Author Archives: nmontes

About nmontes

Núria Montés i Montés (Mataró, 1963). Llicenciada en filologia catalana per la Universitat Central de Barcelona. Professora de l'IES Damià Campeny de Mataró. Coautora dels llibres "Redescobrim els Països Catalans" i "CAT. Llengua i societat dels Països Catalans".

Et costa analitzar oracions?

analisis-sintactiques.jpg

Si necessiteu practicar les anàlisis sintàctiques, si voleu tenir un bon resum dels diferents tipus d’oracions, si sou alumnat, bàsicament, de batxillerat, si voleu tenir material complementari al llibre de text, o voleu reforçar el tema, us recomano el llibre  Anàlisis sintàctiques, Schaum, sèrie batxillerat de l’editorial MgGraw- Hill. A més, al darrere hi ha la solució!

Heu de pensar que la sintaxi és l’esquelet de la llengua. Gràcies a les oracions, creem els textos, els organitzem i els estructurem.  Analitzar bé ens ajuda a escriure bé i escriure bé  ens ajuda a pensar millor. En definitiva, ens permet expressar de la manera més precisa els nostres pensaments. 

 

  

Manu: paradís amazònic del Perú

dsc00270.JPG

Si teniu l’oportunitat de viatjar al Perú, us recomano la visita a un dels parcs naturals i reserva de la biosfera: el Manu. És la reserva més gran de selva tropical del món i es troba només a 160 quilòmetres de les ruïnes inques del Machu Pichu. Malgrat les invasions (inques i espanyoles),  el Manu  ha estat protegit al llarg dels segles per la seva localització i per la presència de tribus nadiues hostils.

El Manu té una doble importància: evidentment hi ha una gran varietat d’espècies vegetals i animals (llop de riu, el caiman negre, tretze  espècies de micos,  mil espècies d’aus…)  però, encara, hi  viuen quatre grups humans (dos aïllats de qualsevol contacte humà). Es tracta d’un territori protegit de 1.881.200 hectàries. És, probablement, la zona protegida més rica en espècies de tot el planeta.

Un dels grups ètnics més nombrosos de l’Amazònia peruana són els machiguenga (significa nosaltres en la seva llengua, l’arawuak). Es calcula que n’hi ha més de 10.000.  Hi vaig poder parlar i, amb un castellà rudimentari, em van explicar que se sentien molt orgullosos de la seva llengua i de la seva cultura (es tracta de les poques comunitats indígenes que mestres de la seva pròpia comunitat han començat un programa d’ensenyament bilingüe machiguenga/castellà).

Si podeu visitar aquest parc, tindreu la sort de conviure amb els machiguenga i gaudir d’aquest paradís natural que és el Manu, ja que, amb ajuts d’una ONG europea, aquesta població autòctona gestiona l’estada turística dels pocs centenars de persones que s’autoritza a entrar al parc cada any,

Quan torneu, us adonareu de la importància de preservar espais naturals com aquest, no només la fauna i la flora, sinó també les tribus que hi viuen, que tenen tot el dret de mantenir la seva llengua i la seva cultura en un món plural.

Si voleu més informació, us recomano la lectura d’un llibre El paraíso amazónico del Perú: Manu. Un llibre farcit d’unes excel·lents fotografies i amb un text que cal dir que és en castellà i en anglès. Si us el compreu, els beneficis van a parar a la conservació del parc del Manu.      

En la fotografia, podeu veure el lloc que s’ha acondicionat per rebre aquest “turisme” sostenible i respectuós amb l’entorn i amb la cultura de la població autòctona.

 

  

Guillem de Berguedà vist pel berguedà Titot

foto_guillem-de-bergueda.jpg

Si esteu estudiant el trobador català Guillem de  Berguedà, val la pena escoltar la versió musicada completa que en va fer en Francesc Ribera, Titot, cantant del desaparegut grup Brams i actual cantant dels grups Mesclat i Aramateix. Titot agafa l’obra de Guillem de Berguedà, l’adapta i la tradueix de l’occità i la publica en un doble compacte. Cal recordar que la música dels diferents poemes estan fetes per músics d’arreu dels Països Catalans.

Evidentment, hi trobarem La cançoneta lleu i plana i el sirventès Canto plorant ple de tristor, dedicats tots dos a un dels destinataris dels seus poemes: Ponç de Mataplana.

Titot, berguedà com el nostre trobador, vol retre-li un homenatge, ja que segons ell aquest treball ha de servir per fascinar-vos amb el trobador Guillem, com li ha fascinat a ell.        

Històries del Paradís: el primer llibre del cantant d’Obrint Pas

histories-del-paradis.jpg

Xavier Sarrià, lletrista del grup valencià Obrint pas, ha publicat el seu primer llibre de contes, titulat Històries del Paradís, editat per editorial Bromera.

Xavier Sarrià ens proposa un viatge pel nostre planeta mitjançant un mosaic ple de vida, on la realitat més crua s’entrellaça amb la fantasia més sorprenent. És un llibre escrit a base de flaixos que ens conviden a reflexionar sobre el món en què vivim.

Els contes s’estructuren a partir de sentiments: por, terror, esperança, il·lusió… L’autor es posa a la pell d’aquells que pateixen les situacions més o menys violentes que veiem habitualment a la televisió i considem normals (la guerra a Croàcia, la revolta dels immigrants als suburbis de París, l’assassinat d’escolars en una escola de Finlàndia…). El llibre és, en definitiva, un retrat del món actual i de les seves contradiccions. Ens diuen que el món és com un paradís, però és un paradís  només per a alguns.

En paraules de Xavier Sarrià “els contes, com les meves cançons, són històries contundents, directes”. Qualsevol dels contes del llibre són més que recomanables, però potser per la destrucció de la costa del litoral valencià (Marina d’Or) us convido a llegir el conte Il·lusió

 

 

Petr Ginz i Hélène Berr: uns altres Anna Frank

petr-ginz.jpg 

El diari més conegut de l’extemini dels jueus per part dels nazis és, sens dubte, el diari d’Anna Frank , (una noia de 13 anys d’Amsterdam, Holanda). Però, hi ha altres diaris que expliquen testimonis colpidors de l’ocupació nazi  a altres indrets d’Europa: Pert Ginz a Praga (Txèquia) i Hélène Berr, una jove de 21 anys, a París (França).

Diari de Praga (1941-1942) de Pert Ginz, un jove de 14 anys, explica les dures condicions sota les quals van viure els ciutadans praguencs durant l’ocupació nazi; el Diari de Hélène Berr és un document terrible, commovedor dels jueus parisencs sota l’ocupació nazi.

Tots tres van morir a camps de concentració: Pert Ginz, amb 16 anys,  a Auschwitz; Anna Frank, amb 16 anys,  i Hélène Berr, amb 24 any,  a Bergen- Belsen.

En definitiva, són lectures que ens ajudaran a entendre i a reflexionar sobre un episodi de la història de la humanitat que no s’ha de repetir. Mai un poble pot decidir el destí d’un altre. 

Continue reading

Mapes Vius

Us presento una eina interactiva que recentment ha fet pública Linguamón-Casa de les llengües: es tracta del nou portal Linguamón Mapes Vius.

Creat amb la darrera tecnologia en el tractament d’informació cartogràfica, amb informació actualitzada sobre llengües i, en un futur, amb un ventall d’activitats didàctiques, permet:

  1. Construir tants mapes com vulgueu.

  2. Fer cerques per llengua o per àrea geogràfica (un continent, un estat, un conjunt d’estats, un territori, una part d’un territori…).

  3. Accedir a fitxes amb informació de cada llengua.

  4. Treballar amb mapes predefinits (per exemple, de la llengua catalana).

  5. Crear un espai personal on guardar els mapes que heu creat.

Sens dubte, si hi entreu quedareu enganxats per les immenses possiblitats que té aquest recurs, que us permetrà conèixer tant les llengües oficials que té un territori determinat com quines són les seves llengües territorials que s’hi parlen realment (en l’exemple següent podreu veure quines són les llengües territorials de l’Estat espanyol):

llengues-territorials-de-lestat-espanyol.jpg

Hola!

1000px-ppcc2007.png

En aquest bloc trobareu informació, pensada especialment per al meu alumnat de secundària obligatòria i de batxillerat, sobre:

  1. llengua catalana,

  2. literatura catalana

  3. literatura universal,

  4. sociolingüística catalana (és a dir, de totes les terres que formen els Països Catalans,

  5. sociolingüística internacional,

  6. música catalana,