-Alguns dels adjectius que poden definir el Classicisme són; importància de l’elegància, naturalitat i equilibri.
-En múscia parlem de Classicisme i en art, parlem del Neoclassicisme.
-És un gran moviment cultural i de progressió.
-Està relacionat amb la Revolució Francessa que promou igualtat i el benestar a través de l’educació i el coneixement.
-Un gran compositor de l’época va ser Haydn; un compositor austríac que a part de ser músic també va ser criat dels Esterházy.
-És va donar més importància al piano que al clavicordi.
-Grans canvis graduals en la intensitat de la música.
-S’introdueix la forma sonata que donarà lloc, per exemple, al quartet, al concert, la simfonia…
Durant el classicisme impera la idea generalitzada que la música és un entreteniment innocent que serveix per fer la vida més agradable. És a dir, que la moderació, l’ordre i el bon gust presideixen la música clàssica.
El resultat és un música elegant, enginyosa, que busca la bellesa en la simplicitat, la proporció i l’equilibri. És expressiva, però sense perdre mai les formes; en el classicisme es té un gran respecte per les formes.
El Classicisme comprèn des de la meitat del segle XVII fins al final del mateix segle. És un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l’antiguitat clàssica (neoclassicisme).
-Aquest art mostra elegància i perfecció.
-Promou l’ideal d’igualtat i de benestar per a tothom a través de l’educació i el coneixement.
-Hi ha gran varietat d’elements en la mateixa composició, modelat amb flexibilitat i elegància.
-La melodia es molt natural i equilibrada. Hi predomina un caràcter lleuger, optimista i lluminiós.
L’art d’aquest període rep el nom de neoclàssic perquè s’inspira en els ideals de la cultura clàssica de Grècia i Roma.
-Alguns dels adjectius que poden definir el Classicisme són; importància de l’elegància, naturalitat i equilibri.
-En múscia parlem de Classicisme i en art, parlem del Neoclassicisme.
-És un gran moviment cultural i de progressió.
-Està relacionat amb la Revolució Francessa que promou igualtat i el benestar a través de l’educació i el coneixement.
-Un gran compositor de l’época va ser Haydn; un compositor austríac que a part de ser músic també va ser criat dels Esterházy.
-És va donar més importància al piano que al clavicordi.
-Grans canvis graduals en la intensitat de la música.
-S’introdueix la forma sonata que donarà lloc, per exemple, al quartet, al concert, la simfonia…
Durant el classicisme impera la idea generalitzada que la música és un entreteniment innocent que serveix per fer la vida més agradable. És a dir, que la moderació, l’ordre i el bon gust presideixen la música clàssica.
El resultat és un música elegant, enginyosa, que busca la bellesa en la simplicitat, la proporció i l’equilibri. És expressiva, però sense perdre mai les formes; en el classicisme es té un gran respecte per les formes.
El Classicisme comprèn des de la meitat del segle XVII fins al final del mateix segle. És un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l’antiguitat clàssica (neoclassicisme).
-Aquest art mostra elegància i perfecció.
-Promou l’ideal d’igualtat i de benestar per a tothom a través de l’educació i el coneixement.
-Hi ha gran varietat d’elements en la mateixa composició, modelat amb flexibilitat i elegància.
-La melodia es molt natural i equilibrada. Hi predomina un caràcter lleuger, optimista i lluminiós.