REFLEXIONS SOBRE

LA FILOSOFIA DE STUART MILL

per Estel Pons.

 

 

El segle XIX va ser època de canvis. Es produeix la Revolució Industrial i es consolida un nou sistema social: el capitalisme. L’estructura social també canvia; es trenquen els estaments i apareixen dues noves classes: la burgesia i el proletariat. Dins d’aquest context, la filosofia deixa de centrar-se en la metafísica i l’epistemologia per reflexionar sobre qüestions amb una finalitat més pràctica per la societat.

 

John Stuart Mill (1806-1873) és segurament el filòsof més influent del segle XIX a Anglaterra. Economista i teòric social i polític, reb una educació severa per part dels seu pare James Mill i el seu padrí Jeremy Bentham, qui l’influeix en el pensament utilitarista. Als 20 anys, immers en una crisi nerviosa i existencial, es revela contra aquesta educació estricta i diversifica els seus interessos. Milita al Partit Liberal i és un gran defensor dels drets de la dona. És el gran defensor de l’utilitarisme i el liberalisme, tant polític com econòmic.

 

A la seva obra Sobre la llibertat (1859) reivindica la llibertat individual davant l’Estat i l’opinió pública.

Cal apuntar que Mill no parla de la llibertat positiva, que entenem com lliure albir o llibertat de decisió (capacitat interior de decidir de fer una cosa o l’altre), sinó de la llibertat negativa, absència de coacció, d’impediment per fer una cosa. Aquest organisme coaccionador és l’estat o la societat, la majoria.

Però l’ésser humà és social i per tant és inevitable una certa restricció de la llibertat individual. Mill estableix dues possibles limitacions de la llibertat: sense el consentiment de l’individu i al·legant als seu bé (paternalisme) i per evitar perjudicar els drets d’altres persones (principi del dany). Mill només accepta la intervenció de l’estat i la societat per llei en aquest darrer cas.

El principi paternalista no es pot imposar per llei, en aquest cas, la societat només pot intentar persuadir, cridar l’atenció, fer retrets, raonar, suplicar però mai prohibir per llei. Evidentment, aquest principi s’ha d’aplicar a menors d’edat i persones que no tenen capacitat suficient per decidir per ells mateixos. Ara bé, aquest aclariment ens crea un problema: Quan considerem que una persona està capacitada per decidir per ella mateixa? Hem establert que els divuit anys és la frontera a partir de la qual una persona pot prendre decisions, però aquesta edat física no correspon amb l’edat mental o intel·lectual, hi ha menors d’edat amb més capacitat per decidir que gent de més de divuit anys. Però a part d’això, hi ha persones que els hem etiquetat de malalts mentals perquè no actuen com la majoria de la societat, hem de tenir una actitud paternalista en aquests casos? Per exemple, pocs anys enrere, ser homosexual era una malaltia, un desequilibri mental i és una persona com les altres. Hem d’intervenir en un cas d’alcoholèmia, drogoaddicció, anorèxia o conducte suïcida si els afectats no ho demanen? Aquests quatre casos són considerats avui en dia, com a trastorns psicològics. Hem d’intervenir en casos de violència de gènere si l’afectada no ho demana?

Hem establert un límit del paternalisme, podem intervenir en aquestes situacions anteriors quan són casos extrems i es tem per la vida de la persona suposant que no es troba en un bon estat mental per prendre segons quines decisions. Però un altre cas seria l’eutanàsia, es podria permetre en aquelles persones amb poc temps de vida o que es trobin en una situació de salut molt difícil i que tinguin plenes facultats per decidir la seva mort.

 

L’altre obra on exposa part important de la seva filosofia és Utilitarisme (1863). Mill continua i matisa la filosofia utilitarista de Jeremy Bentham, un sistema ètic que proposa principis generals i normes pràctiques per actuar afavorint el màxim el bé comú. Així, les accions són bones en proporció a la quantitat de persones que proporcioni felicitat, entenent per ella plaer i absència de dolor. Aquest concepte de plaer i dolor com a criteri de bo o dolent prové del pensament hedonista i de la doctrina d’Epicur.

Però Mill distingirà dos tipus de plaers segons la seva qualitat: plaers físics o sensuals i plaers intel·lectuals. Aquests últims són més desitjables pel fet que són més permanents i segurs.

En l’utilitarisme de Mill val més la qualitat que la quantitat dels plaers. D’aquí “és millor ser Sòcrates insatisfet que un gorrí satisfet”. Les persones capaces d’arribar als plaers intel·lectuals també coneixen els físics i tenen l’oportunitat de decidir entre un dels dos en canvi aquell que només coneix els plaers físics no pot decidir quin dels dos escollir. Però, segons Mill, les persones perden les seves aspiracions elevades quan perden el gust per les coses intel·lectuals, llavors prefereixen els plaers inferiors que els permeten trobar la satisfacció plena.

Amb aquest apunt del la qualitat dels plaers, Mill matisa el principi de la major felicitat. Ara bé, per beneficiar la majoria, hi ha d’haver una minoria que no en sortirà beneficiada i Mill recorre a la regla d’or de la moral de Jesús i de Kant: “”actua com voldries que actuessin amb tu, estima al teu veí com a tu mateix”. Mill confia en l’educació i l’opinió pública per modelar el caràcter egoista d’ésser humà perquè sigui capaç de trobar l’equilibri entre la pròpia felicitat i la col·lectiva. Es veu la influència de la filosofia emotivista de Hume quan Mill utilitza el sentiment de simpatia, del deure, de consciència moral de les persones envers la societat.

Ara bé, podem dubtar d’aquesta concepció: l’individu busca la felicitat general? Quant és de fort aquest sentiment de simpatia o empatia?

 

Aquests dos conceptes del pensament d’Stuart Mill semblen difícils d’encaixar; la defensa de la llibertat individual, la recerca del propi bé i l’imperatiu moral d’actuar segons el bé general.

Mill defensa que s’ha de permetre tant com sigui possible la llibertat individual, això serà més útil que utilitzar la coacció. S’ha d’aconseguir el desenvolupament individual perquè farà augmentar la felicitat el col·lectiva i el desenvolupament equival a individualitat, llibertat, originalitat, varietat de situacions. Cada persona serà més valuosa ja que no hi haurà una societat uniforme sinó plural. Això s’aconseguirà deixant l’espai de llibertat individual que pertoca a cada persona. Aquesta idea liberal probablement agafa força en Mill després del trencament amb l’educació estricte que rep des de ben petit, es sent coaccionat i necessita llibertat per créixer.

 

Filòsofs contemporanis com John Rawls han adoptat una posició crítica envers l’utilitarisme. Rawls veu que el pensament de Mill aplicat a la nostra societat actual ha causat molts desequilibris dins de la societat perquè veu que la gent ha actuat per interès propi. Per això incorpora el concepte de justícia, es pregunta si el sistema utilitarista és just. Rawls proposa un nou model que garanteixi un mínim perquè aquells que menys tenen puguin viure dignament i també una situació imaginària d’imparcialitat, anomenada original position, en la qual no existeixin diferències que duguin als individus a actuar per propi interès.

 

Els principis de Mill són aplicables en l’anàlisi de lleis i política actual, el seu pensament he influït en la filosofia política i moral de la concepció liberalista i en la societat capitalista. La seva contribució a la defensa de les llibertats de les persones ha marcat la cultura occidental.