Un poble com a govern

PER   CRISTINA FERRERES

“Si cadascú pensés que té dret a desobeir el govern sempre que cregui que el govern no actua d’acord amb les finalitats per a les quals es va establir, tothom trobaria sempre excuses per a desobeir, i el govern seria feble i incapaç de proporcionar seguretat i estabilitat als ciutadans.”Aquestes foren les paraules que va pronunciar aquell fatxenda de polític un cop va veure com Locke, un artista de la parla política i filosòfica, cada segon guanyava tres vots més que feien apujar el percentatge de les eleccions de manera exagerada, tan exagerada que no em canso de recordar l’espectacle que es va muntar a la seu del parlament aquell dia d’eleccions anticipades…

Quin avorriment… estic cansada d’escoltar a aquests personatges que prometen sempre el mateix per aconseguir vots i sortir com a guanyadors i finalment no complir cap ni una de les seves tantes promeses; en fi… forma part del meu projecte i m’haig d’aguantar. Carai, ara s’aixeca un home una mica estrany… està molt tranquil i no li fa cap mena de vergonya interrompre al que té el torn de paraula. No parla, es mou en direcció a la tribuna mentre el diputat se’l queda mirant amb uns ulls oberts com dues taronges. Ara sembla que es posarà a parlar.

– Benvinguts siguin tots vosaltres aquest dia d’eleccions anticipades per escollir al partit que serà responsable de governar el país i protegir els seus habitants– Interromp de sobte tot prenent el micròfon de tal manera que el diputat no pot ni reaccionar. – Així doncs, precisament per aquesta raó tan important, em plau comunicar-vos davant de tots i cadascun dels diputats presents avui i de tots vosaltres que no us deixeu enganyar i emportar per les seves paraules falses. No són persones supremes ni gaire més diferents a tots vosaltres sinó que simples personatges disposats a vendre-us la pobresa de la seva parla per convèncer-vos del que no són i aconseguir el vot que els porti a la victòria i així fer que puguin manejar el país de la manera que més els agradi.–

Vaig quedar sorpresa. No podia creure com un candidat a les eleccions fos capaç de pronunciar aquelles paraules tan certes i tan cridaneres davant la resta de partits i, sobretot, davant aquells dels quals depenien per aconseguir guanyar les eleccions. Ara sí que em trobava en un moment interessant tot esperant a que digués alguna cosa més. I així va ser.

– Què estic dient? us estareu preguntant; doncs bé, si ho dic és perquè, tot i ser un candidat a les eleccions, no és més important per a mi guanyar-les sinó que el poble sigui feliç, lliure i gaudeixi de les seves propietats i de ningú més, ni tan sols de l’estat. Cal que sapigueu que només vosaltres sou amos de vosaltres mateixos i tot el que comporta aquesta paraula, per això, sou els que heu de decidir qui més assenyat per governar el país i en conseqüència governar-vos a vosaltres, no a mida de poder sobre el poble sinó a mida de tria per part vostra per tal que aquest protegeixi el que us pertany i fer que regni la pau i marxi la por per sempre més.–

No podia creure el que estava escoltant. Notava cada una de les grans paraules recorrent les vies sanguínies de cada part del meu cos impedint-me tancar la boca de la sorpresa.

– CALLI!- Va exclamar de sobte el diputat un cop va recuperar l’alè.- Això que diu és un atemptat, una ximpleria, una bomba nuclear fins i tot per vostè mateix i només provoca confusions innecessàries. Vagi-se’n o obligaré a que el facin fora a la força.–

Just va acabar d’amenaçar-lo, el poble es va aixecar de cop i volta i van xisclar tot refusant-lo fins a obligar-lo a callar després d’observar com tothom embogia per sentir de nou a aquell qui semblava ser un heroi polític.

–Bé, doncs procedeixo amb el meu discurs ja que veig que us interessa. Com anava dient, heu de ser vosaltres i només vosaltres els encarregats de formar un govern a la vostra mida, però no per atorgar-li possessions sinó per atorgar-li la obligació de protegir el que és vostre. Si aquest compleix la seva obligació, el poble ha de romandre en pau i tranquil·litat sense revoltar-se, ja que no ho requereix, ara bé, si el govern escollit no compleix el que ha de fer com a obligació, el poble tindrà tot el dret de revoltar-se contra aquest i arrabassar-li el poder per atorgar-lo a algú altre.-

Quanta raó tenia aquell candidat desconegut. Qualsevol persona present a la que observava posseïa una mirada penetrant i plena de satisfacció i adoració cap a ell. Quan vaig tornar a parar atenció, el diputat ja el tornava a interrompre de nou.

– Si cadascú pensés que té dret a desobeir el govern sempre que cregui que el govern no actua d’acord amb les finalitats per a les quals es va establir, tothom trobaria sempre excuses per a desobeir, i el govern seria feble i incapaç de proporcionar seguretat i estabilitat als ciutadans. Va dir tot indignat en veure que el serè candidat desconegut guanyava amb un simple discurs i alhora feia que la resta de diputats perdessin oportunitats per a sortir com a guanyadors.

– Cregui’m, tant vostè com tots vosaltres que, en tal de protegir tot el que és seu, viure en pau i serenitat, sense pors a ser amenaçats ni robats i amb tota llibertat possible, el poble no serà capaç de revelar-se contra el govern que dugui a terme la seva feina tal i com va ser demanada per ells mateixos, ja que sinó, tornarien a trobar-se de nou al començament del cicle.– Va dir amb una veu una mica més alçada. I, en veure que el diputat es va quedar mut, va pronunciar les seves últimes paraules. – Finalment, em plau donar-vos les gràcies per haver-me escoltat i haver posat tanta atenció. Veig que, per la gesticulació i mirada, heu despertat d’un món de manipulació i ja sou amos de vosaltres mateixos. Ara ja només cal que prosseguiu a governar sobre el govern per obligar-los a seguir les vostres peticions. AH! Per cert, quasi me’n oblido, el meu nom és Locke i no era aquí com a candidat a les eleccions.

A partir d’aquí, només recordo la gran quantitat d’aplaudiments que es va endur Locke, incloent les meves, ja que tot el que havia dit aquell dia era cert, fins i tot quan el diputat es va encarar tot oposant-se a l’àmplia llibertat a decidir que tenia el poble respecte a revelar-se o no contra el govern si aquest no complia amb les peticions públiques. Segur, Locke és un heroi polític, Locke és el meu heroi.