Dalcroze era un pedagog i compositor suís que s’oposava a l’aprenentatge mecànic de la música.

A través del moviment corporal treballa l’educació de l’oïda i el desenvolupament del ritme.

Aquest mètode és multidisciplinar, relaciona música i moviment corporal.

El solfeig musical en l’espai possibilita visualitzar els conceptes musicals.

L’aprenentatge es realitza en grup, treballa les capacitats d’adaptació, imitació, reacció, integració i socialització.

S’adquireix a més a més una educació auditiva activa amb l’ajuda del moviment, prenent consciència del cos i aprenent a improvisar corporal i musicalment.

A través de la motricitat global s’arriba a l’educació musical utilitzant material com pilotes, cintes, pentagrames al terra, mocadors… i petita percussió com panderos, pals, cròtals…

El seu mètode es desenvolupa a través d’exercicis corporals que permeten crear una imatge interior del so, el ritme i la forma.

Dalcroze creia que la música no s’escolta només per les orelles sinó per tot el cos.

Aquí en teniu alguns exemples: