ENS/56/2012, de 8 de març, de modificació de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligat òria.

ORDRE ENS/56/2012, de 8 de març, de modiicació de l’Ordre
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formalsdel procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
L’article 9 de l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny,per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del
procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria, estableix en cadascun dels cursos de l’etapa la realització d’activitats extraordinàries d’avaluació posteriors a la darrera avaluació ordinària del curs, que s’han de realitzar en un període que no pot començar abans dels cinc darrers dies lectius del curs, en el mes de juny.
Aquesta Ordre modifica el procediment d’avaluació final extraordinària en
cadascun dels cursos i estableix un nou període per a la realització d’aquestes proves extraordinàries durant els primers dies del mes
de setembre, d’acord amb les dates que determini el calendari escolar anual.
El canvi en les dates ha de permetre a l’alumnat amb matèries no superades en l ’avaluació final ordinària del mes de juny, disposar d’un major temps per assolir els objectius d’aprenentatge de les matèries pendents i facilitar així la seva recuperació en les proves extraordinàries del mes de setembre. Amb aquesta mateixa finalitat, s’incorpora, al procediment d’avaluació que els centres educatius han de proposar a l’alumnat amb matèries no superades, la realització d’activitats de recuperació a realitzar al llarg de l’estiu.
Dins el context de l’avaluació contínua, es determina que la qualificació
final de les possibles matèries pendents ha de ser el resultat global obtingut a partir de la valoració de l’evolució de l’alumnat durant tot el curs escolar, de les activitats de recuperació que se li hagin proposat de
realitzar al llarg de l’estiu i dels resultats obtinguts en la prova extraordinària del mes de setembre. A partir d’aquesta valoració global es prenen les decisions respecte de la superació de les matèries pendents i sobre el pas de curs o, si escau, la superació de l’etapa per part de l’alumnat.
Aquests canvis també han de contribuir a millorar la valoració de l’esforç i treball personals de l’alumnat i la dels seus aprenentatges.
Així mateix, permeten facilitar la implicació de les famílies en el procés educatiu dels seus fills o filles, atès que es preveu que els centres educatius han d’informar a les famílies en relació amb els resultats assolits pels seus fills o filles en l’avaluació final ordinària del mes de juny, sobre les activitats de recuperació que es proposin a l’alumnat que hagi obtingut
una avaluació negativa en algunes matèries i sobre les proves extraordinàries que aquest ha de realitzar.
En relació amb la informació de traspàs entre els centres de primària i els centres de secundària, s’estableix que s’ha d’incloure informació relativa als resultats de la prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària,
i a les activitats de reforç d’estiu que, si escau, s’hagin encomanat a l’alumnat.
Finalment, es modifiquen els documents oficials d’avaluació, per tal d’adaptar-los als canvis introduïts en el procediment d’avaluació.
Per tot això, a proposta de la direcció general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, d’acord amb l’article 39.3 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, de conf
ormitat amb la Llei 26/2010, de3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya;
D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,
ORDENO:
Article únic
Es modifica l’Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educaciósecundària obligatòria, en els termes següents:
1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3, que queda redactat de la manera se-
güent:
“Article 3.1
”Amb la finalitat de garantir una adequada transició de l’alumnat entre l’etapa d’educació primària i la d’educació secundària, elscentres d’educació secundària obligatòria han de sol·licitar als centres d’educació primària una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne/a i l’informe individualitzat, amb la informació que es consideri convenient per a la millor incorporació de l’alumne/a a la nova etapa educativa.
En la informació de traspàs al centre de secundària també s’inclourà informació relativa als resultats de la prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària i de les activitats de reforç d’estiu que, si escau, s’hagin encomanat a l’alumne/a. Aquestes activitats es tindran en compte en l’avaluació inicial del primer curs de l’educació secundària obligatòria, prevista a l’article 5.4 d’aquesta Ordre.”
2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 5, que queda redactat de la manera se-
güent:
“Article 5.3
”Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del procés d’ensenyament cal fer al menys una sessió d’avaluació trimestral, a més de la sessió d’avaluació final extraordinària del mes de setembre.
Normalment coincidiran la sessió d’avaluació del tercer trimestre del curs escolar amb la sessió d’avaluació final ordinària del mes de juny”
3. Es modifica l’article 8, que queda redactat de la manera següent:
“Article 8
”Avaluació final ordinària
”8.1 Les avaluacions finals a l’educació secundària obligatòria s’han de fer en cadascun dels quatre cursos de l’etapa.
”8.2 En la darrera avaluació ordinària del curs escolar del mes de juny, l’equip docent ha de valorar els resultats obtinguts per l’alumnat, tant pel que fa als ensenyaments realitzats al llarg del curs, com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions anteriors realitzades en el mateix per
íode.
”8.3 A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si escau, el professor o professora de cada matèria ha d’atorgara cada alumne/a una qualificació final d’avalació ordinària, tenint en compte els criteris d’avaluació de cada matèria.
”8.4 En cas que algunes matèries s’hagin impartit agrupades en àmbits de
coneixement, en les actes de qualificació final d’avaluació haurà de constar una qualificació específica de cada matèria.
”8.5 En els tres primers cursos de l’etapa, per a cada alumne/a l’equip docent ha d’atorgar una qualificació del bloc de matèries optatives. Aquesta qualificació s’ha d’obtenir com a mitjana aritmètica arrodonida fins a
les unitats de la qualificació del treball de síntesi, d’una banda, i de la qualif
icació aportada pel professorat de les matèries optatives cursades per l’alumne/a al llarg del curs, de l’altra.
”8.6 A les sessions d’avaluació final ordinària del mes de juny s’hi pot incorporar, amb veu però sense vot, un membre de l’equip directiu a fi de garantir la coherència dels processos d’avaluació entre els diferents grup
s del centre.
”8.7 A partir dels resultats obtinguts per cada alumne/a en l’avaluació final
ordinària, i tenint en compte tot allò establert als articles 12 i 14 d’aquesta Ordre, l’equip docent ha de prendre les decisions oportunes sobre el pas de curs o, si escau, de superació de l’etapa de l’alumnat que compleixi
els requisits corresponents.
”8.8 Per a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació negativa en algunes matèries, els centres proposaran activitats de recuperació que s’han de realitzar al llarg de l’estiu. Així mateix, els centres poden proposar
activitats de consolidació dels aprenentatges per a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva.
”8.9 Les famílies han de rebre informació escrita sobre els resultats de la
qualificació final de l’avaluació ordinària del mes de juny. Per a l’alumnat amb matèries pendents aquesta informació ha d’incloure una referència explícita a les activitats de recuperació que es proposen i a les proves extraordinàries a què s’ha de presentar.
”També s’ha d’informar a les famílies en el cas que es proposin activitats de consolidació d’aprenentatges a l’alumnat que hagi obtingut una avaluació positiva.
”Els centres educatius han d’establir els mecanismes adequats per assegurar que la informació a què es fa referència en aquest apartat arribi a les famílies, per tal que aquestes puguin exercir el seu compromís en relació
amb el seguiment de l’evolució escolar de llurs fills o filles i la millora dels seus resultats acadèmics, d’acord amb allò establert en la carta de compromís educatiu del centre.”
4. Es modifica l’article 9, que queda redactat de la manera següent:
“Article 9
”Proves extraordinàries d’avaluació
”9.1 Per facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries que han tingut avaluació negativa en l’avaluació final ordinària del mes de juny, els centres organitzaran proves extraordinàries d’avaluació en els primers di
es del mes de setembre, d’acord amb les dates que determini el calendari escolar anual.
”9.2 Les proves extraordinàries d’avaluació de cada matèria les ha d’elaborar i qualificar el departament didàctic corresponent, d’acord amb la programació dels currículums dels quals són responsables. La preparació i elaboració de les provesextraordinàries s’ha de realitzar abans de finals de
l mes de juny.“
5. Es modifica l’article 10, que queda redactat de la manera següent:
“Article 10
”Avaluació final extraordinària
”10.1 En cadascun dels quatre cursos de l’etapa, i després de les proves extraordinàries, l’equip docent s’ha de reunir en una sessió d’avaluació final extraordinària.
”10.2 En el context de l’avaluació contínua, la qualificació final extraordinàriaha de ser el resultat global obtingut a partir de l
a valoració de l’evolució de l’alumne/a durant el curs, de les activitats de recuperació que s’hagin proposat realitzar al llarg de l’estiu i de la prova extraordinària.
”10.3 En la sessió d’avaluació final extraordinària, vistos els resultats obtinguts per cada alumne/a, l’equip docent ha de prendre les decisions definitives respecte a la superació de les matèries i decidir l’alumnat que
finalment passa de curs o supera l’etapa.
”10.4 Tot allò establert als articles 12 i 14 d’aquesta Ordre és d’aplicació a les
sessions d’avaluació final extraordinària.
”10.5 A les sessions d’avaluació final extraordinària s’hi pot incorporar, amb veu però sense vot, un membre de l’equip directiu a fi de garantir la coherència dels processos d’avaluació entre els diferents grups del
centre.”
6. Es modifica l’apartat 4 de l’article 12, que queda redactat de la manera següent:
“Article 12.4
”Per fer efectives les decisions sobre el pas de cu
rs de l’alumnat, excepcionalment,
de manera raonada i un cop escoltat el professorat
corresponent, l’equip docent pot
acordar la superació d’alguna matèria, tenint en com
pte la maduresa, les actituds i els
interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seu
s aprenentatges i les possibilitats de
recuperació i de progrés en els cursos posteriors. P
er prendre aquesta decisió cal el
vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres
de l’equip docent presents en la sessió. La decisió de l’equip docent de modificar
la qualificació d’alguna matèria
es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària
com en la extraordinària, però es
limita fins a un màxim de dues matèries les que pode
n ser objecte de modificació
en el conjunt de les dues avaluacions finals realitz
ades al llarg d’un curs escolar.
La qualificació d’aquestes matèries serà de suficien
t i s’indicarà a l’acta d’avaluació
amb un asterisc.”
7. Es modifica l’apartat 4 de l’article 14, que que
da redactat de la manera següent:
“Article 14.4
”Per fer efectives les decisions sobre superació de
l’etapa de l’alumnat, excepci-
onalment, de manera raonada i un cop escoltat el pr
ofessorat corresponent, l’equip
docent pot acordar la superació d’alguna matèria, t
enint en compte la maduresa, les
actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi
global dels seus aprenentatges i les
possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per
prendre aquesta decisió cal el vot
favorable d’un mínim de dos terços dels membres de
l’equip docent presents en la
sessió. La decisió de l’equip docent de modificar l
a qualificació d’alguna matèria,
es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària
com en la extraordinària, però es
limita fins a un màxim de dues matèries les que pode
n ser objecte de modificació
en el conjunt de les dues avaluacions finals realitz
ades al llarg d’un curs escolar.
La qualificació d’aquestes matèries serà de suficien
t i s’indicarà a l’acta d’avaluació
amb un asterisc.”
8. Es modifica l’apartat 2 de l’article 19, que que
da redactat de la manera se
–
güent:
“Article 19.2
”Les actes corresponents a les qualificacions finals
d’avaluació ordinària s’han
d’emplenar i tancar a partir de les sessions d’avalu
ació final del mes de juny. De la
mateixa manera, en les sessions d’avaluació posteri
ors a les proves extraordinàries
del mes de setembre, s’han d’emplenar i tancar les
corresponents actes d’avaluació
final extraordinària.”
9. Es modifica l’apartat 1 de l’annex de l’Ordre EDU
/295/2008, de 13 de juny, de
les actes d’avaluació finals, que queda redactat en
els termes de l’annex.
D
ISPOSICIÓ
FINAL
Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà de la seva pu
blicació al
Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya
.
Barcelona, 8 de març de 2012
IRENE RIGAU I OLIvER
Consellera d’Ensenyament
ANNEx
1.
Actes d’avaluació finals
En les actes s’ha de fer constar la qualificació obt
inguda per l’alumne/a en cada
matèria d’acord amb l’escala establerta en aquesta
Ordre.
Si la distribució de matèries per cursos decidida p
el centre docent no coincideix
amb l’establerta de manera general, cal adaptar el
model a l’oferta del centre.
Per a l’alumnat escolaritzat en centres d’Era val d
’Aran les actes han d’incloure,
entre les qualificacions de llengua catalana i les d
e llengua castellana, les qualifi-
cacions obtingudes en la matèria de llengua aranesa.
En les matèries que permetin diverses opcions (lleng
ua estrangera, religió, ma-
tèries optatives) s’ha d’identificar quina opció ha
cursat l’alumne/a.
Disposicions
13371
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 6088 – 15.3.2012
http://www.gencat.cat/dogc
ISSN 1988-298X
DL B-38014-2007
CVE-DOGC-A-12061049-2012
En cas que s’utilitzin codis o abreviatures, han de q
uedar explicitats en algun
apartat de l’acta.
Atenc. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar si l’alumn
e/a ha estat objecte
d’alguna adaptació del currículum. Cal aplicar la c
odificació següent:
PD: programes de diversificació curricular.
PI: pla individualitzat.
EE: escolarització compartida amb un centre d’educa
ció especial.
EC: escolarització compartida amb altres tipus de c
entres.
–: l’alumne no ha estat objecte de cap adaptació.
Accés al curs següent: cal expressar-ho amb la codi
ficació següent:
SI: accedeix al curs següent en haver superat el cu
rs.
SL: accedeix al curs següent per impossibilitat lega
l de repetir (aquesta opció no
és possible a 4t curs).
SD: accedeix al curs següent d’acord amb el pla ind
ividualitzat aplicat, tot i no
haver superat el curs actual, per continuar amb el
pla.
NO: no accedeix al curs següent.
PE: pendent d’avaluació extraordinària (aquesta opc
ió sols és possible en les actes
de qualificació final d’avaluació ordinària i en el
cas de tenir matèries pendents).
Prop. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar l
a proposta d’atenció específica
que l’equip d’avaluació formula per al curs següent,
d’acord amb la codificació
abans esmentada (PD, PI, EE, EC, –) o PQ si es propo
sa que l’alumne/a cursi un
programa de qualificació professional inicial.
En les actes de qualificacions finals, tant de l’ava
luació ordinària com de la ex-
traordinària, de 4t curs, a la casella de superació
de l’etapa, s’ha d’indicar aquesta
circumstància amb “sí” o “no”.
En les actes de qualificacions finals de setembre, e
n el cas que es faci constar la
relació de tot l’alumnat del grup, al costat de cad
a qualificació s’indicarà si aquesta
s’ha atorgat en l’avaluació final ordinària del jun
y o en l’extraordinària de setembre,
amb la codificació següent:
A): avaluat anteriorment;
E): avaluació extraordinària.
Models d’actes d’avaluació final ordinària i actes
d’avaluació final extraordinària,
de cadascun dels cur

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, disposa, a l’article 82, que el projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament els alumnes amb trastorns de l’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament. Afegeix que l’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns de l’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.

L’article 11 del capítol IV del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, regula que la intervenció educativa es regirà pel principi d’atenció a la diversitat, base d’una escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en pràctica per fer-la efectiva seran organitzatius, curriculars i metodològics. Així mateix, regula que el Departament d’Ensenyament posarà les condicions necessàries perquè l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum i, per tant, s’asseguraran les mesures curriculars i organitzatives adients.

L’article 13 del capítol IV del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, s’organitza d’acord amb els principis de l’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat tenen com a objectiu atendre les necessitats educatives de cada alumne per poder assolir les competències bàsiques, els objectius educatius i els continguts de l’etapa. Ni la diversitat sociocultural de l’alumnat, ni la diversitat en el procés d’aprenentatge, ni les discapacitats, poden suposar cap tipus de discriminació que li impedeixi aconseguir els objectius previstos i la titulació corresponent.

L’article 17 del capítol 5 del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, regula per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge que se li ha de facilitar l’accés al currículum, s’han de preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats d’aprenentatge com d’avaluació.

L’article 3 del capítol 2 del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, estableix que les necessitats educatives especials de l’alumnat s’identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d’avaluació psicopedagògica. El Departament d’Ensenyament establirà els criteris i procediments per efectuar aquesta avaluació psicopedagògica.

El coneixement científic acumulat els darrers anys, així com l’experiència desenvolupada en l’atenció a la diversitat de necessitats educatives, permeten identificar en els alumnes algunes circumstàncies personals que condicionen el seu procés d’aprenentatge.

La identificació dels trastorns de l’aprenentatge només pot ser realitzada dins del mateix procés educatiu. Aquesta identificació ha de ser posterior a la detecció de les dificultats i a l’aplicació dels ajustaments metodològics adequats per compensar-les. Detectar i intervenir precoçment és clau per garantir l’èxit dels alumnes que presenten trastorns de l’aprenentatge.

Per orientar aquest procés de detecció, identificació i intervenció és necessari establir alguns principis comuns en l’àmbit escolar: la definició dels trastorns de l’aprenentatge, els criteris per identificar-los i les línies generals d’intervenció educativa.

En virtut de tot l’exposat,

 

Resolc:

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

Establir les mesures de suport educatiu específic per a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge (TA) en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial.

Els TA interfereixen en la vida escolar de l’alumne, provocant que el seu rendiment acadèmic estigui per sota de les seves capacitats, de la mateixa manera poden dificultar les relacions amb els companys, repercutir negativament en la seva autoestima i en les relacions familiars. Aquestes dificultats es manifesten com una condició permanent, si bé van evolucionant al llarg de les diferents etapes educatives.

 

Article 2

Alumnat

S’entenen per alumnat amb TA:

Els alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH).

El TDAH afecta nuclearment tres aspectes: dèficit d’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat. Afecta també el control executiu i la memòria de treball.

El TDAH s’inicia a la infància, és persistent i repercuteix en el funcionament acadèmic, personal i social de l’alumne.

Els alumnes amb trastorns que afecten a l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, amb inici a la infància i implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar.

 

Article 3

Principis d’actuació educativa amb l’alumnat amb TA

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius per atendre l’alumnat amb TA, que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, per tal de proveir l’alumnat dels suports educatius específics adequats a les seves necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies i, si s’escau, amb altres serveis i professionals implicats en l’atenció a l’alumne.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els suports a aquests alumnes han de planificar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre i s’han d’establir en coherència amb el coneixement científic internacional actual, d’acord amb les evidències provades de bones pràctiques. Per a la concreció dels elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre adequadament l’alumnat, els docents, quan s’escaigui, disposaran de l’assessorament psicopedagògic i els informes tècnics de l’orientador del centre o de l’equip d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP).

 

Article 4

Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica

1. La detecció primerenca es realitza per part de l’equip docent, coordinat pel tutor i amb la col·laboració de la família. En la detecció s’ha de prioritzar la utilització de registres i instruments ben fonamentats i el seguiment dels resultats de l’aprenentatge de l’alumne en llenguatge oral, lectura, escriptura i matemàtiques, així com dels aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l’adaptació escolar i el rendiment acadèmic.

2. L’avaluació psicopedagògica és el procés mitjançant el qual s’identifiquen les capacitats i dificultats dels alumnes amb TA i es concreten les seves necessitats educatives en el procés d’ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar.

Els criteris diagnòstics per TA són els recollits en el “Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM)”, que l’Associació Americana de Psiquiatria (APA) revisa i publica periòdicament, o en la “Classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut (CIE)”, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) revisa i publica periòdicament.

L’avaluació psicopedagògica ha de valorar la història de l’alumne en relació amb el desenvolupament, la salut, la família, el procés educatiu, els resultats de les proves i observacions i la resposta a la intervenció. S’informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s’escau.

3. L’avaluació psicopedagògica ha de realitzar-se, prèvia conformitat dels pares o tutors legals, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

Quan el tutor o l’equip de professors consideri que les propostes de treball que té programades a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les necessitats d’un determinat alumne, malgrat els ajustaments realitzats.

Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l’alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.

Quan a l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir TA.

Quan els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits.

4. L’avaluació psicopedagògica es realitza per l’equip de l’EAP a l’educació primària i per l’orientador del centre a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i a la formació professional inicial i ensenyaments de règim especial, i conclou amb l’informe psicopedagògic.

A l’informe psicopedagògic cal fer constar el motiu que l’origina, els àmbits avaluats i els resultats obtinguts, les orientacions per a l’ajustament del procés educatiu i els terminis en què es revisaran. S’informarà la família de la necessitat de fer una valoració clínica, si s’escau.

El professional de l’EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives especifiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat.

 

Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita, en un pla individualitzat (PI), aprovat pel director o directora del centre i que ha de constar a l’expedient acadèmic de l’alumne.

El PI s’ha d’elaborar en un termini màxim de 2 mesos, a partir del moment en què s’identifiquen les necessitats de l’alumne; se n’ha de fer un seguiment trimestral i cal revisar-lo cada final de curs a fi d’ajustar-lo a l’evolució de l’alumne

El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professorat, de l’EAP o l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. S’escoltarà en el procés de presa de decisions els pares o representants legals, i el mateix l’alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen.

El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família.

 

Article 6

Mesures generals d’atenció educativa

1. Les accions, de forma prioritària, s’han de desenvolupar a l’aula ordinària, vetllant per la vinculació de l’alumne amb el seu grup. Els suports a aquests alumnes han d’emmarcar-se dins del pla d’atenció a la diversitat del centre. A més, en tots els casos, s’ha de valorar la necessitat de suport escolar personalitzat.

2. Les mesures per a alumnat amb TDAH, durant el segon cicle de l’educació infantil i el primer cicle de l’educació primària, s’han d’adreçar a millorar els símptomes conductuals i estimular els aprenentatges inicials i preparatoris. En el segon i tercer cicle de l’educació primària, les mesures metodològiques han de potenciar les activitats d’aprenentatge.

3. Les mesures destinades a l’alumat amb trastorns en l’adquisició i en l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques durant l’educació infantil s’han d’adreçar a millorar el llenguatge oral parant atenció especial a l’adquisició de la fonètica i la fonologia, al coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional i a la comprensió i l’ús d’estructures morfològiques i sintàctiques adequades a l’edat.

Durant el primer cicle d’educació primària, les pautes d’intervenció són preventives i l’ajustament metodològic és fonamental per afavorir l’aprenentatge. En el segon i tercer cicle de l’educació primària, s’han d’adequar els processos educatius en un doble sentit, per una banda reforçant l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l’altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar l’aprenentatge de les competències bàsiques.

4. A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat, considerant la naturalesa persistent dels TA, l’alumnat, encara que pot haver millorat, seguirà necessitant un ajustament del procés d’ensenyament-aprenentatge. Els processos educatius s’han d’adequar en un doble sentit, per una banda reforçant l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques i, per l’altra, fent les adaptacions metodològiques pertinents a cada matèria per assegurar-ne l’aprenentatge.

La majoria d’aquests alumnes podran seguir les programacions de l’aula, ja que les mesures de suport necessàries solen consistir en adaptacions d’accés a la informació escrita i a la producció de textos, adaptacions metodològiques i adaptacions dels processos d’avaluació. En funció de les característiques dels alumnes pot ser que calguin altres mesures personalitzades, com ara l’ús de tecnologies de la informació, l’aprenentatge i la comunicació que facilitin l’accés al llenguatge escrit i al llenguatge matemàtic.

5. Els centres que imparteixen formació professional inicial i/o ensenyaments de règim especial facilitaran itineraris adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge, amb una organització que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per fer efectiu el principi d’inclusió.

 

Article 7

Aspectes metodològics i d’avaluació

1. Correspon a l’equip docent, amb l’assessorament dels responsables de l’orientació educativa, i d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, decidir quins suports s’oferiran a l’alumnat amb TA.

2. El professor tutor serà qui ha de fer el seguiment sistemàtic de l’alumnat per prevenir i detectar les possibles dificultats i necessitats d’aquest, i per supervisar l’atenció educativa corresponent. A ell li correspon, en primera instància, mantenir el contacte habitual amb les famílies.

3. El professorat ha de tenir en compte que l’alumnat amb necessitats de suport educatiu específic vinculat a TA necessita ajustaments metodològics en els processos d’ensenyament-aprenentatge a les aules, que pot afectar l’organització d’aquestes, la distribució de l’alumnat, l’ajustament curricular i les estratègies didàctiques, entre d’altres.

Ha de realitzar les adaptacions d’accés al currículum que permetin i facilitin l’accés de l’alumnat als continguts de les diferents àrees, matèries o mòduls.

Si és necessari, també s’han d’adaptar els procediments per avaluar els aprenentatges. Aquesta adaptació pot comprendre la utilització de diferents tipus de proves d’avaluació, la combinació de proves escrites i orals, respostes tipus test i respostes redactades, destacar a l’enunciat de les preguntes les paraules clau, permetre que l’alumne disposi de més temps per acabar la prova, verificar que l’alumne entén les preguntes i contestar als seus dubtes respecte aquestes, permetre l’ús de gràfics per respondre, etc.

4. Els estudiants que vulguin accedir a la formació professional o a estudis universitaris poden sol·licitar l’adaptació de les proves d’accés corresponents segons la normativa vigent, d’acord amb les directrius del Departament d’Ensenyament i amb els informes de l’orientador del centre de secundària.

 

Barcelona, 10 de juliol de 2013

 

Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament

 

RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.

RESOLUCIÓ ENS/1543/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats.

L’article 76 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix que correspon a les administracions educatives adoptar les mesures necessàries per a la identificació de l’alumnat amb altes capacitats i valorar de forma primerenca les seves necessitats. Així mateix, els correspon adoptar plans d’actuació adequats a aquestes necessitats.

L’article 83 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que el projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius per atendre aquest alumnat i que l’administració educativa ha d’establir els protocols per a la seva identificació.

Les adaptacions curriculars i la flexibilització de l’escolarització per a l’alumnat amb altes capacitats ja estan previstes en el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, mesures incorporades també en la vigent normativa curricular per als ensenyaments d’educació primària, d’educació secundària obligatòria (ESO) i batxillerat.

Ara, de forma més concreta, per tal de millorar l’èxit educatiu i d’oferir les oportunitats adequades a tots els alumnes, cal ajustar les respostes educatives a les possibilitats i capacitats de cada un d’ells mitjançant la definició de mesures per a l’atenció educativa.

En virtut de tot el que s’ha exposat,

Resolc:

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

Definir les mesures per a l’atenció educativa a l’alumnat amb altes capacitats en els centres educatius que imparteixen els ensenyaments corresponents al segon cicle de l’educació infantil, a l’educació primària, a l’educació secundària obligatòria i al batxillerat.

Article 2

Alumnat

S’entén per alumnat amb altes capacitats el que es pot incloure en algun dels perfils següents:

Superdotació intel·lectual. Alumnat a partir dels 12-13 d’edat, que disposa d’un nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intel·lectuals com ara raonament lògic, gestió percentual, gestió de memòria, raonament verbal, raonament matemàtic i aptitud espacial.

Talents simples i complexos. Aquells que mostren una elevada aptitud o competència en un àmbit específic, com el verbal, matemàtic, lògic, creatiu, musical o esportiu, entre d’altres. Les combinacions de diverses aptituds específiques donen lloc a talents complexos.

Precocitat. Aquells en edats inferiors als 12-13 anys que presenten les característiques esmentades per a la superdotació intel·lectual i per als talents simples o complexos, les quals una vegada que s’assoleixi la maduració de la seva capacitat intel·lectual, poden o no confirmar-se.

 

Article 3

Principis d’actuació educativa

1. El projecte educatiu del centre ha de recollir els elements metodològics i organitzatius de l’atenció educativa que s’han de regir pels principis de:

a) Normalització, equitat i inclusió.

b) Detecció primerenca, des de l’etapa d’educació infantil, estimulant els aprenentatges inicials i preparatoris, per tal que l’alumnat disposi dels suports adequats a les seves necessitats.

c) Col·laboració i participació de les famílies.

d) Adaptació constant durant tota l’escolaritat de l’atenció educativa.

2. Els diferents elements metodològics i organitzatius han de contribuir a estimular:

a) L’aprenentatge autònom. Ensenyar a treballar per projectes i fer un pla de treball en què s’indiquin les activitats que s’hi desenvoluparan, els recursos, la distribució del temps, etc.

b) La curiositat. Habituar-se a fer preguntes sense sentir-se inhibit o ridícul, a fi que el professor el pugui ajudar a reflexionar i trobar-hi la resposta.

c) El judici crític. Aprendre a criticar i a ser criticat, a distingir una crítica constructiva d’un judici de valor.

d) L’autocrítica i l’autoavaluació. Aprendre a avaluar la qualitat dels seus resultats i saber per on ha de continuar. Ha d’aprendre a apreciar la satisfacció del treball ben fet per si mateix a fi de potenciar la motivació intrínseca.

e) L’autoestima. Reconèixer les qualitats i valorar el que aprèn o produeix, sense la necessitat constant de l’aprovació del professor.

f) Les relacions personals. Desenvolupar les habilitats comunicatives i de relació ensenyant-los, si és necessari, a iniciar i mantenir converses, donar i rebre opinions agradables, saber dir no, prendre decisions i assumir-les, empatia, fer i rebre queixes, demanar favors, afrontar i evitar conflictes.

3. Les activitats que s’organitzin al centre sota aquests principis es poden adreçar a la resta d’alumnat amb interès i motivació o un molt bon nivell en les matèries que s’hi treballen. Per a alguns alumnes amb els quals l’objectiu sigui treballar programes concrets de millora d’habilitats comunicatives o de relació social, algunes activitats es poden realitzar, si cal, de manera individual.

 

Article 4

Detecció, identificació i avaluació psicopedagògica

1. La detecció de l’alumnat s’ha de realitzar, conjuntament amb la família, per part de l’equip docent coordinat pel tutor mitjançant la utilització de registres i instruments ben fonamentats, el seguiment dels resultats de l’aprenentatge de l’alumne en lectura, escriptura i càlcul, així com en els aspectes conductuals i de funcionament executiu, necessaris per a l’adaptació escolar i el rendiment acadèmic.

2. Per tal de confirmar si l’alumnat té altes capacitats, prèvia conformitat dels pares, s’ha de dur a terme l’avaluació psicopedagògica mitjançant la qual s’identifiquen les capacitats, i es concreten les necessitats educatives en el procés d’ensenyament i aprenentatge, per ajustar el tipus de resposta educativa més adequada i els suports que pugui necessitar l’alumnat.

L’avaluació psicopedagògica la realitzen, a l’etapa d’educació infantil i d’educació primària, els equips d’orientació i assessorament psicopedagògic (EAP), i també pot fer-la l’orientador del centre a l’etapa d’educació secundària i de batxillerat.

3. L’avaluació psicopedagògica s’ha de fer quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

El tutor o l’equip de professors considera que les propostes de treball que té programades un alumne a l’aula i/o en petit grup no s’ajusten a les seves necessitats.

Tot i tenir un bon rendiment acadèmic l’alumne manifesta moltes dificultats en les seves relacions socials, conducta o d’adaptació escolar.

A l’entorn familiar i escolar es manifesten indicis que un alumne pot tenir altes capacitats.

Els pares ho sol·licitin a efectes de presentar-se a una convocatòria d’ajuts que així ho estableixi entre els seus requisits.

4. Com a resultat de l’avaluació psicopedagògica el professional de l’EAP o de l’orientador han de signar un informe d’avaluació psicopedagògica que ha de contenir els apartats següents:

1. Dades de l’alumne.

2. Competència cognitiva.

3. Altres dades d’interès.

4. Conclusions a partir de les dades de què es disposen.

5. Orientacions, estratègies i propostes de treball per al professorat i les famílies.

6. Proposta de data de nova avaluació psicopedagògica, si escau.

El professional de l’EAP o l’orientador del centre ha d’informar el professorat de l’alumne de les seves necessitats educatives específiques, garantirà el traspàs de la informació pertinent a altres professionals de l’orientació, en els canvis d’etapa o de centre amb l’objectiu d’adequar la resposta educativa al llarg de tota l’escolaritat.

 

Article 5

Pla individualitzat (PI)

En tots els casos, dels suports que rebi l’alumne, d’acord amb l’avaluació psicopedagògica, n’ha de quedar constància escrita en un pla individualitzat (PI).

El PI l’aprova el director del centre docent amb l’acceptació dels pares o tutors legals i es fa constar a l’expedient acadèmic de l’alumne.

El responsable de l’elaboració i seguiment del PI és el tutor, que compta amb la col·laboració de l’equip de mestres o de professors, de l’EAP o l’orientador i altres professionals que puguin participar en l’atenció educativa de l’alumne. En el procés de presa de decisions s’ha d’escoltar els pares, o representants legals, i el mateix alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen. Sempre que l’edat dels alumnes ho permeti, és molt positiu pactar amb ells les activitats a fer, i també en quins moments o en quines assignatures.

El tutor és responsable, també, de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, de fer-ne el seguiment i actua com a principal interlocutor amb la família.

 

Article 6

Mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge

1. A l’educació infantil i primària:

a) La planificació d’activitats d’ampliació dels continguts, per tal que tots els alumnes puguin treballar en funció de les seves capacitats i el seu ritme.

b) L’ajustament metodològic per facilitar l’aprenentatge i evitar la repetició mecànica d’activitats durant el segon cicle de l’educació infantil i primer cicle de l’educació primària.

c) L’adequació dels processos educatius i l’ampliació o augmentació dels continguts que s’han d’aprendre, alhora que es proposen activitats més complexes, durant el segon i el tercer cicle de l’educació primària.

2. A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat:

a) L’ensenyament personalitzat en les matèries en què s’hagin assolit els objectius, adaptant els programes a fi que es pugui avançar a un ritme més ràpid, fent treballs especials, assistint a grups de cursos més avançats en determinades matèries.

b) Facilitar l’accés a recursos addicionals en ciències o arts i, quan sigui possible, el contacte amb professionals experts de diferents camps.

c) Donar l’oportunitat de desenvolupar i compartir amb els altres companys els seus interessos i habilitats.

d) Proporcionar estímuls per ser creatius i assumir riscos que els permetin expressar la seva personalitat.

e) Donar l’oportunitat de poder utilitzar les seves habilitats per resoldre problemes i efectuar recerques, més enllà del que habitualment ofereixen els llibres de text.

3. Les mesures s’han de desenvolupar de forma prioritària a l’aula ordinària, vetllant per la vinculació de l’alumne amb el seu grup. En qualsevol cas, s’ha de valorar l’oportunitat de suport escolar personalitzat.

 

Article 7

Programes per a l’atenció educativa

A més de les mesures d’adequació dels processos d’aprenentatge es poden dur a terme programes d’atenció educativa que contribueixen a completar i/o ampliar els continguts normals de determinades àrees o materials, treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives i a afavorir la integració de l’alumne amb el seu grup de companys i poden consistir en:

Ampliacions curriculars. S’afegeixen continguts aI currículum ordinari i s’amplien l’estructura de temes i continguts amb informació addicional sobre aquests. Aquest programa resulta òptim per a talents acadèmics i casos de precocitat. Igualment, si l’ampliació se centra en una sola matèria o àrea, és adient per als talents específics.

Entrenament metacognitiu. S’introdueixen continguts extracurriculars, fet que pot dificultar l’organització dins del grup classe, motiu pel qual se sol realitzar fora de l’horari acadèmic. Afavoreix l’aprenentatge per gestionar els propis recursos cognitius i conductuals. Acostuma a tenir efectes positius en l’aprofitament d’aptituds alhora que evita que només es facin servir els punts forts del perfil cognitiu. Aquest programa resulta òptim per a talents simples, són els subjectes que més beneficis n’obtenen.

Enriquiment curricular. Consisteix a planificar una sèrie de temes i activitats que incloguin continguts del currículum i altres d’externs, però vinculables. L’alumne els treballa de manera paral·lela a les classes normals i requereix la seva implicació per assolir bons resultats, per la qual cosa hi ha d’haver supervisió contínua. Aquest programa és aprofitable per tots els alumnes excepcionals.

Agrupament. S’ajunten alumnes de característiques o interessos semblants per treballar un determinat projecte o matèria, per fer un treball de grup, etc. Acostuma a ser molt eficaç a l’hora de millorar la motivació i el rendiment. Els beneficis són més equitatius en el cas d’agrupaments parcials, d’alguna matèria, activitat extraescolar o de part del temps; a diferència del que succeeix amb els agrupaments a temps total.

Flexibilització del període d’escolarització. Comporta la reducció de la durada d’algun dels cicles de l’educació infantil i primària i l’avançament de curs a l’educació secundària obligatòria. Resulta adequat per a alumnes amb talent acadèmic, i en situacions de reciprocitat, que tenen un alt ritme d’aprenentatge.

 

Article 8

Flexibilització del període d’escolarització

1. La flexibilització del període d’escolarització consisteix en la incorporació a un curs superior al que correspon per edat, d’acord amb la normativa vigent i amb les conclusions de l’avaluació psicopedagògica i s’ha de recollir en el pla individualitzat aprovat pel director del centre i amb l’acord dels pares o de l’alumnat si és major d’edat.

2. Es pot aplicar fins a un màxim de tres vegades durant l’educació bàsica i obligatòria i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris.

Excepcionalment, no s’apliquen aquests límits, sempre que en l’avaluació psicopedagògica es prevegi que aquesta mesura és la més adequada per al desenvolupament de l’equilibri personal i de la socialització i es constati que, globalment, es tenen adquirits els objectius i continguts dels cursos avançats i que no es cursaran.

3. Si la flexibilització comporta l’inici del batxillerat sense haver realitzat el quart curs d’ESO, cal que en el tercer curs s’hagin assolit els objectius i continguts de l’etapa, de manera que es prevegi l’obtenció de la titulació corresponent.

4. La durada del batxillerat es pot reduir a un sol curs escolar quan sigui adequat per al desenvolupament de l’equilibri personal i s’estigui en condicions d’obtenir una avaluació positiva de les assignatures i, per tant, el títol de batxiller.

En aquest cas l’alumne que hagi assolit anticipadament els objectius i continguts d’una o més matèries de primer curs i manifesti una maduresa intel·lectual i un ritme d’aprenentatge molt superior es pot avaluar amb caràcter extraordinari i, si supera la/les matèria/es, pot cursar la/les corresponent/s del segon curs.

5. Per a l’alumnat que cursi segon curs de batxillerat, el director del centre, a proposta del tutor i prèvia consulta a l’equip docent i amb l’acord del mateix alumne i dels pares o representants legals, pot promoure mesures excepcionals a fi que es puguin cursar determinats continguts d’estudis universitaris, amb el seu consegüent reconeixement a l’avaluació de la corresponent matèria del batxillerat. Aquestes mesures s’emmarcaran en un acord signat pel director del centre educatiu i representants del centre universitari, aquest li haurà d’assignar un tutor que en faci el seguiment acadèmic i personal i sigui l’interlocutor amb el tutor del centre educatiu. A aquest efecte, pels centres educatius públics, es delega la competència per signar aquests acords en els directors dels centres respectius.

 

Article 9

Suport i orientació als centres i al professorat

La unitat responsable de l’atenció a la diversitat del Departament d’Ensenyament facilitarà orientacions i pautes d’intervenció als EAP, als orientadors dels centres d’educació secundària, i als mestres i professorat dels centres educatius, amb l’objectiu d’ajudar a promoure els diferents talents de l’alumnat, relatives a:

Establir protocols per a la identificació de les altes capacitats i l’atenció metodològica adequada.

Incloure en el projecte educatiu de centre els elements metodològics i organitzatius necessaris per atendre els alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de formació i flexibilització en la durada de cada etapa educativa.

Elaborar i difondre materials, instruments i mitjans tecnològics de suport relacionats amb l’avaluació psicopedagògica i la intervenció educativa. Crear i difondre un fons documental de recursos didàctics per atendre aquest alumnat a disposició dels centres docents i fer-ne difusió.

Promoure l’intercanvi d’experiències entre els centres que atenen aquest alumnat, que afavoreixi el coneixement i la implantació de bones pràctiques educatives.

Donar assessorament als centres docents que ho sol·licitin.

Orientar les famílies en l’adopció de mesures per millorar la col·laboració amb els centres docents.

Promoure i coordinar l’organització d’accions formatives adreçades a professorat, orientadors i famílies.

Promoure l’organització d’activitats d’enriquiment curricular, fora de l’horari lectiu.

Col·laborar i coordinar actuacions amb altres institucions i instàncies per promoure el talent.

 

Barcelona, 10 de juliol de 2013

 

Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament

Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

ORDRE
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i elsdocuments i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en l’article 28 estableix el marc de l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat.
El Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria a Catalunya, determina els principis i les característiques de l’avaluació i de pas de curs de l’alumnat d’aquesta etapa educativa.
D’acord amb les disposicions esmentades, l’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i diferenciada per matèries, amb observació sistemàtica de l’adquisició dels continguts educatius i amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa, centrada en el desenvolupament i consolidació de les competències bàsiques.
La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial, informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge amb l’avaluació contínua i formativa,
comprovar els progressos de cada alumne/a amb avaluació contínua i sumativa, i orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnesi les alumnes.
Aquests diferents propòsits de l’avaluació fan que per a cada alumne o alumna calgui plantejar-se què s’avalua, com s’ha d’avaluar i amb quins referents s’han de comparar els resultats.
S’ha de programar, avaluar i gestionar l’aula tenint en compte la gran diversitat de alumnes presents, i s’ha de preveure que no tots aprenen de la mateixa manerani amb el mateix grau d’aprofundiment.
En tot cas, s’han d’impulsar els models formatius que no discriminen les persones i, en canvi, potencien les llibertats individuals i accepten les diferències entre donesi homes sense que se n’hagin de derivar desigualtats.
Les estratègies de recollida de la informació, els instruments per avaluar i la interpretació dels resultats de l’avaluació en general han de centrar-se en la identicació de les potencialitats i les habilitats de l’alumnat i han de permetre identificarquè aprèn, però també com aprèn.
Aquesta Ordre desenvolupa les normes d’avaluació, d’acord amb els objectius proposats per la normativa esmentada, estableix el procediment i els documents i requisitsformals necessaris que asseguren la coherència del procés d’avaluació de manera que informa de l’evolució de l’aprenentatge de l’alumnat i orienta la presa de decisions en la prossecució del procés educatiu. La formalització de les dades d’avaluació també  ha de permetre l’adequada certificació acadèmica a efectes administratius.
A proposta del director general de l’Educació Bàsica i el Batxillerat, i de conformitat amb el procediment establert en els articles 61 i següents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya; D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Ass
essora,
ORDENO:
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
Aquesta Ordre té per objecte establir l’ordenació de l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat de l’etapa d’educació secundària obligatòria, regulada pel Decret 143/2007, de 26 de juny, i és d’aplicació a tots els centres públics i privats, inclosos els centres d’educació especial, que imparteixen ensenyaments d’educació secundària obligatòria, i que estan dins l’àmbit territorial de Catalunya. Així mateix, s’aplicarà a l’alumnat amb l’edat compresa dins els límits que marca el Decret 143/2007 escolaritzat en centres d’educació especial que imparteixen l’educació
bàsica i obligatòria.
Article 2
Criteris generals
2.1 L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació secundària obligatòria ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries del currículum. Els objectius i les competències bàsiques, que indiquen el sentit general en què ha de progressar tot l’alumnat, han de ser el referent de les programacions i l’avaluació.
2.2 L’avaluació ha de ser contínua, atès que és un component essencial de
la mateixa programació de les matèries, i té per objecte constatar els avenços de l’alumnat i detectar les dificultats tan bon punt es
produeixin, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge. A i que l’avaluació sigui contínua, s’han d’establir pautes per a l’observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne/a al llarg del seu procés d’aprenentatge.
2.3 L’avaluació ha de tenir un caràcter formatiu, regulador i orientador del
procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació ha de constatar l’assoliment de resultats de l’aprenentatge.
2.4 L’avaluació ha de ser, també, diferenciada per les matèries del currículum, a i de constatar els avenços de l’alumnat en cadascuna. Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsique
s i els criteris d’avaluació de les matèries. Així mateix s’han de tenir en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per
l’alumne/a.
2.5 Els centres docents han d’incloure en el seu projecte educatiu els criteris generals adoptats respecte a l’avaluació i el pas de curs de l’alumnat, respecte a l’acreditació de l’etapa i respecte al disseny d’activitats d’avaluació i de recuperació.
2.6 Les programacions de cada matèria han d’incloure els criteris d’avaluació i les activitats d’avaluació i de recuperació previ
stes.
2.7 L’avaluació final de cada matèria s’ha de fer enrelació amb els criteris
d’avaluació establerts per al curs.
2.8 Els centres docents han de fer públics els criteris d’avaluació concretats en el projecte educatiu i els que s’aplicaran en l’avaluació dels aprenentatges, i també els criteris per decidir si l’alumnat passa de curs; així mateix, els centres han d’informar les famílies i els alumnes d’aquests criteris. Aquesta informació ha de permetre el compromís de l’alumne o alumna i de la família en el procés d’aprenentatge.
Article 3
Coordinació amb els centres d’educació primària

3.1 Amb la inalitat de garantir una adequada transició de l’alumnat entre l’etapa d’educació primària i la d’educació secundària obligatòria, així com per facilitar la continuïtat del procés educatiu, els centres d’educació secundària obligatòria han de sol·licitar als centres d’educació primària una còpia de l’historial acadèmic de l’alumne o alumna i l’informe individualitzat, ambla informació que es consideri convenient per a la millor incorporació de l’alumne/a a la nova etapa educativa.

3.2 Els centres d’educació secundària, en la programació d’activitats del primer trimestre del primer curs, han de preveure la realització d’entrevistes entre el tutor/a del darrer curs de l’educació primària de l’alumnat i el tutor/a del primer curs de l’educació secundària obligatòria, per tal de completar la informació sobre l’alumnat en relació amb els seus aprenentatges.
Article 4
Equip docent
4.1 L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor o professora que exerceixi la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat, en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin.
4.2 Cada professor o professora ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en la matèria o matèries que imparteixi.
4.3 L’equip docent, en la valoració dels aprenentatges de l’alumnat, ha d’adoptar les decisions per consens i, en cas de no arribar-hi, per majoria. Cada professor o professora de l’equip pot emetre un vot únic, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del tutor/a serà diriment en cas d’empat.
Article 5
Sessions d’avaluació
5.1 La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, coordinada pel professor o professora que exerceix la tutoria, per intercanviar informació i prendre decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
5.2 També poden participar en les sessions d’avaluació altres professors amb responsabilitats de coordinació pedagògica i altres
professionals que intervinguin en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat.
5.3 Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del procés d’ensenyament cal fer almenys una sessió d’avaluació trimestral.
5.4 Per millorar el coneixement i l’acollida dels i les alumnes i prendre deci-sions sobre el seu procés d’aprenentatge, en el primer trimestre del primer i del quart curs, a més de la sessió indicada en el punt anterior, se n’ha de celebrar una altra com a mínim.
5.5 A les sessions d’avaluació, l’equip docent ha d’acordar les decisions que
consideri necessàries per facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
5.6 La persona tutora ha de coordinar i presidir les reunions d’avaluació del seugrup d’alumnes, aixecar acta del seu desenvolupament, fer-hi constar els acords presos, i vehicular l’intercanvi d’informació amb els pares, mares o representants legals de cadascun dels alumnes.
Article 6

Atenció a la diversitat

6.1 Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta
més dificultats per aprendre i també el que presenta altes capacitats intel·lectuals, cal establir en la programació prevista a l’aula les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes següents:
a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiquesde l’alumnat.
b) Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a entre les opcions de treball previstes en la program
ació.
c) Preparar noves activitats que permetin a aquest alumnat aprendre i participar plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva
aquestes noves opcions de treball en la programació d’aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l’alumnat.
d) Planificar mesures de reforç de les matèries o àmbits si les adaptacions incorporades a les programacions de les matèries resulten insuficients per a determinats alumnes.
e) Avaluar prenent com a referent les opcions recollides especíicament en les programacions.

6.2 Programes de diversificació curricular.

Per a l’alumnat que ho necessiti, un cop exhaurides i havent resultat insuficients les mesures previstes a l’apartat anterior, els centres docents poden organitzar programes flexibles de diversificació curricular per
tal de facilitar l’assoliment dels objectius generals, les competències bàsiques i l’obtenció del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establert amb caràcter general i una metodo-
logia específica i personalitzada. Aquests programes els ha d’elaborar cada centre tal com s’estableix en el Decret 143/2007.
En els programes de diversificació curricular hi pot participar l’alumnat des del tercer curs d’educació secundària obligatòria, després de l’oportuna avaluació i aproposta dels equips docents. També hi poden participar els nois i noies, un cop escoltat l’alumne i la família, que han cursat segon curs però no estan en condicionsde passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa.
Els programes de diversiicació curricular han de tenir una durada d’un o dos
cursos escolars. Per a l’alumnat que s’incorpora en acabar el segon curs han de tenir una durada de dos cursos. L’avaluació del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat,com la de la resta, ha de ser contínua i diferenciada segons els diferents àmbits, projectes interdisciplinaris i matèries del programa.
Cal que el conjunt del professorat que imparteix ensenyaments del programa faci l’avaluació de manera col·legiada, coordinada per la persona responsable de la tutoria.
En les sessions d’avaluació, quan el progrés de l’alumnat no respongui als objectius previstos en el programa de diversificació curricular corresponent, cal adoptar les mesures educatives pertinents, les quals queden recollides en la programació general del programa i referides a l’alumne/a en qüestió.
Si en inalitzar el primer curs del programa l’equip docent considera que l’alumne o alumna ha assolit de manera suficient els objectius i les competències bàsiques, i sempre que aquesta mesura afavoreixi el seu desenvolupament escolar i personal, l’esmentat equip pot decidir que realitzi el quart curs seguint el currículum general a l’aula ordinària, si cal, amb les adaptacions oportunes.
L’alumnat que en acabar el programa no estigui en condicions d’obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d’edat establerts en l’article 1.1 del Reial decret 1631/2006, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació
secundària obligatòria, pot romandre un curs més en el programa de diversificació curricular.
6.3 Les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula, les
mesures de reforç i les previstes en un pla de diversificació curricular poden resultar insuicients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable que presenta algunes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys.
En aquests casos cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes,suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin. La comissió d’atenció a la diversitat ha
de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant d’acord amb el seu progrés.
El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor o la tutora de l’alumne/a, amb la col·laboració dels professionals que després hi treballaran, com poden ser els altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius. També s’ha de comptar amb la participació dels pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a, i l’alumne/a mateix si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen, i se’ls ha d’escoltar durant el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, també hi han d’interve-
nir professionals d’altres àmbits, com el social o de la salut. El pla l’ha d’aprovar el director o la directora del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció a ladiversitat.

Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora, serà el designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a la qual s’ha de lliurar una còpia del pla.

El pla ha d’indicar els suports que ha de rebre l’alumne/a per fer efectiva la seva participació en les activitats del centre. Sempre que sigui possible, s’han d’utilitzar els suports de què disposa el centre, tant materials com de personal, com són els seus companys i les seves companyes, el professorat
i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activitats escolars d’aquest alumnat, de facilitar la seva inclusió en la comunitat i de promoure, entre tot l’alumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferència. També,
en la mesura de les possibilitats, ha d’implicar la família, la qual s’ha de mantenir informada del procés i dels aspectes en què pot col·laborar. El pla individualitzat ha d’incloure:
a) La identiicació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars.
b) Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o àmbits curriculars.
c) Altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar o en altres àmbits, com el familiar, de la salut, del lleure, etc.
d) Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les
activitats que es poden fer en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.
e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà per ixar nous objectius i modiicar, si cal,
el pla.
f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.
6.4 Situacions d’escolarització singular.
Es consideren situacions d’escolarització singular les escolaritzacions compartides entre centre ordinari i centre d’educació especial; la realització d’activitats complementàries en unitats d’escolarització compartida (UEC); l’atenció educativa domiciliària, en aules hospitalàries o en centres educatius del Departament de Justícia o del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
Quan en un centre educatiu hi hagi matriculat alumnatque temporalment es trobi en situació d’escolarització singular, l’equip directiu i els professors o professores que exerceixin la tutoria del centre on són matriculats han d’establir els procediments necessaris per al seguiment acadèmic i per al procés d’avaluació d’aquest alumnat.
6.5 Els centres d’educació especial i les unitats de suport a l’educació especial o altres agrupaments singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programació i l’avaluació, han de seguir els criteris generals establerts en aquesta Ordre.
Article 7
Reforç i recuperacions al llarg del curs

Amb la inalitat de garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per prosseguir el procés educatiu amb èxit, quan durant el procés d’avaluació contínua es detecti que l’alumnat no progressa adequadament,

el centre, en qualsevol moment del curs, ha d’establir les mesures pertinents de reforç educatiu i la realització d’activitats de recuperació. En les actes de les sessions d’avaluació realitzades al llarg del curs hi ha d’haver constància expressa dels resultats obtinguts per l’alumnat en
les activitats de recuperació esmentades.
Article 8
Resultats de l’avaluació contínua
8.1 En la darrera avaluació ordinària del curs escolar, l’equip docent ha de
valorar els resultats obtinguts per l’alumnat en aquest període, tant pel que fa als ensenyaments d’aquest darrer període com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions anteriors.
8.2 A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si escau, el professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final d’avaluació contínua, tenint en compte els criteris d’avaluació de cada matèria.
8.3 Amb anterioritat a l’inici del període d’activitats extraordinàries, les famílies han de rebre informació dels resultats d’aquesta qualificacióf inal d’avaluaciócontínua i de les activitats que es proposen a l’alumnat durant el període d’activitats extraordinàries de recuperació o de millora.
Article 9
Activitats extraordinàries d’avaluació

9.1 Després de la darrera avaluació ordinària s’ha d’iniciar un període durant el qual el centre ha de realitzar les activitats extraordinàries de recuperació o de millora dels resultats obtinguts ja programades prèviament, sens perjudici que es torni a valorar el que ja s’ha fet durant el curs.

Aquest període no pot començar abans dels cinc darrers dies lectius establerts en l’Ordre per la qual s’estableix el calendari del curs.
9.2 Les activitats extraordinàries d’avaluació de cada matèria les ha d’elaborar i qualificar el departament didàctic corresponent, d’acord amb la programació dels currículums dels quals són responsables.
Article 10
Avaluació final de curs
10.1 Les avaluacions finals a l’educació secundària obligatòria s’han de fer en cadascun dels quatre cursos de l’etapa. Després de les activitats extraordinàries d’avaluació l’equip docent s’ha de reunir en sessió
d’avaluació inal de curs per, a partir de les qualificacions obtingudes, decidir quin alumnat passa de curs.
10.2 El professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final de curs. Aquesta qualificació final  no pot ser inferior ni a la qualificació final d’avaluació contínua ni a la qualificació obtinguda en les activitats extraordinàries d’avaluació.
10.3 En cas que algunes matèries s’hagin impartit agrupades en àmbits de
coneixement, en les actes d’avaluació finals haurà de constar una qualificació específica de cada matèria.
10.4 En els tres primers cursos de l’etapa, per a cada alumne/a l’equip docent ha d’atorgar una qualiicació del bloc de matèries optatives. Aquesta qualificació s’ha d’obtenir com a mitjana aritmètica arrodonida fins a
les unitats de la qualificació del treball de síntesi, d’una banda, i de la qualificació aportada pels professors de les matèries optatives cursades per l’alumne/a al llarg del curs, de l’altra.
10.5 A les sessions d’avaluació inals de curs s’hi pot incorporar, amb veu però sense vot, un membre de l’equip directiu a i de garantir la coherència dels processos d’avaluació entre els diferents grups del centre.
Article 11
Qualificacions

11.1 Les qualiicacions que cal usar per expressar el s resultats de l’avaluació detots i cadascun dels alumnes en tots els documents d’avaluació de caràcter oicial són: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suicient (

S), insuicient (I). Es considera qualiicació negativa l’insuficient; les altres es consideren totes positives.
11.2 Aquestes qualificacions han d’anar acompanyades d’una qualificació
numèrica entera, en una escala d’u a deu, amb les correspondències següents:
Insuficient: 1, 2, 3 o 4,
Suficient: 5,
Bé: 6,

Notable: 7 o 8,

Excel·lent: 9 o 10,
i han de constar en tots els documents d’avaluació de caràcter oicial que es detallen en l’article 17 d’aquesta Ordre, així com en tots els certificats oicials expedits pel centre.
Article 12
Pas de curs
12.1 En finalitzar cadascun dels cursos de l’etapa i com a conseqüència del
procés d’avaluació, l’equip docent, en la sessió d’avaluació final de curs, ha d’adoptar les decisions corresponents sobre el pas de curs de cada alumne o alumna, tenint en compte la seva evolució general en relació amb les competències bàsiques i l’assoliment dels objectius en les diferents matèri
es.
12.2 L’alumne/a passa al curs següent quan ha superat els objectius de les
matèries cursades o té qualiicació negativa en dues matèries com a màxim. Ha de repetir curs si té avaluació negativa en tres matèries o més. Excepcionalment, l’equip docent pot decidir el pas al curs següent d’un alumne/a amb tres matèries suspeses quan l’equip consideri que això no li ha d’impedir seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que aquest pas de curs beneiciarà la seva evolució personal i acadèmica. Aquesta decisió requereix el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents en la sessió. En cas d’empat, el vot del tutor o tutora serà diriment.
12.3 Si escau, es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el
mateix nom en diferents cursos.
12.4 Per fer efectives les decisions sobre el pas de curs de l’alumnat,
excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria,
tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de recuperació i de progrés en els cursos posteiors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i
s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.
12.5 L’alumne/a que en finalitzar el curs escolar no compleixi els requisits
per passar de curs ha de romandre un any més en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i dos cops com a màxim dins
l’etapa. Excepcionalment es pot repetir dos cops el quart curs si no se n’ha repetit cap en cursos anteriors de l’etapa.
12.6 L’alumnat té dret a cursar l’educació secundària obligatòria en els centresm ordinaris fins als divuit anys complerts en l’any natural en què inalitza el curs.
Article 13
Mesures de suport i reforç en el pas de curs
13.1 L’equip docent ha d’establir mesures de reforç i suport en la programació del curs següent per a l’alumnat que passi de curs sense haver superat totes les matèries. Aquestes mesures no poden consistir simplement en la superació d’una prova.
13.2 Els alumnes que no passin de curs han de romandre un any més en el mateix curs. Aquesta mesura haurà d’anar acompanyada d’un pla especíic personalitzat, orientat a superar les dificultats detectades en el curs anterior.
13.3 Si l’equip docent hagués decidit que algun alumne/a amb necessitats
educatives específiques seguís un pla individualitzat, serà escolaritzat en el curs i grup que, atenent la proposta educativa que se li formuli, s’hagués determinat en el pla corresponent.
13.4 Dels cursos en què l’alumne/a segueixi un pla individualitzat, cal deixar-ne constància en l’historial acadèmic de l’alumne/a.
 

Article 14

Superació de l’etapa i títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria
14.1 En el quart curs, en la sessió d’avaluació final, l’equip docent ha de decidir sobre l’acreditació de l’etapa.
14.2 L’alumnat que en finalitzar l’educació secundària obligatòria hagi assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria.
14.3 L’alumnat que hagi superat totes les matèries de l’etapa obté el títol de
graduat/graduada en educació secundària obligatòria. L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seves possibilitats de progrés, pot decidir que un alumne o alumna que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix
nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents. En qualsevol cas, per obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria cal haver assolit la capacitat d’utilitzar normal-ment i correctament les dues llengües oicials a Catalunya.
14.4 Per fer efectives les decisions sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta
d’avaluació amb un asterisc.
14.5 Per a l’obtenció del títol, l’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de tenir com a referent l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, i també
els criteris d’avaluació específics del programa.
14.6 A l’alumnat que no obtingui el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria se li ha d’expedir un certificat d’escolaritat, on han de constar els anys d’escolarització, les matèries cursades i les qualificacions obtingudes.
14.7 Els centres docents han d’organitzar anualment proves per superar les
matèries pendents d’avaluació positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i hagin superat l’edat màxima de permanència a l’etapa. S’hi poden presentar, en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un màxim
de cinc matèries pendents d’avaluació positiva.
Article 15
Càlcul de la qualiicació mitjana
De cada alumne/a que hagi superat l’etapa se n’ha de calcular la qualificació
mitjana, que s’obté com a mitjana aritmètica de les qualificacions mitjanes dels quatre cursos, que s’han de calcular amb una xifra decimal i tenint en compte, si escau, les recuperacions de matèries inicialment suspeses. El bloc de matèries optatives de cada un dels tres primers cursos de l’etapa té la consideració d’una sola matèria. Per a aquest càlcul no s’ha de tenir en compte la qualiicació obtinguda en l’ensenyament de la religió.
Article 16
Participació de l’alumnat i les famílies

16.1 Per tal de garantir el dret de les famílies aparticipar en el procés educatiu dels seus fills i filles i millorar-ne la qualitat, el professorat corresponent ha d’informar l’alumnat i les seves famílies dels criteris

d’avaluació generals del centre i dels de cada matèria, així com de les estratègies de recuperació.

16.2 L’alumnat, o els seus pares, mares o representants legals, té dret a sol·licitar al professorat aclariments respecte de les qualificacions d’activitats d’aprenentatge, dels informes derivats de les sessions d’avaluació trimestral i de les qualificacions finals atorgades per l’equip docent, i també pot formular reclamacions sobre aquestes qualificacions inals d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Educació.

Article 17
Orientació final d’etapa
En finalitzar l’educació secundària obligatòria el centre ha d’elaborar un document orientador per a l’alumne o alumna sobre les opcions més adequades per al seu futur acadèmic i professional, que ha de tenir caràcter confidencial i el seu contingut no pot ser prescriptiu.
Article 18
Documents oicials d’avaluació
18.1 Són documents oicials del procés d’avaluació: les actes d’avaluació finals, l’expedient acadèmic i l’historial acadèmic d’educació secundària, així com l’informe personal per trasllat en el cas previst en el punt 1 de l’article 21. Aquests documents s’han d’ajustar als models i a les característiques que estableix l’annex d’aquesta Ordre.
18.2 EI director/a, com a responsable de totes les activitats del centre, ho és també de les d’avaluació i amb la seva signatura ha de visar els documents oicials.
18.3 Els documents esmentats han de romandre al centre i la persona que exerceixi les funcions de secretari/ària és la responsable de la seva custòdia, tant en format imprès com en suport electrònic, així com de les certificacions que se sol·licitin.
En el cas que se suprimeixi algun centre, els Serveis Territorials d’Educació han d’adoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.
18.4 Les signatures dels documents han de ser autògrafes i a sota hi ha de
constar el nom i els cognoms dels signants. A mesura que s’implementi la signatura electrònica, aquests documents es poden substituir pels seus equivalents en format electrònic.
Article 19
Actes d’avaluació finals
19.1 Les actes d’avaluació finals s’estenen per a cadascun dels cursos de l’educació secundària obligatòria. Hi ha de constar la relació nominal de l’alumnat amb les qualificacions de les matèries del curs i de les
matèries no superades de cursos anteriors. També han d’incloure les decisions de pas de curs i, si escau, la proposta per a l’expedició del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria.
19.2 S’han d’omplir en la darrera sessió d’avaluació del curs i tancar al final
del mes de juny.
19.3 Les ha de signar tot el professorat que componl’equip docent i han de tenir el vistiplau del director o la directora del centre.
Article 20
Expedient acadèmic
20.1 L’expedient acadèmic de l’alumne/a és un document que té la funció de recollir de manera acumulativa els resultats de l’avaluació obtinguts per l’alumne/a al llarg de l’educació secundària obligatòria i totes les dades personals i acadèmiques rellevants.
20.2 L’expedient acadèmic conté: les dades d’identificació del centre, les dades personals de l’alumne/a, les dades i la documentació d’incorporació de l’alumne/a a l’etapa, els resultats de les avaluacions finals, les decisions de pas de curs i titulació, les observacions que l’equip docent consideri oportú de fer-hi constar, les dades i la documentació d’acabament o de sortida de l’etapa i qualsevol resolució administrativa de caràcter singular que afecti l’alumne/a i, si es cau, els plans individualitzats.
Article 21
Historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria
21.1 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria és el document oficial que reflecteix els resultats de l’avaluació i
les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumnat al llarg l’etapa i té valor acreditatiu dels estudis cursats. La seva custòdia correspon al centre educatiu en què l’alumnat estigui escolaritzat.
21.2 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria s’ha de lliurar
a l’alumnat a l’acabament de l’ensenyament obligatori i, en tot cas, en finalitzar la seva escolarització en l’ensenyament bàsic en règim
ordinari. Aquesta circumstància s’ha de reflectir en el corresponent expedient acadèmic.
21.3 L’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria ha de contenir les dades identificatives de l’alumne/a, les matèries o àmbits cursats en cada un dels anys d’escolarització i els resultats obtinguts en
l’avaluació, les decisions sobre si passa al curs següent i sobre la proposta d’expedició del títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria, junt amb la data en què es van adoptar aquestes
decisions, així com la informació relativa als canvis de centre. Hi ha de figurar, així mateix, la indicació de les matèries que s’han cursat amb plans individualitzats.
Article 22
Trasllat de centre
22.1 Quan l’alumne o una alumna es traslladi a un altre centre per continuar els estudis, el centre d’origen ha de trametre al centre de destinació, i a petició d’aquest, l’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria i, si escau, l’informe personal per trasllat, acreditant que les dades que conté concorden amb l’expedient que es custodia al centre.
22.2 El centre receptor ha d’obrir el corresponent expedient acadèmic.
22.3 La matriculació de l’alumne/a adquirirà caràcter definitiu un cop rebut
l’historial acadèmic degudament formalitzat.
22.4 En el cas que, per trasllat de l’alumne/a, els documents oficials d’avaluació hagin de tenir efecte fora de Catalunya, les qualificacions s’han de codificar així:excel·lent (SB), notable (NT), bé (BI), suicient (SU), insuicient (IN) i també hand’anar acompanyades de la corresponent qualificaciónumèrica.
22.5 En el cas de l’alumnat que es traslladi a centres d’altres comunitats autò nomes en què el català no sigui llengua oficial, cal redactar l’historial acadèmic il’informe personal per trasllat en català i castellà.
Article 23
Informe personal per trasllat
23.1 A fi de garantir la continuïtat del procés d’aprenentatge de l’alumnat que es trasllada a un altre centre sense haver conclòs el curs, s’ha d’emetre un informe personal on es farà constar la informació recollida
de l’equip docent necessària per a l’adequada continuïtat del procés d’aprenentatge. Com a mínim, s’hi han de consignar els elements següents:
a) Resultats parcials de l’avaluació, en cas que ja hagi tingut lloc alguna sessió d’avaluació.
b) Aplicació, si escau, de mesures educatives complementàries de reforç i suport,així com dels plans individualitzats aplicats.
c) Totes les observacions que es consideren oportunessobre el progrés general de l’alumne/a.
23.2 L’informe personal per trasllat, que només s’ha d’emetre en el cas previst en l’apartat anterior, l’ha d’elaborar i firmar la persona que exerceix la tutoria, amb el vistiplau del director o la directora, a partir
de les dades facilitades pels professors de les matèries o àmbits.

Article 24

Altres documents d’avaluació
24.1 Les actes de les sessions d’avaluació no finals, el full de seguiment acadèmic i els butlletins de qualificacions són documents obligatoris del procés d’avaluació.
24.2 Correspon a cada centre, en el marc de la seva autonomia, adoptar els
models més adequats per a aquests documents.
24.3 Les signatures dels documents han de ser autògrafes i a sota hi ha de
constar el nom i els cognoms dels signants.
24.4 En tots els documents elaborats s’hi ha d’incorporar un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge.
Article 25
Full de seguiment acadèmic
25.1 La persona tutora ha de disposar d’un full deseguiment acadèmic de cada alumne/a, en el qual haurà de fer constar les observacions pertinents respecte al seu procés d’aprenentatge.
25.2 Els fulls de seguiment acadèmic s’han de conservar en el centre ins que l’alumne/a finalitzi l’escolarització. Les persones tutores han de guardar aquests informes i posar-los a disposició dels altres professors de l’alumne/a.
Article 26
Comunicació amb les famílies
26.1 EI centre educatiu, per mitjà d’informes escrits, entrevistes individuals i reunions col·lectives, ha d’establir comunicació periòdica amb els pares, mares o representants legals de l’alumnat per tal de mantenir-los informats del procés de l’ensenyament, de l’aprenentatge i de l’avaluació.
26.2 La persona tutora ha d’informar per escrit l’alumnat i els seus pares, les seves mares o els representants legals, almenys un cop per trimestre, després de cada sessió d’avaluació, del desenvolupament general del procés d’aprenentatge dels i les alumnes en les diverses matèries.
26.3 En finalitzar cada curs s’ha d’informar per escrit a l’alumne/a i als pares o representants legals respecte als resultats de l’avaluació final. Aquesta informació contindrà, almenys, les qualiicacions obtingudes per l’alumne/a en les diverses matèries, la decisió respecte a l’accés al curs següent o a la superació de l’etapa i, si escau, les mesures previstes per a l’assoliment dels objectius educatius. S’hi inclouran, si s’escau, les indicacions dels professors respecte a activitats que l’alumne/a
hauria de realitzar durant el període de vacances.
26.4 La periodicitat i l’organització de les entrevistes individuals i reunions
col·lectives amb els pares, les mares o representants legals de l’alumnat les ha deixar cada centre en la seva programació general. S’ha de garantir, com a mínim, una reunió col·lectiva durant el primer trimestre cada curs i una entrevista individual en cada curs.
Article 27
Supervisió de la Inspecció d’Educació
Correspon a la Inspecció d’Educació supervisar el procediment d’avaluació
de cada centre, vetllar per la seva adequada integració en el procés educatiu de l’alumnat i la seva correcció formal, així com per les mesures adoptades d’atenció a la diversitat, i proposar les mesures que contribueixin a millorar-lo.
Article 28
Custòdia de la documentació
Tots els documents oicials de l’avaluació s’han de conservar en el centre a disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions.
També, amb aquesta finalitat, cal mantenir en el centre fins a l’inici del curs següent el material que hagi pogut contribuir a atorgar la qualiicació en l’avaluació extraordinària i els documents de registre de l’avaluació continuada. L’alumnat ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi contribuït a la seva avaluació continuada (proves
escrites, treballs, quaderns de pràctiques, etc.).
Article 29
Dades personals de l’alumnat
Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat, a la seva cessió d’uns centres a uns altres i a la seguretat i confidencialitat d’aquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal i, en tot cas, el que estableix la disposició addicional 23 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA ÚNICA
Validesa del llibre d’escolaritat de l’ensenyament bàsic
Els llibres d’escolaritat de l’ensenyament bàsic tenen els efectes d’acreditació que estableix la legislació vigent ins a la inalitz
ació del curs 2006-2007. Quan l’obertura de l’historial acadèmic de l’educació secundària obligatòria comporti la continuació de l’anterior llibre d’escolaritat de l’ensenyament bàsic, cal consignar-ne
la sèrie i el número en l’historial acadèmic. Aquestes circumstàncies també s’han de reflectir en el expedient acadèmic corresponent.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA ÚNICA
Queden derogades les ordres següents:
Ordre de 3 de juny de 1996, per la qual es desplegal’organització i avaluació
dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 2215, de 7.6.1996).

Ordre de 24 de novembre de 1998, per la qual s’esta

bleix el procediment per a l’autorització de modificacions d’elements prescriptius del currículum de l’etapa d’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 2807, de 18.1.1999).
Qualsevol altra norma de rang igual o inferior en el que s’oposi al que estableix aquesta Ordre.
DISPOSICIÓ FINAL
Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la publicació al
Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 13 de juny de 2008
ERNEST MARAGALL I MIRA
Conseller d’Educació
ANNEX —1Actes d’avaluació finals
En les actes s’ha de fer constar la qualificació obtinguda per l’alumne/a en cada  matèria d’acord amb l’escala establerta en aquestaOrdre.
Si la distribució de matèries per cursos decidida pel centre docent no coincideix amb l’establerta de manera general, cal adaptar el
model a l’oferta del centre.
Per a l’alumnat escolaritzat en centres d’Era Val d’Aran les actes han d’incloure, entre les qualificacions de llengua catalana i les de
llengua castellana, les qualificacions obtingudes en la matèria de llengua aranesa.

En les matèries que permetin diverses opcions (llengua estrangera, religió, matèries optatives) s’ha d’identificar quina opció ha cursat l’alumne/a.

En cas que s’utilitzin codis o abreviatures, han de quedar explicitats en algun apartat de l’acta.
Atenc. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar si l’alumne/a ha estat objecte d’alguna adaptació del currículum. Cal aplicar la c
odiicació següent:
PD: programes de diversificació curricular.
PI: pla individualitzat.
EE: escolarització compartida amb un centre d’educació especial.
EC: escolarització compartida amb altres tipus de centres.
–: l’alumne no ha estat objecte de cap adaptació.
Accés al curs següent: cal expressar-ho amb la codiicació següent:
SI: accedeix al curs següent en haver superat el curs.
SL: accedeix al curs següent per impossibilitat legal de repetir (aquesta opció no és possible a 4t curs).
SD: accedeix al curs següent d’acord amb el pla individualitzat aplicat, tot i no haver superat el curs actual, per continuar amb el pla.
NO: no accedeix al curs següent.
Prop. div.: en aquesta casella s’ha de fer constar la proposta d’atenció especíica que l’equip d’avaluació formula per al curs següent, d’acord amb la codificació abans esmentada (PD, PI, EE, EC, –) o PQ si es proposa que l’alumne/a cursi un programa de qualificació professional inicial.
En l’acta final de 4t curs, a la casella de superació de l’etapa, s’ha d’indicar aquesta circumstància amb “sí” o “no”.
Documents oficials: actes (…)
Expedient acadèmic (…)

LEC, Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

TíToL PreLiminar. Objecte i principis
article 1. objecte
1. Aquesta llei té per objecte regular el sistema educatiu de
Catalunya.
2. Queda exclòs de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei el sistema
universitari de Catalunya, que es regeix per la seva normativa
específica.
article 2. Principis rectors del sistema educatiu
1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la
Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals se-
güents:
a)El respecte dels drets i els deures que deriven de la Consti-
tució, l’Estatut i la resta de legislació vigent.
b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una
societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la
solidaritat, el respecte i la igualtat.
c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’opor-
tunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la cores-
ponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.
d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de crea-
ció de centres, la llibertat d’elecció entre centres públics o centres
altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del
professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.
e)El pluralisme.
f) La inclusió escolar i la cohesió social.
g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de
les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en
un context d’equitat.
h)El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels
alumnes al país, i el respecte a la convivència.
i)El respecte i el coneixement del propi cos.
j)El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
k)El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi res-
pectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge.
l)El foment de l’emprenedoria.
m)La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva
entre dones i homes.
n)L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.
o)L’educació al llarg de la vida.
p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin
la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs convic-
cions.
q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrina-
ment.
2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics se-
güents:
a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, èti-
ques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti
el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament
de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en
els centres públics i en els centres privats en què ho determini
llur caràcter propi.
b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribu-
eixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa
i la satisfacció personals.
c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als
alumnes la plena integració social i laboral.
d)L’habilitació per a l’aprenentatge permanent.
e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del
rigor, l’honestedat i la constància en el treball.
 f)La capacitació per a exercir activament la ciutadania.
g)L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.
h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels
sistemes digitals.
i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la
informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.
3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius
següents:
a)El funcionament integrat i la gestió descentralitzada.
b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats
canviants de la societat.
c)L’autonomia de cada centre.
d)La participació de la comunitat educativa.
e) La promoció del reconeixement social i professional del
professorat.
f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul
i el suport per a fer-lo possible.
g) La programació de les necessitats educatives territorialment
i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts
amb fons públics.
h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb
els ajuntaments i altres administracions públiques.
TíToL i.
Dret a l’educació i sistema educatiu
article 3. Dret a una educació integral
Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al
ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis
democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.
article 4. Accés al sistema educatiu
1.Tothom té dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema
educatiu. També té dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta
educativa.
2.El Govern ha de garantir l’exercici efectiu del dret a l’edu-
cació mitjançant la programació general de l’ensenyament. El
 Govern, per a garantir el dret de totes les persones a accedir a
l’educació en condicions d’igualtat i el dret a l’elecció de centre,
ha de regular un procediment únic d’accés als centres públics i
als centres privats sostinguts amb fons públics.
article 5. Ensenyaments obligatoris i ensenyaments declarats gratuïts
1.Són ensenyaments obligatoris els compresos en l’educació
bàsica, que inclou:
a)L’educació primària.
b)L’educació secundària obligatòria.
2.Són gratuïts i universals els ensenyaments següents:
a)El segon cicle de l’educació infantil.
b)L’educació primària.
c)L’educació secundària obligatòria.
d) Els programes de qualificació professional inicial.
e) La formació professional de grau mitjà.
article 6. Beques i ajuts
1.El sistema públic de beques per a l’estudi té com a objectiu
la compensació de les desigualtats econòmiques i socials i, en
els ensenyaments no obligatoris, sens perjudici del que estableix
aquesta llei, la incentivació de l’estudi.
2. Tots els alumnes tenen dret a accedir, en condicions d’igual-
tat, al sistema públic de beques per a l’estudi en funció de llurs
recursos econòmics, aptituds i preferències. Els procediments
d’adjudicació han de garantir el compliment dels principis de
publicitat i de concurrència.
3. Les administracions públiques, a fi de facilitar l’accés en
condicions d’equitat als serveis escolars de menjador i trans-
port durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments
declarats gratuïts, han d’oferir ajuts als alumnes que visquin
en poblacions sense escola, en nuclis de població allunyats o
en zones rurals, als alumnes amb discapacitats i als alumnes
amb necessitats educatives específiques reconegudes. Els ajuts
poden cobrir totalment o parcialment la despesa, atenent la na-
 turalesa del desplaçament i el nivell de renda de les famílies.
Les administracions públiques han de promoure mesures que
facilitin l’accés de tots els alumnes a les activitats complemen-
tàries i extraescolars i, si escau, als ensenyaments postobliga-
toris de batxillerat i de formació professional.
4. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per
a introduir progressivament un sistema d’ajuts general, en les
diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar
en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat dels centres públics
i dels centres privats sostinguts amb fons públics. S’entén per
Departament, als efectes del que estableix aquesta llei, el depar-
tament competent en matèria d’educació.
5. El Departament ha d’oferir ajuts als alumnes d’ensenyaments
postobligatoris a fi de promoure la continuïtat en els estudis i fer
possible la mobilitat territorial i la compatibilitat entre educació i
treball.
6. El Govern pot atorgar ajuts per a la realització d’activitats
educatives fora de l’horari lectiu.
article 7. Convivència
1. Tots els membres de la comunitat escolar tenen el dret a una
bona convivència i el deure de facilitar-la.
2. Les regles de convivència als centres educatius s’han de
basar genèricament en els principis democràtics i específicament
en els principis i normes que deriven d’aquesta llei.
Article 8. Definició, àmbit i mapa del sistema educatiu
1. El sistema educatiu comprèn els ensenyaments regulats en
el títol V, els centres que els imparteixen i els serveis educatius,
qualssevol que siguin els destinataris de l’ensenyament, la titula-
ritat del centre i el seu sistema de finançament.
2. El mapa escolar és l’instrument que reflecteix l’oferta del
sistema educatiu i l’activitat educativa no universitària, i és la
base a partir de la qual s’ha d’elaborar la programació a què fa
referència l’article 44. La informació que conté el mapa ha d’ésser
actualitzada regularment.
 3. El Govern ha de regular les característiques i el procediment
d’elaboració i revisió del mapa escolar, amb relació a tots els
ensenyaments i serveis educatius que regula aquesta llei.
TíToL ii
. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya
article 9. règim lingüístic
1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels princi-
pis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries
de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. Correspon al Govern, d’acord amb l’article 53, determinar
el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els
objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació
del marc horari.
Article 10. Dret i deure de conèixer les llengües oficials
1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües
oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori,
d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenen-
tatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense co-
nèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un s
uport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes
nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció
lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així
mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per
a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el co-
neixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança
entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques
lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3.Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments
de formació professional i els ensenyaments de règim especial,
llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alum-
nes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de
l’ensenyament i l’àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l’exer-
cici del dret i el compliment del deure de conèixer el català,
ha de garantir, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de
l’Estatut, una oferta suficient d’ensenyament del català.
article 11. el català, llengua vehicular i d’aprenentatge
1.El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua
normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge
del sistema educatiu.
2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el
material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d’ava-
luació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han
d’ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries
de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens
perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
3.Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups
classe diferents per raó de llur llengua habitual.
4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ense-
nyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua
habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment
de la matrícula, i d’acord amb el procediment que estableixi el
Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individu-
alitzada en aquesta llengua.
article 12. Llengües estrangeres
Pàgina 37. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf
article 13. Competència lingüística del professorat, dels professionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis
Pàgina 38. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/normativa-educacio/lec_12_2009.pdf
Article 14. Projecte lingüístic
Article 15. Programes d’immersió lingüística
Article 16. El català, llengua oficial de l’Administració educativa a Catalunya
article 17. règim lingüístic als centres educatius de l’aran
article 18. Ús i foment del català
TíToL III. De la comunitat educativa
TíTOL IV. Servei d’educació de Catalunya
TÍTOL V. Ordenació dels ensenyaments
article 59. educació secundària obligatòria
1. L’etapa d’educació secundària obligatòria comprèn quatre
anys acadèmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze
anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que es
poden agrupar en àmbits de coneixement.
2. L’educació secundària obligatòria té com a finalitat propor-
cionar a tots els alumnes una educació que els permeti:
a)Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb
relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres
persones i la gestió de l’afectivitat.
b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de conei-
xement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees,
les habilitats i competències culturals, personals i socials rela-
tives a:
Primer. L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i
la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les com-
petències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la
comunicació audiovisual.
 Segon. La comprensió dels elements bàsics del món en els as-
pectes científics, socials, culturals i artístics.
Tercer. La sensibilitat artística i la creativitat.
Quart. La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i
d’oportunitats de les persones.
Cinquè. El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autono-
mia i capacitat crítica.
Sisè. La resolució de problemes de la vida quotidiana.
3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’ori-
entar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la
incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta i
el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.
4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’es-
tablir programes de diversificació curricular orientats a la con-
secució de la titulació. Aquests programes poden comprendre
activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau,
amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les
mesures de garantia que es determinin per reglament.
5.L’acció tutorial a l’etapa d’educació secundària obligatòria
ha d’incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes
en llur procés educatiu.
6. En l’educació secundària obligatòria, s’ha de garantir un sis-
tema global d’orientació professional i acadèmica que permeti
als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i
productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a llurs
aptituds i preferències.
7. L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’educació se-
cundària obligatòria ha d’ésser contínua i diferenciada segons les
matèries del currículum. En l’avaluació final, s’ha de decidir sobre
el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada
alumne o alumna amb relació a l’adquisició de les competències bà-
siques i a l’assoliment dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa,
s’ha de decidir sobre l’acreditació tenint en compte el grau d’asso-
liment de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.
TíToL VI.Dels centres educatius
Capítol II. Criteris per a l’organització pedagògica dels centres
article 77. Criteris que orienten l’organització pedagògica
dels centres
1. En el marc de l’autonomia dels centres educatius, els cri-
teris que regeixen a cada centre l’organització pedagògica dels
ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del
sistema educatiu i han de fer possible:
a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col-
lectius, en aplicació del principi d’inclusió.
b)El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els
permeti la plena integració social i laboral i la incorporació als
estudis superiors com a resultat de l’acció educativa.
c) La incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment
en el treball quotidià al centre educatiu.
d)L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’apre-
nentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educati-
ves inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l’aplicació
de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.
e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.
f) L’establiment de regles basades en els principis democràtics,
que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat
del professorat.
g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.
2.Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre
regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que,
permanentment o ocasionalment, hi treballa. Els centres han d’es-
tablir mesures i instruments d’acollida o de formació per tal de
facilitar als nous docents el coneixement del projecte educatiu i
la pertinent adaptació de llur exercici professional.
article 81. Criteris d’organització pedagògica dels centres
per a l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives
específiques
1. L’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi
d’escola inclusiva.
2. Els projectes educatius dels centres han de considerar els
elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la par-
ticipació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris,
independentment de llurs condicions i capacitats.
3. S’entén per alumnes amb necessitats educatives específi-
ques:
a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que
són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials,
els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
o els que pateixen malalties degeneratives greus.
b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques deriva-
des de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de
situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
4. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especi-
als, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació
inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat
i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquests
alumnes, un cop avaluades llurs necessitats educatives i els su-
ports disponibles, si es considera que no poden ésser atesos en
centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’educació es-
pecial. Aquests centres poden desenvolupar els serveis i progra-
mes de suport a l’escolarització d’alumnes amb discapacitats als
centres ordinaris que el Departament determini.
5. Amb relació als alumnes d’incorporació tardana amb ne-
cessitats educatives específiques, l’Administració educativa ha
d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació
del coneixement de les llengües oficials o de les competències
bàsiques instrumentals, i també mesures d’acollida.
article 82. Criteris d’organització dels centres per a atendre
els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació
relacionats amb l’aprenentatge escolar
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els ele-
ments metodològics i organitzatius necessaris per a atendre ade-
quadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comu-
nicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació,
de comunicació o de comportament.
2. L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis
educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenen-
tatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.
article 83. Criteris d’organització dels centres per a atendre
els alumnes amb altes capacitats
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els ele-
ments metodològics i organitzatius necessaris per a atendre els
alumnes amb altes capacitats, amb programes específics de for-
mació i flexibilitat en la durada de cada etapa educativa.
2.L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels ser-
veis educatius, protocols per a la identificació de les altes capa-
citats i l’atenció metodològica adequada.
article 84. Projectes d’innovació pedagògica
1. El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupa-
ment de projectes d’innovació pedagògica i curricular que tinguin
l’objectiu d’estimular la capacitat d’aprenentatge, les habilitats
i potencialitats personals, l’èxit escolar de tots els alumnes, la
millora de l’activitat educativa i el desenvolupament del pro-
jecte educatiu dels centres que presten el Servei d’Educació de
Catalunya, i ha d’afavorir especialment la recerca i els projectes
d’innovació amb relació a l’ús de les tecnologies de la informació
i la comunicació per a l’aprenentatge i el coneixement i amb rela-
 ció a la formació dels alumnes en el plurilingüisme. Els projectes
es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau,
vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb
altres organitzacions.
2. L’Administració educativa ha d’establir línies per a la inno-
vació, amb la col·laboració, si escau, d’institucions educatives,
universitats i altres entitats, i ha d’articular sistemes d’ajuts que
les facin possibles.
article 85. Centres de referència educativa
El Govern ha d’establir el marc reglamentari que ha de permetre
qualificar com a centres de referència educativa els centres que
acreditin bones pràctiques educatives. Els centres que obtinguin
aquesta qualificació, de caràcter temporal, han d’ésser considerats
preferents amb relació als aspectes pràctics de la formació inicial
del nou professorat, d’acord amb el que estableix l’article 109.
TíToL VII. De l’autonomia dels centres educatius
TÍTOL VIII.Del professorat i altres professionals dels centre
Capítol VI. Carrera professional docent
article 128. Carrera professional
1. Els funcionaris docents de l’Administració de la Generalitat
disposen, per a desenvolupar la carrera professional, dels proce-
diments següents:
a) Promoció interna entre cossos docents de diferent subgrup de
classificació, eventualment amb canvi de centre de destinació.
b) Promoció a altres cossos docents del mateix subgrup de
classificació.
c) Promoció docent per mitjà de l’adquisició progressiva de
graus docents o de l’adquisició de la categoria superior de sènior.
d)Obtenció del reconeixement de noves especialitats del ma-
teix cos, sense canvi de lloc.
article 129. Promoció interna
1.Els funcionaris del Cos de Mestres i del Cos de Professors
Tècnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al Cos de
Professors d’Educació per mitjà del sistema de concurs oposició
per un torn de reserva a les convocatòries corresponents, sempre
que tinguin la titulació requerida per a accedir al cos corresponent
i tinguin una antiguitat mínima de sis anys com a funcionaris de
carrera en el cos de procedència.
2.En les convocatòries a què fa referència l’apartat 1 s’ha de
valorar preferentment el treball desenvolupat, els cursos de forma-
ció i perfeccionament superats, els mèrits acadèmics i l’avaluació
positiva de l’activitat docent.
 3.La fase d’oposició de les convocatòries a què fa referència
l’apartat 1 consisteix a exposar i debatre un tema de l’especialitat
a la qual s’accedeix. En les especialitats que el Govern determini,
hi pot haver una part pràctica.
4. Els funcionaris que accedeixen al Cos de Professors d’Edu-
cació pel procediment que regula aquest article estan exempts
de la fase de pràctiques i tenen preferència en l’elecció de les
destinacions vacants sobre els aspirants que ingressen pel torn
lliure de la convocatòria corresponent.
article 130.adquisició de noves especialitats docents
dins un mateix cos
1.Els funcionaris dels cossos docents de la Generalitat poden
obtenir el reconeixement d’especialitats docents diferents de l’es-
pecialitat per la qual han ingressat al cos.
2. El procediment de reconeixement de noves especialitats
docents ha d’ésser objecte de convocatòries periòdiques, sense
limitació de places, i consisteix en una prova, que ha de valo-
rar una comissió de selecció, referida al temari de l’especialitat
que cal reconèixer i destinada a verificar els coneixements dels
aspirants i llur capacitat per a aplicar els recursos didàctics en la
nova especialitat.
TÍTOL IX. De la direcció i el govern dels centres educatius
TÍTOL X. De l’administració de l’educació
TÍTOL XI. De l’avaluació i la prospectiva del sistema educatiu
TÍTOL XII. Del finançament del sistema educatiu.
Interessant índex analític al final del document de la LEC.

DECRET 187/2015, de 25 d’agost. ANNEX 6. Ciències socials.

ANNEX 6

Currículum de l’educació secundària obligatòria
Àmbit social (ciències socials: geografia i història; cultura clàssica; economia; emprenedoria;economia i emprenedoria)
ÀMBIT SOCIAL
CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA (matèria comuna)
CULTURA CLÀSSICA (matèria optativa)
ECONOMIA (matèria optativa de 4t)
EMPRENEDORIA (matèria optativa de 1r a 3r i matèria optativa de 4t)
ECONOMIA I EMPRENEDORIA (matèria compactada de 4t)
CIÈNCIES SOCIALS: GEOGRAFIA I HISTÒRIA (matèria comuna)
COMPETÈNCIES DE LA MATÈRIA
Les competències bàsiques de la matèria de ciències socials: geografia i història es refereixen a aquelles capacitats que permeten als alumnes analitzar fets i situacions a partirde l’aplicació dels coneixements i de les metodologies que proporciona la matèria. Ser competent en aquesta matèria implica que els nois i noies han adquirit les eines necessàries
per entendre el món i per esdevenir persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi. Suposa disposar d’uns coneixements que són útils en la mesura que permeten la construcció de conceptes i procediments, i la seva transferència per
interpretar problemes a diferents escales espacials i temporals i, alhora, per situar-se en el món i desenvolupar una consciència ciutadana que els permeti intervenir en un futur en la vida laboral, social, cívica i política. En la comprensió dels fenòmens socials que requereix la societat del coneixement esdevenen determinants les destreses d’obtenció i tracta
ment de la informació facilitada per les xarxes i els entorns digitals.
Aquestes competències comporten plantejar-se quins coneixements han de tenir els estudiants d’ESO perquè puguin utilitzar-los com a ciutadans. Les competències avaluen la capacitat de recordar coneixements factuals, el grau d’assimilació de diferents tipus de continguts i la capacitat d’interrelacionar-los en situacions i contextos nous, amb fonament
científic.
S’han identificat quatre grups de competències que corresponen a quatre dimensions de les ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana. Aquestes dimensions s’han fet atenent a criteris epistemològics, de funcionalitat didàcticai d’intencionalitat educativa. Les ciències socials no disposen d’una referència disciplinària única, si bé tradicionalment per a l’etapa obligatòria s’han consideratespecialment rellevants els coneixements que proporcionen la geografia i la història. Cal afegir, a més, els continguts d’altres ciències socials, com la demografia, la sociologia, la
història de l’art o l’economia, que han de ser usats en la mesura que proporcionen llum per entendre el món i contribuir de manera responsable i crítica a la seva millora. D’altra banda, en alguns casos les disciplines no són suficients per avançar en l’assoliment de les competències que tenen una dimensió més personal i social com, per exemple, les que
estan lligades a l’exercici responsable i crític de l’autonomia personal o a la participació activa en la societat, les quals d’altra banda no són alienes als objectius de les ciències socials.
La dimensió històrica fa referència a coneixements que ajuden l’alumne a desenvolupar la consciència històrica pròpia i d’identitat col·lectiva que li permeti construir la seva historicitat,com a conseqüència de la comprensió de les relacions entre passat, present i futur. La dimensió geogràfica permet que l’alumne s’apropiï dels espais i medis on desenvolupa la
seva vida quotidiana, els apreciï i s’hi identifiqui territorialment i culturalment. La dimensió cultural i artística implica desenvolupar una mirada intercultural, crítica i oberta, per interpretar i gaudir del fet artístic i cultural. Finalment, la dimensió ciutadana recull les competències que afavoreixen la construcció del compromís personal i les habilitats
necessàries que contribueixin a l’assoliment d’una societat més lliure, justa, equitativa i cohesionada.
Per a la matèria de les ciències socials: geografia i història s’han establert trenta continguts clau (CC) que es distribueixen en funció de la seva relació amb cada competència. També es relacionen continguts clau de l’àmbit digital (CCD).
Dimensió històrica
Els aprenentatges vinculats a la dimensió històrica comporten conèixer i comprendre críticament el temps passat per entendre el temps present i així constatar que el món en què vivim s’ha configurat a partir de les accions de les generacions que ens han precedit. De lamateixa manera, els homes i lesdones d’avui han de prendre consciència que les seves
actuacions condicionaran el món que heretaran les generacions futures.
Les competències d’aquesta dimensió tenen com a finalitat el desenvolupament del pensament i la consciència històrica en l’alumnat mitjançant les capacitats que possibiliten donar sentit al passat i comprendre els fets i els fenòmens històrics, situar-se en el present i
prendre decisions de futur.
El conjunt de les competències de la dimensió històrica es vincula amb:
El coneixement científic de la història i d’altres ciències socials, que tenen per objectiu l’estudi de les societats del passat a partir de l’ús i l’anàlisi crítica de fonts primàries i secundàries, i la presa de decisions vers el futur.
La situació dels esdeveniments en el temps i un marc que els expliqui des d’una perspectiva dinàmica.
Les habilitats intel·lectuals pròpies del pensament abstracte i formal, com
l’observació, la comprensió, l’anàlisi, la síntesi, l’argumentació, la interpretació i la valoració sobre les estructures i els processos dels diversos entorns socials.
La participació en la vida democràtica d’un país, amb la conscienciació que això suposa en la transformació i la millora de la pròpia societat.
La formació del propi pensament, la consciència històrica i la construcció de la pròpia identitat.
La preservació de les memòries plurals dels protagonistes del passat, i de totes aquelles evidències que faciliten comprendre millor com eren, com vivien, com pensaven els homes i les dones que ens han precedit en el temps i han tingut un paper en la construcció del present.

A partir de la pàgina 192 trobaràs totes les competències i continguts claus de socials: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6945/1441278.pdf

 

DECRET 187/2015, de 25 d’agost. Annexos 1, 2 i 3.

Annex 1

Matèries agrupades per àmbits de coneixement

 

Les conclusions del Consell de la Unió Europea de 12 de maig de 2009  (DOUE 2009/C 119) sobre un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació (ET 2020) estableixen diversos objectius, entre els quals millorar el nivell d’assoliment de les competències pròpies dels àmbits lingüístic, matemàtic i cientificotecnològic, i també fomentar l’adquisició de les competències bàsiques transversals com la competència digital, la d’aprendre a aprendre i la d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Igualment, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en l’article 59, estableix els objectius curriculars de l’educació secundària obligatòria, encaminats al desenvolupament personal i social amb relació a l’autonomia personal dels alumnes, el coneixement reflexiu, les habilitats i competències culturals, orientats a l’adquisició de les competències bàsiques, en tots els àmbits del coneixement.

Per aquest motiu, el currículum agrupa les diverses matèries en àmbits de coneixement que faciliten l’assoliment de les competències que li són pròpies de la manera següent:

 

1. Àmbit lingüístic:

– Llengua catalana i literatura

– Llengua castellana i literatura

– Aranès

– Llengües estrangeres

– Llatí

 

2. Àmbit matemàtic:

– Matemàtiques

– Matemàtiques acadèmiques-aplicades

 

3. Àmbit cientificotecnològic:

– Ciències de la naturalesa: física i química

– Ciències de la naturalesa: biologia i geologia

– Ciències de la naturalesa: ciències aplicades a l’activitat professional

– Tecnologia

– Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)

– Cultura científica

– Física i química i ciències aplicades a l’activitat professional

– Biologia i geologia i ciències aplicades a l’activitat professional

– Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)

 

4. Àmbit social:

– Ciències socials: geografia i història

– Cultura clàssica

– Emprenedoria

– Economia

– Economia i emprenedoria

 

5. Àmbit artístic:

– Música

– Educació visual i plàstica

– Arts escèniques i dansa

 

6. Àmbit de l’educació física:

– Educació física

 

7. Àmbit de cultura i valors:

– Cultura i valors ètics

– Filosofia

– Religió

 

8. Àmbit digital:

– Transversal a les matèries

 

9. Àmbit personal i social:

– Transversal a les matèries

 

Annex 2

Distribució horària global per matèria i curs

 

2.1. Assignació horària setmanal de caràcter general

 

 

Matèries comunes 1r 2n 3r 4t
Llengua catalana i literatura 3 3 3 3
Llengua castellana i literatura 3 3 3 3
Llengua estrangera 3 4 3 3
Ciències socials: geografia i història 3 3 3 3
Ciències de la naturalesa: biologia i geologia 3 – 2 –
Ciències de la naturalesa: física i química 3 2 –
Matemàtiques 3 4 4 4
Educació física 2 2 2 2
Música 2 2* – –
Educació visual i plàstica 2 – 2* –
Tecnologia 2 2 2 –
Religió o cultura i valors ètics 1 1 1 1
Tutoria 1 1 1 1
Treball de síntesi/Projecte de recerca (1) (1) (1) (1)
Servei comunitari – – (1)
Matèries optatives 2 2 2 10
TOTAL 30 30 30 30

 

 

*Les matèries de música i d’educació visual i plàstica són intercanviables a segon i tercer d’ESO.

(1) Sense assignació horària

 

Distribució horària de les matèries optatives de quart d’ESO

 

L’assignació horària de les matèries optatives per acreditar l’opció de quart d’ESO, especificades en l’article 13.2, és de 3 hores setmanals. La resta de matèries optatives especificades en l’article 12.3 han de tenir una assignació lectiva mínima de 2 hores.

 

Assignació horària de les matèries compactades autoritzades

 

– Física i química i ciències aplicades, amb assignació horària de 4 hores setmanals.

– Biologia i geologia i ciències aplicades, amb assignació horària de 4 hores setmanals.

– Economia i emprenedoria, amb assignació horària de 4 hores setmanals.

– Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica), amb una assignació horària de 3 hores setmanals.

 

2.2 Condicions per a altres possibles assignacions horàries de primer a tercer

Els centres poden modificar l’assignació horària setmanal de les matèries establerta amb caràcter general en el punt 2.1 d’aquest annex, excepte en el cas de l’educació física, la religió, la cultura i valors ètics, la tutoria i el treball de síntesi. Aquesta nova distribució s’ha d’establir per a tota una promoció d’alumnes i ha de respectar les condicions següents:

 

a) Hores globals de les matèries

Per a cada matèria, el nombre total d’hores al llarg dels tres cursos no pot ser inferior a:

Llengua catalana i literatura: 315 h

Llengua castellana i literatura: 315 h

Llengua estrangera: 315 h + 35 h*

Ciències socials: geografia i història: 315 h

Ciències de la naturalesa: biologia i geologia: 175 h

Ciències de la naturalesa: física i química: 175 h

Matemàtiques: 385 h

Música: 140 h

Educació visual i plàstica: 140 h

Tecnologia: 210 h

(Per a cada curs, s’han comptabilitzat 35 setmanes lectives)

*Aquestes 35 hores es poden emprar per impartir una matèria no lingüística en llengua estrangera, d’acord amb el projecte lingüístic de centre.

 

b) Presència de les matèries

Les matèries de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, ciències socials: geografia i història, ciències de la naturalesa i matemàtiques han de tenir presència a tots els cursos i el seu horari global no pot ser inferior al 60% del total d’hores per curs.

 

 

DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

La Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò previst a l’article 131.3.c) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, té atribució de potestat compartida per a l’establiment dels plans d’estudi corresponents a l’educació secundària obligatòria (ESO), incloent-hi l’ordenació curricular.

D’acord amb la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, s’entén per currículum la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum de l’educació secundària obligatòria comprèn els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació, que han de permetre que els alumnes acabin l’ensenyament obligatori havent assolit les competències bàsiques que determina aquest Decret. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya determinar el currículum per a cadascuna de les etapes i ensenyaments del sistema educatiu català, en el marc dels aspectes que garanteixen l’assoliment de les competències bàsiques, la validesa dels títols i la formació comuna regulats per les lleis.

En aquest marc, el Decret ordena el currículum per a l’educació secundària obligatòria tenint en compte els principis fonamentals següents.

En primer lloc, planteja un currículum competencial per a la millora de la qualitat de l’aprenentatge. En aquest sentit, el Decret recull i aprofita tota la reflexió pedagògica impulsada pel Departament d’Ensenyament des de l’any 2000 en l’àmbit de les competències bàsiques. Assumeix el plantejament competencial contingut en la legislació vigent i les referències internacionals de la Unió Europea, com l’estratègia Educació i Formació 2020 (ET 2020) o la Recomanació 2006/962/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, sobre la qual es fonamenta el marc normatiu vigent. També determina que el currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar tant la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta com el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Aquest plantejament competencial no tan sols facilita el grau d’assoliment de les competències, sinó que també promou la notabilitat i l’excel·lència. Igualment, posa els aprenentatges en acció i dissenya un currículum aplicat. El treball per competències constitueix també un estímul metodològic per als equips docents dins els centres i afavoreix la presència dels diferents aspectes transversals del currículum.

En segon lloc, fixa com a prioritat la continuïtat formativa de tots els alumnes, per tal de fomentar que completin estudis postobligatoris d’acord amb els seus interessos i potencialitats en un context de permeabilitat entre les diferents opcions formatives.

En tercer lloc, determina l’orientació com una responsabilitat compartida de l’equip docent per a l’acompanyament de l’alumnat al llarg de la seva escolarització. Proposa una gestió curricular que garanteix una mirada inclusiva. Els objectius de millora educativa han de possibilitar que el màxim d’alumnes finalitzin l’ESO.

En quart lloc, el Decret estableix l’avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. Des de l’any 2010, es realitzen proves d’avaluació diagnòstica i des de l’any 2012, proves de competències bàsiques a quart d’ESO. Aquestes proves, conjuntament amb altres eines d’avaluació dels centres, pretenen ser una eina útil per a l’alumnat, el professorat i els centres.

Finalment, aquest currículum vol incentivar el treball en equip i la coresponsabilitat de tot el professorat a l’hora de desenvolupar els projectes educatius dels centres i també esdevenir un marc de referència per a desplegaments normatius posteriors.

El centre docent és l’àmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currículum i és on se n’evidencia l’eficàcia, la coherència i la utilitat. És en l’aplicació del currículum, en cada centre i en cada aula, on s’ha de concretar la flexibilitat i l’autonomia curricular, en funció de les característiques del grup de nois i noies, de l’equip docent que és el responsable de la seva aplicació, de les característiques del centre i de l’entorn social i territorial on està ubicat.

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, en el seu article 11 estableix en el punt primer que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. L’article 17.1 d’aquesta Llei determina el règim lingüístic dels centres educatius d’Aran.

Aquest Decret s’ha tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i d’acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.

En virtut d’això, a proposta de la consellera d’Ensenyament, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Capítol 1

Disposicions de caràcter general

Article 1

Objecte

L’ordenació del currículum de l’educació secundària obligatòria s’estableix d’acord amb un model d’ensenyament i aprenentatge de caràcter competencial i en el marc d’un sistema que preveu l’orientació educativa i l’atenció a tot l’alumnat com la principal eina per afavorir la continuïtat formativa en els ensenyaments postobligatoris.

Article 2

Finalitat

1. La finalitat de l’educació secundària obligatòria és l’assoliment de les competències clau que permeti a tots els alumnes:

a) Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres persones i la gestió de l’afectivitat.

b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees, les habilitats i competències culturals, personals i socials relatives a:

– L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual.

– La comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científics, socials, culturals, religiosos i artístics, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya.

– La sensibilitat artística i la creativitat.

– La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i d’oportunitats de les persones.

– El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat crítica.

– La resolució de problemes de la vida quotidiana, la convivència i l’exercici responsable de la ciutadania.

– L’hàbit lector com a eina bàsica per accedir i construir coneixement i desplegar el potencial personal.

2. L’educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d’oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho, cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l’alumnat que afavoreixi l’èxit escolar i l’equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.

Article 3

Objectius

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir al desenvolupament de les habilitats i les competències que permetin als alumnes:

a) Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable i eficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

e) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

f) Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentant l’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

g) Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

h) Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llengua catalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

j) Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar la informació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

k) Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

l) Gaudir i respectar la creació artística, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

n) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

o) Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual.

p) Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

 

Article 4

Organització general

1. L’etapa de l’educació secundària obligatòria s’organitza en matèries i comprèn quatre cursos acadèmics.

2. Els dos primers cursos de l’etapa mantenen la coherència amb l’educació primària, garantint la coordinació entre les etapes, per tal d’assegurar-ne una transició adequada de l’alumnat i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu, com a part integrant de l’educació bàsica. D’aquesta manera, es potencia l’autonomia de l’alumne i s’enforteixen els hàbits de treball. Els dos últims cursos de l’etapa consoliden el procés de l’adquisició de les competències clau i preparen per a la continuïtat cap a estudis posteriors.

3. L’educació secundària obligatòria es cursa normalment entre els dotze i els setze anys i s’inicia, generalment, l’any natural en què es compleixen els dotze. Amb caràcter general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb règim ordinari fins als divuit anys, complerts en l’any en què finalitza el curs.

4. L’educació secundària obligatòria ha d’afavorir l’equitat entre l’alumnat, així com el foment de la igualtat entre dones i homes.

5. En aquesta etapa es posa especial èmfasi a l’orientació educativa i l’atenció a l’alumnat per promoure el màxim desenvolupament de les seves potencialitats i la continuïtat formativa.

6. En l’orientació educativa, els centres han de treballar conjuntament amb les famílies per donar suport al procés educatiu dels seus fills i filles.

7. El Departament d’Ensenyament promou que l’alumnat que finalitza l’educació secundària obligatòria pugui acreditar la seva competència digital i la seva competència en llengües estrangeres d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.

Article 5

Projecte educatiu plurilingüe

1. Tots els centres han d’elaborar un projecte lingüístic propi que forma part del projecte educatiu.

2. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de I’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies.

3. L’objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot I’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu.

4. A l’educació secundària obligatòria es fa un enfocament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir que tot l’alumnat conegui les dues llengües en finalitzar l’etapa. D’acord amb el projecte lingüístic, els centres poden impartir continguts de matèries no lingüístiques en una llengua estrangera.

5. El projecte lingüístic ha de determinar les llengües estrangeres que imparteix el centre, i especificar quina o quines s’imparteixen com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.

Article 6

Règim lingüístic als centres educatius d’Aran

Segons l’article 8.1c) de la Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d’Aran, l’aranès, nom que rep la varietat autòctona de la llengua occitana a Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i com a tal és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge als centres educatius d’Aran.

Capítol 2

Currículum

Article 7

Estructura del currículum

1. Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.

2. El currículum s’articula segons la següent estructura: les competències bàsiques, així com els continguts i els criteris d’avaluació en els diferents cursos. A l’annex 1 s’estableixen les matèries agrupades per àmbits de coneixement, el currículum dels quals es desenvolupa en els annexos del 3 a l’11. A l’annex 2, es concreta la distribució horària global per matèria i curs.

3. Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques, continguts i orientacions metodològiques.

4. Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum d’educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre forma part del seu projecte educatiu.

Article 8

Competències clau

1. El currículum de l’educació secundària obligatòria, desplegat a través dels àmbits de coneixement establerts en l’annex 1, ha de contribuir a l’assoliment de les competències clau.

2. Les competències clau han de desenvolupar la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada situació contextualitzada. Assolir-les permet la seva transferència a d’altres situacions.

3. El treball conjunt de les diferents matèries ha d’incorporar els continguts, els criteris d’avaluació i les metodologies més adequades per a l’assoliment de les competències clau.

4. Els centres han de fomentar la competència comunicativa en totes les matèries, com a factor bàsic per al desenvolupament de les competències clau i per a l’adquisició de les competències bàsiques de les matèries. La lectura i la consolidació d’un hàbit lector és una responsabilitat compartida de totes les matèries.

5. L’assoliment dels elements transversals de l’àmbit personal i social, detallats a l’annex 11 d’aquest decret, i de l’àmbit digital, detallats a l’annex 10, ha de desenvolupar-se en el conjunt de matèries i d’acord amb els processos d’orientació associats.

6. L’adquisició de la competència digital i l’exercici responsable de la ciutadania implica tenir consciència de la pròpia identitat digital i la dels altres, salvaguardant les dades personals i la utilització d’imatges.

7. L’organització de les activitats a l’aula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació i de comunicació que s’estableixen entre la comunitat educativa i la relació amb l’entorn, contribueixen a la consolidació de les competències clau.

Article 9

Competències bàsiques en l’àmbit de les matèries i continguts clau

1. Les competències bàsiques d’àmbit i matèria permeten desplegar un model d’ensenyament i aprenentatge que vincula competències i continguts clau de cada matèria, establint la contribució de cada matèria al desenvolupament de les diferents competències clau.

2. Amb la finalitat d’ajudar els centres a desenvolupar el currículum de les diferents matèries, s’han identificat i desplegat les competències dels àmbits lingüístic, matemàtic, cientificotecnològic, social, artístic, d’educació física, de cultura i valors, així com les competències transversals dels àmbits digital i personal i social.

3. S’entén per competències bàsiques d’àmbit aquelles competències que li són pròpies. Aquestes competències estan agrupades en dimensions, graduades en tres nivells de consecució al final de l’etapa i associades als continguts curriculars clau. Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades amb els continguts.

4. Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.

5. Les propostes curriculars dels diferents àmbits despleguen aquestes competències específiques, que seran el referent de l’avaluació al final de l’etapa.

Article 10

Matèries

1. Les matèries comunes són les que cursen tots els alumnes en els diferents cursos de l’etapa.

2. Les matèries optatives diversifiquen el currículum per tal de respondre al desenvolupament d’un projecte educatiu que singularitzi el centre, ajudi a gestionar la diversitat de tot l’alumnat i afavoreixi la innovació educativa orientada a la millora dels resultats educatius.

3. Les hores de les matèries optatives es poden destinar a completar l’assignació horària de les matèries comunes, tot respectant les matèries optatives d’oferta obligatòria i l’organització de les opcions de quart.

Article 11

Matèries dels tres primers cursos

1. Les matèries comunes dels tres primers cursos de l’educació secundària obligatòria són:

Ciències de la naturalesa (biologia i geologia a primer i tercer; física i química a segon i tercer)

Ciències socials: geografia i història

Educació física

Educació visual i plàstica

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran

Llengua estrangera

Matemàtiques (a primer i segon)

Matemàtiques acadèmiques-aplicades (tercer)

Música

Tecnologia

Religió o cultura i valors ètics

Tutoria

2. Els centres han d’oferir de forma obligatòria, almenys en un dels tres primers cursos, les matèries optatives de cultura clàssica, emprenedoria i segona llengua estrangera.

3. L’oferta de segona llengua estrangera s’ha d’adequar al projecte lingüístic contingut en el projecte educatiu del centre, i se n’ha de promoure la presència i la continuïtat al llarg de l’etapa.

Article 12

Matèries de quart curs

1. El quart curs té un caràcter orientador i ha de promoure la continuïtat formativa coherent amb els interessos i potencialitats de l’alumne.

2. Les matèries comunes de quart de l’educació secundària obligatòria són les següents:

Ciències socials (geografia i història)

Educació física

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, i aranès, a Aran

Llengua estrangera

Matemàtiques acadèmiques-aplicades

Religió o cultura i valors ètics

Tutoria

3. Les matèries optatives de quart són les següents:

Biologia i geologia

Física i química

Llatí

Economia

Ciències aplicades a l’activitat professional

Emprenedoria

Tecnologia

Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)

Segona llengua estrangera

Educació visual i plàstica

Filosofia

Música

Arts escèniques i dansa

Cultura científica

Cultura clàssica

Article 13

Organització de quart curs

1. El quart curs s’organitza de manera que els alumnes puguin escollir cursar una o ambdues d’aquestes opcions:

a) Opció acadèmica, que condueix als estudis de batxillerat.

b) Opció aplicada, que condueix als ensenyaments professionals.

2. Per acreditar l’opció acadèmica cal cursar dues matèries de les següents: biologia i geologia, física i química, llatí i economia, i una altra matèria optativa a escollir per l’alumne.

Per acreditar l’opció aplicada cal cursar dues matèries d’entre: ciències aplicades a l’activitat professional, emprenedoria i tecnologia, i una altra matèria optativa a escollir per l’alumne.

3. Per facilitar l’accés de l’alumnat a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris, tots els centres educatius han d’estructurar una organització curricular que permeti cursar dues matèries d’opció acadèmica i dues matèries d’opció aplicada. A aquest efecte, els centres educatius han d’oferir matèries compactades d’acord amb la distribució horària establerta a l’annex 2. Aquesta organització permet als alumnes realitzar l’avaluació final per l’opció d’ensenyaments acadèmics i/o per l’opció d’ensenyaments aplicats.

4. Una matèria compactada agrupa dues matèries optatives que tenen una part de continguts coincidents i pertanyen a una mateixa especialitat docent. Està impartida per un únic professor i, pel que fa a l’avaluació, computa com dues matèries i té dues qualificacions.

5. Les matèries compactades autoritzades són:

a) Física i química i ciències aplicades

b) Biologia i geologia i ciències aplicades

c) Economia i emprenedoria

d) Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica)

Els annexos 5 i 6 contenen el currículum establert per a aquestes matèries.

6. L’organització de quart ha de permetre una oferta suficient de matèries optatives per tal que l’alumne pugui superar la prova de l’opció —o opcions— triada.

7. Els centres de tres o més línies han d’oferir de forma obligatòria les matèries optatives de filosofia i segona llengua estrangera. La resta de centres han de prioritzar aquesta oferta segons la seva disponibilitat.

8. En la franja horària de les matèries optatives, l’alumnat n’ha de cursar un mínim de 3 i un màxim de 5.

Article 14

Treball de síntesi

1. El treball de síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament/aprenentatge concebudes per desenvolupar competències i/o aprenentatges competencials. L’alumnat ha de ser capaç de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a la resolució de qüestions i problemes de la vida pràctica. Aquest treball ha d’integrar continguts de diverses matèries i admet diverses concrecions temporals.

2. Al llarg del treball, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

3. A l’hora d’avaluar el treball de síntesi, convé incloure l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries. En la proposta curricular de l’àmbit digital s’inclou el treball de síntesi com a part de l’avaluació de la competència.

4. S’ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa. El treball de síntesi, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de cada curs.

Article 15

Projecte de recerca

1. En el quart curs tot l’alumnat ha de realitzar un projecte de recerca. Aquest projecte ha d’estar constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i investigació realitzades per l’alumnat d’un tema escollit i delimitat, en part, per ell mateix, sota el guiatge del professorat.

2. Al llarg del projecte, els alumnes han de mostrar capacitat d’autonomia i iniciativa en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

3. A l’hora d’avaluar el projecte de recerca, convé incloure l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries. En la proposta curricular de l’àmbit digital s’inclou el projecte de recerca com a part de l’avaluació de la competència.

4. El projecte de recerca, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de quart.

Article 16

Servei comunitari

1. El servei comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què l’alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprèn l’exercici actiu de la ciutadania.

2. El servei comunitari és de caràcter obligatori i el seu objectiu és garantir que els estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic.

3. El servei comunitari ha de formar part de la programació curricular d’una o diverses matèries de tercer i/o quart d’ESO definides en el pla anual de centre. Així, comprèn una part d’aprenentatge vinculada al currículum que es realitza dins l’horari lectiu i un servei actiu a la comunitat, que s’ha de dur a terme fora d’aquest horari, d’acord amb les necessitats de l’entitat amb què es col·labori i dels criteris organitzatius del centre. La dedicació horària al desenvolupament del servei comunitari és de 20 hores, amb un mínim de 10 hores de servei actiu a la comunitat. Excepcionalment el servei actiu a la comunitat es pot dur a terme dins l’horari escolar.

4. Un centre pot disposar d’un o més projectes de servei comunitari. En tots els casos, cada projecte ha de contenir una assignació horària lectiva i pràctica, i la vinculació curricular que fonamenta el servei actiu.

5. El servei comunitari, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb incidència en la qualificació global de la matèria, o matèries, a la qual estigui vinculada.

 

Capítol 3

Orientació educativa i gestió pedagògica

Article 17

Orientació educativa

1. L’orientació educativa comprèn les accions de centre que promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne i suposen l’eix vertebrador de l’acció educativa del centre. El projecte educatiu n’ha d’establir els principis que la regulen.

2. Consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament de l’alumne, l’assoliment de les competències clau i l’acompanyament personalitzat al llarg de la seva escolarització.

3. L’orientació educativa s’adreça a tot l’alumnat, és responsabilitat de tot el professorat i inclou l’atenció a la diversitat, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.

4. Les actuacions d’orientació educativa es duen a terme en els àmbits personal, acadèmic i professional de l’alumne, i es poden desenvolupar a nivell individual o grupal.

5. El centre ha de disposar d’un registre o full de seguiment intern per recollir i traspassar la informació més rellevant de cada alumne d’un curs al següent i als ensenyaments postobligatoris. Aquest registre ha d’incloure, entre d’altres, les dades següents:

a) Nivell d’assoliment dels aprenentatges.

b) Mesures de suport a l’aprenentatge rebudes (específiques i/o extraordinàries).

c) Interessos i expectatives de l’alumne.

d) Habilitats de relació i socialització.

6. Correspon al tutor assignat a l’alumne la responsabilitat d’actualitzar i gestionar la informació continguda en el registre o full de seguiment intern de l’alumne.

Article 18

Atenció a la diversitat dels alumnes

1. L’atenció a la diversitat consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives i/o psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els alumnes.

2. El projecte educatiu de centre ha d’incloure els criteris i els recursos que orientin l’atenció a la diversitat dels alumnes.

3. Les mesures d’atenció a la diversitat poden ser de caràcter general, específic o extraordinari, i poden establir-se de forma temporal o permanent. Aquestes mesures s’apliquen en totes les matèries i en l’acció tutorial, i requereixen la coordinació del l’equip docent.

4. Les mesures de caràcter general garanteixen l’atenció i el suport a tot l’alumnat i inclouen el conjunt d’accions de reforç i ampliació que cada docent preveu a fi i efecte d’ajustar la programació general del grup a les necessitats de tots els alumnes. Això comporta la diversificació dels procediments i les activitats d’aprenentatge i d’avaluació, tant des de la perspectiva organitzativa com metodològica, i no suposen cap flexibilització ni adaptació del currículum.

5. Les mesures específiques permeten singularitzar i adaptar el currículum als alumnes que ho requereixin, un cop han estat aplicades les mesures generals, d’acord amb els criteris establerts per la comissió d’atenció a la diversitat o per l’òrgan col·legiat que el centre determini. Van adreçades a:

a) Alumnes de primer i segon cursos de l’ESO. Tenen un caràcter preventiu i esdevenen un suport immediat i personalitzat a alumnes amb un baix nivell d’assoliment de les competències bàsiques a l’educació primària i/o que presenten dificultats d’aprenentatge, sobretot en aquells aprenentatges considerats clau i de caràcter més instrumental.

b) Alumnes de tercer i quart cursos de l’ESO. Tenen un caràcter orientador i d’estímul cap a la continuïtat formativa per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge i, de vegades, amb risc d’abandonament escolar. Són estratègies de diversificació curricular que permeten organitzar el currículum d’acord amb els àmbits d’aprenentatge i, si escau, amb una clara orientació pràctica.

c) Alumnes amb altes capacitats i alt interès per l’aprenentatge. Poden disposar, si escau, de mesures específiques que donin resposta a les seves necessitats amb relació a l’ampliació i enriquiment curricular al llarg de tota l’etapa, així com la flexibilitat en la durada de l’etapa en determinats casos degudament motivats.

6. Les mesures extraordinàries són estratègies i eines de caràcter didàctic, curricular, psicopedagògic i organitzatiu que es duen a terme un cop han estat aplicades les mesures específiques i en casos molt concrets que requereixen mesures singularitzades. L’accés a aquestes mesures extraordinàries es fa d’acord amb el procediment establert pel Departament d’Ensenyament.

7. El Departament d’Ensenyament pot establir convenis amb ajuntaments, ens locals i altres institucions, per a la realització d’activitats fora del centre en el marc d’aplicació de les mesures específiques i/o extraordinàries per als alumnes de tercer i quart curs, que no han de comportar vinculació laboral o professional.

Article 19

Acció tutorial

1. El projecte educatiu de centre ha de definir el model d’acció tutorial d’acord amb els principis que regulen l’orientació educativa del centre.

2. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen, en col·laboració amb les famílies, a l’assoliment de les competències personals, emocionals i socials de l’alumne necessàries per poder desenvolupar el seu projecte personal, acadèmic i professional.

3. Es porta a terme individualment, amb un acompanyament personalitzat, i en grup, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixen a la cohesió social dels alumnes a través de la tutoria del grup.

4. Tots els alumnes han de disposar d’un professor tutor. Correspon al professor tutor la relació amb les famílies o tutors legals dels alumnes.

5. L’acció tutorial és responsabilitat del conjunt de professorat que intervé en un mateix grup. Correspon al professor tutor la coordinació de l’equip docent i l’emplenament de tota la documentació que sigui necessària.

6. Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure els aspectes organitzatius i funcionals de l’acció tutorial, i els procediments de seguiment i d’avaluació. El centre ha de garantir, mitjançant els recursos disponibles, la coherència i la continuïtat de l’acció tutorial durant l’escolarització de l’alumnat.

Article 20

Orientació acadèmica i professional

1. L’orientació acadèmica i professional és el conjunt d’actuacions que contribueixen a la presa de decisions amb relació a l’itinerari formatiu de l’alumne. Aquestes actuacions han de tenir continuïtat al llarg de tota l’etapa i han d’estar vinculades al treball de les matèries curriculars.

2. L’alumne i la seva família, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar cada curs, fonamentat en la informació del registre o full de seguiment intern. Aquest consell l’emet l’equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport per al curs següent, si escau.

3. A la finalització de l’escolarització de l’alumne, l’equip docent emet un consell orientador, mitjançant un informe motivat, que ha d’incloure una orientació específica amb relació al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador.

Article 21

Transicions i continuïtat formativa

1. El treball pedagògic compartit per facilitar la continuïtat educativa entre els cursos i les etapes és un factor d’èxit i de qualitat educativa.

2. Els centres educatius han de preveure mecanismes de coordinació i de traspàs d’informació en les transicions següents:

a) De l’educació primària a l’educació secundària obligatòria per garantir la continuïtat curricular i el seguiment personalitzat de l’alumnat, amb un plantejament de coherència pedagògica.

b) Entre els diferents cursos de l’etapa.

c) De l’educació secundària obligatòria a ensenyaments postobligatoris per afavorir la continuïtat formativa dels alumnes.

3. El traspàs de la informació a ensenyaments postobligatoris es vehicula a través de l’expedient acadèmic de l’alumne, que ha d’incloure el consell orientador.

4. L’alumnat que finalitza l’educació secundària obligatòria i encara no ha obtingut el títol de graduat en ESO, ha de disposar de propostes de continuïtat formativa de caràcter professionalitzador i/o acadèmic, orientades a l’obtenció del títol de graduat en ESO i/o del títol professional bàsic, amb col·laboració amb la família o els tutors legals.

5. Excepcionalment, l’alumnat que no hagi finalitzat l’educació secundària obligatòria i presenti trets d’inadaptació social i risc de marginació, fins als 18 anys pot accedir a mesures extraordinàries en situació d’escolarització compartida amb centres que desenvolupin accions formatives de noves oportunitats que promoguin l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria i/o del títol professional bàsic. El Departament d’Ensenyament estableix els procediments que regulen l’accés a aquests programes.

Article 22

Projecte educatiu i autonomia pedagògica

1. El projecte educatiu de centre és la màxima expressió de l’autonomia i està orientat a afavorir la qualitat i l’excel·lència en un context d’equitat i la continuïtat formativa de l’alumne. Ha de preveure els aspectes essencials amb relació a l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els criteris d’inclusió educativa, els recursos disponibles, la concreció i el desenvolupament dels currículums, l’orientació educativa i les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat, i el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic.

2. Els centres han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d’establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l’alumne i afavorir la coresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l’alumne.

3. Els centres, per millorar i incentivar el procés d’aprenentatge de l’alumnat, poden establir compromisos amb la comunitat educativa mitjançant els plans educatius d’entorn o altres plans socioeducatius.

4. El centre, en l’exercici de l’autonomia pedagògica, pot incorporar en el seu projecte educatiu objectius addicionals, projectes d’innovació pedagògica, plans de treball, i formes organitzatives i de gestió diferenciades.

5. Els centres que desenvolupin projectes educatius que impliquin una organització horària de les matèries diferent a l’establerta amb caràcter general en l’annex 2, requereixen l’autorització del Departament d’Ensenyament en els termes que determini. El projecte ha d’incloure la justificació i l’argumentació del canvi plantejat, el calendari d’implementació, així com els instruments de seguiment i d’avaluació previstos.

Article 23

Equips docents

1. Per garantir una millor acció educativa s’han de constituir equips docents per a cada curs, procurant que el nombre de professors que intervé en un mateix grup sigui al més reduït possible, especialment en els dos primers cursos. La direcció ha de promoure el treball en equip del professorat i estimular la reflexió i l’activitat investigadora a partir de la pràctica docent.

2. L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor que exerceix la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. Cada professor ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes en la matèria o matèries que intervé.

3. Els centres han de preveure horaris específics per a les reunions de coordinació dels equips docents dins el període de permanència del professorat al centre.

Article 24

Material didàctic

1. Els materials pedagògics i didàctics han de ser comprensibles, utilitzables i practicables per a tothom sense cap mena de limitació, amb la finalitat de fer accessible l’aprenentatge i eliminar barreres a la comunicació, per donar resposta als requeriments de l’escola inclusiva.

2. Els centres han de fomentar l’ús de les diferents tecnologies per a l’aprenentatge i la comunicació, atesa la seva capacitat de personalitzar els aprenentatges, afavorir l’autonomia i la cooperació dels alumnes i proporcionar múltiples maneres d’accedir als continguts i de produir coneixement.

 

Capítol 4

Avaluació i promoció

 

Article 25

Criteris generals d’avaluació

1. L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat d’educació secundària obligatòria és global, contínua i diferenciada segons les matèries i té com a finalitat la millora dels processos d’aprenentatge dels alumnes. El professorat ha d’avaluar tenint present els diferents elements del currículum.

2. Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria.

3. L’equip docent, coordinat pel tutor del grup, ha d’actuar de manera col·legiada en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin.

4. L’avaluació de l’alumnat que ha disposat, a més de les mesures generals, de mesures específiques o extraordinàries, s’ha de fer en relació amb aquestes mesures.

5. Els pares o tutors legals han de conèixer la situació acadèmica de l’alumne, les decisions relatives al procés que ha seguit i el seu progrés educatiu.

Article 26

Promoció de primer a tercer

1. En finalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat.

2. Es promociona al curs següent quan s’ha obtingut avaluació positiva en totes les matèries, quan d’acord amb els criteris d’avaluació per cada matèria i curs, i la consideració de l’equip docent, s’han assolit els nivells competencials corresponents a cada curs de les matèries cursades, o bé quan es té avaluació negativa com a màxim en dues matèries, sempre que no siguin simultàniament dues de les següents: llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques.

3. De forma excepcional es pot autoritzar la promoció d’un alumne amb avaluació negativa en tres matèries o en dues de les tres matèries anteriors (llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques), sempre que l’equip docent consideri que l’alumne té bones expectatives de recuperació i que la promoció és positiva per a la seva evolució acadèmica; a més, se li han d’aplicar mesures específiques o extraordinàries.

4. Per a la promoció, cal tenir en compte que les matèries amb el mateix nom en diferents cursos són matèries diferents.

5. Per facilitar a l’alumnat la recuperació de les matèries que han tingut avaluació negativa, el Departament d’Ensenyament estableix i regula el procediment de les proves extraordinàries, que en qualsevol cas s’han d’emmarcar en el procés d’avaluació contínua.

6. L’alumne que promocioni sense haver superat totes les matèries ha de disposar durant el curs següent de mesures específiques i/o extraordinàries destinades a recuperar els aprenentatges i ha de superar l’avaluació corresponent a aquest programa. Aquesta circumstància s’ha de tenir en compte als efectes de promoció previstos en els apartats anteriors.

7. Quan un alumne no promocioni ha de continuar un any més en el mateix curs. Aquest fet ha d’anar acompanyat de mesures específiques i/o extraordinàries, que ha d’establir el centre educatiu, per aconseguir que superi les dificultats detectades en el curs anterior.

8. L’alumne pot repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades, com a màxim, dins de l’etapa si no ha repetit a l’educació primària.

Article 27

Avaluació de quart

1. Es considera que un alumne ha superat quart quan ha obtingut avaluació positiva en totes les matèries, i per tant ha assolit les competències de l’etapa, o quan tingui avaluació negativa com a màxim en dues matèries que no siguin simultàniament llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i matemàtiques.

2. També són d’aplicació per a l’avaluació de quart els articles 26.3, 26.4, 26.6 i 26.7.

3. De manera excepcional un alumne pot repetir dues vegades a quart curs si no ha repetit en cursos anteriors.

Article 28

Títol de graduat en educació secundària obligatòria

1. Per obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria, cal la superació de la prova externa d’avaluació final de quart.

2. El títol de graduat en educació secundària obligatòria permet accedir als ensenyaments postobligatoris d’acord amb els requisits que s’estableixen per a cada ensenyament.

3. Els alumnes poden fer la prova per qualsevol de les dues opcions, ensenyaments acadèmics o aplicats, o per totes dues. En tots els casos, en el títol ha de constar l’opció o opcions superades així com la qualificació final de l’etapa.

4. Els alumnes que hagin cursat l’educació secundària obligatòria i no obtinguin el graduat en educació secundària obligatòria han de rebre un certificat d’escolarització on consti el nombre d’anys cursats, el grau d’assoliment dels objectius de l’etapa i l’adquisició de les competències corresponents, així com el consell orientador.

5. El Departament d’Ensenyament estableix mesures d’atenció personalitzada dirigides a aquells alumnes que no hagin superat l’avaluació final de l’educació secundària obligatòria, que poden anar des d’ensenyaments professionalitzadors fins a repetir quart en condicions singulars.

Disposicions addicionals

 

Primera

Calendari d’implantació del servei comunitari

El servei comunitari s’ha d’implementar en tots els centres educatius de secundària obligatòria de forma gradual en un termini de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret.

 

Segona

Diversificació curricular

El Departament d’Ensenyament ha de donar orientacions per al desenvolupament de les mesures específiques i extraordinàries d’atenció a la diversitat, establertes en els articles 18.5 i 18.6.

 

Tercera

Simultaneïtat d’estudis obligatoris i ensenyaments artístics o esportius

El Departament d’Ensenyament ha d’establir mesures per facilitar el seguiment i superació dels estudis d’educació secundària obligatòria a l’alumnat que cursa simultàniament aquesta etapa i estudis de música o dansa, o bé amb una dedicació significativa a l’esport.

 

Quarta

L’ensenyament de la religió

El Departament d’Ensenyament ha de garantir que tots els pares i tutors legals dels alumnes puguin manifestar la seva voluntat perquè els esmentats alumnes puguin rebre ensenyament religiós, sense que l’opció feta suposi cap tipus de discriminació.

La determinació del currículum de l’ensenyament de la religió catòlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperació en matèria educativa, és competència de les autoritats religioses corresponents. Aquest currículum ha de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris, i ha de contribuir al desenvolupament de les competències pròpies de l’àmbit de cultura i valors.

Quan s’hagi optat pels ensenyaments de religió, es pot escollir entre els ensenyaments de religió catòlica o els d’aquelles confessions religioses que disposen d’acords de cooperació en matèria educativa.

L’avaluació dels ensenyaments religiosos s’ha de fer amb els mateixos criteris i efectes que la de les altres matèries.

Cinquena

Educació de persones adultes

El Departament d’Ensenyament ha de fer una oferta educativa per a les persones adultes que vulguin adquirir les competències i els coneixements corresponents a l’educació secundària obligatòria. Aquesta oferta s’ha d’adaptar a les condicions i necessitats de les persones que optin per aquesta formació i es pot fer de manera presencial, semipresencial o a distància.

El Departament d’Ensenyament ha d’organitzar periòdicament proves per a les persones majors de divuit anys perquè puguin obtenir directament el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

Sisena

Ensenyaments a distància

El Departament d’Ensenyament ha de regular les condicions perquè els alumnes puguin cursar alguna matèria a distància, en especial la segona llengua estrangera, i afavorir així una oferta més àmplia per part del centre.

Setena

Organització curricular de quart curs

El Departament d’Ensenyament ha de donar orientacions per a l’organització curricular de les matèries optatives de quart.

Vuitena

Acreditació de la competència digital

En relació amb l’article 4.7, l’esmentada acreditació de la competència digital es fa d’acord amb el previst en el Decret 89/2009, de 9 de juny, que regula l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).

Disposició transitòria

Prova d’avaluació de quart d’ESO

El Departament d’Ensenyament avalua les competències i coneixements bàsics que ha d’haver adquirit l’alumnat al final de l’educació secundària obligatòria mitjançant una prova d’avaluació de quart d’ESO que té caràcter informatiu, formatiu i orientador per a l’alumnat, les famílies i els centres.

Per al Departament d’Ensenyament, les proves d’avaluació constitueixen una de les línies de millora de l’educació a Catalunya, alhora que permet a cada centre valorar els seus propis resultats i establir mesures de millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Aquesta prova serà vigent, d’acord amb la regulació estatal, mentre no es concreti cap altre tipus de prova externa d’avaluació.

Disposició derogatòria

Sens perjudici del que estableix la disposició final primera en relació amb el calendari d’aplicació de la nova ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, queda derogat el Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, i el Decret 51/2012, de 22 de maig, de modificació del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Disposicions finals

Primera

Calendari d’aplicació

La nova ordenació de l’educació secundària obligatòria establerta en aquesta Decret, s’implanta:

L’any acadèmic 2015-2016, als cursos primer i tercer.

L’any acadèmic 2016-2017, als cursos segon i quart.

L’avaluació final de l’ESO corresponent a la convocatòria que es realitzi l’any 2017, no tindrà efectes acadèmics. Mentre aquesta avaluació final no estigui implantada o no tingui efectes acadèmics, el títol de graduat en educació secundària obligatòria s’obté en superar el quart curs en el centre educatiu.

Segona

Autoritzacions

S’autoritza el titular del Departament d’Ensenyament per dictar les disposicions que siguin necessàries per a l’aplicació del que disposa aquest Decret.

Tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

 

Barcelona, 25 d’agost de 2015

 

Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

 

Irene Rigau i Oliver

Consellera d’Ensenyament

 

 

 

VOCABULARI, CONCEPTES…

ACCIÓ TUTORIAL:L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen, en col·laboració amb les famílies, a l’assoliment de les competències personals, emocionals i socials de l’alumne necessàries per poder desenvolupar el seu projecte personal, acadèmic i professional.

Es porta a terme individualment, amb un acompanyament personalitzat, i en grup, amb l’aplicació de propostes pedagògiques que contribueixen a la cohesió social dels alumnes a través de la tutoria del grup.

Tots els alumnes han de disposar d’un professor tutor. Correspon al professor tutor la relació amb les famílies o tutors legals dels alumnes.

L’acció tutorial és responsabilitat del conjunt de professorat que intervé en un mateix grup. Correspon al professor tutor la coordinació de l’equip docent i l’emplenament de tota la documentació que sigui necessària.

ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ:

ACTIVITATS DE REFORÇ.

ÀMBITS DE CONEIXEMENT: Els àmbits de coneixement són agrupacions de matèries que comparteixen competències bàsiques, continguts i orientacions metodològiques. DECRET 187/2015, de 25 d’agost. Annex 1.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: L’atenció a la diversitat consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives i/o psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els alumnes.

El projecte educatiu de centre ha d’incloure els criteris i els recursos que orientin l’atenció a la diversitat dels alumnes.

Les mesures d’atenció a la diversitat poden ser de caràcter general, específic o extraordinari, i poden establir-se de forma temporal o permanent. Aquestes mesures s’apliquen en totes les matèries i en l’acció tutorial, i requereixen la coordinació del l’equip docent.

AVALUACIÓ: avaluació de l’alumne com una part essencial del seu procés d’aprenentatge, amb un enfocament global, continuat i integrador. Així, l’avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador a l’hora d’analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica docent de l’etapa educativa per aconseguir els objectius d’aprenentatge que estableix el currículum. Des de l’any 2010, es realitzen proves d’avaluació diagnòstica i des de l’any 2012, proves de competències bàsiques a quart d’ESO. Aquestes proves, conjuntament amb altres eines d’avaluació dels centres, pretenen ser una eina útil per a l’alumnat, el professorat i els centres. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

AVALUACIÓ CONTÍNUA:8.1 En la darrera avaluació ordinària del curs escolar, l’equip docent ha devalorar els resultats obtinguts per l’alumnat en aquest període, tant pel que fa als ensenyaments d’aquest darrer període com a les activitats o proves de recuperació d’avaluacions anteriors.

8.2 A partir del conjunt de dades d’avaluació obtingudes al llarg del curs, i de les recuperacions, si escau, el professor/a de cada matèria ha d’atorgar a cada alumne o alumna una qualificació final d’avaluació contínua, tenint en compte els criteris d’avaluació de cada matèria. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundàriaobligatòria.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Per contribuir a l’assoliment de les competències clau, el currículum de l’educació secundària obligatòria recull el conjunt de competències bàsiques de les matèries agrupades per àmbits de coneixement, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa. Les competències bàsiques esdevenen objectius d’aprenentatge de final d’etapa.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ÀMBIT: S’entén per competències bàsiques d’àmbit aquelles competències que li són pròpies. Aquestes competències estan agrupades en dimensions, graduades en tres nivells de consecució al final de l’etapa i associades als continguts curriculars clau. Les competències, que concreten les dimensions, s’han de considerar totalment integrades amb els continguts.

COMPETÈNCIES CLAU: Les competències clau han de desenvolupar la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats vinculades a diferents sabers, de manera interactiva i transversal, la qual cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment relatiu a cada situació contextualitzada. Assolir-les permet la seva transferència a d’altres situacions.

El treball conjunt de les diferents matèries ha d’incorporar els continguts, els criteris d’avaluació i les metodologies més adequades per a l’assoliment de les competències clau.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS: digital i social.

CONTINGUTS CLAU: Els continguts clau són aquells que contribueixen en major mesura al desenvolupament de cada competència.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria.

CURRÍCULUM:. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació. article 52.  de la LEC.

S’entén per currículum la regulació dels elements que determinen els processos d’ensenyament i aprenentatge per a cada un dels ensenyaments. El currículum de l’educació secundària obligatòria comprèn els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació, que han de permetre que els alumnes acabin l’ensenyament obligatori havent assolit les competències bàsiques que determina aquest Decret. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Curriculum competencial.

Curriculum aplicat.

El centre docent és l’àmbit on es desenvolupa, aplica i completa el currículum i és on se n’evidencia l’eficàcia, la coherència i la utilitat. És en l’aplicació del currículum, en cada centre i en cada aula, on s’ha de concretar la flexibilitat i l’autonomia curricular, en funció de les característiques del grup de nois i noies, de l’equip docent que és el responsable de la seva aplicació, de les característiques del centre i de l’entorn social i territorial on està ubicat. DECRET 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

Els centres educatius desenvolupen i completen el currículum d’educació secundària obligatòria. El currículum elaborat pel centre forma part del seu projecte educatiu.

DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR:Per a l’alumnat que ho necessiti, un cop exhaurides i havent resultat insuficients les mesures previstes a l’apartat anterior, els centres docents poden organitzar programes flexibles de diversificació curricular pertal de facilitar l’assoliment dels objectius generals, les competències bàsiques i l’obtenció del títol de graduat/ada en educació secundària obligatòria mitjançant una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l’establert amb caràcter general i una metodologia específica i personalitzada. Aquests programes els ha d’elaborar cada centre tal com s’estableix en el Decret 143/2007.

En els programes de diversificació curricular hi pot participar l’alumnat des del tercer curs d’educació secundària obligatòria, després de l’oportuna avaluació i aproposta dels equips docents. També hi poden participar els nois i noies, un cop escoltat l’alumne i la família, que han cursat segon curs però no estan en condicionsde passar a tercer, i ja han repetit un curs en aquesta etapa. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundàriaobligatòria.

EDUCACIÓ INTEGRAL: és un dret.

Els alumnes tenen dret a rebre una educació integral, orientada al
ple desenvolupament de la personalitat, amb respecte als principis
democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals. LEC.

EQUIPS DOCENTS: Per garantir una millor acció educativa s’han de constituir equips docents per a cada curs, procurant que el nombre de professors que intervé en un mateix grup sigui al més reduït possible, especialment en els dos primers cursos. La direcció ha de promoure el treball en equip del professorat i estimular la reflexió i l’activitat investigadora a partir de la pràctica docent.

L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor que exerceix la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. Cada professor ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes en la matèria o matèries que intervé.

4.1 L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor o professora que exerceixi la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat, en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin.
4.2 Cada professor o professora ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en la matèria o matèries que imparteixi.
4.3 L’equip docent, en la valoració dels aprenentatges de l’alumnat, ha d’adoptar les decisions per consens i, en cas de no arribar-hi, per majoria. Cada professor o professora de l’equip pot emetre un vot únic, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del tutor/a serà diriment en cas d’empat. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.
 
ESCOLARITZACIÓ SINGULAR: Es consideren situacions d’escolarització singular les escolaritzacions compartides entre centre ordinari i centre d’educació especial; la realització d’activitats complementàries en unitats d’escolarització compartida (UEC); l’atenció educativa domiciliària, en aules hospitalàries o en centres educatius del Departament de Justícia o del Departament d’Acció Social i Ciutadania. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

MATÈRIES COMUNES: Les matèries comunes són les que cursen tots els alumnes en els diferents cursos de l’etapa.

MATÈRIES OPTATIVES: Les matèries optatives diversifiquen el currículum per tal de respondre al desenvolupament d’un projecte educatiu que singularitzi el centre, ajudi a gestionar la diversitat de tot l’alumnat i afavoreixi la innovació educativa orientada a la millora dels resultats educatius.

Les hores de les matèries optatives es poden destinar a completar l’assignació horària de les matèries comunes, tot respectant les matèries optatives d’oferta obligatòria i l’organització de les opcions de quart.

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS:S’entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:

a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, quesón els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus.

b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides. LEC, article 82.

ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL:L’orientació acadèmica i professional és el conjunt d’actuacions que contribueixen a la presa de decisions amb relació a l’itinerari formatiu de l’alumne. Aquestes actuacions han de tenir continuïtat al llarg de tota l’etapa i han d’estar vinculades al treball de les matèries curriculars.

L’alumne i la seva família, o els tutors legals, han de rebre un consell orientador en finalitzar cada curs, fonamentat en la informació del registre o full de seguiment intern. Aquest consell l’emet l’equip docent amb les recomanacions de les propostes de mesures de suport per al curs següent, si escau.

A la finalització de l’escolarització de l’alumne, l’equip docent emet un consell orientador, mitjançant un informe motivat, que ha d’incloure una orientació específica amb relació al seu itinerari formatiu i/o professionalitzador.

ORIENTACIÓ EDUCATIVA: L’orientació educativa comprèn les accions de centre que promouen l’acompanyament personalitzat de l’alumne i suposen l’eix vertebrador de l’acció educativa del centre. El projecte educatiu n’ha d’establir els principis que la regulen.

Consisteix en el conjunt d’actuacions de l’equip docent, programades, sistematitzades i avaluades en el marc de la programació general anual de centre, per garantir el desenvolupament de l’alumne, l’assoliment de les competències clau i l’acompanyament personalitzat al llarg de la seva escolarització.

L’orientació educativa s’adreça a tot l’alumnat, és responsabilitat de tot el professorat i inclou l’atenció a la diversitat, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.

Les actuacions d’orientació educativa es duen a terme en els àmbits personal, acadèmic i professional de l’alumne, i es poden desenvolupar a nivell individual o grupal.

PLA INDIVIDUALITZAT: Quan les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula, les mesures de reforç i les previstes en un pla de diversificació curricular poden resultar insuicients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable que presenta algunes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys.

En aquests casos cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes,suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin. EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

PROJECTE EDUCATIU: El projecte educatiu de centre és la màxima expressió de l’autonomia i està orientat a afavorir la qualitat i l’excel·lència en un context d’equitat i la continuïtat formativa de l’alumne. Ha de preveure els aspectes essencials amb relació a l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els criteris d’inclusió educativa, els recursos disponibles, la concreció i el desenvolupament dels currículums, l’orientació educativa i les mesures d’atenció a la diversitat de l’alumnat, i el projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic.

Els centres han de donar a conèixer el seu projecte educatiu i han d’establir compromisos amb les famílies, mitjançant la carta de compromís educatiu, per incentivar el treball de l’alumne i afavorir la coresponsabilització de la família i el centre respecte del procés educatiu de l’alumne.

TRASTORN D’APRENENTATGE (TA): S’entenen per alumnat amb TA:

Els alumnes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH).

El TDAH afecta nuclearment tres aspectes: dèficit d’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat. Afecta també el control executiu i la memòria de treball.

El TDAH s’inicia a la infància, és persistent i repercuteix en el funcionament acadèmic, personal i social de l’alumne.

Els alumnes amb trastorns que afecten a l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, de la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, amb inici a la infància i implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar. RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

Annex 11. Àrees territorials. RESOLUCIÓ ENS/2742/2017, de 21 de novembre.

Annex 11

Àrees territorials

 

Baix Llobregat: C. Laureà Miró, 328-330, 08980 Sant Feliu de Llobregat, tel. 936 859 450.

Barcelona Comarques: C. Casp, 15, 08010 Barcelona, tel. 934 816 000.

Catalunya Central: Carretera de Vic, 175, 08243 Manresa, tel. 936 930 590

Girona: Oficina d’Atenció Ciutadana a Girona

Pl. de Pompeu Fabra, 1, 17002 Girona, tel. 872 975 000

Lleida: C. Pica d’Estats, 2, 25006 Lleida, tel. 973 279 999.

Maresme-Vallès Oriental: C. Churruca 90, 08301 Mataró, tel. 936 931 890

Tarragona: C. Sant Francesc, 7, 43003 Tarragona, tel. 977 251 440.

Terres de l’Ebre: C. Providència, 5-9, 43500 Tortosa, tel. 977 448 711.

Vallès Occidental: Av. Marquès de Comillas, 67-69, 08202 Sabadell, tel. 937 484 455.

Consorci d’Educació de Barcelona: Pl. Urquinaona, 6, 08010 Barcelona, tel. 935 511 000.

Amunt