El grup d’alumnes de l’optativa de música de 4t estan preparant un musical.
Ens trobem en el moment de buscar cançons per versionar-les i adaptar-les a les necessitats de l’argument del nostre musical.

El grup d’alumnes de l’optativa de música de 4t estan preparant un musical.
Ens trobem en el moment de buscar cançons per versionar-les i adaptar-les a les necessitats de l’argument del nostre musical.

El 21 d’octubre de 1917 neixia Dizzy Gillespie a Cheraw, Carolina del Sud, EEUU.
Trompetista, cantant i compositor de jazz, va ser una de les figures més rellevants del bebop, el jazz llatí i el jazz modern.
Usava trompetes fabricades especialment per a ell amb la campana sortint 45º del cos de l’instrument.
Va ser un incansable experimentador de la música afroamericana, fet que el va portar a experimentar amb el jazz afrocubà, col·laborant amb el percussionista Chano Pozo.
Us deixo una d’aquestes col·laboracions.
Tal dia com avui, fa 45 anys s’editava a Anglaterra un dels àlbums imprescindibles per aquells que vulguin conèixer el millor de la música de rock.
Surt al mercat “Quadrophenia“, doble àlbum de The Who, concebut originalment com una òpera rock que relata una sèrie de successos socials, musicals y psicològics que afecten un jove “mod” británic que tenen lloc entre Londres i Brighton.
“Quadrophenia“ va tenir vàries adaptacions cinematogràfiques i teatrals al llarg dels anys. El 2004, la pel·lícula dirigida per Franc Roddam es va catalogar com la trenta-cinquena millor pel·lícula britànica de tots els temps.
Us deixo un trailer d’aquesta pel·lícula. Espero que us agradi.
Ahir, 18 d’octubre, l’alumnat de l’assignatura optativa de música de 4t d’ESO va anar al teatre Barrades a veure “Vídeos musicals I”.

A la fotografia surt el grup d’alumnes amb la Isabel, la seva tutora, i el Frederic Sesé.
En aquesta activitat, dirigida pel Frederic Sesé, es fa un recorregut per la història de la música lligada a la imatge gravada.
S’analitzava l’aportació que la imatge feia a la música, de quina manera potenciava el missatge de la cançó o per contra com les imatges eren les protagonistes i la música només acompanyava.
Al febrer aniran a la segona part d’aquesta activitat on es farà l’anàlisi de vídeos musicals destacats des dels anys 90 fins al moment actual.
Amb la informació que estan rebent serà l’alumnat el que, al tercer trimestre, realitzarà un vídeo musical. En el seu moment us ensenyarem els resultats.
Aquest és un dels vídeos que van veure.
Avui fa 55 anys que moria Édith Piaf, nom artístic d’Édith Giovanna Gassion, amb el sobrenom de la Môme, amb 48 anys. Va ser una famosa cantant francesa i una icona cultural.
Va tenir una infància difícil i a 17 anys té una filla que mor dos anys després de meningitis.
Canta pels carrers fins que és descoberta per l’amo d’un cabaret de moda i es converteix en un èxit mediàtic, la representant de la cançó francesa.
Jean Cocteau va dir d’ella:”Madame Édith Piaf és genial. És inimitable. No hi ha hagut cap Édith Piaf, i no n’hi haurà mai més”.
Ahir dissabte, 6 d’octubre, ens ha deixat una de les sopranos més importants del segle XX Montserrat Caballé. Tenia una impresionant veu i una tècnica vocal molt acurada.
De família molt humil, va començar a estudiar al Conservatori del Liceu amb 11 anys recolzada per un mecenes. Des del 1950, que va pujar per primera vegada a un escenari, a Reus, fins al 2015 va interpretar més de vuitanta personatges operístics, destacant els seus papers belcantistes. De vegades també ha interpretat música pop.
L’èxit internacional el va conèixer el 1965 en substituir a Marilyn Horne al Carnegie Hall de New York.
Treballadora incansable ha recollit innumerables premis i distincions al llarg de la seva carrera.
El 4 de setembre de 1978 neix a Houston Beyoncé Giselle Knowles-Carter, coneguda com a Beyoncé, cantant, rapera, ballarina, actriu, model, disenyadora de moda i empresària.
Va saltar a la fama com a vocalista del grup Destiny’s Child, interpretant música de R&B. El 2003 va llençar el seu primer àlbum en solitari “Dangerously In Love”, va vendre 11 milions de còpies, va guanyar cinc premis Grammy i tres dels senzills van ser número 1 del Billboard.
El cantant que més ha influït en ella és Michael Jackson, a qui té com a ídol. També reconeix estar influenciada per Diana Ross, Tina Turner, Prince i altres cantants negres de R&B, funk, soul i pop.
Al llarg de la seva carrera artística ha guanyat 22 premis Grammy i ha venut prop de 200 milions de discos com a solista i 60 milions amb Destiny’s Child
Tal dia com avui, en 1980, moria Marcus Vinícius da Cruz de Melo Moraes, conegut com a Vinicius de Moraes, renovador de la música brasilera juntament amb Antonio Carlos Jobim i Joao Gilberto.
Neix a Rio do Janeiro el 19 d’octubre de 1913. De família aficionada a la música, va començar a escriure poemes molt jove. A 14 anys compon la seva primera cançó “Loura ou Morena”.
Entre les més de 400 cançons que va escriure destaca “Garota de Ipanema“. Aquesta es considera una de les cançons més versionades de la música contemporània juntament amb “Yesterday” i “Bésame mucho“.
Avui fa 26 anys que va morir José Monge Cruz, Camarón de la Isla. Cantaor gitano considerat una de les principals figures del flamenco. El seu pare era un gran aficionat al flamenco i va ser a la casa familiar que va sentir els grans cantaores de l’època com Manolo Caracol i Antonio Mairena. A set anys, per necessitats econòmiques en morir el seu pare, comença a cantar a les tavernes. Amb 12 anys guanya el seu primer premi en un concurs de flamenco i comença la seva carrera artística. En 1979 publica La Leyenda del tiempo, disc que representa una revolució en el món del flamenco en incloure en aquest sonoritats pròpies del jazz i del rock.
El 20 de juny de 1819 naixia Jacques Offenbach, compositor i violoncel·lista alemany que es va nacionalitzar francès. Va ser el creador de l’opereta moderna i de la comèdia musical i un dels compositors més influents de la música popular europea del segle XIX.
Amb seguretat heu sentit més d’una vegada aquest fragment de la seva opereta “Orfeu a l’infern”, es tracta del galop infernal del segon acte de la segona escena, conegut fora de l’ambient de la música clàssica com el “Can–can”