Aquest més, escoltem una gravació que els nens i nenes de la coral vam fer durant un assaig de la cantata “El cavall de fusta”, que cantaran el dia 22 de maig al Palau de la Música Catalana.

Per més informació, entreu a la web del Palau:

http://www.palaumusica.org/

Leroy Anderson (1908-1975) és el compositor d’aquesta obra.

Aviat coneixerem més coses sobre l’obra i el compositor, de moment mireu aquest extret d’un fragment de “Who’S Minding The Store”:

El compositor: Leroy Anderson

Compositor nord-americà nascut a Cambridge (1908-1975).

Fill de músics aficionats, estudià orgue, tuba i contrabaix. Va ser un músic precoç, als dotze anys ja havia compost un minuet per a quartet de corda.

Va gravar el seu primer disc amb treballs propis l’any 1950, dos anys després va rebre el disc d’or per haver venut un milló de còpies del seu àlbum Blue Tango.

Anderson és autor de nombroses composicions, i sempre va buscar el sentit d’humor en la seva música. Si feu clic a la fotografia podreu escoltar algunes de les seves obres més conegudes:

I ara… aquí teniu un altre dels seus temes: EL VALS DEL GAT. A veure que us sembla

L’obra: La màquina d’escriure

THE TYPEWRITER (1950) és un tema on l’humor està expressat per la utilització de la màquina d’escriure com a instrument solista.

Mireu aquest concert i observeu els instruments que acompanyen la màquina d’escriure:

Com que s’acosta carnaval aquest mes estem escoltant una obra del compositor francés Camile Saint-Saëns (1835-1921): el Carnaval dels animals (1886). Es tracta d’una suite formada per 14 peces que el compositor va escriure com un divertiment o broma musical per a ser interpretada davant d’un petit grup d’amics. De fet, Saint-Saëns va prohibir expressament que aquesta obra s’interpretés en públic perquè pensava que perjudicaria la seva reputació de compositor seriós. La realitat ha estat ben diferent perquè és una de les seves més conegudes i més populars.

D’aquestes 14 peces, hem escollit els fòssils, però en treballarem alguna més per cursos, val la pena escoltar-les:

Clica la imatge per fer les activitats:

Aquest mes estem escoltant una part d’un quartet de corda de Haydn. És coneix com “La broma” perquè una sèrie de pauses ens porten a l’engany de creure que l’obra ha finalitzat.

Esteu alerta! Tots aquells que piquin podran ser víctimes d’aplaudir abans d’hora i quedar en ridícul en mig del públic.

Qui era Haydn?
Compositor austríac (1732-1809).Quan tenia vuit anys guanyà una beca per a l’escola del cor de la catedral de Sant Esteve de Viena, al qual va assistir al llarg de vuit anys. Els seus mestres no el consideraven gaire dotat per als estudis i, a més, tenia fama de trapella. A l’edat de disset anys, quan ja s’havia produït el canvi de veu, en comptes de mantenir-lo al cor com a tenor o baix, com solia fer-se, en fou expulsat. Provà de treballar en diversos oficis, i va arribar a ser el director de la capella del Comte de Morzin i més tard treballà a la cort del príncep d’Esterhazy, lloc que conservà durant trenta anys. Cap al final de la seva vida viatjà dos cops a Anglaterra, per tal de dirigir les seves simfonies, i en passar per Bonn va conèixer Beethoven, el qual se’n féu deixeble.Se’l considera un dels personatges més simpàtics de la història de la música. Mai no perdia el bon humor. Tenia noblesa de caràcter i no dubtava a reconèixer la superioritat d’un company músic, tot i que fos més jove. L’any 1782, quan tenia cinquanta anys, Haydn va conèixer Mozart, que en tenia vint-i-sis, i fins a la mort d’aquest últim, Haydn no s’atreví a tornar a compondre música religiosa; d’aquesta manera reconeixia la superioritat del seu jove company. En canvi, tot el que sabia Mozart era gràcies a les simfonies i els quartets de Haydn. Un dia en què tots dos estaven interpretant els quartets que Mozart havia dedicat a Haydn, aquest es girà cap al pare de Mozart, que també hi era present, i li digué: «Li declaro, davant del rostre de Déu, i li juro pel meu honor, que el seu fill és el millor compositor que conec».

Haydn va compondre música de tots els gèneres: cent quatre simfonies, vuitanta-quatre quartets de corda, seixanta sonates per a piano, misses, òperes i oratoris. És considerat el compositor model més perfecte de música «clàssica», sobretot per les simfonies i els quartets.

Per donar la benvinguda a l’escola, aquest mes escoltem “La festa de les tompetes” de Leroy Anderson.