Amb els alumnes de sisè comencem aquesta mítica cançó de l’any 1978 però en una versió renovada i en castellà.

Avui amb els alumnes de P5 hem estat treballant una frase rítmica on hi havia les figures de negra, corxeres i blanca.

Per diferenciar aquests 3 ritmes i interioritzar que un és més ràpid i un és més lent l’hem dit amb paraules, l’hem picat amb les mans, amb els peus, amb les mans a les cuixes i finalment l’hem caminat per la classe.

Avui vull compartir amb vosaltres un bonic descobriment. Es tracta del grup “Luar Na Lubre”, un grup de música folk i tradicional gallec.

A partir de la seva música treballarem l’expressió corporal i la dansa amb objectes (plomes, mocadors, pilotes, aros…) i farem exercicis de relaxació i respiració.

Us deixo una preciosa cançó per si les voleu escoltar a casa.

CANÇÓ DE LES BANANES

Són les bananes, -nanes, -nanes
grogues com el sol.
No tenen grana, grana, grana
ni tampoc pinyol.
Jo n’endrapava, -va
sense parar
Perquè són toves
i molt fàcils de pelar.

Si algú exclamava, -mava, -mava:
– Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans
tot rient per sota el nas.

Ara m’enfilo, -filo, -filo
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro
al cap de tots el vianants.

Són les bananes, -nanes, -nanes
Fruits micoformals
Si en menges massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico
no em demanes compassió.