ARCADE

Xavier Noms participa en la gala 7 d’EUFÒRIA 2024 amb la cançó ARCADE.

La cançó és de LAURENCE DUNCAN, cantautor de Països Baixos on ha participat en diversos programes de televisió de cant.

La cançó ARCADE va participar en el Festival de la Cançó d’Eurovisió de l’any 2019 i va ser la cançó guanyadora.

La cançó ARCADE està inspirada en la mort d’algú estimat de manera molt prematura.

També ARCADE significa sala de jocs recreatius i la lletra de la cançó juga molt amb l’addicció dels videojocs com alguna cosa similar a l’addició a l’amor.

Una vegada més una balada amb una càrrega íntima molt gran, la qual, Xavier Noms sap transmetre molt bé.

Per cert, coneixies aquesta cançó?

VERSACE ON THE FLOOR

Xavier Noms participa en la gala 6 d’EUFÒRIA 2024 amb la cançó VERSACE ON THE FLOR.

La cançó és de BRUNO MARS i va ser publicada l’any 2016 en el seu tercer disc d’estudi 24K Magic.

Bruno Mars -de nacionalitat nord-americana- és cantant, compositor, productor musical i ballarí.

VERSACE ON THE FLOR narra la connexió del cantant amb una dona d’una manera molt eròtica i de com el vestit Versace, que vesteix aquesta, acaba finalment per terra.

La balada té certa dificultat perquè té una extensió vocal molt gran, una octava i mitja, és a dir, molt greu i molt agut.

Per cert, coneixies aquesta cançó?

 

JO MAI MAI

Xavier Noms participa en la gala 5 d’EUFÒRIA 2024 amb la cançó JO MAI MAI.

La cançó és de Joan Dausà i va ser publicada fa deu anys amb molt de ressò.

Joan Dausà és actor, músic i també llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses.

El tema Jo mai mai, amb el nom d’un dels jocs de beure en grup més conegut, narra una història d’amor que es fa present i se’ns revela a través d’aquest joc.

La cançó és molt curta però, alhora, molt intensa pel seu contingut.

Jo mai mai va inspirar el guió de la pel·lícula Barcelona, nit d’estiu, dirigida per Dani de la Orden i estrenada el 2013.

Per cert, coneixies aquesta cançó?

DON’T LEAVE ME THIS WAY

Xavier Noms participa en la gala 4 d’EUFÒRIA 2024 amb la cançó DON’T LEAVE ME THIS WAY.

DON’T LEAVE ME THIS WAY és una cançó composta per Kenneth Gamble, Leo Huff i Gary Gilbert.

Va ser publicada per primer cop pel grup HAROLD MELVIN & THE BLUE NOTES amb la col·laboració del cantant TEDDY PENDERGRASS, l’any 1975.

L’any 1976, el segell discogràfic MOTOW publicà una nova versió amb la cantant THELMA HOUSTON. Aquesta versió es va convertir en un tema icònic per a la comunitat gai en la lluita contra la SIDA.

El 1986, el grup THE COMMUNARDS publicà una nova versió i la va convertir en un èxit internacional.

Per cert, coneixies aquesta cançó?

 

ENVIA’M UN ÀNGEL dins l’aula

Una part de l’alumnat de 1r i 2n ESO han fet l’audició de ENVIA’M UN ÀNGEL del grup SAU, i hem fet una petita anàlisi de la lletra.

Primer he plantejat “què era un àngel” i han començat a explicar que era un element religiós, que no era físic, sinó espiritual, que era un element positiu i, al final, han conclòs que es tracta d’una presència protectora.

Quan he recitat l’ESTROFA han expressat que podria ser una poesia, que tenia mètrica i rima. En la primera oració de les dues estrofes han captat que es fa menció al temps, que és una situació amb un temps lent “Veig caure la tarda” i amb certa duresa “L’hivern que s’acaba”. La resta del text transmet que hi ha algú que ha marxat, i que es troba faltar de manera emocional i amb trasbals.

Al PONT hem descobert que el protagonista expressa que vol seguir el seu camí de la mateixa manera que ho feia amb aquella persona i amb la mateixa protecció que li atorgava. En el moment que diu “D’esquena al futur” ha aparegut la paraula protecció, pel fet que si camines d’esquena al futur has de sentir-te molt segur i protegit.

La TORNADA expressa que vol sentir aquella protecció que ara no té.

DANCE THE NIGHT dins l’aula

Totes les classes de 1r i 2n ESO han fet l’audició de DANCE THE NIGHT i hem fet una petita anàlisi de l’acompanyament de la melodia de la versió de Dua Lipa.

La major part de l’alumnat ha entrevist que els instruments que predominen l’acompanyament de la melodia són: bateria, baix elèctric i violins. També han trobat que hi ha cors, teclat, guitarra i sintetitzadors.

L’acompanyament es força repetitiu, ja que en l’estrofa només hi ha dos acords que es repeteixen constantment. Així mateix, l’acompanyament de la tornada és força repetitiu, en aquest cas, són quatre acords que es repeteixen. Tot això, ho han vist clarament quan han escoltat la versió instrumental sense veu.

L’alumnat han descobert que l’estrofa i tornada no gaudeix d’un gran contrast, però també, que la característica instrumental més destacada entre estrofa i tornada, són els violins de notes llargues, a l’estrofa, i notes molt rítmiques, a la tornada.

Tots estan d’acord que és una cançó molt enèrgica i alegre, però alguns veien certa tristor pel fet que la cançó és en Si menor.

MANEATER dins l’aula

Totes les classes de 1r i 2n ESO han fet l’audició de les dues versions de MANEATER i entre tots han tret aquestes conclusions.

Daryl Hall i John Oates: És enèrgica i intrigant. El baix, bateria, saxofon i guitarra són els instruments predominants. Canta de manera molt rítmica. Tot i la llarga introducció la cançó és molt lineal. El saxofon fa un solo. La tonalitat B menor. El cor és d’homes i molt rítmic.

Xavier Noms: És tendre i amb cert dolor. El piano és l’instrument predominat. Canta de manera molt melodiosa i fent notes molt llargues. La cançó no és lineal, s’inicia suaument i progressivament puja la intensitat i finalitza suaument. La tonalitat és més greu G# menor. El cor és de dones i és molt melòdic.

A la major part de l’alumnat de 1r i 2n els ha agradat molt més la versió de Xavier Noms que la de Daryl Hall i John Oates. Enhorabona!

Com a darrera cosa, pocs alumnes coneixien la cançó MANEATER.