Autor: Dani

Ús educatiu de les eines d’edició digital.

Com ha de ser un bon editor per cobrir les necessitats del nostre alumnat?

Aquesta és una pregunta clau. Es tracta d’intentar que l’alumnat aprengui disseny gràfic a través de tutorials començant per la base (colors, contrast, text, máscares…) o es tracte de que siguin competents en un tipus d’edició intuitiva (filtres, retallar, sobreposar…)?

En quines situacions en farà us?

Certament a la ESO seran situacions ocasionals, on hagin de composar textos, presentacions, p`osters… Excepte en el cas de cícles o batxillerats específics, no en faràn un ús intensiu.

Comparem dos conceptes diferents d’eines d’edició d’imatges

Per al a comparació farem servir dos editors gratuits. Un necessita instal·lació, l’altre només un navegador d’internet compatible. Un d’ells és senzill, pràctic, ràpid i intuitiu, l’altre es més avançat, complet però difícil de dominar.

Concepte 1: Pixlr

Calen molts pocs passos per obtenir un bon resultat:

  1. Filtre (sèpia)
  2. Formes + edició de text (títol en forma de llamp i en forma d’espiral)
  3. Marc (disseny en colors)

Concepte 2: GIMP

També en pocs passos:

  1. Filtre (posteritzar)
  2. Quadre de text
  3. Balanç de contrast (augment)

La clau

Com ja haureu endevinat, aquest article dista molt de ser imparcial. L’experiència m’ha ensenyat que la majoria d’alumnat es troba més còmode usant programes intuïtius, senzills, amb efectes vistosos, i per què no dir-ho, més ràpids.

Si hagués de triar un programa pels meus alumnes, Pixlr seria la meva primera opció: per un ús ocasional, les eines digitals no haurien de ser una finalitat en si mateixes. Es tracta d’engrescar l’alumne a descobrir el seu potencial creatiu i no de focalitzar la seva atenció en com usar un programa pas a pas. L’eina és un mitjà, no una finalitat.

Reflexió sobre l’ús didàctic de la tecnologia

  • Com aplicar la infinitat de material disponible a la xarxa en la nostra pràctica diària?

Aquesta és una pregunta que molts ens fem. Tauletes, ordinadors, mòvils… aquests dispositius amb els que els nostres alumnes conviuen gairebé des del seu naixement i que no eren part de la nostra vida fa uns anys. Ens hem d’adaptar.

Si bé, i com tots sabem, la tecnologia pot ser positiva o negativa segons l’ús que en fem, també la podem implementar per ser la nostra aliada. Sempre però que no perdem de vista que l’ús de la tecnologia no és un fi en si mateix.

  • Com ens pot ajudar?

Suposant una situació d’aprenentatge en un estadi de proposta: una pluja d’idees utilitzant un padlet ens ofereix la possibilitat d’allargar en el temps la possibilitat de trobar noves idees i eliminar la barrera de la distància entre els participants.

Suposant una situació d’aprenentatge en un estadi d’organització: els mateixos estudiants poden organitzar-se mitjançant un jamboard, intercanviant informació i escollint la seva funció o paper dins de l’activitat.

Suposant una situació d’aprenentatge en un estadi d’execució: usar recursos multimèdia pot ser un avantatge per estimular la creació de contingut propi. Per rexemple, usar un genially per presentar la feina feta  a l’aula enriqueix la situació i ajuda a un desenvolupament més transversal de les competències de l’alumnat.

Suposant una situació d’aprenentatge en un estadi avaluatiu: l’ús del corubrics ens pot ajudar a que l’alumnat es senti interpel·lat en la seva propia avaluació afavorint l’interés i la motivació per una feina ben feta.

  • Què cal tenir en compte?

Si bé la capacitat d’adaptació tecnològica que té l’alumnat és alta degut al ús habitual de dispositius electrònics, no hem de caure en la idea errònia de que dominen per se l’ús dels recursos que tenen disponibles. De fet, en els nostres temps es fa més que evident la importància de saber discernir entre una font d’informació veraç i una de poc fiable. Tampoc hem d’utilitzar la tecnologia per que si, cal que tingui una utilitat clara i ajudi durant el procés d’aprenentatge.

  • I on es troba el nostre paper en tot això?

Com a docents, implicar-nos en l’ús de les tecnologies és un pas professional necessari. Transmetre a l’alumnat un ús racional, significatiu i responsable de la tecnologia és, segons el meu parer, el repte més important al que s’exposaràn els docents aquest S.XXI. D’inundar a l’alumnat amb aplicacions i programes irrellevants ja se n’ocupa la societat actual.