Aquest trimestre tots els nens de primària han estat treballant sobre Wolfang Amadeus Mozart i una de les seves obres més boniques, “La flauta màgica”.
Els alumnes de tercer han pogut veure a la classe l’òpera “La petita flauta màgica” del Liceu que ens explica una història plena d’aventures i personatges màgics i divertits.
I també han fet uns retrats sobre Mozart amb materials de reciclatge:
Les campanes afinades són un instrument molt bonic pels seus colors i el seu so.
Avui la classe de les princeses han pogut tocar-les, veure perquè sonen (perquè tenen una bola dins que al picar amb la paret de la campana la fa sonar), veure que cadascuna té un so diferent…
Són 8 campanes de metall de colors i cada una esta afinada a una nota de l’escala de Do Major.
Tenen un pulsador a la part de dal que fa que siguin molt fàcils de tocar per tots els nens i que siguin ideals per fer molts jocs de moviment i audició.
Dalcroze era un pedagog i compositor suís que s’oposava a l’aprenentatge mecànic de la música.
A través del moviment corporal treballa l’educació de l’oïda i el desenvolupament del ritme.
Aquest mètode és multidisciplinar, relaciona música i moviment corporal.
El solfeig musical en l’espaipossibilita visualitzar els conceptes musicals.
L’aprenentatge es realitza en grup, treballa les capacitats d’adaptació, imitació, reacció, integració i socialització.
S’adquireix a més a més una educació auditiva activaamb l’ajuda del moviment, prenent consciència del cos i aprenent a improvisar corporal i musicalment.
A través de la motricitat global s’arriba a l’educació musical utilitzant material com pilotes, cintes, pentagrames al terra, mocadors… i petita percussió com panderos, pals, cròtals…
El seu mètode es desenvolupa a través d’exercicis corporals que permeten crear una imatge interior del so, el ritme i la forma.
Dalcroze creia que la música no s’escolta només per les orelles sinó per tot el cos.