UN CONTE ABANS D’ANAR A DORMIR: LES HISTÒRIES DE LOCKE
per Júlia Teixidor
Com cada nit, en Marc espera impacient que arribi l’hora d’anar a dormir. Com ell ja sap, les històries que escolta cada nit pel seu pare no són contes que s’expliquen als nens abans d’anar a dormir…Per exemple, les històries del gran filòsof Plató, de Hobbes, entre molts d’altres.. Però avui, en Marc ja no té la pregunta que durant tot el dia li passa pel cap sobre quina història li explicarà, sinó que ja en té una per fer-li al seu pare.
Resulta que a l’escola ha sentit com el professor de filosofia explicava als alumnes de segon de batxillerat conceptes com l’Estat de naturalesa, l’Estat liberal, i en general la política d’un filòsof anomenat Locke.
Pare: Bona nit fill! Què volies que expliquem avui?
Marc: Ja t’ho he comentat pare, avui he sentit a parlar de Locke, però no me n’havies parlat mai d’aquest filòsof tu, explica’m alguna cosa sobre ell.
Pare: D’acord! De fet, avui el que aprendràs és el Locke polític segons els conceptes que has comentat. John Locke va ser considerat el pare de l’empirisme i del liberalisme modern. No és difícil relacionar la teoria política de Locke amb la realitat del món actual. Si recordes, igualment com Hobbes, a l’època de l’empirisme ja van començar a posar les bases de la filosofia moderna i contemporània, introduint, encara que indirectament, els conceptes d’absolutisme i democràcia. També, la primera cosa que es diu quan es parla d’empirisme és que aquest neix oposant-se al racionalisme. La segona cosa és que això no és veritat, perquè hi ha molts elements racionalistes en l’empirisme. El racionalisme considerava que l’enteniment té certes idees i principis innats amb els quals pot construir els fonaments dels coneixements sobre la realitat. La visió empirista és totalment contraria: no hi ha idees innates ni cap principi innat a l’enteniment. Tot el nostre coneixement procedeix de l’experiència. La concepció de l’experiència pot ser la línia divisòria entre racionalisme i empirisme. Creure o no que l’experiència constitueix el principal suport de la raó diferencia els dos corrents. Tots dos comparteixen no tan sols l’interès pels temes del coneixement, sinó també consideracions i pressupòsits. El pensament de Locke n’és una prova. Tot i que s’allunya del racionalisme en la seva oposició a l’innatisme, rebé una gran influència de Descartes.
Marc: Que interessant pare! Però, no entenc com tot això pot tenir a veure amb l’Estat de naturalesa, l’Estat liberal…
Pare: A poc a poc fill! Pas a pas i veuràs com tot tindrà sentit. Has de saber que la teoria política de Locke es troba, d’una banda, molt a prop de la de Hobbes, però també a les antípodes del seu absolutisme. Per a Locke, l’origen i la legitimació de l’Estat també són fruit d’un pacte entre els individus que formen la societat. De fet, la convivència en societat no s’entén si no hi ha un consentiment per part dels seus membres. Ara bé, aquest contracte, mitjançant el qual es legitima l’Estat, no comporta la renúncia als drets personals ni la justificació de l’absolutisme.
Ben al contrari, amb la seva teoria del contracte, Locke pretén precisament justificar la legitimitat de drets individuals. L’estat, des d’una perspectiva liberal, se subordina als interessos individuals.
Marc: Ah! Ara ho entenc i ara és aquí quan em dius que per a Locke, el contracte social es concreta..
Pare: Exacte! Es concreta de la següent manera: tenim un estat de naturalesa o natura, on Locke s’allunya de la concepció de Hobbes. Per ell, en aquest estat, a més de gaudir de llibertat i igualtat, els homes posseeixen drets naturals.
Llavors tenim el pacte. Amb la intenció de garantir el compliment d’aquests drets, els homes lliures pacten la seva incorporació a la societat i la creació de l’autoritat. Quan els homes decideixen de constituir la societat, no renuncien als seus drets transferint-los al sobirà; en realitat el que fan es atorgar als governants el poder necessari perquè els protegeixin.
Marc: Però de quins drets parles pare?
Pare: El dret a la subsistència, a la propietat privada, a la salut… i molts altres. Ara bé, tenir dret a tot això no significa que de fet tots aquests drets es respectin, i més si tenim en compte que, l’estat de naturalesa, no hi ha cap força que tingui prou poder per a fer-los respectar. Tothom ha de ser igual i governa la raó o la llei natural i que imposa l’home sobre tot preservar de la seva vida, la seva llibertat i els seus béns.
Marc: I l’estat liberal, quines diferències té?
Pare: D’aquest pacte que t’he comentat, en sorgeix l’Estat liberal, però al contrari que passava segons Hobbes, el poder de l’Estat no esdevé absolut sinó representatiu. En altres paraules els governants estat al servei dels individus, ja que aquests renuncien a part de la seva llibertat perquè l’autoritat protegeixi els seus drets. En cas que el sobirà no acompleixi la funció per a la qual ha estat instaurat, el poble té dret a la insurrecció i al trencament del pacte.
Marc: Però… ara tinc encara moltes més preguntes!! D’on prové el poder polític? Per què ha d’haver-hi un Estat? I si el governant que tenim no m’agrada?
Pare: Entenem el poder polític com el dret a dictar lleis i a fer ús de la força de la comunitat en l’aplicació de les lleis i en la defensa de l’Estat. Locke, com ja saps, considera que si no hi ha poder polític l’home es troba en “l’estat de natura”.
Marc: I qui té el poder polític? Una persona només?
Pare: No, el que es vol evitar és absolutisme i per això el poder es divideix en tres. Recorda que és el poble i no el té cap individu en concret. El poder és la lliure voluntat expressada en el pacte. Hi ha el poder legislatiu (el parlament fa les lleis), l’executiu (el monarca les aplica i en sanciona l’incompliment) i el federatiu (s’estableixen les aliances i el seu trencament).
Ara potser ja entendràs que el fet de fer justícia per compte propi pot derivar fàcilment en un estat de guerra, perquè es farà amb el poder absolut que és cada individu, propi de l’estat de natura. Per evitar això, els homes s’inclinen a conviure en societat tant aviat com sigui possible. Així s’arriba al pacte, que és l’acord que cadascú estableix amb la resta per unir-se i actuar com un sol cos, i constituir, un Estat diferenciat. En la teoria de Locke es pot revocar la confiança al governant si no compleix amb l’encàrrec de defensar la llibertat i la propietat i per un acord entre els ciutadans es pot atorgar el poder a una altra persona. Davant unes circumstàncies imprevistes, el rei pot actuar fins i tot contra el dret però quan comença a actuar com un tirà el poble té l’obligació absoluta de resistir a l’autoritat. Sobirania i dret de resistència són compatibles. No estem obligats a patir sense reaccionar davant un mal govern, immoral o arbitrari. Dit d’una altra forma, el dret a la revolució és un dret natural.
Marc: Pare! Doncs, segons tot el que he après avui, jo et diria que en la meva opinió, donant per fet que l’estat ideal és l’estat natural, es fa necessària l’existència d’un estat perquè s’estableixin unes normes, és a dir, les lleis, per assegurar una bona convivència entre els homes.
L’estat esdevé així una garantia per assegurar que les relacions entre els homes es mantenen correctes al llarg del temps. Però també, l’estat pot caure en el parany de no defensar correctament els interessos dels homes, i en aquest cas, hi ha d’haver un mecanisme, la democràcia i les eleccions, amb el qual els homes poden canviar els representants polítics que representen l’estat i escollir-ne uns altres que tornin a fer que l’estat compleixi la funció inicial per la qual ha estat creat.
El mecanisme per desobeir el govern de forma manera individual no existeix, és un mecanisme instaurat per les eleccions, perquè si fos un mecanisme individual portaria el caos. La desobediència és col·lectiva per evitar que l’estat fracassi si cada individu pensa que pot fer el que vol de manera individual.
Pare: Avui veig que avui ja t’has fet una opinió pròpia!
Marc: Sí pare, ara ho entenc tot..
Pare: Per avui ja n’hi ha prou, fins aquí les històries del Locke polític. I avui ja no fa falta que et digui que ja en coneixes els conceptes més importants del pensament polític d’aquest gran pensador. Ara és tard i has de dormir. Demà parlarem d’un altre filòsof…
CONTINUARÀ…