Hem començat tema nou. Estem estudiant els instruments de corda que es toquen amb els dits o amb un plectre.
Vam comparar la guitarra i l’arpa. Entre tots trobàrem moltes semblances i diferències.
Comencem tema nou: MÚSICA I DANSA.
Ens agrada veure la relació que té la dansa amb la música. Treballem la dansa a partir d’audicions musicals.
Les parts d’aquest tema són:
– la dansa clàssica o ballet.
– l’òpera ballet.
– la dansa folklòrica.
Ara podrem veure La dansa dels mirlitons del Trencanous de Txaikovski.
El músic
Piort Ílitx Txaikosvski (1840-1893) compositor rus, és un dels músics russos més destacats del segle XIX. Va néixer el 7 de maig a Votkinsk, a la zona dels Urals. Als 5 anys ja estudiava piano. El 1892, es va estrenar el seu tercer ballet, El Trencanous, una de les seues més belles partitures. Un any més tard va morir sense saber que el Trencanous seria un dels ballets més importants.
El Trencanous
La suite Trencanous, op. 71, és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte de Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins. El conte narra l’amor d’una nena, Marie, per un ninot que Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma de trencanous. La nit de Nadal Clara s’adorm i té un somni on veu que Trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei. Ella també lluita al costat de Trencanous i junts guanyen la batalla als ratolins. En aquest moment, Trencanous es converteix en un príncep galant i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses.
El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.
La suite, interpretada per una orquestra simfònica, consta de vuit fragments: «Obertura miniatura», «Marxa», «Dansa de la fada del sucre», «Trepak», «Dansa àrab o del cafè», «Dansa xinesa o del te», «Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya», «Vals de les flors».
Aquest tema tracta de la relació que té el teatre i la música.
Les parts són:
– el teatre musical o musical.
– l’òpera.
El musical va néixer a Anglaterra. Hem estudiat el Fantasma de l’òpera (Le Fantôme de l’Opéra en francès) que és una novel·la de Gastón Leroux. Va ser publicada el 1910 i ha estat adaptada nombroses vegades en pel·lícules i representacions teatrals. El musical el creà A. LL. Webber.
Aquí teniu l’enllaç del fragment més conegut de la pel·lícula:
I ara podem veure com toquen els músics de l’orquestra aquesta part: