L’ESCOLA DE LOCKE

PER  AGNÈS  SANTOS  JULIÀ

 

 

En una escola de batxillerat on Locke, és el professor, divideix la classe en dos sectors. I els explica:

L: A la dreta anireu els que preferiu viure en l’Estat de naturalesa i a l’esquerra els que voleu viure en l’Estat liberal. Que triaríeu?

-Quina diferència hi ha entre els dos Estats?-pregunta un alumne.

L: En l’Estat de naturalesa els homes, a més de gaudir de llibertat i igualtat posseeixen drets naturals, només pel fet de pertànyer a l’espècie humana. És un estat de perfecta llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats i de les persones que creguin convenients, dins dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altre home. És un estat d’igualtat, on ningú no té més poder que els altres. Aquest estat té una llei natural que el governa, la qual obliga tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a tot el gènere humà que, sent tots iguals i independents, ningú no ha d’atemptar contra la vida, la salut, la llibertat, ni les possessions d’un altre.

-Quina mena de drets?

L:El dret a la subsistència, a la propietat privada, a la salut… i molts altres. Però en aquest estat, no hi ha cap força que tingui prou poder per fer-los respectar. Governa la llei natural que imposa l’home a preservar la seva vida, la seva llibertat i els seus béns.

-I l’Estat liberal, com funciona?

L:el poder de l’Estat és representatiu. Els governants estan al servei dels individus, ells renuncien a part de la seva llibertat perquè l’autoritat protegeixi els seus drets, però si aquest sobirà no compleix la seva funció, el poble pot rebel·lar-se en contra d’un rei tirànic. L’Estat ha de garantir la llibertat de consciència, tolerant els diversos cultes. A més, la pràctica religiosa no ha d’interferir en la vida política.

-Com es fa el pas d’un Estat a un altre?

L:A través del pacte social, que es fa amb la intenció de garantir el compliment dels drets, per la necessitat de protegir-los i de protegir el progrés comú. Els homes fan aquest pacte per la seva incorporació a la societat i creen l’autoritat, donen als governants el poder necessari perquè els protegeixin, però segueixen mantenint els seus drets. A més, els homes tenen el dret a imposar la llei natural, que diu que els homes tenen el dret de castigar, mitjançant els jutges, les ofenses que es comentin sobre qualsevol membre de la societat.

 

-I si el governant que tenim no m’agrada?

L:Doncs ho podries provar de canviar. Si no compleix les seves obligacions, podeu reverlar-vos contra ell.

-Podria manar jo?-pregunta un altre.

L:Potser si, si la majoria de la societat ho volgués.

-I si ho vull ser i no ho pregunto? Que passa?

L:Això no ho pots fer, és un estat liberal, per tant, és la majoria qui decideix. Aquest estat és contrari a l’absolutisme, així que podries manar tu únicament si la majoria ho desitgés així.

-I llavors, tindria tot el poder?

L:No, tu controlaries que tothom tingués els seus drets i que siguin protegits.

-I si començo vivint en societat, però després vull marxar?

L:Res, tothom és lliure de decidir si vol entrar o sortir dins d’aquesta societat.

-Què és el poder polític?

L:Jo entenc per poder polític el dret a dictar lleis, incloent-hi la pena de mort i, totes les penes inferior, per a la regulació i salvaguarda de la propietat, i a utilitzar la força de la societat perquè es duguin a terme aquestes lleis i en la defensa de l’Estat contra agressions forasteres, tot pel bé públic.

-I el poder només el té una persona?

L:No, el que s’intenta és evitar l’absolutisme i per això es divideixen els poders. És el poble qui té el poder no cap individu concret. El poder polític és la lliure voluntat expressada en el pacte i n’hi ha tres tipus:

-Legislatiu: el parlament fa les lleis; Executiu: el monarca les aplica i en sanciona l’incompliment i el Federatiu: s’estableixen les aliances i el seu trencament.

-Existeix algun altre estat?

-Si, dins l’estat de natura hi ha l’estat de guerra.

-I en què consisteix?

L: L’Estat de guerra és un estat d’enemistat i de destrucció; consegüentment qui declari, de paraula o d’obra, qualsevol intenció contra la vida d’un altre home, es posarà en estat de guerra amb aquell contra el qual hagi declarat tal intenció, i exposarà la seva vida al poder de l’altre o de qualsevol que li faci costat i defensi la seva opinió, perquè és raonable que jo tingui dret a destruir allò que m’amenaça amb destruir-me. Segons la llei natural cal que l’home es defensi com sigui possible i qualsevol pot destruir aquell qui li faci la guerra.

Aquell qui intenti sotmetre un altre home al seu poder absolut, s’hi posarà en estat de guerra. Aquell qui em sotmetés al seu poder sense el meu consentiment, quan m’hi tingués faria de mi allò que li semblés fins i tot em destruiria quan li vingués de gust, ningú no pot pretendre sotmetre a ningú al seu poder absolut si no és obligant-lo a la força. I això va en contra del dret a la llibertat.

 

 

-Quina diferència hi ha entre l’Estat de natura i l’Estat de guerra?

L: L’Estat de natura és un estat de pau, bona voluntat, mútua assistència i seguretat. L’Estat de guerra és un estat d’enemistat, malícia, violència i mútua destrucció.

 

-Abans has dit que si no ens agrada el sobirà, s’ha de decidir amb la majoria. Que vol dir això?

L:És la força de la majoria. Quan els homes han creat, amb el consentiment de tots, una comunitat, l’han convertit en un sol cos polític, amb poder per actuar únicament segons la voluntat i el determini de la majoria. Per tant, és necessari que el cos polític segueixi el camí per on el

diu el conveni de la majoria. Li seria impossible ser un cos sol i actuar com una sola comunitat, tal com havien acordat entre tots els que s’uniren per formar-lo. Mitjançant l’acord tothom és sotmès a les decisions de la majoria. Els decrets de la majoria són considerats decrets de la totalitat, i són, determinants, ja que posseeixen el poder de la totalitat en virtut de la raó i de la llei natural.

 

-Parle’ns del pacte.

L:Qualsevol persona que deixi l’Estat de natura per unir-se en una comunitat, ha de saber que cal cedir a la majoria de la comunitat tot el poder necessari per als objectius als qual va encaminada tal unió. Per això, s’acorda unir-se formant una societat política, únic pacte necessari entre els individus que formen o s’incorporen a la comunitat. Per tant, allò que origina i constitueix una societat política és el consentiment de qualsevol nombre d’homes lliures capaços de formar una majoria per unir-se i incorporar-se a una societat. Això és el que dóna origen a qualsevol govern legítim del món. Res no pot fer d’un home súbdit ni membre d’un Estat a menys que s’hi incorpori mitjançant compromís positiu, promesa expressa i pacte.

 

 

-Abans has dit que el poble es pot revolucionar en contra del seu sobirà.

L: Si, quan el poder cau en desgràcia i es troba exposat als excessos d’un poder arbitrari, el poble que és habitualment maltractat i governat contràriament al dret, estarà exposat, a alliberar-se. El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivocades i inoportunes, etc, sense murmurar ni revoltar-se, però si una sèrie de fets li posen en evidència les intencions dels governants i s’adona d’allò que l’oprimeix i d’on el volen portar, no serà estrany que es desvetlli i faci els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat creat. El poder està en mans del poble.

Ara que ja sabeu les diferències entre els dos estats, sou capaços de triar en quin voldríeu estar.

 

 

-Jo voldria estar en l’Estat Liberal-contesta una alumna- que és on en teoria estem tots, o això ens fan creure. Perquè tenim els nostres drets i deures com a ciutadans, tenim la nostra llibertat i la nostra propietat privada. També el dret a escollir i som els que, democràticament, triem qui volem que ens governi i si no compleix amb les seves obligacions, podem demostrar la nostra queixa.

Però penso, que en realitat tenim els nostres drets i deures com a ciutadans, però molts cops no són respectats; no tenim llibertat plena, tenim llibertat per escollir dins de tot allò que ens deixen escollir, estem determinats per les ideologies del govern que mana i triem entre tot allò que ells ens permeten, així que no tenim llibertat absoluta ni vertadera. Vivim en una democràcia perquè podem votar i expressar la nostra opinió, però moltes vegades no ens escolten ni fan el que demanem, aixi que, de que ens serveix?

Nosaltres vivim en un liberalisme, és una democràcia perquè tothom té llibertat d’expressió, llibertat a decidir. Evidentment és molt millor això que viure en una dictadura en la qual no et pots queixar de res ni pots intentar canviar el govern que et regeix. Però penso que la democràcia en la que vivim és una mica fictícia perquè no és ben bé una democràcia total per tot el que anteriorment he anomenat.