Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.
No es movia el gripau blau,
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.
Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau com un palau,
mireu si n’era de babau.
Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure’s tan, tan important,
a poc a poc s’ha anat inflant.
Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d’inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una gla
