És aquesta una història d´amor impossible entre un noi i una noia pertanyents a dues famílies fortament enfrontades: els Capuleto i els Montesco.
En William Shakespeare és l´autor de la història, font d´inspiració del compositor Sergei Prokofiev per a la suite simfònica del mateix nom i que Rudolf Nureyev va coreografiar de forma esplèndida per al Ballet de l´Òpera de París.
Pots tornar a disfrutar dels moments que més tan agradat o tornar a veure aquest ballet sol/a o bé acompanyat de la resta de la família en aquest enllaç.
Algunes de les peces musicals més rellevants d´aquest ballet són:
Màscares –> Masks (28´02´´-30´50´´) Dansa dels cavallers –> knights dance (30´55´´-37´20´´) Escena del balçó –> Balcony scene (52´51´´-1h 03´00´´) Lluita –> Fight (1h 25´38´´-1h 29´50´´) Mort de Tybalt –> Tybalt death (1h 29´50´´-1h 33´53´´) Mort de Julieta –> Julieta death (2h20´30´´-2h 23´24´´)
Aquest musical, compost per Andrew Lloyd Webber, va ser estrenat l´onze de gener de 1988 a Broadway, Nova York. Fa poc s´ha celebrat el seu 26è aniversari en cartellera, de forma ininterrompuda, i encara segueix atraïent milers d´espectadors que es desplacen a Londres, Nova York, Japó… per gaudir-ne.
Tot i que es tracta d´un musical pensat per a ser interpretat en un teatre, hem vist la seva versió cinematogràfica. Amb ella, podeu fer-vos una idea de com era un teatre d´òpera per dins, la feina que feia cadascuna de les persones que intervenien, com era la preparació de l´espectacle a tots nivells, els diferents espais, les relacions entre els diferents protagonistes (músics, cantants, ballarines, productors,… i un fantasma). Gaudiu de la història i, sobretot, de la música i les veus increïbles dels seus protagonistes: Emmy Rossum (Christine), Gerard Butler (Fantasma) i Patrick Wilson (Raoul), Minnie Driver (Carlota), entre altres.
Tal i com veiem en l´òpera, el motor d´aquesta història són els sentiments (amor, ambició, enveja,…), que, en funció del caràcter de cada personatge motiven accions adequades o completament desafortunades. Però, fins i tot el personatge més maquiavèlic està mogut per un gran amor, no correspost, per Christine i per un passat en el que la víctima va ser ell.
THINK OF ME
ANGEL OF MUSIC
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7lG2zPKo9e4[/youtube]
THE PHANTOM OF THE OPERA
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=-JaeBxYCI9k[/youtube]
THE MUSIC OF THE NIGHT
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=77umP7IRxD4[/youtube]
El gospel és un gènere musical relativament nou, té uns 80 anys. Va sorgir de la barreja de la música religiosa occidental (aportada pels colons europeus que van anar arribant a Amèrica) i els ritmes i melodies africans (aportats pels esclaus negres que els colonitzadors van dur fins a Amèrica).
Al S. XVIII, els països colonitzadors d´ Amèrica, van utilitzar la mà d´obra més barata per a construir aquell nou món: els esclaus. Per això, van anar a Àfrica,on hi havia moltes tribus poc desenvolupades que van oferir poca resistència en ser assaltades.
Els amos blancs van prendre els homes negres la llibertat, la família, el país, els costums i, fins i tot, els van fer canviar de religió. Els diumenges al matí, els negres tenien festa per anar a l´ofici religiós. Allà van aprendre els himnes i cançons que lloaven Déu però els van donar el seu toc musical, convertint-los en càntics plens de ritme, força i alegria. De fet, la paraula gospel significa evangeli.
Les pel·lícules A sister act 1 i 2 ens mostren clarament la diferència entre un himne religiós a l´europea o la seva versió gospel.
OH HAPPY DAY
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Pr7wcHTzcTg[/youtube]
OH MARIA
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Pr7wcHTzcTg[/youtube]
Però algunes cançons gospel servien per a alguna cosa més que lloar a Déu, ens les seves lletres, es trobaven les indicacions bàsiques per a poder fugir de l´esclavitud i aconseguir arribar fins a Canadà.
I WILL FOLLOW HIM
Substituint Déu pel riu que els durà fins a la llibertat, les instruccions són clares.
El blues és potser el gènere musical vocal i instrumental que més ha influït en la història de la cultura popular occidental, ja que és l´antecessor de molts estils musicals del S. XX: ragtime, jazz, bluegrass, rhythm and blues, rock and roll, heavy metal, hip-hop, country, pop,… Sense ell, no haguessin existit The Beatles, Elvis Presley, Jimi Hendrix, Led Zeppelin, Nirvana, James Brown, Stevie Wonder, Pink Floyd, Queen, Rolling Stones i tants d´altres.
El blues va sorgir a finals del segle XIX i principis del XX i coincideix amb la emancipació dels esclaus i la transició de l´esclavitud cap a l´agricultura a petita escala al sur dels Estats Units.
El blues recull l´herència musical de generacions d´esclaus afroamericans: Cantar era la forma en què els esclaus intentaven oblidar les seves dificultats quan es sentien deprimits o blue, de fet el significat de la paraula blues és tristesa.
Bessie Smith:Nobody knows you when you´re down and out
The Blues Brothers:Sweet home Chicago
Big Mamma Thorton:Hound dog
I del blues al rock and roll i va haver només un pas.
A la fi del Renaixement, durant els primers anys del S. XVII (1600), va sorgir amb força un nou estil musical, L´ÒPERA.
L´òpera és un gènere dramàtic musical apassionat, en el que l´argument de la història, les emocions i els sentiments dels protagonistes ens són transmesos mitjançant la veu, acompanyada pels instruments de l´orquestra. Diem que és apassionat perquè el motor de l´òpera és l´expressió dels sentiments més extrems: amor i desamor, venjança, enveja, ambició, traïció, gelosia, passió, tendresa, compassió, …
A partir de les valoracions expressades pels nostres alumnes de siè, aquesta és la selecció de les àries, duets, quartets i cors que més els han agradat:
LA BOHÊME Che gelida manina –> Rodolfo Quando men vo –> Mussetta O Mimí tu piu non torni –> Rodolfo/Marcello
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=rpxXlhTP8os[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=IrC7zvVwtDo[/youtube] Turandot Gira la cote! –>Cor Fermo, che fai? –> Ping, Pang, Pong i Calaf Signore, ascolta! –> Liù Nessum dorma! –> Calaf
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=lDMEmYuDmFE[/youtube]
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=O0Sx5lbVlQA[/youtube]
NABUCCO Obertura –> ——– Va pensiero –> Cor
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=DzdDf9hKfJw[/youtube]
Si, després de tot el que hem parlat i escoltat a classe voleu una altra mirada sobre les dues òperes que més ens han ocupat aquest trimestre, us deixo els enllaços a dos dels capítols del programa Òpera en texans dedicats, precisament, a Turandot i La bohême.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=DcWCROXKY4I[/youtube]
Quan el cinema era mut, a les sales de cine hi havia un piano o una petita banda de música que tocava alhora que es projectava la pel•lícula. Aquestes músiques no tenien intenció de reforçar l´acció que es veia a la pantalla si no que servien per a amortiguar, tant com fós possible, el soroll que feien les bobines de les cintes.
Han passat els anys i el paper otorgat a la música dins d´una pel·lícula ha evolucionat molt: ja no concebim una pel·lícula sense banda sonora. La música és l´encarregada d´expressar els sentiments i emocions dels personatges i reforçar l´acció en cada escena de la pel·lícula, fins al punt de fer-nos vibrar més enllà de la interpretació, el guió i la posta en escena de la història.
A partir de les bandes sonores de Pirates del Carib, Tròia, Braveheart i Gladiator,ens hem endinsat en l´anàlisi d´audició: caràcter, tempo, intensitat, mètrica, plans sonors i les paraules utilitzades per a definir-los ja no ens són uns termes desconeguts. Aquest treball ens permet passar d´una escolta passiva a una escolta activa i analítica.
[youtube][youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Xh7jbn0itRE[/youtube][/youtube]
Aquest musical està basat en la novel•la de Victor Hugo Les Misérables publicada el 1862. Posteriorment, Claude-Michel Schönberg (compositor) i Alain Boublil (lletrista) van transformar la novel·la en un gran musical.
La novel•la està emmarcada en la França de la primera meitat del S. XIX, durant les Revoltes Liberals, un moment històric molt important per a la història de França i també d´Europa.
L´esperit de la Revolució Francesa (1789) està present i pobres, miserables i bona part dels burgesos més joves busquen assolir una societat en què tothom tingui uns drets bàsics assegurats: dret a menjar i dur una vida digna.
En bona mesura, la societat del benestar que ara podem gaudir a bona part dels països desenvolupats és fruit de la lluita i sacrifici de milers de persones d´aquells temps.
Aquí teniu algunes de les peces que més ens han agradat, en la gran versió cinematogràfica estrenada el Nadal passat.
Grans actors i actrius per a un gran musical.
Jean Valjean: Hugh Jackman
Fantine: Anne Hathaway
Javert: Russell Crowe
Marius: Eddie Redmayne
Cosette: Amanda Seyfried
Mr Thénardier: Sacha Baron Cohen
Mm Thénardier: Helena Bonham Carter
Els nens i nenes de 3r hem començat a estudiar l’audició: “Guia de joves per a orquestra” de Benjamin Britten on podem diferenciar les diferents famílies d’instruments per seccions i els diferents instruments de l’orquestra. A partir d’un tema: el “Rondó de la Suite d’Abdellazer”de Henry Purcell, Britten el va fer passar per cadascuna de les famílies i instruments de l’orquestra així va poder fer realitat un encàrrec que provenia del govern anglès que era que tots els nens d’Anglaterra poguessin discriminar i conèixer els instruments de l’orquestra.
Podeu escoltar i veure l’audició tal i com es va estrenar pel canal anglès de la BBC
