DOVE I PLATÓ

per SUSANNA BAGUDÀ

 

La posada en escena del nou anunci de la companyia Dove ha creat un gran debat entre els gran acadèmics i gent del món del periodisme i moda. Cal afirmar que, en ocasions, l’atreviment de certs anuncis es premia, i en altres es censura. Caldrà veure què succeeix amb aquest. Mentrestant TV3 els oferirà la gran entrevista al president de la marca Dove (Remigio Allegrozi) protagonitzada per la periodista Susanna Bagudà. No us la perdeu. Acabat el telenotícies a les 22:00 a TV3.

S.B- Bona nit senyor Remigio! Aquesta nit ens trobem aquí per intentar aclarir el rerefons que molts dels nostres acadèmics han vist en l’anunci de la seva última campanya de la crema corporal Dove.

Sense més ni menys, és cert que Dove equipara la bellesa femenina a un món ideal? Abans de contestar-me, Sr. Remigio, deixi’m preguntar-li-ho en altres paraules. Tornem, des de Dove, a la màxima: Gràcies a la bellesa física serà una dona exitosa i, per tant es sentirà bé amb si mateixa?

 R.A- Buenas noches señora Bagudà. La campaña “Un mundo ideal” es una extensión lógica de la misión de Dove: lograr que más mujeres se sientan guapas cada día.

S.B: És vostè conscient que aquesta campanya ha tornat al punt de partida del necessari canvi que es reclamava en la societat i que ha estat detonant per ampliar la definició i el diàleg sobre la bellesa?

R.A: El objetivo de nuestra campaña es ofrecer una nueva visión de la belleza que sea un valor absoluto, eterno, invariable y eternamente duradero.

S.B: Així doncs, senyor Remigio és veritat allò que diuen els acadèmics sobre Dove? Que ha realitzat un canvi radical en la seva filosofia i ha passat d’oferir una bellesa tolerant, saludable i democràtica a una bellesa exageradament allunyada de l’experiència rica i variada que podem tenir a les nostres vides.

De fet els humans acceptem valors diversos i quan acceptem els mateixos, com ara solidaritat o llibertat, sovint no els entenem de la mateixa manera, i no sembla pas que el fet d’entendre els valors de manera diversa sigui una mancança o que ens hàgim de sotmetre necessàriament a una sola visió dels valors donada per algú amb més autoritat de fer-ho.

Deixi’m dir-li senyor Remigio que personalment penso que els valors són immutables, corregibles i canviables, per tant la bellesa pot ser considerada com un valor sense cap pretensió de coneixement ni dogmatisme ni veritats últimes. Amb això no vull pas dir que no sapiguem res, a priori, de la bellesa, sinó que el que si sabem és que els valors admeten graus. De fet, la nostra vida acostuma a viure en la franja del mig entre el blanc i el negre, com per exemple sabem que hi ha dones belles i dones lletges, però també n’hi ha que són força belles o força lletges.

Així doncs senyor Remigio la següent pregunta és: – Per què us vau basar per seleccionar com a imatge a Ipatia?

 R.A: Creímos que Ipatia, aunque sea del siglo IV, representa los valores que queremos transmitir a la mujeres: era una mujer real, cercana, que se sentía guapa y bien consigo misma, que le gustaba cuidar-se y que por tanto era feliz. Por ello nos ha parecido una muy buena embajadora para esta campaña.

S.B: Tot i que els canons de bellesa d’ençà amb ara han canviat molt, entenc que en aquesta elecció s’hi pot llegir entre línies que la bellesa et fa feliç, per tan jo em pregunto quin concepte de felicitat té Dove?

R.A: Aunque parezca extraño Dove se identifica con el concepto de felicidad del filósofo Platón. I de aquí la elección de la imagen de Ipatia. Brevemente, le explicare que la felicidad para este autor era posible cuando el hombre podía contemplar las esencias de la cosas, es decir, de las ideas más allá de la ilusión que nos ofrece nuestros sentidos. Platón reconocía que no se puede ser feliz sin ver el mundo que se manifiesta como modelo para la felicidad humana. Del mismo modo, la filosofia platónica describe al mundo sensible coma ilusión porque la verdadera realidad en primer lugar es la idea de bien, belleza y felicidad.

S.B: Altra vegada torna a plantejar els valors, aquesta vegada el de la felicitat, en el terreny de les idees exactes i personalment penso que s’han de plantejar en l’experiència concreta, ja que els valors que de debò acceptem i usem fan sempre referència a situacions concretes de la nostra vida. I és que quan parlem de manera genèrica i abstracta no queda clar de què estem parlant. I per això li torno a preguntar des d’una indignació ètica: – Dove relaciona directament la idea imperdorable i immortal de bellesa de la qual vostè parla directament amb la felicitat, o també hi ha espai pels matisos,i en l’últim terme pel coneixement?

R.A: Esta campaña ha servido como punto de partida de un cambio como detonante para decir la definición absoluta sobre la belleza. Se trata de que la sociedad piense en un solo canon. Es por ello que ofrecemos productos que aportan un cuidado superior para las mujeres que puedan explotar su potencial y alcanzar la felicidad a través de la belleza.

S.B: D’acord senyor Remigio. No li vull robar més temps del que ja ens ha dedicat.

Moltes gràcies per intentar aclarir-nos la seva posició. Esperem que el públic hagi gaudit de l’entrevista.

Després d’aquesta trobada, com a periodista, però sobretot com a dona, vull expressar la meva opinió sobre els valors de la marca Dove: Penso que actualment la imatge és un dels valors més apreciats a la nostra societat. Vivim en una època en al qual es concedeix una importància transcendental al culte al cos, les aparences, la bellesa i la moda. Així doncs, penso que la filosofia de Dove ha fet bé en recórrer a Plató però no de la manera que l’ha utilitzat, ja que apostar per la bellesa com a valor absolut pot provocar que l’actitud de la gent continuï essent la de jutjar a les persones per allò que aparenten i no per allò que són, ni per com pensen, ni per com actuen.

És cert que els grecs tenien la seva manera d’adorar el cos. Ells admiraven la bellesa. És aquí on penso que Dove havia d’haver retrocedit, fins a l’antiga Grècia, ja que els grecs buscaven un balanç entre la bellesa i el desenvolupament de les qualitats físiques, intel·lectuals i morals, de manera que l’ésser humà fos bell per fora però que es sentis bé amb ell mateix. I ara si, tal com va dir Plató “la música és per l’ànima allò que la gimnàstica és per el cos”.

A diferència dels antics grec les noves generacions de joves han canviat el culte al cos convertint-lo en un estereotip de bellesa i deixant de banda la intel·lectualitat i l’autoestima i per això considero que Dove no havia de recórrer als antics grecs per potenciar aquest últim estereotip, sinó per ensenyar-nos de veritat en què consistia la bellesa. Vull acabar dient que és important adonar-se que els problemes que plantejava plató són totalment actuals: No és cert que continuem preguntant-nos per aspectes tals com la bellesa?