El Partenó d’Atenes és un temple, situat al centre de l’Acròpolis, consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d’Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic de l’Acròpolis. Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies.
És l’edifici més important dels que es conserven de la Grècia clàssica. Es considera la culminació del desenvolupament de l’ordre dòric. Les seves escultures decoratives són considerades un dels màxims exponents de l’art grec.
La planta rectangular és la d’un temple octàstil i perípter. Disposa de vuit columnes frontals i disset de laterals i mesura 67,50 x 30,95 m. Als costats estrets trobem dos pòrtics hexàstils (6 columnes). És per això que és també un temple amfipròstil.
Constava de dues sales: la gran, anomenada naos (o cel·la), i una altra de més petita, l’opistòdomos, que estaven separades per una paret.
La façana de la naos està encarada a l’est. A l’interior d’aquesta cambra trobem una columnata dòrica de dos pisos que envoltava l’estàtua criselefantina (d’or i de vori) dedicada a Atena i esculpida per Fídies, la qual avui està desapareguda. L’ordre jònic decora el fris interior que circumda la cel·la. Fa 160 metres en total. Les figures esculpides en el relleu representaven la processó de les festes Panatenees.
La façana de l’opistòdomos està encarada a l’oest. Aquest era un espai tancat emmarcat per quatre columnes jòniques, i era el lloc on es guardava el tresor del temple. Aquest espai era reservat únicament al servei de les sacerdotesses i és l’espai que dóna nom al Partenó, ja que Parthénon significa sala de les donzelles.
El Partenó és concebut com un símbol perdurable de l’antiga Grècia i de la democràcia atenesa, i un dels monuments més grans del món cultural. Actualment, el Ministeri de Cultura Grec n’està duent a terme un programa de restauració i reconstrucció.
Partenó d’Atenes
