Qui no s’ha fet aquesta pregunta en el món docent, o ni tan sols s’ho ha platejat alguna vegada… És difícil tenir clares les competències que hem de portar a terme a nivell personal i professional, però és més difícil encara portar-les a la pràctica de manera adequada. Podem parlar de competències quan fem referència als nostres coneixements, recursos didàctics, metodologies, planificació, treball en equip, capacitat d’empatia… però qui parla de la competència de superació personal del dia a dia? A nivell personal, i éssent conscient que la nostra feina es complicada en la societat que ens trobem actualment, també reconec que a mí, em gratifica fer la feina que faig i com a mínim, estar oberta a qualsevol millora en el meu treball com a mestra… Val la pena creure que som capaços, d’allò que ens proposem, per molt difícil quesembli 😉
“Querer es poder” que en diuen…¿a qui no li agrada seguir aprenent per millorar cada dia?
Crec Natàlia que hi ha molts mestres que no es plantejen aquesta pregunta, donen per suposat que ja són bons mestres…els millors mestres. I aquest és un error ja que deixes d’obrir-te a les opinions, a les experiències, a la innovació que et proposa el mestre de 4rA que acaba d’arribar. Una bon ensenyament-aprenentatge penso que es fa amb l’esforç i l’ampatia de tota la comunitat educativa, que els esforços de tots vagin dirigits a un sol i únic port..l’alumne. És aleshores quan podràs dir…sóc un bon mestre.
Ah! per cert, ets molt bona mestra. 🙂