Aquesta cançó la varem utilitzar per acabar d’entendre que significava això de tenir una VEU BLANCA, així que aquí teniu l’exemple de part d’una nena i un nen.
La cançó originalment es deia Chanson pour une voix (Cançó per a una veu) ja que era interpretada solament per una noia (dona).
Com molts sabreu, aquest nen que canta és el protagonista de la pel·lícula “Los chicos del coro”.
Gaudiu-la!
Moltes felicitats a tots i totes per la feina que vau fer amb els balls, la veritat és que és un plaer treballar amb nens i nenes que gaudeixen tant amb la música i amb el moviment. Per molts anys!
Felicitats a la organització i als mestres col·laboradors, entre tots va ser possible. Fins aviat!
Toni
Phillippe Jaroussky (gran contratenor francès)
Cançó: Vedrò con mio diletto (A. Vivaldi)
Argument: El famós director d’orquestra Pierre Morhange s’assabenta a Nova York de la mort de la seva mare. Després de l’enterrament, rep la visita inesperada d’un dels seus antics companys de classe, Pépinot, que no veu des de fa més de cinquanta anys, qui li porta el diari del vigilant de l’escola Clément Mathieu.
El 1949, Clément Mathieu és un professor de música a l’atur. Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difícils. L’internat es diu Fond de l’Étang (Fons de l’estany). Rachin, el director, el gestiona amb disciplina i mà de ferro, seguint el seu lema d’Acció, reacció. Quan un alumne comet una falta, és castigat sense pietat. Tot just arribar, Mathieu ha de castigar l’alumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, ferint el bidell. S’adona que els nens necessiten comprensió i llibertat. Es posa mans a l’obra en la tasca de formar un cor i aconseguir permís del director.
TRAILER
La majoria dels nens no són actors professionals i han estat seleccionats a les escoles i col·legis de la regió de Clermont-Ferrand, excepte dos, parisencs. Pel que fa a Maxence Perrin, és el fill de Jacques Perrin que obre i tanca la pel·lícula ; i Jean-Baptiste Maunier és membre de la coral dels « Petits cantors de Saint-Marc ».
L’èxit de la pel·lícula va provocar a França una gran fascinació pel cant coral, sobretot pels cors de nens, donant un alè a aquestes formacions musicals que queien en desús ; també ha permès al castell de Ravel (lloc de rodatge de la pel·lícula) de guanyar-se una gran notorietat triplicant el seu nombre anual de visitants.
LA NUIT (La nit) Escena original de la pel·lícula.
VOIS SUR TON CHEMIN (en concert)
És important que sapiguem que la interpretació de la música no és només una qüestió de tècnica instrumental (dels instruments que tots coneixem: d’orquestra, de l’escola..). Un instrument musical pot arribar a ser qualsevol cosa, sobretot en el camp de la PERCUSSIÓ.
Stomp! és el nom d’un grup americà que s’ha dedicat durant dècades a portar aquest missatge pels teatres de tot el món. Cada dia fem percussió (picar, fregar, sacsejar…), sovint no en som conscients… Durant tot el dia sentim allò que succeeix al nostre voltant, però l’oïda s’acostuma ràpidament als sons i sorolls. Sovint hauríem de deixar de SENTIR, i començar a ESCOLTAR.
STOMP!