I aquí teniu la lletra i els grups per cantar-la. Heu de mirar el color del vostre nom i buscar l’ estrofa del mateix color: aquella és la que heu d’aprendre.

^{1. ONA- ORIOL- JORDI   2.AINA- PAU- ELOI    3. CLÀUDIA- DAMIÀ- GUERAU    4. LOTA- GUILLEM- ARNAU}

L’HOME DE CROMANYÓ

Era el temps de la prehisòria,

ara farà dos-cents mil anys,

un home es va cobrir de glòria,

fill de dos orangutans.

Dret amb les potes del darrera,

amb calçotets de pell de visó,

va començar la seva carrera

el famós home de Cromanyó.

L’home de Cro, l’home de ma, l’home de nyó,

l’home de Cromanyó, pim, pom.
L’home de Cromanyó no està fet de llautó ni de ferro colat (bis).

Tenia rampells de poeta
i a voltes feia el saberut; 

deia a la seva Marieta:

Ets més bonica que un mamut;

si vols venir a la meva cova

hi veuràs pintures murals,

més bones que les d’en Picasso,

que ni en Dalí en pinta d’iguals.

L’home de Cro…

Portava una destral de pedra

i un ganivet al cinturó,

caçava l’ós i la pantera,
amb molt de canguelo i ple de por;

si li sortia un diplodocus
deia dintre del seu cervell,
ara mateix sembla que ja és hora

de que algun savi inventi el fusell.

L’home de Cro…

Dos-cents mil anys després nosaltres

com ell encara ens engresquem

mirant la mar i la muntanya

però si ell tornava prou sabem,

això de treballar deu hores

durant sis dies com esclaus

segurament que ell ens diria:

” Però homes, no sigueu babaus”.