Consideres que la teva vida està guiada pel sentit comú?
per Maria Massó Molina
El sentido común no es más que un depósito de prejuicios establecidos en la mente antes de cumplir dieciocho años. (Albert Einstein)
Abans de parlar de sentit comú, s’ha de saber què significa, segons el Viquipèdia El sentit comú és “la consciència del sentir”. Aquest concepte, que en català és sovint associat al seny i segons l’enciclopèdia catalana , sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat …
El que ens diuen bàsicament les definicions és que el sentit comú és el que val, l’específic, en el que podem confiar, “és defineix en català com seny”, és a dir, el seny és el sentit comú…
Però ara em vull centrar en la frase que he escollit per començar l’assaig, “El sentido común no es más que un depósito de perjuicios establecidos en la mente antes de cumplir dieciocho años”, en aquesta afirmació culpa el sentit comú de prejudici, però, ¿Quin és el nostre sentit comú? Jo penso que el sentit comú neix mínimament i es forma a través de moltes besants, com la família, la societat, les normes, la religió, per exemple si a un nen petit li ensenyen que matar als assassins està bé, i li demostren l’exemple en el context en el que viu, el seu sentit comú li dirà que no hi ha cap problema per fer-ho, perquè…Qui és el que posa les bases del que esta bé i el que està malament? És potser la nostra consciencia alimentada per tots els al·licients de la societat o la influencia d’un entorn en el que tot sembla de color de roses? El sentit comú si no s’ensenya, no creix, i si s’ensenya malament creix malament…
Les influencies del context on vivim van moldejant el nostre sentit comú, van perfeccionant la nostra realitat, ens preparen per un futur, per tenir feina, per ser feliços, per ser” lliures”, i per viure una vida plena i satisfactòria, i sobretot ens ensenyen el que està bé segons ells, el que és correcte, estem preparats per fer servir el sentit comú davant qualsevol situació, però això no significa que ho fem el dia que ens hi trobem, és més hi ha moltes situacions a la vida que traspassen el nostre sentit comú i hem de sobrepassar-nos hi i superar-les amb o sense ell, per això crec que si vivim condicionats al sentit comú que ens han imposat ens hem de revolucionar contra aquest, perquè quin és el sentit comú que diu que es pot fer fora de casa seva a una família que no poden pagar el lloguer? Què diu la llei? I el sentit comú?
Finalment, m’agradaria aportar que estic completament d’acord amb que la meva vida esta guiada pel sentit comú, encara que en alguns aspectes el sentit comú, es passa de llarg en el meu camí, al meu i al de tots i em de seguir els nostres instints i principis.