A finals de la dècada dels 50, el premi Nobel de Física Richard Feynman ja augurava en una profètica conferencia anomenada (“There is Plenty of Room at the Bottom”) que la possibilitat de manipular els àtoms era ja molt propera.
Fa uns quants anys que aquesta tecnologia emergent proporciona avenços tecnològics molt significatius i les potencialitats, cada vegada més, s’albiren de més ampli abast. Òbviament, genera enormes expectatives en aplicacions com ara:
- Nous materials: Més lleugers, resistents o eficaços (indústria tèxtil, agroalimentària, aeronàutica, metal•lúrgia, etc. )
- Tractament i diagnòstic mèdic: implants, biosensors, bactericides, administració de fàrmacs controlada, etc..
- Miniaturització de components i dispositius per a electrònica. Augment de la capacitat de processar dades i d’emmagatzematge informàtic.
- Energia i sostenibilitat mediambiental: Materials per a la neteja de residus. dispositius més eficaços per a energies alternatives (p.ex. piles de combustible, cèl•lules solars més efectives, etc.)
Els progressos en recerca nanotecnològica, les seves aplicacions biomèdiques, la comercialització dels productes amb nanomaterials (ja hi ha milers al mercat) generen incògnites sobre la seva possible toxicitat i l’impacte sobre el medi ambient i la salut. Algunes de les principals problemàtiques considerades específiques de la nanotecnologia :
- Risc de noves formes de contaminació ambiental i toxicitat: Materials amb propietats encara desconegudes, amb mides difícilment detectables, amb cicles de vida també encara desconeguts, caracterització molt complexa, etc. (risc de dany a humans, seguretat i sostenibilitat en qüestió, etc.)
- Manipulació de la matèria a nivell atòmic: discussió sobre artificial-natural. Arribar a formes de vida sintètica (xoc filosòfic anàleg a la manipulació genètica). Desnaturalització. (integritat i dignitat humana, vulnerabilitat, etc.)
- Nanobiomedicina (tractament i diagnòstic): nanobiosensors o nanomaterials funcionalitzats. Biodegradació, interacció amb el cos a llarg termin; La convergencia de tecnologies Nano-Bio-Info-Gogno (NBIC) aplicada a la salut podria generar amenaces, per exemple contra la privacitat individual com un possible ús abusiu de les dades proporcionades per nanodispositius mèdics (justícia, autonomia, consentiment informat, etc. )
Visions extremes: El transhumanisme nanotecnològic
Utilització de la nanotecnologia per a millorar, corregir o augmentar determinades característiques dels humans. Les especulacions sorgeixen en gran mesura arran de la publicació del llibre “Engines of Creation“ al 1986 pel científic del MIT Eric Drexler, una revisió futurista de la seva tesi doctoral. Especulava sobre l’alt potencial de la nanotecnología aplicada a la manipulació molecular:
“Engines of Creation: The Coming Era of Nanotechnology”, Anchor Books Editions, New York, 1986.
En el llibre s’especula que en un futur no gaire llunyà es podria arribar a fabricar pràcticament qualsevol cosa través d’assembladors que treballarien a escala manomètrica, es podria reconstruir qualsevol objecte, ja sigui orgànic o inorgànic. Això podria aplicar-se a la medicina per tal de reconstruir qualsevol teixit o òrgan.
També es plategen escenaris fatalistes on es perd el control dels nanodispositius. Una contaminació mediambiental massiva. Possible excessiva hibridació (home-màquina)
Altres grans expectatives: Millores per a països en vies de desenvolupament
Alguns exemples:
- Emmagatzemant d’energia, producció i conversió
Desenvolupament de cèl·lules solars (quantum dots, nanotubs).
Emmagatzematge d’hidrogen (energia neta, reducció de la dependència de combustibles). - La productivitat agrícola. Herbicides alliberats de forma controlada (nanoencapsulació).
- Tractament de l’aigua. Nanofiltració aigua, nanoimans per a tractament de residus contaminants.
- Diagnòstic i tractament de malalties. Desenvolupament de vacunes (hepatitis B, meningitis B, el SIDA, la insulina).
Des d’aquesta perspectiva també sorgeixen preguntes com si haurà una distribució equitativa del coneixement. Perill d’una protecció excessiva o impròpia dels nous avenços. Adequada distribució entre individus i països. Evitar el mal ús de legislacions menys restrictives de països en vies de desenvolupament (Justícia, Solidaritat, dignitat)
Una ètica per a la Nanotecnologia
És fa necessària la creació d’una ètica aplicada específica? La nanoètica vol justificar el seu espai dins les ètiques aplicades sobre tot amb l’argument de:
- Extrema complexitat i especificitat dels temes (moltes disciplines implicades, molts àmbits d’aplicación potencials, etc.)
- Naturalesa radicalment diferent dels problemes que cal abordar (manipulació de la materia a escala atómica, hibridació, p.ex).
Els reptes plantejats són importants però semblen apel·lar als mateixos temes genèrics que acostumen a sorgir en l’ètica de la tecnologia que, en general, podríem resumir en:
- Risc de dany a éssers humans o al medi ambient.
- Risc de violació de la privacitat
- La interfície home-tecnologia.
- Accés i distribució equitativa del coneixement (participació en les polítqies de R + D finançada amb fons públics, patents, etc).
Involucrant, doncs, els principis bàsics de respecte a l’autonomia, la llibertat, la justícia i la solidaritat. Resulta recomanable crear una ètica aplicada per a cada tecnologia emergent? Poden les ètiques aplicades actuals abordar els reptes ètics de la nanotecnologia? No es tracta de les mateixes problemàtiques però intensificades?
Activitat
EL DEBAT: És segur utilitzar nanomaterials en el menjar?
Farem un debat per plantejar les controvèrsies al voltant de la nanotecnologia en l’alimentació tot utilitzant la tècnica de la peixera.
Tots haureu de defensar la posició d’un dels següents rols:
- Empresària de nanotecnologia alimentària
- Consumidora clàssica
- Consumidora gourmet
- Política
- Metgessa
- Xef de restauració amb tècniques de nanotecnologia pels aliments
- Agricultora ecològica
Nanodebat amb la tècnica de la peixera
Imatge obtinguda de: http://unracoperareflexionar.blogspot.com/2018/04/la-peixera.html
Se situa un petit nombre de membres al centre de la rotllana deixant una cadira buida (els peixos). Aquests debaten les idees que han preparat en la sessió anterior o que va llançant la facilitadora.
Cada persona disposa de les cartes conversacionals, useu-les!
La resta observen formant un cercle exterior (la peixera).
Si algú de la peixera vol participar en el debat pot fer-ho entrant a seure a la cadira lliure, cosa que farà que algú dels que hi havia dins hagi de sortir a la peixera a escoltar.
Si algú de dintre vol sortir també ho pot fer i provocarà que entri algú de nou de fora.
Tothom hauria de participar dins la peixera i fer com a mínim una aportació.
A continuació, us adjuntem la rúbrica d’avaluació per si voleu consultar els criteris d’avaluació del debat.
Conclusions del debat
Fem un codi nanoètic amb les conclusions que hem pres del debat.
Ens agrupem en grups on hi hagi una persona de cada un dels rols del debat.
Entre totes, podeu redactar aquest codi nanoètic reflexionant i pensant per a què apareguin, entre altres, aspectes científics, tecnològics, socials, ètics, legislatius i econòmics.
Un cop el tingueu fet l’esborrany, el professorat el revisarem. Després ja el podreu dissenyar amb un format visual, podeu usar com per exemple Canva, Genially o qualsevol programa que vulgueu.
Fonts: