Un exemple de l’estil chicago
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xO3k-S_pqK4[/youtube]
Un exemple de l’estil chicago
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xO3k-S_pqK4[/youtube]
L’emperadriu del blues: Bessie Smith
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JpVCqXRlXx4[/youtube]
Recordeu quan parlàvem de la tradició funerària? Doncs us deixo una mostra i veureu que encara està ben viva!
Aquest és un funeral de l’any 2007 per un tubista.
Unes versions d’aquesta famosa cançó.
The entertainer, un ragtime d’Scott Joplin.
Un altre ragtime.
En aquesta peça de L. Berio, s’exploren totes les possibilitats tímbiriques que té la veu.
Aquesta obra del compositor Arnold Schönberg és un cicle de 21 peces per a soprano i sis instruments, sobre 21 poemes d’Albert Giraud traduïts a l’alemany. En aquesta obra s’utolita la tècnica del sprechgesang, cant parlat.
Teniu dues versions, a veure quina us agrada més.
Vaig anar fins a la cruïlla i vaig caure agenollat (2).
Vaig pregar al senyor. Pietat! Salva el pobre Bob.
Vaig quedar-me a la cruïlla esperant el cotxe (2).
Sembla que no em coneix ningú, tothom passa pel meu costat sense veure’m.
Corre, corre, vés i digues-li al meu amic Willie Brown (2).
Déu, que m’he quedat a la cruïlla, nena, i m’estic enfonsant.
Per acabar-nos d’impregnar amb el “feeling” del blues, un altre mestre: B.B. King