ALCOVER, Joan (1854-1926)
La balanguera fila, fila
la balanguera filarà.
Cançó popular
La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la,
teixint la tela per demà.
La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Girant l’ullada cap enrere,
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.
La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons;
veu com davallen a les fosses
els que ara viuen d’il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar:
La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Bellugant l’aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la,
destria l’auba que vindrà.
La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent
de la infantesa que s’enfila,
de la vellura que se’n va.
La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
(A més de l’enllaç del títol, també us en deixo un de Chenoa.)
