats de l’alumne; se n’ha de fer un seguiment trimestral i cal revisar-lo cada final de curs a fi d’ajustar-lo a l’evolució de l’alumne
El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professorat, de l’EAP o l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. S’escoltarà en el procés de presa de decisions els pares o representants legals, i el mateix l’alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen.
El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família.
Article 6
Mesures generals d’atenció educativa
1. Les accions, de forma prioritària, s’han de desenvolupar a l’aula ordinària, vetllant per la vinculació de l’alumne amb el seu grup. Els suports a aquests alumnes han d’emmarcar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre. A més, en tots els casos, s’ha de valorar la necessitat de suport escolar personalitzat.
2. Les mesures per a alumnat amb TDAH, durant el segon cicle de l’educació infantil i el primer cicle de l’educació primària, s’han d’adreçar a millorar els símptomes conductuals i estimular els aprenentatges inicials i preparatoris. En el segon i tercer cicle de l’educació primària, les mesures metodològiques han de potenciar les activitats d’aprenentatge.
3. Les mesures destinades a l’alumat amb trastorns en l’adquisició i en l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques durant l’educació infantil s’han d’adreçar a millorar el llenguatge oral parant atenció especial a l’adquisició de la fonètica i la fonologia, al coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional i a la comprensió i l’ús d’estructures morfològiques i sintàctiques adequades a l’edat.
Durant el primer cicle d’educació primària, les pautes d’intervenció són preventives i l’ajustament metodològic és fonamental per afavorir l’aprenentatge. En el segon i tercer cicle de l’educació primària, s’han d’adequar els processos educatius en un doble sentit, per una banda reforçant l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l’altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar l’aprenentatge de les competències bàsiques.
4. A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat, considerant la naturalesa persistent dels TA, l’alumnat, encara que pot haver millorat, seguirà necessitant un ajustament del procés d’ensenyament-aprenentatge. Els processos educatius s’han d’adequar en un doble sentit, per una banda reforçant l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l’altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar-ne l’aprenentatge.
La majoria d’aquests alumnes podran seguir les programacions de l’aula, ja que les mesures de suport necessàries solen consistir en adaptacions d’accés a la informació escrita i a la producció de textos, adaptacions metodològiques i adaptacions dels processos d’avaluació. En funció de les característiques dels alumnes pot ser que calguin altres mesures personalitzades, com ara l’ús de tecnologies de la informació, l’aprenentatge i la comunicació que facilitin l’accés al llenguatge escrit i al llenguatge matemàtic.
5. Els centres que imparteixen formació professional inicial i/o ensenyaments de règim especial facilitaran itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge, amb una organització que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per fer efectiu el principi d’inclusió.
Article 7
Aspectes metodològics i d’avaluació
1. Correspon a l’equip docent, amb l’assessorament dels responsables de l’orientació educativa, i d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, decidir quins suports s’oferiran a l’alumnat amb TA.
2. El professor tutor serà qui ha de fer el seguiment sistemàtic de l’alumnat per prevenir i detectar les possibles dificultats i necessitats d’aquest, i per supervisar l’atenció educativa corresponent. A ell li correspon, en primera instància, mantenir el contacte habitual amb les famílies.
3. El professorat ha de tenir en compte que l’alumnat amb necessitats de suport educatiu específic vinculat a TA necessita ajustaments metodològics en els processos d’ensenyament-aprenentatge a les aules, que pot afectar l’organització d’aquestes, la distribució de l’alumnat, l’ajustament curricular i les estratègies didàctiques, entre d’altres.
Ha de realitzar les adaptacions d’accés al currículum que permetin i facilitin l’accés de l’alumnat als continguts de les diferents àrees, matèries o mòduls.
Si és necessari, també s’han d’adaptar els procediments per avaluar els aprenentatges. Aquesta adaptació pot comprendre la utilització de diferents tipus de proves d’avaluació, la combinació de proves escrites i orals, respostes tipus test i respostes redactades, destacar a l’enunciat de les preguntes les paraules clau, permetre que l’alumne disposi de més temps per acabar la prova, verificar que l’alumne entén les preguntes i contestar als seus dubtes respecte aquestes, permetre l’ús de gràfics per respondre, etc.
4. Els estudiants que vulguin accedir a la formació professional o a estudis universitaris poden sol·licitar l’adaptació de les proves d’accés corresponents segons la normativa vigent, d’acord amb les directrius del Departament d’Ensenyament i amb els informes de l’orientador del centre de secundària.
Barcelona, 10 de juliol de 2013
Irene Rigau i Oliver
Consellera d’Ensenyament
RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.
RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.
L’article 76 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix que correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries per a la identificació de l’alumnat amb altes capacitats i valorar de forma primerenca les seves necessitats. Així mateix, els correspon adoptar plans d’actuació adequats a aquestes necessitats.
L’article 83 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que el projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius per atendre aquest alumnat i que l’administració educativa ha d’establir els protocols per a la seva identificació.
Les adaptacions curriculars i la flexibilització de l’escolarització per a l’alumnat amb altes capacitats ja estan previstes en el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, mesures incorporades també en la vigent normativa curricular per als ensenyaments d’educació primària, d’educació secundària obligatòria (ESO) i batxillerat.
Ara, de forma més concreta, per tal de millorar l’èxit educatiu i d’oferir les oportunitats adequades a tots els alumnes, cal ajustar les respostes educatives a les possibilitats i capacitats de cada un d’ells mitjançant la definició de mesures per a l’atenció educativa.
En virtut de tot el que s’ha exposat,
Resolc:
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
Definir les mesures per a l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria i al batxillerat.
Article 2
Alumnat
S’entén per alumnat amb altes capacitats el que es pot incloure en algun dels perfils següents:
Superdotació intel·lectual. Alumnat a partir dels 12-13 d’edat, que disposa d’un nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intel·lectuals com ara raonament lògic, gestió percentual, gestió de memòria, raonament verbal, raonament matemàtic i aptitud espacial.
Talents simples i complexos. Aquells que mostren una elevada aptitud o competència en un àmbit específic, com el verbal, matemàtic, lògic, creatiu, musical o esportiu, entre d’altres. Les combinacions de diverses aptituds específiques donen lloc a talents complexos.
Precocitat. Aquells en edats inferiors als 12-13 anys que presenten les característiques esmentades per a la superdotació intel·lectual i per als talents simples o complexos, les quals una vegada que s’assoleixi la maduració de la seva capacitat intel·lectual, poden o no confirmar-se.
Article 3
Principis d’actuació educativa
1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius de l’atenció educativa que s’han de regir pels principis de:
a) Normalització, equitat i inclusió.
b) Detecció primerenca, des de l’etapa d’educació infantil, estimulant els aprenentatges inicials i preparatoris, per tal que l’alumnat disposi dels suports adequats a les seves necessitats.
c) Col·laboració i participació de les famílies.
d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.
2. Els diferents elements metodològics i organitzatius han de contribuir a estimular:
a) L’aprenentatge autònom. Ensenyar a treballar per projectes i fer un pla de treball en què s’indiquin les activitats que s’hi desenvoluparan, els recursos, la distribució del temps, etc.
b) La curiositat. Habituar-se a fer preguntes sense sentir-se inhibit o ridícul, a fi que el professor el pugui ajudar a reflexionar i trobar-hi la resposta.
c) El judici crític. Aprendre a criticar i a ser criticat, a distingir una crítica constructiva d’un judici de valor.
d) L’autocrítica i l’autoavaluació. Aprendre a avaluar la qualitat dels seus resultats i saber per on ha de continuar. Ha d’aprendre a apreciar la satisfacció del treball ben fet per si mateix a fi de potenciar la motivació intrínseca.
e) L’autoestima. Reconèixer les qualitats i valorar el que aprèn o produeix, sense la necessitat constant de l’aprovació del professor.
f) Les relacions personals. Desenvolupar les habilitats comunicatives i de relació ensenyant-los, si és necessari, a iniciar i mantenir converses, donar i rebre opinions agradables, saber dir no, prendre decisions i assumir-les, empatia, fer i rebre queixes, demanar favors, afrontar i evitar conflictes.
3. Les activitats que s’organitzin al centre sota aquests principis es poden adreçar a la resta d’alumnat amb interès i motivació o un molt bon nivell en les matèries que s’hi treballen. Per a alguns alumnes amb els quals l’objectiu sigui treballar programes concrets de millora d’habilitats comunicatives o de relació social, algunes activitats es poden realitzar, si cal, de manera individual.
Article 4
Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica
1. La detecció de l’alumnat s’ha de realitzar, conjuntament amb la família, per part de l’equip docent coordinat pel tutor mitjançant la utilització de registres i instruments ben fonamentats, el seguiment dels resultats de l’aprenentatge de l’alumne en lectura, escriptura i càlcul, així com en els aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l’adaptació escolar i el rendiment acadèmic.
2. Per tal de confirmar si l’alumnat té altes capacitats, prèvia conformitat dels pares, s’ha de dur a terme l’avaluació psicopedagògica mitjançant la qual s’identifiquen les capacitats, i es concreten les necessitats educatives en el procés d’ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar l’alumnat.
L’avaluació psicopedagògica la realitzen, a l’etapa d’educació infantil i d’educació primària, els equips d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP), i també pot fer-la l’orientador del centre a l’etapa d’educació secundària i de batxillerat.
3. L’avaluació psicopedagògica s’ha de fer quan concorri alguna de les circumstàncies següents:
El tutor o l’equip de professors considera que les propostes de treball que té programades un alumne a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les seves necessitats.
Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l’alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.
A l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir altes capacitats.
Els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits.
4. Com a resultat de l’avaluació psicopedagògica el professional de l’EAP o de l’orientador han de signar un informe d’avaluació psicopedagògica que ha de contenir els apartats següents:
1. Dades de l’alumne.
2. Competència cognitiva.
3. Altres dades d’interès.
4. Conclusions a partir de les dades de què es disposen.
5. Orientacions, estratègies i propostes de treball per al professorat i les famílies.
6. Proposta de data de nova avaluació psicopedagògica, si escau.
El professional de l’EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives específiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat.
Article 5
Pla individualitzat (PI)
En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne, d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita en un pla individualitzat (PI).
El PI l’aprova el director del centre docent amb l’acceptació dels pares o tutors legals i es fa constar a l’expedient acadèmic de l’alumne.
El responsable de l’elaboració i seguiment del PI és el tutor, que compta amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professors, de l’EAP o l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. En el procés de presa de decisions s’ha d’escoltar els pares, o representants legals, i el mateix alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen. Sempre que l’edat dels alumnes ho permeti, és molt positiu pactar amb ells les activitats a fer, i també en quins moments o en quines assignatures.
El tutor és responsable, també, de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actua com a principal interlocutor amb la família.
Article 6
Mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge
1. A l’educació infantil i primària:
a) La planificació d’activitats d’ampliació dels continguts, per tal que tots els alumnes puguin treballar en funció de les seves capacitats i el seu ritme.
b) L’ajustament metodològic per facilitar l’aprenentatge i evitar la repetició mecànica d’activitats durant el segon cicle de l’educació infantil i primer cicle de l’educació primària.
c) L’adequació dels processos educatius i l’ampliació o augmentació dels continguts que s’han d’aprendre, alhora que es proposen activitats més complexes, durant el segon i el tercer cicle de l’educació primària.
2. A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat:
a) L’ensenyament personalitzat en les matèries en què s’hagin assolit els objectius, adaptant els programes a fi que es pugui avançar a un ritme més ràpid, fent treballs especials, assistint a grups de cursos més avançats en determinades matèries.
b) Facilitar l’accés a recursos addicionals en ciències o arts i, quan sigui possible, el contacte amb professionals experts de diferents camps.
c) Donar l’oportunitat de desenvolupar i compartir amb els altres companys els seus interessos i habilitats.
d) Proporcionar estímuls per ser creatius i assumir riscos que els permetin expressar la seva personalitat.
e) Donar l’oportunitat de poder utilitzar les seves habilitats per resoldre problemes i efectuar recerques, més enllà del que habitualment ofereixen els llibres de text.
3. Les mesures s’han de desenvolupar de forma prioritària a l’aula ordinària, vetllant per la vinculació de l’alumne amb el seu grup. En qualsevol cas, s’ha de valorar l’oportunitat de suport escolar personalitzat.
Article 7
Programes per a l’atenció educativa
A més de les mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge es poden dur a terme programes d’atenció educativa que contribueixen a completar i/o ampliar els continguts normals de determinades àrees o materials, treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives i a afavorir la integració de l’alumne amb el seu grup de companys i poden consistir en:
Ampliacions curriculars. S’afegeixen continguts aI currículum ordinari i s’amplien l’estructura de temes i continguts amb informació addicional sobre aquests. Aquest programa resulta òptim per a talents acadèmics i casos de precocitat. Igualment, si l’ampliació se centra en una sola matèria o àrea, és adient per als talents específics.
Entrenament metacognitiu. S’introdueixen continguts extracurriculars, fet que pot dificultar l’organització dins del grup classe, motiu pel qual se sol realitzar fora de l’horari acadèmic. Afavoreix l’aprenentatge per gestionar els propis recursos cognitius i conductuals. Acostuma a tenir efectes positius en l’aprofitament d’aptituds alhora que evita que només es facin servir els punts forts del perfil cognitiu. Aquest programa resulta òptim per a talents simples, són els subjectes que més beneficis n’obtenen.
Enriquiment curricular. Consisteix a planificar una sèrie de temes i activitats que incloguin continguts del currículum i altres d’externs, però vinculables. L’alumne els treballa de manera paral·lela a les classes normals i requereix la seva implicació per assolir bons resultats, per la qual cosa hi ha d’haver supervisió contínua. Aquest programa és aprofitable per tots els alumnes excepcionals.
Agrupament. S’ajunten alumnes de característiques o interessos semblants per treballar un determinat projecte o matèria, per fer un treball de grup, etc. Acostuma a ser molt eficaç a l’hora de millorar la motivació i el rendiment. Els beneficis són més equitatius en el cas d’agrupaments parcials, d’alguna matèria, activitat extraescolar o de part del temps; a diferència del que succeeix amb els agrupaments a temps total.
Flexibilització del període d’escolarització. Comporta la reducció de la durada d’algun dels cicles de l’educació infantil i primària i l’avançament de curs a l’educació secundària obligatòria. Resulta adequat per a alumnes amb talent acadèmic, i en situacions de reciprocitat, que tenen un alt ritme d’aprenentatge.
Article 8
Flexibilització del període d’escolarització
1. La flexibilització del període d’escolarització consisteix en la incorporació a un curs superior al que correspon per edat, d’acord amb la normativa vigent i amb les conclusions de l’avaluació psicopedagògica i s’ha de recollir en el pla individualitzat aprovat pel director del centre i amb l’acord dels pares o de l’alumnat si és major d’edat.
2. Es pot aplicar fins a un màxim de tres vegades durant l’educació bàsica i obligatòria i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris.
Excepcionalment, no s’apliquen aquests límits, sempre que en l’avaluació psicopedagògica es prevegi que aquesta mesura és la més adequada per al desenvolupament de l’equilibri personal i de la socialització i es constati que, globalment, es tenen adquirits els objectius i continguts dels cursos avançats i que no es cursaran.
3. Si la flexibilització comporta l’inici del batxillerat sense haver realitzat el quart curs d’ESO, cal que en el tercer curs s’hagin assolit els objectius i continguts de l’etapa, de manera que es prevegi l’obtenció de la titulació corresponent.
4. La durada del batxillerat es pot reduir a un sol curs escolar quan sigui adequat per al desenvolupament de l’equilibri personal i s’estigui en condicions d’obtenir una avaluació positiva de les assignatures i, per tant, el títol de batxiller.
En aquest cas l’alumne que hagi assolit anticipadament els objectius i continguts d’una o més matèries de primer curs i manifesti una maduresa intel·lectual i un ritme d’aprenentatge molt superior es pot avaluar amb caràcter extraordinari i, si supera la/les matèria/es, pot cursar la/les corresponent/s del segon curs.
5. Per a l’alumnat que cursi segon curs de batxillerat, el director del centre, a proposta del tutor i prèvia consulta a l’equip docent i amb l’acord del mateix alumne i dels pares o representants legals, pot promoure mesures excepcionals a fi que es puguin cursar determinats continguts d’estudis universitaris, amb el seu consegüent reconeixement a l’avaluació de la corresponent matèria del batxillerat. Aquestes mesures s’emmarcaran en un acord signat pel director del centre educatiu i representants del centre universitari, aquest li haurà d’assignar un tutor que en faci el seguiment acadèmic i personal i sigui l’interlocutor amb el tutor del centre educatiu. A aquest efecte, pels centres educatius públics, es delega la competència per signar aquests acords en els directors dels centres respectius.
Article 9
Suport i orientació als centres i al professorat
La unitat responsable de l’atenció a la diversitat del Departament d’Ensenyament facilitarà orientacions i pautes d’intervenció als EAP, als orientadors dels centres d’educació secundària, i als mestres i professorat dels centres educatius, amb l’objectiu d’ajudar a promoure els diferents talents de l’alumnat, relatives a:
Establir protocols per a la identificació de les altes capacitats i l’atenció metodològica adequada.
Incloure en el projecte educatiu de centre els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació i flexibilització en la durada de cada etapa educativa.
Elaborar i difondre materials, instruments i mitjans tecnològics de suport relacionats amb l’avaluació psicopedagògica i la intervenció educativa. Crear i difondre un fons documental de recursos didàctics per atendre aquest alumnat a disposició dels centres docents i fer-ne difusió.
Promoure l’intercanvi d’experiències entre els centres que atenen aquest alumnat, que afavoreixi el coneixement i la implantació de bones pràctiques educatives.
Donar assessorament als centres docents que ho sol·licitin.
Orientar les famílies en l’adopció de mesures per millorar la col·laboració amb els centres docents.
Promoure i coordinar l’organització d’accions formatives adreçades a professorat, orientadors i famílies.
Promoure l’organització d’activitats d’enriquiment curricular, fora de l’horari lectiu.
Col·laborar i coordinar actuacions amb altres institucions i instàncies per promoure el talent.
Barcelona, 10 de juliol de 2013
Irene Rigau i Oliver
Consellera d’Ensenyament
Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
3.1 Amb la inalitat de garantir una adequada transició de l’alumnat entre l’etapa d’educació primària i la d’educació secundària obligatòria, així com per facilitar la continuïtat del procés educatiu, els centres d’educació secundària obligatòria han de sol·licitar als centres d’educació primària una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna i l’informe individualitzat, ambla informació que es consideri convenient per a la millor incorporació de l’alumne/a a la nova etapa educativa.
Atenció a la diversitat
6.2 Programes de diversificació curricular.
Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora, serà el designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a la qual s’ha de lliurar una còpia del pla.
Amb la inalitat de garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per prosseguir el procés educatiu amb èxit, quan durant el procés d’avaluació contínua es detecti que l’alumnat no progressa adequadament,
9.1 Després de la darrera avaluació ordinària s’ha d’iniciar un període durant el qual el centre ha de realitzar les activitats extraordinàries de recuperació o de millora dels resultats obtinguts ja programades prèviament, sens perjudici que es torni a valorar el que ja s’ha fet durant el curs.
11.1 Les qualiicacions que cal usar per expressar el s resultats de l’avaluació detots i cadascun dels alumnes en tots els documents d’avaluació de caràcter oicial són: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suicient (
Notable: 7 o 8,
Article 14
16.1 Per tal de garantir el dret de les famílies aparticipar en el procés educatiu dels seus fills i filles i millorar-ne la qualitat, el professorat corresponent ha d’informar l’alumnat i les seves famílies dels criteris
16.2 L’alumnat, o els seus pares, mares o representants legals, té dret a sol·licitar al professorat aclariments respecte de les qualificacions d’activitats d’aprenentatge, dels informes derivats de les sessions d’avaluació trimestral i de les qualificacions finals atorgades per l’equip docent, i també pot formular reclamacions sobre aquestes qualificacions inals d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Educació.
Article 24
Ordre de 24 de novembre de 1998, per la qual s’esta
En les matèries que permetin diverses opcions (llengua estrangera, religió, matèries optatives) s’ha d’identificar quina opció ha cursat l’alumne/a.
LEC, Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.
DECRET 187/2015, de 25 d’agost. ANNEX 6. Ciències socials.
A partir de la pàgina 192 trobaràs totes les competències i continguts claus de socials: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6945/1441278.pdf
DECRET 187/2015, de 25 d’agost. Annexos 1, 2 i 3.
Annex 1
Matèries agrupades per àmbits de coneixement
Les conclusions del Consell de la Unió Europea de 12 de maig de 2009 (DOUE 2009/C 119) sobre un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació (ET 2020) estableixen diversos objectius, entre els quals millorar el nivell d’assoliment de les competències pròpies dels àmbits lingüístic, matemàtic i cientificotecnològic, i també fomentar l’adquisició de les competències bàsiques transversals com la competència digital, la d’aprendre a aprendre i la d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.
Igualment, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en l’article 59, estableix els objectius curriculars de l’educació secundària obligatòria, encaminats al desenvolupament personal i social amb relació a l’autonomia personal dels alumnes, el coneixement reflexiu, les habilitats i competències culturals, orientats a l’adquisició de les competències bàsiques, en tots els àmbits del coneixement.
Per aquest motiu, el currículum agrupa les diverses matèries en àmbits de coneixement que faciliten l’assoliment de les competències que li són pròpies de la manera següent:
1. Àmbit lingüístic:
– Llengua catalana i literatura
– Llengua castellana i literatura
– Aranès
– Llengües estrangeres
– Llatí
2. Àmbit matemàtic:
– Matemàtiques
– Matemàtiques acadèmiques-aplicades
3. Àmbit cientificotecnològic:
– Ciències de la naturalesa: física i química
– Ciències de la naturalesa: biologia i geologia
– Ciències de la naturalesa: ciències aplicades a l’activitat professional
– Tecnologia
– Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
– Cultura científica
– Física i química i ciències aplicades a l’activitat professional
– Biologia i geologia i ciències aplicades a l’activitat professional
– Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
4. Àmbit social:
– Ciències socials: geografia i història
– Cultura clàssica
– Emprenedoria
– Economia
– Economia i emprenedoria
5. Àmbit artístic:
– Música
– Educació visual i plàstica
– Arts escèniques i dansa
6. Àmbit de l’educació física:
– Educació física
7. Àmbit de cultura i valors:
– Cultura i valors ètics
– Filosofia
– Religió
8. Àmbit digital:
– Transversal a les matèries
9. Àmbit personal i social:
– Transversal a les matèries
Annex 2
Distribució horària global per matèria i curs
2.1. Assignació horària setmanal de caràcter general
| Matèries comunes | 1r | 2n | 3r | 4t |
| Llengua catalana i literatura | 3 | 3 | 3 | 3 |
| Llengua castellana i literatura | 3 | 3 | 3 | 3 |
| Llengua estrangera | 3 | 4 | 3 | 3 |
| Ciències socials: geografia i història | 3 | 3 | 3 | 3 |
| Ciències de la naturalesa: biologia i geologia | 3 | – | 2 | – |
| Ciències de la naturalesa: física i química | 3 | 2 | – | |
| Matemàtiques | 3 | 4 | 4 | 4 |
| Educació física | 2 | 2 | 2 | 2 |
| Música | 2 | 2* | – | – |
| Educació visual i plàstica | 2 | – | 2* | – |
| Tecnologia | 2 | 2 | 2 | – |
| Religió o cultura i valors ètics | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Tutoria | 1 | 1 | 1 | 1 |
| Treball de síntesi/Projecte de recerca | (1) | (1) | (1) | (1) |
| Servei comunitari | – | – | (1) | |
| Matèries optatives | 2 | 2 | 2 | 10 |
| TOTAL | 30 | 30 | 30 | 30 |
*Les matèries de música i d’educació visual i plàstica són intercanviables a segon i tercer d’ESO.
(1) Sense assignació horària
Distribució horària de les matèries optatives de quart d’ESO
L’assignació horària de les matèries optatives per acreditar l’opció de quart d’ESO, especificades en l’article 13.2, és de 3 hores setmanals. La resta de matèries optatives especificades en l’article 12.3 han de tenir una assignació lectiva mínima de 2 hores.
Assignació horària de les matèries compactades autoritzades
– Física i química i ciències aplicades, amb assignació horària de 4 hores setmanals.
– Biologia i geologia i ciències aplicades, amb assignació horària de 4 hores setmanals.
– Economia i emprenedoria, amb assignació horària de 4 hores setmanals.
– Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica), amb una assignació horària de 3 hores setmanals.
2.2 Condicions per a altres possibles assignacions horàries de primer a tercer
Els centres poden modificar l’assignació horària setmanal de les matèries establerta amb caràcter general en el punt 2.1 d’aquest annex, excepte en el cas de l’educació física, la religió, la cultura i valors ètics, la tutoria i el treball de síntesi. Aquesta nova distribució s’ha d’establir per a tota una promoció d’alumnes i ha de respectar les condicions següents:
a) Hores globals de les matèries
Per a cada matèria, el nombre total d’hores al llarg dels tres cursos no pot ser inferior a:
Llengua catalana i literatura: 315 h
Llengua castellana i literatura: 315 h
Llengua estrangera: 315 h + 35 h*
Ciències socials: geografia i història: 315 h
Ciències de la naturalesa: biologia i geologia: 175 h
Ciències de la naturalesa: física i química: 175 h
Matemàtiques: 385 h
Música: 140 h
Educació visual i plàstica: 140 h
Tecnologia: 210 h
(Per a cada curs, s’han comptabilitzat 35 setmanes lectives)
*Aquestes 35 hores es poden emprar per impartir una matèria no lingüística en llengua estrangera, d’acord amb el projecte lingüístic de centre.
b) Presència de les matèries
Les matèries de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, ciències socials: geografia i història, ciències de la naturalesa i matemàtiques han de tenir presència a tots els cursos i el seu horari global no pot ser inferior al 60% del total d’hores per curs.
DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.
DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.
La Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò previst a l’article 131.3.c) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, té atribució de potestat compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents a l’educació secundària obligatòria (ESO), incloent-hi l’ordenació curricular.
D’acord amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, s’entén per currículum la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum de l’educació secundària obligatòria comprèn els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació, que han de permetre que els alumnes acabin l’ensenyament obligatori havent assolit les competències bàsiques que determina aquest Decret. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya determinar el currículum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema educatiu català, en el marc dels aspectes que garanteixen l’assoliment de les competències bàsiques, la validesa dels títols i la formació comuna regulats per les lleis.
En aquest marc, el Decret ordena el currículum per a l’educació secundària obligatòria tenint en compte els principis fonamentals següents.
En primer lloc, planteja un currículum competencial per a la millora de la qualitat de l’aprenentatge. En aquest sentit, el Decret recull i aprofita tota la reflexió pedagògica impulsada pel Departament d’Ensenyament des de l’any 2000 en l’àmbit de les competències bàsiques. Assumeix el plantejament competencial contingut en la legislació vigent i les referències internacionals de la Unió Europea, com l’estratègia Educació i Formació 2020 (ET 2020) o la Recomanació 2006/962/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, sobre la qual es fonamenta el marc normatiu vigent. També determina que el currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar tant la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta com el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.
Aquest plantejament competencial no tan sols facilita el grau d’assoliment de les competències, sinó que també promou la notabilitat i l’excel·lència. Igualment, posa els aprenentatges en acció i dissenya un currículum aplicat. El treball per competències constitueix també un estímul metodològic per als equips docents dins els centres i afavoreix la presència dels diferents aspectes transversals del currículum.
En segon lloc, fixa com a prioritat la continuïtat formativa de tots els alumnes, per tal de fomentar que completin estudis postobligatoris d’acord amb els seus interessos i potencialitats en un context de permeabilitat entre les diferents opcions formatives.
En tercer lloc, determina l’orientació com una responsabilitat compartida de l’equip docent per a l’acompanyament de l’alumnat al llarg de la seva escolarització. Proposa una gestió curricular que garanteix una mirada inclusiva. Els objectius de millora educativa han de possibilitar que el màxim d’alumnes finalitzin l’ESO.
En quart lloc, el Decret estableix l’avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. Des de l’any 2010, es realitzen proves d’avaluació diagnòstica i des de l’any 2012, proves de competències bàsiques a quart d’ESO. Aquestes proves, conjuntament amb altres eines d’avaluació dels centres, pretenen ser una eina útil per a l’alumnat, el professorat i els centres.
Finalment, aquest currículum vol incentivar el treball en equip i la coresponsabilitat de tot el professorat a l’hora de desenvolupar els projectes educatius dels centres i també esdevenir un marc de referència per a desplegaments normatius posteriors.
El centre docent és l’àmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currículum i és on se n’evidencia l’eficàcia, la coherència i la utilitat. És en l’aplicació del currículum, en cada centre i en cada aula, on s’ha de concretar la flexibilitat i l’autonomia curricular, en funció de les característiques del grup de nois i noies, de l’equip docent que és el responsable de la seva aplicació, de les característiques del centre i de l’entorn social i territorial on està ubicat.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en el seu article 11 estableix en el punt primer que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. L’article 17.1 d’aquesta Llei determina el règim lingüístic dels centres educatius d’Aran.
Aquest Decret s’ha tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions de caràcter general
Article 1
Objecte
L’ordenació del currículum de l’educació secundària obligatòria s’estableix d’acord amb un model d’ensenyament i aprenentatge de caràcter competencial i en el marc d’un sistema que preveu l’orientació educativa i l’atenció a tot l’alumnat com la principal eina per afavorir la continuïtat formativa en els ensenyaments postobligatoris.
Article 2
Finalitat
1. La finalitat de l’educació secundària obligatòria és l’assoliment de les competències clau que permeti a tots els alumnes:
a) Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres persones i la gestió de l’afectivitat.
b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees, les habilitats i competències culturals, personals i socials relatives a:
– L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual.
– La comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científics, socials, culturals, religiosos i artístics, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya.
– La sensibilitat artística i la creativitat.
– La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i d’oportunitats de les persones.
– El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat crítica.
– La resolució de problemes de la vida quotidiana, la convivència i l’exercici responsable de la ciutadania.
– L’hàbit lector com a eina bàsica per accedir i construir coneixement i desplegar el potencial personal.
2. L’educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d’oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho, cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l’alumnat que afavoreixi l’èxit escolar i l’equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.
Article 3
Objectius
L’educació secundària obligatòria ha de contribuir al desenvolupament de les habilitats i les competències que permetin als alumnes:
a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.
b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.
c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.
d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.
e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.
g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.
h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.
j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.
k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.
l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.
m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.
n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.
o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.
p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.
Article 4
Organització general
1. L’etapa de l’educació secundària obligatòria s’organitza en matèries i comprèn quatre cursos acadèmics.
2. Els dos primers cursos de l’etapa mantenen la coherència amb l’educació primària, garantint la coordinació entre les etapes, per tal d’assegurar-ne una transició adequada de l’alumnat i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu, com a part integrant de l’educació bàsica. D’aquesta manera, es potencia l’autonomia de l’alumne i s’enforteixen els hàbits de treball. Els dos últims cursos de l’etapa consoliden el procés de l’adquisició de les competències clau i preparen per a la continuïtat cap a estudis posteriors.
3. L’educació secundària obligatòria es cursa normalment entre els dotze i els setze anys i s’inicia, generalment, l’any natural en què es compleixen els dotze. Amb caràcter general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb règim ordinari fins als divuit anys, complerts en l’any en què finalitza el curs.
4. L’educació secundària obligatòria ha d’afavorir l’equitat entre l’alumnat, així com el foment de la igualtat entre dones i homes.
5. En aquesta etapa es posa especial èmfasi a l’orientació educativa i l’atenció a l’alumnat per promoure el màxim desenvolupament de les seves potencialitats i la continuïtat formativa.
6. En l’orientació educativa, els centres han de treballar conjuntament amb les famílies per donar suport al procés educatiu dels seus fills i filles.
7. El Departament d’Ensenyament promou que l’alumnat que finalitza l’educació secundària obligatòria pugui acreditar la seva competència digital i la seva competència en llengües estrangeres d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
Article 5
Projecte educatiu plurilingüe
1. Tots els centres han d’elaborar un projecte lingüístic propi que forma part del projecte educatiu.
2. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de I’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies.
3. L’objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot I’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu.
4. A l’educació secundària obligatòria es fa un enfocament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir que tot l’alumnat conegui les dues llengües en finalitzar l’etapa. D’acord amb el projecte lingüístic, els centres poden impartir continguts de matèries no lingüístiques en una llengua estrangera.
5. El projecte lingüístic ha de determinar les llengües estrangeres que imparteix el centre, i especificar quina o quines s’imparteixen com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
Article 6
Règim lingüístic als centres educatius d’Aran
Segons l’article 8.1c) de la Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d’Aran, l’aranès, nom que rep la varietat autòctona de la llengua occitana a Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i com a tal és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge als centres educatius d’Aran.
Capítol 2
Currículum
Article 7
Estructura del currículum
1. Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.
2. El currículum s’articula segons la següent estructura: les competències bàsiques, així com els continguts i els criteris d’avaluació en els diferents cursos. A l’annex 1 s’estableixen les matèries agrupades per àmbits de coneixement, el currículum dels quals es desenvolupa en els annexos del 3 a l’11. A l’annex 2, es concreta la distribució horària global per matèria i curs.
3. Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques, continguts i orientacions metodològiques.
4. Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum d’educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre forma part del seu projecte educatiu.
Article 8
Competències clau
1. El currículum de l’educació secundària obligatòria, desplegat a través dels àmbits de coneixement establerts en l’annex 1, ha de contribuir a l’assoliment de les competències clau.
2. Les competències clau han de desenvolupar la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada situació contextualitzada. Assolir-les permet la seva transferència a d’altres situacions.
3. El treball conjunt de les diferents matèries ha d’incorporar els continguts, els criteris d’avaluació i les metodologies més adequades per a l’assoliment de les competències clau.
4. Els centres han de fomentar la competència comunicativa en totes les matèries, com a factor bàsic per al desenvolupament de les competències clau i per a l’adquisició de les competències bàsiques de les matèries. La lectura i la consolidació d’un hàbit lector és una responsabilitat compartida de totes les matèries.
5. L’assoliment dels elements transversals de l’àmbit personal i social, detallats a l’annex 11 d’aquest decret, i de l’àmbit digital, detallats a l’annex 10, ha de desenvolupar-se en el conjunt de matèries i d’acord amb els processos d’orientació associats.
6. L’adquisició de la competència digital i l’exercici responsable de la ciutadania implica tenir consciència de la pròpia identitat digital i la dels altres, salvaguardant les dades personals i la utilització d’imatges.
7. L’organització de les activitats a l’aula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació i de comunicació que s’estableixen entre la comunitat educativa i la relació amb l’entorn, contribueixen a la consolidació de les competències clau.
Article 9
Competències bàsiques en l’àmbit de les matèries i continguts clau
1. Les competències bàsiques d’àmbit i matèria permeten desplegar un model d’ensenyament i aprenentatge que vincula competències i continguts clau de cada matèria, establint la contribució de cada matèria al desenvolupament de les diferents competències clau.
2. Amb la finalitat d’ajudar els centres a desenvolupar el currículum de les diferents matèries, s’han identificat i desplegat les competències dels àmbits lingüístic, matemàtic, cientificotecnològic, social, artístic, d’educació física, de cultura i valors, així com les competències transversals dels àmbits digital i personal i social.
3. S’entén per competències bàsiques d’àmbit aquelles competències que li són pròpies. Aquestes competències estan agrupades en dimensions, graduades en tres nivells de consecució al final de l’etapa i associades als continguts curriculars clau. Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades amb els continguts.
4. Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.
5. Les propostes curriculars dels diferents àmbits despleguen aquestes competències específiques, que seran el referent de l’avaluació al final de l’etapa.
Article 10
Matèries
1. Les matèries comunes són les que cursen tots els alumnes en els diferents cursos de l’etapa.
2. Les matèries optatives diversifiquen el currículum per tal de respondre al desenvolupament d’un projecte educatiu que singularitzi el centre, ajudi a gestionar la diversitat de tot l’alumnat i afavoreixi la innovació educativa orientada a la millora dels resultats educatius.
3. Les hores de les matèries optatives es poden destinar a completar l’assignació horària de les matèries comunes, tot respectant les matèries optatives d’oferta obligatòria i l’organització de les opcions de quart.
Article 11
Matèries dels tres primers cursos
1. Les matèries comunes dels tres primers cursos de l’educació secundària obligatòria són:
Ciències de la naturalesa (biologia i geologia a primer i tercer; física i química a segon i tercer)
Ciències socials: geografia i història
Educació física
Educació visual i plàstica
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran
Llengua estrangera
Matemàtiques (a primer i segon)
Matemàtiques acadèmiques-aplicades (tercer)
Música
Tecnologia
Religió o cultura i valors ètics
Tutoria
2. Els centres han d’oferir de forma obligatòria, almenys en un dels tres primers cursos, les matèries optatives de cultura clàssica, emprenedoria i segona llengua estrangera.
3. L’oferta de segona llengua estrangera s’ha d’adequar al projecte lingüístic contingut en el projecte educatiu del centre, i se n’ha de promoure la presència i la continuïtat al llarg de l’etapa.
Article 12
Matèries de quart curs
1. El quart curs té un caràcter orientador i ha de promoure la continuïtat formativa coherent amb els interessos i potencialitats de l’alumne.
2. Les matèries comunes de quart de l’educació secundària obligatòria són les següents:
Ciències socials (geografia i història)
Educació física
Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran
Llengua estrangera
Matemàtiques acadèmiques-aplicades
Religió o cultura i valors ètics
Tutoria
3. Les matèries optatives de quart són les següents:
Biologia i geologia
Física i química
Llatí
Economia
Ciències aplicades a l’activitat professional
Emprenedoria
Tecnologia
Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
Segona llengua estrangera
Educació visual i plàstica
Filosofia
Música
Arts escèniques i dansa
Cultura científica
Cultura clàssica
Article 13
Organització de quart curs
1. El quart curs s’organitza de manera que els alumnes puguin escollir cursar una o ambdues d’aquestes opcions:
a) Opció acadèmica, que condueix als estudis de batxillerat.
b) Opció aplicada, que condueix als ensenyaments professionals.
2. Per acreditar l’opció acadèmica cal cursar dues matèries de les següents: biologia i geologia, física i química, llatí i economia, i una altra matèria optativa a escollir per l’alumne.
Per acreditar l’opció aplicada cal cursar dues matèries d’entre: ciències aplicades a l’activitat professional, emprenedoria i tecnologia, i una altra matèria optativa a escollir per l’alumne.
3. Per facilitar l’accés de l’alumnat a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris, tots els centres educatius han d’estructurar una organització curricular que permeti cursar dues matèries d’opció acadèmica i dues matèries d’opció aplicada. A aquest efecte, els centres educatius han d’oferir matèries compactades d’acord amb la distribució horària establerta a l’annex 2. Aquesta organització permet als alumnes realitzar l’avaluació final per l’opció d’ensenyaments acadèmics i/o per l’opció d’ensenyaments aplicats.
4. Una matèria compactada agrupa dues matèries optatives que tenen una part de continguts coincidents i pertanyen a una mateixa especialitat docent. Està impartida per un únic professor i, pel que fa a l’avaluació, computa com dues matèries i té dues qualificacions.
5. Les matèries compactades autoritzades són:
a) Física i química i ciències aplicades
b) Biologia i geologia i ciències aplicades
c) Economia i emprenedoria
d) Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)
Els annexos 5 i 6 contenen el currículum establert per a aquestes matèries.
6. L’organització de quart ha de permetre una oferta suficient de matèries optatives per tal que l’alumne pugui superar la prova de l’opció —o opcions— triada.
7. Els centres de tres o més línies han d’oferir de forma obligatòria les matèries optatives de filosofia i segona llengua estrangera. La resta de centres han de prioritzar aquesta oferta segons la seva disponibilitat.
8. En la franja horària de les matèries optatives, l’alumnat n’ha de cursar un mínim de 3 i un màxim de 5.
Article 14
Treball de síntesi
1. El treball de síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament/aprenentatge concebudes per desenvolupar competències i/o aprenentatges competencials. L’alumnat ha de ser capaç de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a la resolució de qüestions i problemes de la vida pràctica. Aquest treball ha d’integrar continguts de diverses matèries i admet diverses concrecions temporals.
2. Al llarg del treball, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.
3. A l’hora d’avaluar el treball de síntesi, convé incloure l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries. En la proposta curricular de l’àmbit digital s’inclou el treball de síntesi com a part de l’avaluació de la competència.
4. S’ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa. El treball de síntesi, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de cada curs.
Article 15
Projecte de recerca
1. En el quart curs tot l’alumnat ha de realitzar un projecte de recerca. Aquest projecte ha d’estar constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i investigació realitzades per l’alumnat d’un tema escollit i delimitat, en part, per ell mateix, sota el guiatge del professorat.
2. Al llarg del projecte, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia i iniciativa en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.
3. A l’hora d’avaluar el projecte de recerca, convé incloure l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries. En la proposta curricular de l’àmbit digital s’inclou el projecte de recerca com a part de l’avaluació de la competència.
4. El projecte de recerca, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de quart.
Article 16
Servei comunitari
1. El servei comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què l’alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprèn l’exercici actiu de la ciutadania.
2. El servei comunitari és de caràcter obligatori i el seu objectiu és garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic.
3. El servei comunitari ha de formar part de la programació curricular d’una o diverses matèries de tercer i/o quart d’ESO definides en el pla anual de centre. Així, comprèn una part d’aprenentatge vinculada al currículum que es realitza dins l’horari lectiu i un servei actiu a la comunitat, que s’ha de dur a terme fora d’aquest horari, d’acord amb les necessitats de l’entitat amb què es col·labori i dels criteris organitzatius del centre. La dedicació horària al desenvolupament del servei comunitari és de 20 hores, amb un mínim de 10 hores de servei actiu a la comunitat. Excepcionalment el servei actiu a la comunitat es pot dur a terme dins l’horari escolar.
4. Un centre pot disposar d’un o més projectes de servei comunitari. En tots els casos, cada projecte ha de contenir una assignació horària lectiva i pràctica, i la vinculació curricular que fonamenta el servei actiu.
5. El servei comunitari, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de la matèria, o matèries, a la qual estigui vinculada.
Capítol 3
Orientació educativa i gestió pedagògica
Article 17
Orientació educativa
1. L’orientació educativa comprèn les accions de centre que promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne i suposen l’eix vertebrador de l’acció educativa del centre. El projecte educatiu n’ha d’establir els principis que la regulen.
2. Consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament de l’alumne, l’assoliment de les competències clau i l’acompanyament personalitzat al llarg de la seva escolarització.
3. L’orientació educativa s’adreça a tot l’alumnat, és responsabilitat de tot el professorat i inclou l’atenció a la diversitat, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.
4. Les actuacions d’orientació educativa es duen a terme en els àmbits personal, acadèmic i professional de l’alumne, i es poden desenvolupar a nivell individual o grupal.
5. El centre ha de disposar d’un registre o full de seguiment intern per recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne d’un curs al següent i als ensenyaments postobligatoris. Aquest registre ha d’incloure, entre d’altres, les dades següents:
a) Nivell d’assoliment dels aprenentatges.
b) Mesures de suport a l’aprenentatge rebudes (específiques i/o extraordinàries).
c) Interessos i expectatives de l’alumne.
d) Habilitats de relació i socialització.
6. Correspon al tutor assignat a l’alumne la responsabilitat d’actualitzar i gestionar la informació continguda en el registre o full de seguiment intern de l’alumne.
Article 18
Atenció a la diversitat dels alumnes
1. L’atenció a la diversitat consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives i/o psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els alumnes.
2. El projecte educatiu de centre ha d’incloure els criteris i els recursos que orientin l’atenció a la diversitat dels alumnes.
3. Les mesures d’atenció a la diversitat poden ser de caràcter general, específic o extraordinari, i poden establir-se de forma temporal o permanent. Aquestes mesures s’apliquen en totes les matèries i en l’acció tutorial, i requereixen la coordinació del l’equip docent.
4. Les mesures de caràcter general garanteixen l’atenció i el suport a tot l’alumnat i inclouen el conjunt d’accions de reforç i ampliació que cada docent preveu a fi i efecte d’ajustar la programació general del grup a les necessitats de tots els alumnes. Això comporta la diversificació dels procediments i les activitats d’aprenentatge i d’avaluació, tant des de la perspectiva organitzativa com metodològica, i no suposen cap flexibilització ni adaptació del currículum.
5. Les mesures específiques permeten singularitzar i adaptar el currículum als alumnes que ho requereixin, un cop han estat aplicades les mesures generals, d’acord amb els criteris establerts per la comissió d’atenció a la diversitat o per l’òrgan col·legiat que el centre determini. Van adreçades a:
a) Alumnes de primer i segon cursos de l’ESO. Tenen un caràcter preventiu i esdevenen un suport immediat i personalitzat a alumnes amb un baix nivell d’assoliment de les competències bàsiques a l’educació primària i/o que presenten dificultats d’aprenentatge, sobretot en aquells aprenentatges considerats clau i de caràcter més instrumental.
b) Alumnes de tercer i quart cursos de l’ESO. Tenen un caràcter orientador i d’estímul cap a la continuïtat formativa per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge i, de vegades, amb risc d’abandonament escolar. Són estratègies de diversificació curricular que permeten organitzar el currículum d’acord amb els àmbits d’aprenentatge i, si escau, amb una clara orientació pràctica.
c) Alumnes amb altes capacitats i alt interès per l’aprenentatge. Poden disposar, si escau, de mesures específiques que donin resposta a les seves necessitats amb relació a l’ampliació i enriquiment curricular al llarg de tota l’etapa, així com la flexibilitat en la durada de l’etapa en determinats casos degudament motivats.
6. Les mesures extraordinàries són estratègies i eines de caràcter didàctic, curricular, psicopedagògic i organitzatiu que es duen a terme un cop han estat aplicades les mesures específiques i en casos molt concrets que requereixen mesures singularitzades. L’accés a aquestes mesures extraordinàries es fa d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Ensenyament.
7. El Departament d’Ensenyament pot establir convenis amb ajuntaments, ens locals i altres institucions, per a la realització d’activitats fora del centre en el marc d’aplicació de les mesures específiques i/o extraordinàries per als alumnes de tercer i quart curs, que no han de comportar vinculació laboral o professional.
Article 19
Acció tutorial
1. El projecte educatiu de centre ha de definir el model d’acció tutorial d’acord amb els principis que regulen l’orientació educativa del centre.
2. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen, en col·laboració amb les famílies, a l’assoliment de les competències personals, emocionals i socials de l’alumne necessàries per poder desenvolupar el seu projecte personal, acadèmic i professional.
3. Es porta a terme individualment, amb un acompanyament personalitzat, i en grup, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixen a la cohesió social dels alumnes a través de la tutoria del grup.
4. Tots els alumnes han de disposar d’un professor tutor. Correspon al professor tutor la relació amb les famílies o tutors legals dels alumnes.
5. L’acció tutorial és responsabilitat del conjunt de professorat que intervé en un mateix grup. Correspon al professor tutor la coordinació de l’equip docent i l’emplenament de tota la documentació que sigui necessària.
6. Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció tutorial, i els procediments de seguiment i d’avaluació. El centre ha de garantir, mitjançant els recursos disponibles, la coherència i la continuïtat de l’acció tutorial durant l’escolarització de l’alumnat.
Article 20
Orientació acadèmica i professional
1. L’orientació acadèmica i professional és el conjunt d’actuacions que contribueixen a la presa de decisions amb relació a l’itinerari formatiu de l’alumne. Aquestes actuacions han de tenir continuïtat al llarg de tota l’etapa i han d’estar vinculades al treball de les matèries curriculars.
2. L’alumne i la seva família, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar cada curs, fonamentat en la informació del registre o full de seguiment intern. Aquest consell l’emet l’equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport per al curs següent, si escau.
3. A la finalització de l’escolarització de l’alumne, l’equip docent emet un consell orientador, mitjançant un informe motivat, que ha d’incloure una orientació específica amb relació al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador.
Article 21
Transicions i continuïtat formativa
1. El treball pedagògic compartit per facilitar la continuïtat educativa entre els cursos i les etapes és un factor d’èxit i de qualitat educativa.
2. Els centres educatius han de preveure mecanismes de coordinació i de traspàs d’informació en les transicions següents:
a) De l’educació primària a l’educació secundària obligatòria per garantir la continuïtat curricular i el seguiment personalitzat de l’alumnat, amb un plantejament de coherència pedagògica.
b) Entre els diferents cursos de l’etapa.
c) De l’educació secundària obligatòria a ensenyaments postobligatoris per afavorir la continuïtat formativa dels alumnes.
3. El traspàs de la informació a ensenyaments postobligatoris es vehicula a través de l’expedient acadèmic de l’alumne, que ha d’incloure el consell orientador.
4. L’alumnat que finalitza l’educació secundària obligatòria i encara no ha obtingut el títol de graduat en ESO, ha de disposar de propostes de continuïtat formativa de caràcter professionalitzador i/o acadèmic, orientades a l’obtenció del títol de graduat en ESO i/o del títol professional bàsic, amb col·laboració amb la família o els tutors legals.
5. Excepcionalment, l’alumnat que no hagi finalitzat l’educació secundària obligatòria i presenti trets d’inadaptació social i risc de marginació, fins als 18 anys pot accedir a mesures extraordinàries en situació d’escolarització compartida amb centres que desenvolupin accions formatives de noves oportunitats que promoguin l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria i/o del títol professional bàsic. El Departament d’Ensenyament estableix els procediments que regulen l’accés a aquests programes.
Article 22
Projecte educatiu i autonomia pedagògica
1. El projecte educatiu de centre és la màxima expressió de l’autonomia i està orientat a afavorir la qualitat i l’excel·lència en un context d’equitat i la continuïtat formativa de l’alumne. Ha de preveure els aspectes essencials amb relació a l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els criteris d’inclusió educativa, els recursos disponibles, la concreció i el desenvolupament dels currículums, l’orientació educativa i les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat, i el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic.
2. Els centres han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d’establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l’alumne i afavorir la coresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l’alumne.
3. Els centres, per millorar i incentivar el procés d’aprenentatge de l’alumnat, poden establir compromisos amb la comunitat educativa mitjançant els plans educatius d’entorn o altres plans socioeducatius.
4. El centre, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, pot incorporar en el seu projecte educatiu objectius addicionals, projectes d’innovació pedagògica, plans de treball, i formes organitzatives i de gestió diferenciades.
5. Els centres que desenvolupin projectes educatius que impliquin una organització horària de les matèries diferent a l’establerta amb caràcter general en l’annex 2, requereixen l’autorització del Departament d’Ensenyament en els termes que determini. El projecte ha d’incloure la justificació i l’argumentació del canvi plantejat, el calendari d’implementació, així com els instruments de seguiment i d’avaluació previstos.
Article 23
Equips docents
1. Per garantir una millor acció educativa s’han de constituir equips docents per a cada curs, procurant que el nombre de professors que intervé en un mateix grup sigui al més reduït possible, especialment en els dos primers cursos. La direcció ha de promoure el treball en equip del professorat i estimular la reflexió i l’activitat investigadora a partir de la pràctica docent.
2. L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor que exerceix la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. Cada professor ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes en la matèria o matèries que intervé.
3. Els centres han de preveure horaris específics per a les reunions de coordinació dels equips docents dins el període de permanència del professorat al centre.
Article 24
Material didàctic
1. Els materials pedagògics i didàctics han de ser comprensibles, utilitzables i practicables per a tothom sense cap mena de limitació, amb la finalitat de fer accessible l’aprenentatge i eliminar barreres a la comunicació, per donar resposta als requeriments de l’escola inclusiva.
2. Els centres han de fomentar l’ús de les diferents tecnologies per a l’aprenentatge i la comunicació, atesa la seva capacitat de personalitzar els aprenentatges, afavorir l’autonomia i la cooperació dels alumnes i proporcionar múltiples maneres d’accedir als continguts i de produir coneixement.
Capítol 4
Avaluació i promoció
Article 25
Criteris generals d’avaluació
1. L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat d’educació secundària obligatòria és global, contínua i diferenciada segons les matèries i té com a finalitat la millora dels processos d’aprenentatge dels alumnes. El professorat ha d’avaluar tenint present els diferents elements del currículum.
2. Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria.
3. L’equip docent, coordinat pel tutor del grup, ha d’actuar de manera col·legiada en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin.
4. L’avaluació de l’alumnat que ha disposat, a més de les mesures generals, de mesures específiques o extraordinàries, s’ha de fer en relació amb aquestes mesures.
5. Els pares o tutors legals han de conèixer la situació acadèmica de l’alumne, les decisions relatives al procés que ha seguit i el seu progrés educatiu.
Article 26
Promoció de primer a tercer
1. En finalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat.
2. Es promociona al curs següent quan s’ha obtingut avaluació positiva en totes les matèries, quan d’acord amb els criteris d’avaluació per cada matèria i curs, i la consideració de l’equip docent, s’han assolit els nivells competencials corresponents a cada curs de les matèries cursades, o bé quan es té avaluació negativa com a màxim en dues matèries, sempre que no siguin simultàniament dues de les següents: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques.
3. De forma excepcional es pot autoritzar la promoció d’un alumne amb avaluació negativa en tres matèries o en dues de les tres matèries anteriors (llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques), sempre que l’equip docent consideri que l’alumne té bones expectatives de recuperació i que la promoció és positiva per a la seva evolució acadèmica; a més, se li han d’aplicar mesures específiques o extraordinàries.
4. Per a la promoció, cal tenir en compte que les matèries amb el mateix nom en diferents cursos són matèries diferents.
5. Per facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries que han tingut avaluació negativa, el Departament d’Ensenyament estableix i regula el procediment de les proves extraordinàries, que en qualsevol cas s’han d’emmarcar en el procés d’avaluació contínua.
6. L’alumne que promocioni sense haver superat totes les matèries ha de disposar durant el curs següent de mesures específiques i/o extraordinàries destinades a recuperar els aprenentatges i ha de superar l’avaluació corresponent a aquest programa. Aquesta circumstància s’ha de tenir en compte als efectes de promoció previstos en els apartats anteriors.
7. Quan un alumne no promocioni ha de continuar un any més en el mateix curs. Aquest fet ha d’anar acompanyat de mesures específiques i/o extraordinàries, que ha d’establir el centre educatiu, per aconseguir que superi les dificultats detectades en el curs anterior.
8. L’alumne pot repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades, com a màxim, dins de l’etapa si no ha repetit a l’educació primària.
Article 27
Avaluació de quart
1. Es considera que un alumne ha superat quart quan ha obtingut avaluació positiva en totes les matèries, i per tant ha assolit les competències de l’etapa, o quan tingui avaluació negativa com a màxim en dues matèries que no siguin simultàniament llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques.
2. També són d’aplicació per a l’avaluació de quart els articles 26.3, 26.4, 26.6 i 26.7.
3. De manera excepcional un alumne pot repetir dues vegades a quart curs si no ha repetit en cursos anteriors.
Article 28
Títol de graduat en educació secundària obligatòria
1. Per obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria, cal la superació de la prova externa d’avaluació final de quart.
2. El títol de graduat en educació secundària obligatòria permet accedir als ensenyaments postobligatoris d’acord amb els requisits que s’estableixen per a cada ensenyament.
3. Els alumnes poden fer la prova per qualsevol de les dues opcions, ensenyaments acadèmics o aplicats, o per totes dues. En tots els casos, en el títol ha de constar l’opció o opcions superades així com la qualificació final de l’etapa.
4. Els alumnes que hagin cursat l’educació secundària obligatòria i no obtinguin el graduat en educació secundària obligatòria han de rebre un certificat d’escolarització on consti el nombre d’anys cursats, el grau d’assoliment dels objectius de l’etapa i l’adquisició de les competències corresponents, així com el consell orientador.
5. El Departament d’Ensenyament estableix mesures d’atenció personalitzada dirigides a aquells alumnes que no hagin superat l’avaluació final de l’educació secundària obligatòria, que poden anar des d’ensenyaments professionalitzadors fins a repetir quart en condicions singulars.
Disposicions addicionals
Primera
Calendari d’implantació del servei comunitari
El servei comunitari s’ha d’implementar en tots els centres educatius de secundària obligatòria de forma gradual en un termini de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret.
Segona
Diversificació curricular
El Departament d’Ensenyament ha de donar orientacions per al desenvolupament de les mesures específiques i extraordinàries d’atenció a la diversitat, establertes en els articles 18.5 i 18.6.
Tercera
Simultaneïtat d’estudis obligatoris i ensenyaments artístics o esportius
El Departament d’Ensenyament ha d’establir mesures per facilitar el seguiment i superació dels estudis d’educació secundària obligatòria a l’alumnat que cursa simultàniament aquesta etapa i estudis de música o dansa, o bé amb una dedicació significativa a l’esport.
Quarta
L’ensenyament de la religió
El Departament d’Ensenyament ha de garantir que tots els pares i tutors legals dels alumnes puguin manifestar la seva voluntat perquè els esmentats alumnes puguin rebre ensenyament religiós, sense que l’opció feta suposi cap tipus de discriminació.
La determinació del currículum de l’ensenyament de la religió catòlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperació en matèria educativa, és competència de les autoritats religioses corresponents. Aquest currículum ha de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris, i ha de contribuir al desenvolupament de les competències pròpies de l’àmbit de cultura i valors.
Quan s’hagi optat pels ensenyaments de religió, es pot escollir entre els ensenyaments de religió catòlica o els d’aquelles confessions religioses que disposen d’acords de cooperació en matèria educativa.
L’avaluació dels ensenyaments religiosos s’ha de fer amb els mateixos criteris i efectes que la de les altres matèries.
Cinquena
Educació de persones adultes
El Departament d’Ensenyament ha de fer una oferta educativa per a les persones adultes que vulguin adquirir les competències i els coneixements corresponents a l’educació secundària obligatòria. Aquesta oferta s’ha d’adaptar a les condicions i necessitats de les persones que optin per aquesta formació i es pot fer de manera presencial, semipresencial o a distància.
El Departament d’Ensenyament ha d’organitzar periòdicament proves per a les persones majors de divuit anys perquè puguin obtenir directament el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
Sisena
Ensenyaments a distància
El Departament d’Ensenyament ha de regular les condicions perquè els alumnes puguin cursar alguna matèria a distància, en especial la segona llengua estrangera, i afavorir així una oferta més àmplia per part del centre.
Setena
Organització curricular de quart curs
El Departament d’Ensenyament ha de donar orientacions per a l’organització curricular de les matèries optatives de quart.
Vuitena
Acreditació de la competència digital
En relació amb l’article 4.7, l’esmentada acreditació de la competència digital es fa d’acord amb el previst en el Decret 89/2009, de 9 de juny, que regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).
Disposició transitòria
Prova d’avaluació de quart d’ESO
El Departament d’Ensenyament avalua les competències i coneixements bàsics que ha d’haver adquirit l’alumnat al final de l’educació secundària obligatòria mitjançant una prova d’avaluació de quart d’ESO que té caràcter informatiu, formatiu i orientador per a l’alumnat, les famílies i els centres.
Per al Departament d’Ensenyament, les proves d’avaluació constitueixen una de les línies de millora de l’educació a Catalunya, alhora que permet a cada centre valorar els seus propis resultats i establir mesures de millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge.
Aquesta prova serà vigent, d’acord amb la regulació estatal, mentre no es concreti cap altre tipus de prova externa d’avaluació.
Disposició derogatòria
Sens perjudici del que estableix la disposició final primera en relació amb el calendari d’aplicació de la nova ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, queda derogat el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, i el Decret 51/2012, de 22 de maig, de modificació del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.
Disposicions finals
Primera
Calendari d’aplicació
La nova ordenació de l’educació secundària obligatòria establerta en aquesta Decret, s’implanta:
L’any acadèmic 2015-2016, als cursos primer i tercer.
L’any acadèmic 2016-2017, als cursos segon i quart.
L’avaluació final de l’ESO corresponent a la convocatòria que es realitzi l’any 2017, no tindrà efectes acadèmics. Mentre aquesta avaluació final no estigui implantada o no tingui efectes acadèmics, el títol de graduat en educació secundària obligatòria s’obté en superar el quart curs en el centre educatiu.
Segona
Autoritzacions
S’autoritza el titular del Departament d’Ensenyament per dictar les disposicions que siguin necessàries per a l’aplicació del que disposa aquest Decret.
Tercera
Entrada en vigor
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 25 d’agost de 2015
Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya
Irene Rigau i Oliver
Consellera d’Ensenyament
VOCABULARI, CONCEPTES…
ACCIÓ TUTORIAL:L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen, en col·laboració amb les famílies, a l’assoliment de les competències personals, emocionals i socials de l’alumne necessàries per poder desenvolupar el seu projecte personal, acadèmic i professional.
Es porta a terme individualment, amb un acompanyament personalitzat, i en grup, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixen a la cohesió social dels alumnes a través de la tutoria del grup.
Tots els alumnes han de disposar d’un professor tutor. Correspon al professor tutor la relació amb les famílies o tutors legals dels alumnes.
L’acció tutorial és responsabilitat del conjunt de professorat que intervé en un mateix grup. Correspon al professor tutor la coordinació de l’equip docent i l’emplenament de tota la documentació que sigui necessària.
ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ:
ACTIVITATS DE REFORÇ.
ÀMBITS DE CONEIXEMENT: Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques, continguts i orientacions metodològiques. DECRET 187/2015, de 25 d’agost. Annex 1.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: L’atenció a la diversitat consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives i/o psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els alumnes.
El projecte educatiu de centre ha d’incloure els criteris i els recursos que orientin l’atenció a la diversitat dels alumnes.
Les mesures d’atenció a la diversitat poden ser de caràcter general, específic o extraordinari, i poden establir-se de forma temporal o permanent. Aquestes mesures s’apliquen en totes les matèries i en l’acció tutorial, i requereixen la coordinació del l’equip docent.
AVALUACIÓ: avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. Des de l’any 2010, es realitzen proves d’avaluació diagnòstica i des de l’any 2012, proves de competències bàsiques a quart d’ESO. Aquestes proves, conjuntament amb altres eines d’avaluació dels centres, pretenen ser una eina útil per a l’alumnat, el professorat i els centres. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.
AVALUACIÓ CONTÍNUA:8.1 En la darrera avaluació ordinària del curs escolar, l’equip docent ha devalorar els resultats obtinguts per l’alumnat en aquest període, tant pel que fa als ensenyaments d’aquest darrer període com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions anteriors.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ÀMBIT: S’entén per competències bàsiques d’àmbit aquelles competències que li són pròpies. Aquestes competències estan agrupades en dimensions, graduades en tres nivells de consecució al final de l’etapa i associades als continguts curriculars clau. Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades amb els continguts.
COMPETÈNCIES CLAU: Les competències clau han de desenvolupar la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada situació contextualitzada. Assolir-les permet la seva transferència a d’altres situacions.
El treball conjunt de les diferents matèries ha d’incorporar els continguts, els criteris d’avaluació i les metodologies més adequades per a l’assoliment de les competències clau.
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS: digital i social.
CONTINGUTS CLAU: Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.
CRITERIS D’AVALUACIÓ: Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria.
CURRÍCULUM:. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació. article 52. de la LEC.
S’entén per currículum la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum de l’educació secundària obligatòria comprèn els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació, que han de permetre que els alumnes acabin l’ensenyament obligatori havent assolit les competències bàsiques que determina aquest Decret. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.
Curriculum competencial.
Curriculum aplicat.
El centre docent és l’àmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currículum i és on se n’evidencia l’eficàcia, la coherència i la utilitat. És en l’aplicació del currículum, en cada centre i en cada aula, on s’ha de concretar la flexibilitat i l’autonomia curricular, en funció de les característiques del grup de nois i noies, de l’equip docent que és el responsable de la seva aplicació, de les característiques del centre i de l’entorn social i territorial on està ubicat. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.
Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum d’educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre forma part del seu projecte educatiu.
DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR:Per a l’alumnat que ho necessiti, un cop exhaurides i havent resultat insuficients les mesures previstes a l’apartat anterior, els centres docents poden organitzar programes flexibles de diversificació curricular pertal de facilitar l’assoliment dels objectius generals, les competències bàsiques i l’obtenció del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establert amb caràcter general i una metodologia específica i personalitzada. Aquests programes els ha d’elaborar cada centre tal com s’estableix en el Decret 143/2007.
En els programes de diversificació curricular hi pot participar l’alumnat des del tercer curs d’educació secundària obligatòria, després de l’oportuna avaluació i aproposta dels equips docents. També hi poden participar els nois i noies, un cop escoltat l’alumne i la família, que han cursat segon curs però no estan en condicionsde passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundàriaobligatòria.
EDUCACIÓ INTEGRAL: és un dret.
EQUIPS DOCENTS: Per garantir una millor acció educativa s’han de constituir equips docents per a cada curs, procurant que el nombre de professors que intervé en un mateix grup sigui al més reduït possible, especialment en els dos primers cursos. La direcció ha de promoure el treball en equip del professorat i estimular la reflexió i l’activitat investigadora a partir de la pràctica docent.
L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor que exerceix la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. Cada professor ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes en la matèria o matèries que intervé.
MATÈRIES COMUNES: Les matèries comunes són les que cursen tots els alumnes en els diferents cursos de l’etapa.
MATÈRIES OPTATIVES: Les matèries optatives diversifiquen el currículum per tal de respondre al desenvolupament d’un projecte educatiu que singularitzi el centre, ajudi a gestionar la diversitat de tot l’alumnat i afavoreixi la innovació educativa orientada a la millora dels resultats educatius.
Les hores de les matèries optatives es poden destinar a completar l’assignació horària de les matèries comunes, tot respectant les matèries optatives d’oferta obligatòria i l’organització de les opcions de quart.
NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS:S’entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:
a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, quesón els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides. LEC, article 82.
ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL:L’orientació acadèmica i professional és el conjunt d’actuacions que contribueixen a la presa de decisions amb relació a l’itinerari formatiu de l’alumne. Aquestes actuacions han de tenir continuïtat al llarg de tota l’etapa i han d’estar vinculades al treball de les matèries curriculars.
L’alumne i la seva família, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar cada curs, fonamentat en la informació del registre o full de seguiment intern. Aquest consell l’emet l’equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport per al curs següent, si escau.
A la finalització de l’escolarització de l’alumne, l’equip docent emet un consell orientador, mitjançant un informe motivat, que ha d’incloure una orientació específica amb relació al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador.
ORIENTACIÓ EDUCATIVA: L’orientació educativa comprèn les accions de centre que promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne i suposen l’eix vertebrador de l’acció educativa del centre. El projecte educatiu n’ha d’establir els principis que la regulen.
Consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament de l’alumne, l’assoliment de les competències clau i l’acompanyament personalitzat al llarg de la seva escolarització.
L’orientació educativa s’adreça a tot l’alumnat, és responsabilitat de tot el professorat i inclou l’atenció a la diversitat, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.
Les actuacions d’orientació educativa es duen a terme en els àmbits personal, acadèmic i professional de l’alumne, i es poden desenvolupar a nivell individual o grupal.
PLA INDIVIDUALITZAT: Quan les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula, les mesures de reforç i les previstes en un pla de diversificació curricular poden resultar insuicients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable que presenta algunes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys.
PROJECTE EDUCATIU: El projecte educatiu de centre és la màxima expressió de l’autonomia i està orientat a afavorir la qualitat i l’excel·lència en un context d’equitat i la continuïtat formativa de l’alumne. Ha de preveure els aspectes essencials amb relació a l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els criteris d’inclusió educativa, els recursos disponibles, la concreció i el desenvolupament dels currículums, l’orientació educativa i les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat, i el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic.
Els centres han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d’establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l’alumne i afavorir la coresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l’alumne.
TRASTORN D’APRENENTATGE (TA): S’entenen per alumnat amb TA:
Els alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH).
El TDAH afecta nuclearment tres aspectes: dèficit d’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat. Afecta també el control executiu i la memòria de treball.
El TDAH s’inicia a la infància, és persistent i repercuteix en el funcionament acadèmic, personal i social de l’alumne.
Els alumnes amb trastorns que afecten a l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, amb inici a la infància i implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar. RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.
Annex 11. Àrees territorials. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.
Annex 11
Àrees territorials
Baix Llobregat: C. Laureà Miró, 328-330, 08980 Sant Feliu de Llobregat, tel. 936 859 450.
Barcelona Comarques: C. Casp, 15, 08010 Barcelona, tel. 934 816 000.
Catalunya Central: Carretera de Vic, 175, 08243 Manresa, tel. 936 930 590
Girona: Oficina d’Atenció Ciutadana a Girona
Pl. de Pompeu Fabra, 1, 17002 Girona, tel. 872 975 000
Lleida: C. Pica d’Estats, 2, 25006 Lleida, tel. 973 279 999.
Maresme-Vallès Oriental: C. Churruca 90, 08301 Mataró, tel. 936 931 890
Tarragona: C. Sant Francesc, 7, 43003 Tarragona, tel. 977 251 440.
Terres de l’Ebre: C. Providència, 5-9, 43500 Tortosa, tel. 977 448 711.
Vallès Occidental: Av. Marquès de Comillas, 67-69, 08202 Sabadell, tel. 937 484 455.
Consorci d’Educació de Barcelona: Pl. Urquinaona, 6, 08010 Barcelona, tel. 935 511 000.