“DÉJÀ VU POLÍ TIC”.  FILOSOFIA DE LOCKE

PER LAIA CAMÓS CRISTAU

 

Havent estudiat la política de Locke no és massa difícil relacionar-la amb la realitat actual. Durant l’època de l’empirisme i la posterior Il·lustració ja es començaren a fixar les bases del que seria la filosofia moderna i contemporània, la més semblant a l’actualitat. Molts autors com Hobbes o Locke, en les seves teories polítiques contractualistes, indirectament ja definien els conceptes d’absolutisme i democràcia. En aquells temps hi havia diferents ideologies de diferents filòsofs, tal i com passa actualment amb polítics o bé simplement dins la societat. Això, a vegades, pot originar conflictes, les conviccions d’uns xoquen amb les d’altres. Veient aquesta realitat, em disposo a fer aquest treball de la següent manera: simularé un judici, el jutge del qual serà Locke. L’advocat de l’acusat, que serà el propi Iñaki Urdangarin, serà Hobbes, representant del poder absolut. Com a testimonis hi haurà Maquiavel, assessor de l’acusat, que explicarà les dues cares de l’acusat: davant la societat i davant la monarquia. També hi apareixerà Voltaire amb el nom de Diego Torres, mà dreta d’Urdangarin. D’altra banda, Rousseau serà l’advocat defensor del poble.

Els temes que es tractaran en aquest treball seran principalment la propietat privada, l’abús del poder de la monarquia, el contracte social i les estratègies maquiavèl·liques.

El judici es representarà amb una retransmissió en directe per televisió, la narradora del qual, és a dir, la periodista, seré jo mateixa. Per tant, la meva valoració final també es veurà inclosa dins la pròpia narració dels fets.

 

– Bon dia, aquí Laia Camós en directe per TV3 des dels jutjats de Palma. Estem a punt de veure començar la segona declaració d’Iñaki Urdangarin, principal imputat en el “Cas Noos” per delicte fiscal, prevaricació, malversació, frau, falsedat i blanqueig de capital. Recordem breument els darrers successos relacionats amb aquest cas: Diego Torres filtrà uns correus que impliquen la casa reial en les activitats de l’Institut Noos. Aquest mateix dia, Anticorrupció demanà la imputació d’Urdangarin per un delicte fiscal, a part de les seves altres cinc imputacions. Al cap de pocs dies, un informe pericial qüestiona els possibles delictes de prevaricació i malversació, i és tot seguit que el jutge demana una nova declaració d’Urdangarin i Torres.

Després d’aquest breu repàs veiem entrar els protagonistes d’aquest judici i ens disposem a iniciar la retransmissió en directe. Endavant el jutge Locke.

 

– Locke: Bon dia senyors. Ens reunim avui aquí per sentir exposar els arguments dels dos bàndols implicats en el “Cas Noos”. Tenim la presència de l’imputat, el senyor Iñaki Urdangarin, el qual ha estat acusat per suposats delictes de malversació de fons públics, frau a l’administració, falsedat documental i evasió fiscal. En aquest cas es qüestionen i s’investiguen els acords als quals es va arribar a través de la seva associació sense ànim de lucre: l’Institut Noos.

Iniciem, doncs, el judici donant la paraula a l’advocat de l’acusació, el senyor Rousseau.

 

– Rousseau: Bon dia. Digui’m, senyor Urdangarin, com és possible que un institut sense ànim de lucre extregui beneficis, i que aquests beneficis siguin desviats a empreses privades?

 

– Urdangarin: Part d’aquests diners es gastaven en potenciar nous fòrums i nous projectes. Aquests beneficis segueixen en els comptes bancaris relacionats amb l’associació. Per tant, no s’han defraudat els diners.

 

– Rousseau: Amb aquesta afirmació, vostè m’està dient que l’Institut Noos s’ha apropiat d’uns diners que no haurien d’estar en un compte bancari com a propietat privada, sinó en funcionament fomentant projectes. Deixi’m fer-li una reflexió: la seva innocència s’ha transformat en degeneració i la seva sinceritat ha esdevingut hipocresia, s’ha convertit en un ésser vil, egoista, depravat i ple d’odi.

 

– Hobbes: Senyoria! Protesto! Partint de la base que l’individu només és un subjecte de desig i que el món de l’ésser humà és d’anarquia i por i de competició per la subsistència, la llibertat del meu client davant d’aquests fets forma part del seu estat de naturalesa com el de tot ésser humà, i per tant, no se’l pot jutjar per això, precisament per portar a terme l’essència de l’ésser humà.

 

– Locke: Lletrat Hobbes, estarem d’acord en considerar l’individu com a un subjecte de drets, i precisament per això l’estat de natura no pot ser d’agressió, malgrat l’egoisme humà, sinó que la llei natural ens fa buscar una sortida pactada a l’agressió. Sí, el senyor Urdangarin, tal i com vostè ha dit, és lliure per naturalesa, ara bé, no és lliure d’agredir als altres, sinó que ha de col·laborar amb els altres. Així doncs, no accepto la seva protesta perquè, tot i tenir clar la necessitat d’un pacte fundador de l’Estat, adopto com a criteri la tolerància liberal i reivindico el principi de la resistència legítima del poble contra el poder en el cas que, des del poder, no es respectin els drets naturals. Segueixi senyor Rousseau.

 

– Rousseau: Crido a testificar el senyor Diego Torres, mà dreta del senyor Urdangarin. Senyor Torres, tal i com ja s’ha dit en aquest judici, en la nostra societat impera una llibertat, ara bé, què en pensa vostè de la igualtat?

 

– Torres: Personalment penso que la igualtat no existeix, crec que l’existència de dues classes socials, és a dir, que “els rics manin i els pobres obeeixin” ajuda al progrés a través de l’establiment de la competència i del comerç.

 

– Rousseau: Senyor Torres, la justícia i la igualtat social és allò pel que estem lluitant avui aquí. No creu vostè que el senyor Urdangarin ha abusat del poder que li suposa estar emparentat amb la família reial?

 

– Torres: Miri senyor Rousseau, jo el que proclamo és l’himne a la bona vida, és a dir, crec en el luxe i en la civilització, ja que són eines que ens protegeixen contra la barbàrie, i encara li diré més, penso que les riqueses ridiculitzen sense embuts l’estat de natura que vostè defensa com a ideal d’harmonia. A més a més afirmo clarament que, gràcies al luxe del senyor Urdangarin, poden viure un munt de pobres.

 

– Rousseau: Senyor jutge, el que està manifestant el senyor Torres és un atemptat contra la igualtat de l’ésser humà.

 

– Locke: Després d’aquestes paraules, convé tenir present que la tolerància no és una virtut, sinó una conseqüència derivada del pluralisme de les opinions. Us adjunto una petita reflexió per seguir el judici: «El magistrat no s’ha de preocupar del bé de les ànimes, ni dels seus negocis en l’altre món (…) si ordena la pràctica de les virtuts, no és perquè siguin virtuoses i perquè obliguin en consciència, ni perquè siguin deures que l’home estigui obligat a complir envers Déu (…) sinó tan sols perquè resulten avantatjoses a l’home en les seves relacions amb els seus semblants». La funció dels magistrats «s’estén únicament als interessos civils i tot poder, dret i domini civil està limitat i restringit  a la sola cura d’aquestes coses i no pot ni ha d’estendre’s fins a la salvació de les ànimes». El progrés de la tolerància és una conseqüència clara de la por a la guerra i de la clara consciència que cadascú individualment ha de ser responsable de les seves idees i d’ell mateix.

Després d’aquesta citació, cedeixo la paraula al magistrat Hobbes.

 

– Hobbes: Crido a testificar el senyor Maquiavel, assessor del senyor Urdangarin. Senyor Maquiavel, m’agradaria que ens expliqués quins són els seus consells, com a gran assessor d’imatge i comportament del senyor Iñaki Urdangarin.

 

– Maquiavel: Tal com ha afirmat el senyor Diego Torres, existeixen les desigualtats socials i aquest és el motiu pel qual, inevitablement, a tots els Estats hi haurà sempre corrupció. La política és un espai que necessita les seves causes i les seves conseqüències rigoroses pel principi de conservació de la supervivència de l’Estat i, per tant, de la conservació i preservació del poder. Per això, els meus consells al senyor Urdangarin han estat: que no hi ha atzar en política, sinó anàlisi rigorós de la realitat i principi de càlcul, i per tant, el Príncep o en aquest cas el Duc, que sigui capaç d’adoptar un punt de vista lògic, triomfarà.

 

– Hobbes: Podria explicar en què consisteix l’adaptació d’un punt de vista lògic, segons vostè?

 

– Maquiavel: Cal remarcar molt que el Duc no és necessàriament un individu violent, tot i que la violència sigui una de les seves eines. Ha de governar el poble, no pas matar-lo. I per al govern necessita estudi i comprensió de les circumstàncies. De la mateixa manera s’ha de sentir segur en el poder. Per això pot enganyar a fi de bé (per assegurar el poder) però no pot enganyar-se. Per això mateix ha de tenir cura de les aparences, encara que interiorment no hi cregui. Ha de voler semblar almenys religiós, bo, clement i protector de les arts i dels enginys, tot i que no ho sigui. I no li ha de fer por ser descobert quan maquina alguna feta, perquè els humans són de natural crèduls i -si se senten segurs- li permetran qualsevol cosa mentre aconsegueixi fer-los creure que ells també en trauran algun profit.

 

– Locke: Està bé, amb tot això en tinc prou per dur a terme el meu veredicte.

 

(Al cap d’uns minuts…)

 

Després d’uns intensos minuts analitzant els fets que han tingut lloc en aquesta cambra, vull deixar clar que, tot i saber que la llibertat individual ha de ser garantida per una autoritat, que l’home té naturalment un sentit natural que és de caire moral i que poden jutjar correctament i prendre decisions més enllà de tota deficiència de l’Estat, no s’han de suportar injustícies, ni tan sols quan provenen del poder polític.

Amb això vull dir que intento donar una solució al problema avui exposat que tingui en compte la naturalesa humana, ja que en el meu esquema de pensament, Déu ha creat els homes lliures,  iguals i independents, de la mateixa manera que els ha fet dotats de raó i que ha donat una llei natural. La raó natural ensenya a tothom que essent iguals i independents ningú ha de perjudicar a l’altre en la seva vida, en la seva salut, en la seva llibertat i en el seu bé, i per aquest motiu, perquè ningú envaeixi el dret de l’altre, la naturalesa autoritza a defensar i protegir a l’innocent i a reprimir als qui fan el mal. Aquest dret al càstig s’ha d’exercir amb serenitat i consciència, ser proporcional a la falta i buscar l’objectiu de reparació del mal i evitar que es produeixi en un futur. Per tant, la meva sentència pel senyor Urdangarín és la següent:

S’entregarà una fiança de 18,2 milions d’euros per al duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i el seu ex soci Diego Torres per cobrir  les responsabilitats civils derivades de les condemnes que  se’ls imposa per aquest cas. Aquesta quantitat de diners serà destinada a resoldre alguns dels forats econòmics que pateix actualment Sanitat i Educació.

Després d’aquesta entrega tant a Urdangarin, com a Torres se’ls destinarà a realitzar tasques al servei públic amb l’assignació d’un sou mensual de 1.200 euros i amb exactament les mateixes condicions laborals que pugui tenir qualsevol altre ciutadà. Amb això, s’aixeca la sessió.

– Tornem en directe amb la periodista que cobreix la notícia per TV3. Digui’ns, Laia, quina sensació es viu entre el públic que ha assistit al judici?

 

– Personalment penso, igual que la resta d’assistents, que s’ha vist una gran confrontació entre l’advocat i els testimonis de l’acusat i l’advocat representant de l’acusació. Pels comentaris que sento per aquí el meu darrere, es creu sincerament que el jutge ha sentenciat Urdangarin basant-se en els dret civils de la població, però sobretot defensant el nostre sistema polític: la democràcia. Els arguments exposats tant pel senyor Hobbes com pels senyors Maquiavel i Torres, s’han vist clarament sufocats pel posicionament del mateix jutge i el senyor Rousseau. Temes com l’apropiació indeguda de capital i l’abús del poder monàrquic han estat greument criticats, i amb raó. El senyor Urdangarin té els mateixos drets i deures que qualsevol altre ciutadà. No pel fet de tenir més béns que qualsevol altre persona s’han de tenir més drets. Igualment amb la monarquia: les paraules del senyor Hobbes al·ludint a “l’essència de l’ésser humà” han provocat un descontentament global entre els assistents. Segons han comentat alguns d’ells, i d’acord amb la intervenció del jutge Locke, la monarquia, en el seu moment, va ser escollida pel poble. Ara bé, des del moment que no compleix les seves funcions o bé ho fa erròniament, la ciutadania té dret a protestar. Pel que hem descobert sobre el “Cas Noos”, el senyor Urdangarin sempre ha estat un corrupte emmascarat, de tal manera que ha fet mans i mànigues per protegir el que considerava seu, fins el punt de trepitjar llibertats alienes. Sembla a ser que aquest senyor no coneixia la dita “la llibertat d’un s’acaba on comença la de l’altre”, i això li ha passat factura. Més de 8 milions d’euros haurà de pagar com a fiança si no vol anar a la presó. Els consells del senyor Maquiavel han acabat demostrant que enganyar la societat és sinònim de càstig, ja que en democràcia el primer de tot és la voluntat d’un poble.

 

– Moltes gràcies Laia Camós per cobrir aquesta important notícia del dia. Aquí, des dels estudis de Sant Joan Despí, seguirem amb altres qüestions d’àmbit mundial…