L’evolució dels éssers vius
Sense comentaris »Evolució
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:Wingdings; panose-1:5 0 0 0 0 0 0 0 0 0; mso-font-charset:2; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 268435456 0 0 -2147483648 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES-TRAD;} h1 {mso-style-next:Normal; margin-top:12.0pt; margin-right:0cm; margin-bottom:3.0pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:16.0pt; font-family:Arial; mso-font-kerning:16.0pt; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES-TRAD;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText {margin-top:0cm; margin-right:0cm; margin-bottom:6.0pt; margin-left:0cm; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES-TRAD;} p.MsoSalutation, li.MsoSalutation, div.MsoSalutation {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:CA; mso-fareast-language:ES-TRAD;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} /* List Definitions */ @list l0 {mso-list-id:118425385; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:1502095952 592995662 201981955 201981957 201981953 201981955 201981957 201981953 201981955 201981957;} @list l0:level1 {mso-level-number-format:bullet; mso-level-text:?; mso-level-tab-stop:17.85pt; mso-level-number-position:left; margin-left:0cm; text-indent:18.0pt; font-family:Wingdings;} @list l1 {mso-list-id:329135753; mso-list-type:hybrid; mso-list-template-ids:-481683642 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979 201981967 201981977 201981979;} @list l1:level1 {mso-level-tab-stop:36.0pt; mso-level-number-position:left; text-indent:-18.0pt;} ol {margin-bottom:0cm;} ul {margin-bottom:0cm;} –>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Per què aquesta matèria?
A la nostra societat la presència i la influència de la ciència i la tècnica són extraordinàries.
Per entendre el món i actuar amb responsabilitat cal conèixer mínimament els conceptes fonamentals de la ciència i de la tècnica, conèixer els seus mètodes, distingir entre les informacions fiables que ens arriben i les simples opinions.
La Ciència moderna comença als segles XVI- XVII i la Tècnica al segle XVIII amb la Revolució Industrial. Desde llavors s’han desenvolupar espectacularment i amb molts aspectes positius: entendre el món que ens envolta, facilitar la vida i la feina, millorar la salut i la higiene, per tant, augmentar l’esperança de vida de la humanitat.
Però, hem de ser prudents perquè s’han donat episodis desgraciats: bomba atòmica, experimentacions amb human als camps de concentració, impactes ambientals (contaminació, increment de l’efecte hivernacle, reducció de la capa d’ozó). D’altra banda, es donen dilemes ètics relacionats amb els nous descobriments, principalment en el camp de la genètica.
És a dir, la ciència i la tecnologia afecten als ciutadans, per tant, no han de ser responsabilitat únicament dels científics i dels enginyers. Hem d’entendre què és la ciència i la tecnologia, com treballen els científics i els tècnics, com ens afecten els seus resultats. Així tindren la capacitat crítica que tota persona responsable hauria de desenvolupar.
Activitat 3, pàgina 23.
Opinar o creure justificadament
Llegeix la pàgina 11 del teu llibre de text i explica la diferència entre aquests dos conceptes: opinar o encertar i creure justificadament. A continuació assenyala quines creences són justificades de les que s’indiquen en l’activitat 5 de la pàgina 23.
El mètode científic
Què és la ciència? És una forma de coneixement de la realitat, una forma de coneixement de l’Univers que ens envolta. La ciència té la intenció de descriure, explicar i predir els fenòmens observats, té la intenció de formular lleiso teories de caracter general o universal.
No es pot parlar d’una única manera de fer ciència, cada ciència disposa de mètodes i criteris propis que, a més, poden variar al llarg del temps. Però totes les formes de fer ciència segueixen, grosso modo, el mètode hipoteticodeductiu.
|
|
<!–[if mso & !supportInlineShapes & supportFields]> SHAPE \* MERGEFORMAT <![endif]–>
Disseny d’experiments |
Realització d’experiments |
Anàlisi dels resultats |
Resultats esperats si la hipòtesi fos certa |
Comparació |
Extracció de conclusions |
Acceptació o rebuig de la hipòtesi |
Enunciat de teories |
Resultats d’experiments independents |
Nombroses verificacions |
experimentació |
<!–[if mso & !supportInlineShapes & supportFields]> <![endif]–>
Imagina que ets un científic i descriu les etapes de la recerca que et conduirien a trobar una resposta a la següent pregunta: és la vitamina C un bon preventiu contra el refredat?
El mètode científic ha de ser rigorós i objectiu.
§ El rigor científic és el requisit segons el qual totes les afirmacions que es formulin en una ciència han d’estar justificades i correlacionades lògicament.
Què volem dir amb justificades? Que han d’estar comprovades i validades per la comunitat científica d’aquella disciplina. Cada ciència diposa d’eines particulars per fer les seves validacions, de manera que els criteris i la manera de traballar d’un historiador seran molt diferents dels d’un físic.
Què volem dir amb correlacionades? Hi ha afirmacions rigoroses que es dedueixen d’altres que han estat acceptades anteriorment o bé considerades axiomes.
§ La objectivitat científica és la possibilitat que diferents individus puguin posar en comú experiències i pensaments.
Aquesta objectivitat es concreta fonamentalment a través del discurs públic de la ciència, amb la publicació dels traballs científics en revistes especialitzades. Així, allò que s’afirma ja no depèn de qui ho afirma perquè està validat per la repetibilitat i el conrol dels experiments que ha realitzat.
El procés de publicació d’un treball científic és el següent:
Activitats 7 i 8 de la pàgina 25
El caràcter social de la ciència.
Del que hem dit fins ara podem deduir que la ciència té un caràcter col·legial o social, és a dir, el criteris per determinar el rigor en el si d’una ciència i els mètodes de treball estan acordats per la comunitat científica corresponent. A més a més, les noves conclusions i descobriments han de ser acceptats per aquesta mateixa comunitat científica.
Ara bé, una teoria científica no és inamovible. En el moment que apareixen problemes que no es poden solucionar amb la teoria acceptada fins ara o resultats experimentals que contradiuen la teoria, aquesta entra en una crisi i es produeix el que s’anomena canvi de paradigma.
Busca el significat de la paraula paradigma i comenta alguns canvis de paradigma que s’han produit al llarg de la història de la ciència.
Ativitats 9 i 10 de la pàgina 25.
Torna a imaginar que ets un científic i descriu les etapes de la recerca que et portarien a trobar una resposta a la següent pregunta: influeix el nivell d’estudis de la població a l’hora de trobar una feina?
Fes un esquema de la classificació de les ciències (pàgines 18-19) i indica quins són els camps d’estudi de cadascuna i els mètodes que utilitzen per a les seves investigacions.
La tècnica
A la tècnica li correspon “saber fer” o “saber com”. Generalment l’associem amb eines, màquines, però abasta més àmbits de la vida humana: tècniques d’estudi, tècniques de marketing, tècniques d’organització.
La técnica està íntimament lligada a l’ésser humà. La realització d’eines marca l’aparició del gènere Homo.
El filòsof José Ortega y Gasset distingeix tres etapes tècniques:
§ La tècnica de l’atzar, és la tècnica de l’home primitiu, ignora que té una especial capacitat per transformar la natura.
§ La tècnica de l’artesà, han augmentat considerablement els mitjans tècnics de l’home i és necessària la figura de l’especialista, de l’artesà. En aquesta etapa té un valor molt important la tradició.
§ La tècnica del tècnic, aquesta etapa comença amb el desenvolupament tècnic de la Revolució Industrial i es consolida a mitjan segle XIX. L’home pren consciència del poder que representa la seva capacitat tècnica, ja no és l’atzar o la intuició el que fa evolucionar la tècnica, sinó el treball metòdic i rigurós.
Dels costums i tradicions de l’artesà es passa als càlculs i els raonaments de l’enginyer.
En aquesta etapa apareix la tecnologia a causa de les relacions intrincades entre ciència i tècnica, a partir d’aquí, la ciència i la tecnologia s’impulsen mutuament. Sovint pensem que la ciència és el motor de la tecnologia, que primer es produeix el coneixement científic i segon s’aplica aquest per treure utilitat. Però cada vegada més, les ciències necessiten la tecnologia per dur a terme les seves investigacions, només hem de pensar en l’equipament d’un laboratori de ciències biològiques o químiques o en els aparells necessaris per les prospeccions arqueològiques.
El sistema tècnic és el conjunt d’habilitats tècniques, eines, màquines i processos en un moment històric determinat.
Activitat 11 de la pàgina 25.
Els humans som primats. Amb la desaparició dels dinosaures, fa uns 65 milions d’anys, uns primats, els prosimis, van proliferar enmig d’un entorn vegetal ben nou, el de les primeres plantes amb flor. Els nostres remots avantpassats primats van aparèixer i evolucionaren junt amb les primeres flors!
Si vols llegir tot l’article, clica levolucio-humana-2
Claves de la evolución humana, por Juan Luis Arsuaga
Per llegir una bona reflexió sobre el tema….cienciaaldia