Proyecto de actividades para educación secundaria sobre la historia de la música para diferenciar tanto descriptivamente como auditivamente los diferentes periodos de la historia de la música (Edad Antigua, Edad Media, Edad Moderna -Renacimiento, Barroco, Clasicismo- y Edad Contemporánea -Romanticismo, s. XX y s.XXI-) y las características principales
Category Archives: Barroc
baroque on
Aquest lloc web està en llengua anglesa, però és força atractiu i té activitats que poden treballar-se amb l’alumnat de batxillerat. Es fa una aproximació a les característiques del Barroc a través del concerto grosso Op 6 n. 5 en Re Major, de Georg Friedrich Händel.
La Fuga
Fitxa de Treball
Llegeix la pregunta amb resposta sobre la fuga: Què és una fuga?
Pots llegir-la des d’Internet o imprimir-la:
http://www.edu365.com/eso/faqs/musica/fuga.htm
A continuació, llegeix l’article sencer sobre la fuga de la Gran Enciclopèdia de la Música, encara que no entenguis totes les paraules:
http://www.grec.net/cgibin/gemcl2.pgm?NDCHEC=0001630.
Després de la primera lectura selecciona tots els termes musicals que et resultin incomprensibles i escriu-los en un full.
Els termes musicals que has triat busca’ls a la Gran Enciclopèdia Catalana:
Tingues en compte que l’Enciclopèdia, possiblement, us donarà molta informació; còpia l’accepció que millor es correspongui amb el context en el que estàs treballant. No cal que ho facis amb les mateixes paraules, pots utilitzar aquells mots que per a tu siguin més entenedors.
Quan tinguis els mots que no entenies buscats a l’Enciclopèdia, fes una nova lectura de tot l’article i escriu-lo amb les teves paraules.
Cerca el terme a la Viquipèdia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portal:M%C3%BAsica
Els Estils Musicals: de l’Edat Mitjana al Barroc
Este Cuaderno Virtual repasa los estilos musicales (formas, instrumentos, autores y audiciones) desde la Edad Media hasta el Barroco, que quizás es la música menos conocida.
| Área | Musica |
| Nivel | Educación secundaria obligatoria , Bachillerato |
| Fecha | 22/01/2009 |
El concert grosso
Fitxa de treball
Ves a edu365.com, ESO, música i un cop a la pàgina fixa’t en la caixa anomenada Miniunitats didàctiques, clica
http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/concerto/index.htm.
Escolta amb atenció l’explicació del narrador de la primera pantalla, i fixa’t en el gràfic del musicograma que apareix en la segona pantalla mentre escoltes la música.
En acabar, fes clic a la fletxa que hi ha a la part inferior dreta. Fes atenció a la imatge i escolta el que fan cadascun dels instruments sols i el que fa el tutti. Una vegada els hagis escoltat tots i pensis que pots identificar-los, clica a la fletxa que hi ha a la part inferior dreta. Accediràs a la pantalla d’activitats. Hi ha 5 activitats a realitzar que s’auto corregeixen de forma immediata. Al final de l’activitat, obtindràs el nombre d’encerts/errors que has fet. Continua fins a completar les cinc activitats. Pots tornar a començar l’activitat si has comès molts errors. Fes clic al botó Mapa de la part esquerra de la pantalla. A la pàgina que s’obre,escull el botó Plurals de l’apartat d’avaluació. Ara podràs comprovar quins són els teus coneixements sobre el tema.
En acabar, respon aquest qüestionari, imprimeix-lo i lliura’l al professor.
1 – En quin període musical s’utilitza la forma concerto grosso?
2 – Què és el concertino?
3 – Què és el tutti?
4 – Ara intenta recordar de memòria l’ordre d’aparició dels instruments, escriu a sota dels interrogants el nom de l’instrument que consideris.
5 – Escriu l’esquema formal amb lletres majúscules del primer moviment del Concert de Brandemburg nº2.
6 – Per acabar, escriu amb les teves paraules la definició de concerto grosso.
Els Castrati
Els castrats.
Els primers músics de la història que van assolir la categoria d’estrelles van ser els castrats, en les veus dels quals es basava l’òpera italiana del s. XVIII. Un castrat era una meravella vocal, un instruments musical viu i preciós, d’una bellesa i una extensió sorprenents.
Tal i com indica el seu nom, eren homes, procedents dels ambients més pobres i triats per la bellesa de la seva veu infantil, als quals es castrava abans que arribessin a la pubertat. Mitjançant aquest cruel procediment s’aconseguia que conservessin el timbre d´ una veu blanca, sumat a la capacitat pulmonar d’un Home adult.
Teòricament, la castració estava prohibida i fins i tot severament castigada, però a la pràctica s’admetia si s’al·legava que no era intencionada sinó que s’havia produït per causes accidentals, tant si era cert com si no.
L’existència dels castrats és coneguda des de l’antiguitat, i estan documentats com a cantants de l’Església des del s. XII, a conseqüència de la prohibició de les veus femenines a la litúrgia, encara que durant segles els encarregats de substituir les dones van ser els falsetistes, homes experts a imitar el timbre i l’extensió vocals femenines. La prohibició papal que impedia que les dones cantessin a l’església s’estengué a l’àmbit teatral i també se’ls prohibí que actuessin a escenaris. Al principi del s. XVII els castrats italians van substituir definitivament els falsetistes.
Els castrats rebien una refinada educació musical que durava anys i, si tenien sort, esdevenien figures famoses que aplegaven grans fortunes, i per això el seu destí es considerava envejable. L’extraordinària capacitat pulmonar i la pulcra execució de les color atures més difícils, complicades acrobàcies vocals que els compositors escrivien especialment per a ells, els enorgullia més que la tessitura aguda, femenina, de la seva veu. Podien mantenir una nota durant minuts, i molt sovint es batien en duels amb algun instrumentista de vent, amb qui rivalitzaven en resistència amb la consegüent admiració del públic.
Entre els castrat més famosos destaquen Gaetano Maiorano, Caffarelli, i el més gran de tots , Carlo Broschi, Farinelli. Es conserven diverses gravacions fonogràfiques de l´ últim castrat, Alessandro Moreschi, membre del cor de Capella Sixtina, que va morir l´ any 1922.
Gerard Corbiau ha dut la vida de Farinelli al cinema, intentant recrear-ne l’excepcional timbre mitjançant la combinació informàtica de les veus d’una soprano i un contratenor.
2. Respon les següents preguntes:
– Com s’anomenen les persones que van assolir la categoria d’estrelles durant el s.XVII?
– De on procedien?
– L’existència dels castrats és coneguda des de?
– Les dones podien cantar a la litúrgia?
– Que feien els falsetistes?
– Qui va ser el castrat més gran de tots?
– A quin any va morir l’últim castrat?
3. Clica a sobre de l’imatge per poder veure el video:
Farinelli, dirigida l´ any 1994 per Gérard Corbia.
4. Torna a veure el video de Lascia ch´io pianga i llegeix la lletra d’aquesta Aria de l’Òpera Rinaldo de Händel.
| Lascia ch´io pianga | Deja que llore |
| mia cruda sorte, | mi cruel suerte, |
| y che sospiri | y que suspire |
| la libertà; | por la libertad; |
| e che sospiri… | y que suspire… |
| e che sospiri… | y que suspire… |
| la libertà. | por la libertad. |
| Lascia ch´io pianga | Deja que llore |
| mia cruda sorte, | mi cruel suerte, |
| y che sospiri | y que suspire |
| la libertà; | por la libertad; |
| e che sospiri… | y que suspire… |
| e che sospiri… | y que suspire… |
| la libertà. | por la libertad. |
| Il duolo infranga | El dolor infringe |
| queste ritorte | este sesgo |
| de’ miei martiri | de mi martirio |
| sol per pietà; | sólo por piedad; |
| de’ miei martiri | de mi martirio |
| sol per pietà. | sólo por piedad; |
| Lascia ch´io pianga | Deja que llore |
| mia cruda sorte, | mi cruel suerte, |
| y che sospiri | y que suspire |
| la libertà; | por la libertad; |
| e che sospiri… | y que suspire |
| e che sospiri… | y que suspire |
| la libertà. | por la libertad. |
| Lascia ch´io pianga | Deja que llore |
| mia cruda sorte, | mi cruel suerte, |
| y che sospiri | y que suspire |
| la libertà; | por la libertad; |
| e che sospiri… | y que suspire |
| e che sospiri… | y que suspire |
| la libertà. | por la libertad. |
5. Busca informació i prepara un informe d’un full sobre Carlo Broschi, Farinelli.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Farinelli
http://es.wikipedia.org/wiki/Farinelli
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/farinelli.htm
http://www.lamaquinadeltiempo.com/algode/castrati.htm
http://www.kindsein.com/es/8/educacion/227/
6. Busca informació sobre Händel i des un quadre cronologic amb fets importants de la seva vida i obres.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Georg_Friedrich_H%C3%A4ndel
http://es.wikipedia.org/wiki/Georg_Friedrich_H%C3%A4ndel

