Mozart i la flauta màgica

Aquest trimestre tots els nens de primària han estat treballant sobre Wolfang Amadeus Mozart i una de les seves obres més boniques, “La flauta màgica”.

Els alumnes de tercer han pogut veure a la classe l’òpera “La petita flauta màgica” del Liceu que ens explica una història plena d’aventures i personatges màgics i divertits.

I també han fet uns retrats sobre Mozart amb materials de reciclatge:

2016-11-22_18-02-50 2016-11-22_18-05-45 thumbnail_20161123_110036thumbnail_20161123_110056

 

 

Aprenem a relaxar-nos

Una molt bona manera d’acabar les classes és amb uns minuts de relaxació.

La relaxació ens ajuda a calmar-nos, a aprendre a respirar més bé, i a prendre consciència del que hem fet durant la classe.

Una cançó preciosa que ens permet relaxar-nos amb un divertit massatge és aquesta que us deixo aquí per si la voleu posar a casa…

Els alumnes de segon fent massatges al final de la classe d’avui:

thumbnail_20161123_093318thumbnail_20161123_093248 thumbnail_20161123_101158 thumbnail_20161123_101242

Dalcroze i la rítmica, una metodologia musical activa.

Dalcroze era un pedagog i compositor suís que s’oposava a l’aprenentatge mecànic de la música.

A través del moviment corporal treballa l’educació de l’oïda i el desenvolupament del ritme.

Aquest mètode és multidisciplinar, relaciona música i moviment corporal.

El solfeig musical en l’espai possibilita visualitzar els conceptes musicals.

L’aprenentatge es realitza en grup, treballa les capacitats d’adaptació, imitació, reacció, integració i socialització.

S’adquireix a més a més una educació auditiva activa amb l’ajuda del moviment, prenent consciència del cos i aprenent a improvisar corporal i musicalment.

A través de la motricitat global s’arriba a l’educació musical utilitzant material com pilotes, cintes, pentagrames al terra, mocadors… i petita percussió com panderos, pals, cròtals…

El seu mètode es desenvolupa a través d’exercicis corporals que permeten crear una imatge interior del so, el ritme i la forma.

Dalcroze creia que la música no s’escolta només per les orelles sinó per tot el cos.

Aquí en teniu alguns exemples: